Portem ja ben bé un mes amb la Gigi, no, amb la Niki, amb el Gigi,
el petit gatet que l'acompanya i seguint les seves aventures.
I encara el que ens queda, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com ho tenim això? Encara falta pel final?
Estem per la meitat de la pel·li?
Clar, cada vegada em falta una miqueta menys, però bueno, la cosa segueix.
Vam deixar el divendres que la Niki ha tingut de fer un servei,
que l'ha agafat un aiguat tremendo, s'ha encostipat bastant, ha estat al llitet,
i l'amic, el tondo, l'amic aquell que a ella no li agradava gaire,
l'ha convidat a una festa, però degut amb aquest aiguat i el seu retras,
amb fer l'entrega, en fi, l'impideix anar a aquesta festa.
A més a més, ha arribat, ha agafat un bon refredament,
doncs la cosa acaba així.
Llavors, la ten, amb la seva enfermetat,
curteta per cert, la mestressa de la casa on ella està,
la fornera, la senyora Osono, i aquesta senyora,
mentre es posa bé la Niki, li prepara una miqueta una joguesca vella
i amb aquest xiquet que es diu tondo, però bueno, això ho anirem sapiguent.
Vam acabar el divendres que Niki està al llit.
Ara representa que ja veiem a la pantalla que ella s'ha anat recuperant,
i ja la vam a Niki, que comença a trobar-se més bé,
s'ha aixecat, està front a la seva cuineta, que té la mateixa habitació,
està fent avivar una miqueta el foc
i de cop i sobte, una flamarada inesperada,
surt que quasi l'agafa, quasi li crema la cara,
però bueno, afortunadament no passa d'aquí.
I així va ser com vam acabar, d'una manera de suspens, d'intriga i de misteri,
el que podria haver sigut una catàstrofe,
doncs simplement un susto.
I ara sentirem què és el que passa
després de preparar a l'esmorzar per ella
i pel seu gatet, petitet, negre i molt espavilat,
que parla amb ella, i escoltarem aviam què és el que passa.
El dia és d'un sol fantàstic.
Gigi està a fora, enfilat a dalt d'un mur que hi ha de separació de la seva casa,
on t'està vivint, amb la casa veïna.
La gateta blanca de la veïna, precisament,
ha sortit a passejar
i Gigi no vol desaprofitar l'ocasió
per saludar amb la seva, anem a dir,
en fi, amor, anem a dir així, escoltem-ho.
El gat negre i la gateta blanca donen un passeig,
mentrestant, Niki surt a la finestra buscant a Gigi
i a baix, a la part final de l'escala,
on s'ha de pujar per a l'habitació de Niki,
surt Osono saludant a Niki.
Niki, te sientes mejor?
Mucho mejor, gracias.
Lo siento, no sabía que había dormido tanto.
No pasa nada.
Baja luego, tengo que pedirte un favor, ¿de acuerdo?
Vale.
Niki, tal com m'ha dit,
quan acaba de fer el que estava fent,
baixa a la botiga.
Osono li parla.
Se llama copore.
Ah, toma este dinero.
No, ni hablar. Esto correrá de mi cuenta.
Imposible. El trabajo es el trabajo.
Y asegúrate de que lo entregas en mano.
El campo está bien, pero yo soy un gato de ciudad.
Gigi!
¿Qué ocurre?
Niki veu a Gigi amb la gateta,
que estan, en fi, conversant, diguem-ho així,
i decideix al final marxar sola a complir l'encàrrec que li ha fet Osono.
¿Qué? ¿Quieres tu amiga?
Se llama Lili.
Bajo enseguida.
Quédate, yo no tardaré nada.
Todo tuyo.
Adiós.
Miau.
Gigi, aquesta vegada, va caminant,
perdó,
un microfonfos del nom,
és Niki.
Està caminant, va pels carrers,
i una ràfrega de vent
li aixeca les fandilles,
ella fins a les baixa de seguida,
és normal que pugui passar això.
Al fons, ella observa aquell mar que es veu tan bonic,
la platja,
les gavines,
tot per ella, des d'aquesta posició,
és una vista fantàstica
i s'està apropant a la casa
on ella ha de portar l'encàrrec.
Ah!
Que bonito és
i tan càlido.
Hola, senyorita bruja!
En una casa, a prop del mirador on està Niki,
surt per allà, treu el naseta,
darrere de la barana de pedra que hi ha,
el jove Tongo.
la crida
i la...
intenta que ella s'hi fixi en vell.
¿Dando un paseo?
Busco a alguien que se llama Copori.
Yo me llamo así, soy yo.
Si das la vuelta por ahí,
estaré contigo enseguida, ¿vale?
Vale.
Osono, ¿cómo has podido hacerme esto?
Llavors és quan Niki es dona compte
que Osono, de bona fe,
l'envia a trobar-se
amb el bon xicotet.
La nena dona la volta
a la cantonada
i allà està tondo
amb la porta del jardí oberta
i Niki, pues,
li entrega la bossa,
tal com és l'encàrrec
que ella té rebut.
Hola.
Vaya,
muchas gracias.
Respecto a la otra noche,
siento no haber aparecido.
Siento que te pusieras tan enferma.
Eh,
ven a mi casa,
quiero enseñarte algo.
Tondo,
que l'ha fet entrar dins el jardí,
s'apropen cap a la casa
i davant de la porta del garatge
paren.
Ell obre la porta del garatge
i veiem allà
que té una bicicleta
però d'una forma
una miqueta especial.
La bicicleta és normal
però té a la part delantera
una gran helis
amb una cadena
que arriba amb els pedals.
Això és un invent de tondo
que la seva gran passió
també és poder volar.
La fiesta era
para celebrar
que acabé esto.
Es la hélice
de un avión
a propulsión humana.
Fíjate.
Tondo puja a la bicicleta,
comença a donar-li fort
amb els pedals
i la hélice
comença a girar
cada vegada
amb més velocitat.
La bicicleta
no es mou
perquè la roda
de darrere
està a sobre
d'un cavallet
i això impedeix
que la bicicleta
corri.
La fiesta era
para celebrar
que acabé esto.
Es la hélice
de un avión
a propulsión humana.
Fíjate.
Vamos a ensamblar
la sala
y el armazón
en casa
de otro chico.
Voy a pasarme
todas las vacaciones
de verano
volando con esto.
Señorita bruja,
tengo una idea.
¿Vamos a la playa
donde aterrizó
ayer el dirigible?
¿Dirigible?
No me digas
que no te has enterado.
Estaba enferma.
Tenemos que ir
a verlo.
Vamos.
Vamos a ir con esto.
¿Por qué no?
De todas formas
tengo que practicar
fortalecer las piernas.
Bien.
¿Preparada?
Es la primera vez
que voy en bicicleta.
Oh, vaya.
Te va a gustar.
Sujeta bien la bici
hasta que yo consiga velocidad.
Tondo ha preparat
un seient
a darrere de la bicicleta
per portar a Niki.
Ella puja
i comencen
a caminar
o a rodar
per dir-ho així.
¡Adelante!
¡Vale!
Empuja
ahora!
¡Vale!
¿Me bajo?
¡No!
Tondo està donant-li els pedals
amb tota la seva força
per un carrer
horitzontal.
Un senyor
que es creu amb ell
se n'enriu
de l'invent
raro
que està veient.
Un carrer
amb molta
baixadeta
és aprofitada
pel noi
que l'agafa
per agafar
velocitat
i entra
i entra
amb la carretera
principal
que circulant
junt
a la costa
els conduirà
fins a la platja.
Els adelanta
un cotxe
amb uns nens.
Tot és alegria
i esforç.
Inclina el cuerpo
hacia el interior
cuando tomemos la curva.
¿Por qué?
Porque si no
tendremos problemas
para girar.
¡Ahora!
¡Genial!
Lo has hecho
muy bien.
Ahora vuelve
a inclinarte.
¡Eso es!
Formamos
un gran equipo.
¡Muy bien!
¡Va genial!
¡Ese es el dirigible!
¡Sí!
Bueno,
ja sabem
que estan
circulant
sembla que
sense
problemes
estan seguint
per la carretera
a tota velocitat
i llavors
es dona compte
a Niki
que
lluny
ja
ben aferrat
amb uns potents
cables
aquest dirigible
que estàvem parlant
en tondo
i així
ho deixem
i demà
seguirem
sapiguent
què és el que passa.
Gràcies Andrés,
fins demà.
Fins demà,
si dius.
llapas.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.