El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
Amb l'Avi Ramon ahir vam fer una petita referència
en aquest itinerari que fem per la Tarragona Antiga,
el que era, doncs, com va afectar la Guerra Civil aquí a Tarragona.
Tornarem a parlar, jo crec que podríem dedicar tota una setmana,
capítol especial, a parlar de la guerra, que Déu-n'hi-do,
però de moment continuem de botigues, concretament de mercat.
Estem al carrer Barcelona.
I em comentava vostè, avi, que hi havia un mercat.
Sí, o sigui, entre el carrer Barcelona i el carrer Eurósio,
entrant pel protracturat,
doncs hi havia un mercat, un mercat bastant important.
Mercat d'aquests de...
De mercat.
Però tancat o de carrer?
Era curiós.
Era quadrat, al mig, buit, a l'aire lliure,
però tot al costat de botigues, amb unes columnes,
i cada columna tenia un lloc, com te diré jo,
era l'aire lliure, al mig.
Sí.
Però a dintre, tota la part dels costats...
Ah, tenia com un sostre, com un rafalet.
Sí, però hi havia tot el costat, tot de teulada,
com si féssim, i a baix,
doncs hi havia les botigues que caminaves per dir,
hi havia doncs el passillo gran,
hi havia les botigues al costat.
com t'ho compararia jo, com...
Bé, per fer-nos una idea, hi estaven cada dia?
Sí, sí, sí, era mercat estable.
Era mercat, hi havia carn, peix, verdura, fruita...
Era un mercat també molt familiar.
Molt familiar.
I a fora, al carrer protecturat de la Pau,
al costat hi havia una fonteta,
inclús per la gent que pogués beure aigua,
vull dir que això ha desaparegut,
perquè tot això ara s'ha anat emplint de magatzems també,
i cases, el que sigui,
i llavors allà era curiós perquè a l'entrar
tenies aquell que venia cigrons,
cuits i remullats, o fessols, o llenties,
a l'altre costat, doncs l'altre venia
enciamades i pastes i xocolata,
allò, perquè la gent, allò per esmorzar,
allò que feien la gent que ha d'esmorzar,
mira, una enciamada i una xocolata
ja semblava, trencava ja el dematí l'esmorzar.
Llavors hi havia la peixateria,
hi havia la carnisseria,
hi havia la verdureria,
tots tenien, i després hi havia com a tenda,
també com a tenda,
o sigui, que allí podies subministrar el menjar de...
La gent anava a comprar allí,
més que no pas amb aquestes botiguetes
que dèiem els colmados,
suposo que allí era el producte més fresc.
Bueno, és que és un altre tipus,
és com el mercat,
hi ha botigues al costat,
per exemple, van a tindre a comprar el mercat.
Sí, el producte fresc,
i després, segons què...
Sí, agafen la seva cosa...
Doncs era com si fos...
I era tot menjar, només menjar.
Sí, era tot...
Com hi ha el mercat central,
el mercat,
o hi havia el mercat allà dalt també,
la plaça del fòrum,
però aquest era tancat d'aquesta manera
i abarcava tot el port,
que el port era un poble.
Un poble, tenia de tot,
parlem de coses que tenia el barri aquest,
com també parlem dels altres barris
que també tenien les seves coses.
I clar, aquest mercat era molt important
perquè llavors ja tenien aquesta al·liciè.
Després aquí també hi havia el ford d'intendència,
perquè llavors a Tarragona hi havia el quartel,
hi havia la Rambla Vella,
hi havia un quartel molt important,
i allí subministraven el pa al quartel,
hi havia el ford d'intendència,
que anava amb aquells carros,
que no sé com li diuen,
carretel, no sé com li diuen aquests carros,
que són de quatre rodes amb el cavall,
i allí anava a buscar el pa.
Però només era pa pels militars, diguéssim.
Pels militars, pel quartel, pel quartel.
Vull dir que són carrers
que han tingut una sèrie de coses,
que ara les veus passant
i veus allí dos buans d'aquestes,
hi ha el d'això dels andalusos,
veus...
Home, se fa estrany, eh?
Se fa estrany, per exemple,
la imatge que ens va donar vostè
a començaments de setmana,
de... hi havia cabres per aquí, pel carrer.
Sí, sí.
No, no, és que en realitat és curiós,
perquè no saps a vegades si ho has somiat,
o no has somiat, en té el sentit, no?
Si ho has somiat, o és que és realitat?
Perquè llavors penses,
doncs, nosaltres de petits,
com ho veus, això?
Perquè ara passes normal,
i com hi ha tota Tarragona,
aquí en parlarem,
que dius, és possible que això fos
el que penses que era en aquell temps?
I Tarragona, els que som grans, principalment,
han vist...
Però ho han vist d'una manera
que has anat veient el canvi
i no te'n dones compte.
Ho has assimilat, assimilat,
i quan hi penses això...
Ara el gros és, per exemple,
una persona que faci 50, 40, 30 anys
que està fora,
i quan arriba a Tarragona
ha d'anar preguntant.
Sí, aquell mercat, aquell mercat.
Ha d'anar preguntant,
Escolta, tal d'allò,
perquè aquí al carrer Eurósio mateix,
al cosat del mercat,
va caure una avioneta, també,
perquè...
Va caure una avioneta?
Sí, hi havia un aviador d'aquestos,
no sé si era d'arreu o d'això,
que feia exhibicions,
i es veu que tenia la novia aquí a Tarragona,
i per demostrar-li que sabia el que sí,
que va posar piruetes,
i va caure en una casa d'aquí dalt,
i va ensorrar aquí al carrer Eurósio,
va caure la avioneta,
i aquest tros va ensorrar un tros de casa,
el que sí.
Ostres!
Per això, hi ha coses que han passat,
com més?
T'havia de ser un gran rebombori, no?
Que caigués en una avioneta.
Sí, perquè em sembla que va morir un nen petitet,
o el que sigui.
Això ja va més no entrar-hi, no?
Sí, sí, va ser un gran d'allòs, eh?
Una casa alta que hi havia,
aquí al carrer Eurósio,
doncs ara em passa al carrer Eurósio,
i veus tot canviat,
llavors clar, hi havia unes cases d'abans,
i al costat del mercat,
i cases que a vegades, doncs,
hi ha més magatzems,
perquè molta cosa també...
Perquè davant de l'estació,
tot allò que hi ha davant de l'estació,
allà era un gran magatzem,
que va costar molt de treure'l,
però sortís a l'estació i feia un mal efecte,
sortís a l'estació,
un gran magatzem allà al davant,
i deies una capital com Tarragona,
sortir i veure,
fer molt, no sé,
una impressió molt determinada.
Però que era un magatzem com a per guardar
les mercaderies que arribaven amb el tren?
No, no, no, era particular.
Ah, particular.
Particular, particular.
Les mercancies del tren ja estaven davant de l'estació,
a davant, hi havia un magatzem,
a dir que guardaven les coses,
doncs ens porta coses d'aquestes, eh?
Doncs acabem de fer una ruta
pels carrers del voltant de l'estació de Tarragona,
serà demà,
i potser podríem parlar també de com eren les cases.
Demà ho mirem, avi.
Fins demà.
Molt bé.
Fins demà.
FINS demà.
Fins demà.
Fins demà.
Eners demà.
corngebaut.
Fins demà.
ène.