El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Jo no sé on treu la força, l'avi Ramon.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Doncs això, que no sé on treu la força, que Déu-n'hi-do,
que quina penta que porta avui per ser dilluns.
Bé, tot té la seva explicació.
Tindre bons amics.
Anar a puestos on veus que hi ha coses que responen.
Com, per exemple, l'altre dia, parlàvem del Maurici Montaner.
Sí.
Tu saps la satisfacció que tens quan vas a l'exposició
i veus que hi ha un munt de gent i miren els quadres
i es queden encantats mirant-los.
I tu, doncs, has dit algunes paraules.
I llavors reafirma el que tu has dit,
perquè a vegades van a veure exposicions i coses,
però la gent veuen, però no senten el que veuen.
I, en canvi, si tu els hi expliques o els hi dius,
coses que hi ha darrere d'aquella pintura...
El situes d'alguna manera, no?
Sí. Llavors se'n donen compte.
I llavors diu, oh, Beta,
quina diferència d'aquesta pintura amb aquella altra?
Mira, clar, per això hi ha...
Oh, que no el coneixíem.
Bé, doncs ara ja el coneixeu.
I tant.
Vull dir que tot...
I això t'omple,
perquè et fas gran
i veus que tu tens satisfacció
quan veus que et conviden
o et venen a buscar per una cosa o altra.
Dius, això vol dir que encara estàs...
Encara està...
I que estigui per molts anys, eh?
Gràcies, gràcies, gràcies.
Però em refereixo que això t'anima
i per això no pares.
Clar que no paro,
perquè, descompte, si parés,
me la mèdia,
perquè ja el cos no aguanta.
Però el cap sempre està pendent
de coses d'aquelles.
I a banda d'aquesta exposició
també em va parlar
d'una cosa que va passar el divendres.
Sí.
A veure, a veure, parlem, parlem.
Aquesta exposició...
És que a vegades hi ha coses
que a mi em sap greu
dir-les perquè...
Però també quan ho sents
també et molesta.
Per exemple...
Però on va, però on va.
Ara no sé...
Vaig que a puestos,
a ciutats,
no cal dir noms,
que presumeixen de cultura,
altres puestos que presumeixen
doncs que fan grans coses,
qualsevol cosa que fan
ho saben vendre.
I a Tarragona
només saben quines coses
que interessa segons qui.
I això que deia l'altre dia
d'aquesta exposició
filatèlica,
numismàtica
i col·leccionisme
fa un munt d'anys
que es fa a Tarragona.
Un munt d'anys.
A la Diputació.
Tu vas allí,
tu vas a deixar la gent
el divendres
com que...
Oh, doncs...
Però mira això.
Oh, mira aquests segells.
Oh, mira aquestes etiquetes.
Oh, mira aquelles bossetes.
Oh, mira això, aquests...
Mira aquest això.
O sigui, una sèrie de coses,
per exemple,
hi havia unes coses meves
que no cal dir-les
perquè si no diran
que faig propaganda
i com que no, no dic això...
Avi, per això estem.
Faci, faci propaganda.
A dir, hi ha una vitineta
tot de pupurri.
Dius, veus un pupurri.
Hi ha clauers,
hi ha madalles,
hi ha aquelles agulles
que es posaven al cap
abans les dones,
unes rajoletes del Quixot,
en fi,
unes miniatures,
una sèrie de cosetes aquestes
que la gent...
Oh, mira veus,
jo també en tenia
una cosa d'aquestes,
però convius amb aquella cosa.
Després també,
en un altre puesto,
per part meva,
doncs hi ha una sèrie
d'unes 20 i tantes postals,
d'Ardeco,
o sigui,
dels anys 20 i tants
fins als 30,
o 31,
això,
que són aquelles cares
d'aquelles noies
amb aquells pentinats
que feia llavors,
també el xerreston,
unes amb uns colors
que dius,
mira quins colors més,
eh?,
que ho veus ara i dius,
oh,
però llavors ja existia
aquesta cosa.
L'altre,
uns segells
de...
de...
tot d'un país,
l'altre,
tota una cosa de Rússia,
l'altre,
uns tovallonets,
l'altre que si unes...
d'això de...
o sigui,
una sèrie de coses,
de cine,
tota una sèrie...
i veus un món
que per si sol
no hi caus,
però veur tot allò allí,
la gent diuen,
oi,
dius,
oh,
mira això que està bé.
A mi,
s'ha de portar molts records,
perquè moltes de les coses
són coses que,
potser,
com deia vostè abans,
hem tingut fins i tot a casa
i no li hem donat la importància
fins que ho veus
en una exposició,
no?
I llavors això,
la gent quan ho veu,
ah,
escolta'm,
doncs jo,
m'assembla que tinc una cosa,
i llavors la gent valoren
i artísticament
la gent
van agafant,
perquè això que diuen,
oh,
cultura,
cultura,
i a vegades pel carrer
i et surten quatre,
quatre,
doncs que et diré,
o quatre números,
que dius,
bueno,
mira això...
També és cultura,
també és respectable,
però clar que potser...
Però potser...
És una cultura,
és una cultura,
doncs per exemple,
mira,
una exposició de quadres contemporani,
vinga,
l'altre que si és una exposició
d'una altra classe de coses,
però fet d'una altra manera,
que llavors el reduir
en una exposició,
en un lloc com aquest,
que has de fer com un laberint,
perquè tots són panels
i panels i tot això,
perquè no es pot fer més que...
Llavors es pot enxamplar.
Clar.
Llavors,
te'n recorden èpoques.
Ai,
quan era petit jo,
aquests cromos els vaig tindre.
Escolta'm,
mira,
veus això?
Oh,
mira,
això ho tenia recordat
pensant-me que no...
I llavors van vivint els records.
I això és bonic.
Això és bonic.
Aquesta espècie d'exposicions,
de...
Exposició de col·leccionisme
de gent de Tarragona.
Sí,
sí,
sí,
perquè són gent de Tarragona
desinteressada,
que vol mostrar tot el que ha recollit.
Vull dir que val la pena anar-hi
perquè vius en un altre món.
Coses que no t'ho esperes.
Clar.
Però una cosa rara,
saps?
Oh,
mira,
tot de...
de de deus,
tota classe de deus,
l'altre tota una classe de...
En fi,
una sèrie de coses.
I com pot ser que la gent
es repleguin,
hagi pogut arreplegar aquestes coses.
I llavors veus,
veus la sensibilitat
de les persones.
Perquè una cosa és arreplegar per...
Mira,
va,
però llavors veus encara
la col·locació de la cosa.
Veus aquella...
El carinyo també
amb el qual es fa, no?
I llavors veus que hi ha persones
amb una sensibilitat
que t'ho transporten a tu
quan t'hi trobes a dir.
I és molt bonic, això.
I aquí ho recomano,
recomano que doncs
vagin a la Diputació
i passin un bon rato,
un bon rato,
perquè no t'ho dones compte
d'un puestos a l'altre
i et surt allà
una espècie d'exposició
de coses
que no te les esperes.
I a 20 més o menys,
quanta gent ha pogut
arribar a exposar?
Aproximadament així per sobre.
Molta.
Molta.
Molta gent.
Bastante gent.
Jo que dèiem,
clar, és una pura qüestió
desinteressada
que volen exposar
tot el que han recollit.
Sí, sí, perquè...
Perquè hi ha coses, per exemple,
com pot passar el meu cas
o pot passar el cas d'un altre, no?
Que a casa tens coses
arraconades
i no hi caus.
Tens allí perquè dius,
o uns llibrets
o uns cuentos
o unes coses
i ho tens, mira,
perquè són uns records
que tens ja dels teus pares
o tu de petit
ho has arreplegat
o tu ha donat una persona
que mira,
com que sí que t'agraden aquestes coses
t'ha donat aquella cosa, saps?
Perquè el que no és tan d'allò
és quan has de comprar.
Això és un altre cantat,
que em diria.
perquè per mi
hi ha tres tipus de col·leccions,
sempre ho dic.
Hi ha aquell senyor
que inverteix.
Aquell senyor que inverteix
i compra col·leccions de coses
perquè té diner,
ho inverteix,
ho guarda
o a vegades,
per exemple,
s'ha donat el cas
de fer desaparèixer coses
per tindre'n només tu sol,
però això és a base
de molt de diner.
Després hi ha aquell altre col·leccionista
que s'ha trobat dels seus pares,
s'ha trobat, per exemple,
una col·lecció feta
i mira...
Ja sigui de senzill,
de moneda,
de qualsevol cosa.
I no em fa cas,
ho he tingut allà...
Llavors, ostres,
quan veu una cosa d'aquesta,
oh, però si ho tinc això,
ho té d'herència o el que sigui.
Però llavors hi ha aquell
com passa a mi...
Això no no ho dic
com li passa a vostè,
que arregla la gana mena.
Com li passa a l'amic muntaner,
que llavors li ha pegat per la pintura,
potser li agrada guardar coses,
el que sigui, no?
Doncs llavors
trobes que
és una cosa
que és sensible.
Però llavors
passa una altra cosa molt curiosa.
Digui, digui.
Una cosa molt curiosa
que potser
potser que espereixim demà.
Sí?
Es deixa així,
amb aquest incertesa?
Ah, no,
si vols.
Home,
de temps o no ens queda?
Doncs mira,
ho deixem així,
ho deixem així.
Com que dius que no queda temps...
Això és un capítol
de la Jessica Fletcher,
ho dic,
ho seguirem-nos manana,
manana a la misma hora.
Au i Ramon,
fins demà mateix, eh?
Molt bé, molt bé.
A veure què passarà.
Soliem cantar,
soliem cantar,
visca Catalunya,
visca el català.