Fins demà!
Com que segurament m'us escolta
després ho retrau, ja saps com és
Va, doncs diguem-ho
Trobem a faltar molt el Jordi, no?
Tonde Andara?
Ai, sí, perquè de veritat
aquesta vegada no ens ha donat ni cap excusa ni res
No, simplement ha desaparegut
Però bé, tot i això, avui tindrem una mica
la seva presència espiritual aquí
el nou conjunt
que ens acompanyarà musicalment
en aquests dos minuts, que són els senyors
Doctor Explosión
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un saco de casa, me toco nervioso,
loco de bote y calmante visual.
Un par descalzos en el sofá.
Estimulante y más real.
Dosis de violencia y acción.
Por bonoticias contra el dolor.
Pa, pa, pa, y la televisión.
Pa, pa, pa, y la televisión.
El Jordi que no ve, però és que a més no et deixes triar la música, Manel.
No, però avui estem totalment d'acord.
No hi haurien discussions.
És un grup que me'l va descobrir fa molts anys,
que a mi particularment m'agrada bastant.
A més d'aquest tema que sona, crec que és bastant apropiat
per l'època en què vivim, rompia la televisió.
Sí, sí, a més d'un n'ha agafat ganes.
Això i el mòbil.
El mòbil també és d'aquelles coses que ell ens agrada.
Jo no en tinc.
No tens mòbil? Manel Magirot té mòbil?
Ho tinc que confessar aquí a l'entena.
No tinc mòbil.
I pots viure tranquil·lament.
Molt tranquil·lament.
I tu deus ser dels pocs avui en dia
que saben on estan situades les cabines telefòniques per trucar.
Sí, més o menys sí.
Perquè ja ningú se'n recorda.
I quasi no en hi ha, però això abans,
la típica cabina, ara han desaparegut.
Costa de trobar, no?
I fa llàstima perquè formàvem part del mobiliari urbano.
I a més, en un cas d'emergència, saps que tens allò.
Però en fi.
Sí, però en fi, se pot sobreviure sense mòbil.
Tu dic que sí.
Després parlarem dels doctores explosions.
Suposo que teniu informació, no?
Sí, tenim aquí quatre cosetes.
Aquestes tres noietes gamberretes de Gijón.
Són asturians.
Molt bé.
I ara, si et sembla, començem per unes quantes notícies
que hem portat.
N'hi ha una que m'ha fet molta gràcia.
No ho sé, no és gaire graciosa, no?
Però això que hi haguem 12.000 persones conduint per Espanya
en carnets falsificats.
Què dius?
O fraudulents és una cosa bastant forta.
12.000?
A veure, que si vas a comptar tota la gent que està ascensada
al territori espanyol, 12.000 és no res.
Un percentatge.
12.000, però ho vés a saber, igual és la punta de l'iceberg, no?
Això, de més?
Pot ser, pot ser.
Podria ser.
Doncs ha sigut notícia esta setmana.
Suposo que te n'has digut a enterar
que s'han detingut a diverses persones,
una vintena, crec, a diverses comunitats,
que formaven part d'una xarxa
que acceptaven sovords a canvi de facilitar les respostes
als exàmens teòrics.
Oh, però una xarxa d'autoscoles, diuen.
Autoscoles, hi ha gent de la Direcció General de Tràfic
de València Involucrada, examinadors, també.
Sí, sí, sí.
Que per xifres que voltaven 1.000, 2.000,
fins a 3.000 euros,
tenien un codi que era que
quan tu et donaves l'examen,
enviaves pel missatge el codi d'aquell examen,
la banda esta coneixia les respostes,
segons el codi,
llavors t'enviaven senyals al mòbil.
ficaves, vibren, no?
Els mòbils no es poden vibrar.
Una vibració era que la resposta correcta era la A,
dues vibracions, la B i 3, la C.
Ui, però això és tecnologia punta,
però escolta, això enmig d'un examen,
tu creus com un examen durant la tua escola
pots t'estar tocant el mòbil?
12.000 persones ho han aconseguit, no ho sé.
Sí, no? El temps just per enviar el codi de l'examen.
Home, t'entens, jo no sé, no me'n recordo,
fa molts anys que no hi havia mòbils,
quan me'l vaig traure jo.
Veus, a tu no t'hagués pogut fer manel sense mòbil.
És veritat, és veritat. Home, potser me l'hagués comprat
per l'ocasió.
Però a veure, a veure, jo, clar, jo no tinc el carnet
i fa pal i tal, però, home, tant, tant, tant,
aprova un examen de conduir no deu costar, no?
Bueno, sabeu que la major part dels compradors,
dels que pagaven estos sovorts,
eren gent de nivell baix,
gent que potser tenien poques habilitats
o capacitats per a l'estudi,
o gent que també tenia poc temps,
és la millor, vés a saber.
Quant pagaven? Tornem a repetir les telèfons.
1.000, 2.000, fins a 3.000 euros.
O sigui, en diners, des d'uns 150
hasta mig millors de pessetes.
Ostres, mig millors molt, eh?
Però segons com, tal com estan els preus de l'autoescola
i si has de repetir l'examen més d'una vegada,
potser sí que s'haurà a comptar.
Potser sí, no ho sé.
La qüestió és que ara els han pescat
i veurem què passaran entre 12.000 persones.
Si arriben a identificar-les, potser el faran repetir.
Oi, com ho demostren?
No ho sé, per la qüestió és que havien recollit,
se calcula, uns 24 milions d'euros
en aquest procediment.
I l'examen pràctic, què?
Perquè aquí sí que no hi ha trampa ni cartona.
El pràctic suposo que...
El pràctic ja, el que fa pal és el teòric.
Suposo que sí.
El pràctic ja és difícil, no?
Com no pagues alguna persona
que et faig l'operació de cirurgia estètica
i et faig un doble teu, no ho sé,
és més difícil.
Però bé, com veus,
la corrupció està molt més escampada del que sembla.
Sí, sí, fins i tot a nivells d'anar per casa,
com és el carnet de conduir, eh?
Sí, abans també la gent anava...
Alguns famosos anaven a Gibraltar, no?
Crec que era, que també era molt més fàcil.
A veure si sentia també per la tele
que una d'autoscoles suposa ser una d'aquestes...
Perquè han tancat més de 100 autoscoles pel tema
i n'hi havia una a Conca...
Més de 100 autoscoles?
Més de 100.
La meitat de les escoles aquí a Catalunya.
No sé si aquí a Tarragona n'hi ha alguna afectada, no ho sé.
Però sabeu que molts famosos, personatges famosos,
anaven a Conca a treure's el carnet a una autoescola.
Per què?
Que fort, que fort, que fort.
En fi...
Treu fortíssim.
Bueno, això és a altres nivells, eh?
Com la gent que anava a València a treure's,
el nivell s'ha de català.
Ah, vinarós.
Perquè era més fàcil.
Aquí vinarós.
Que fort, que fort.
Sí, aquí demanaven un 7 i mig per provar,
d'allí provaves en un 5,
doncs que va a vinarós.
L'havia fet a la trampa.
Passa que això és molta trampa,
el dels carnets de conduir.
Sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Porto una altra notícia, que no és tan divertida.
Déu-n'hi-do.
S'està jutjant a un home finlandès,
finlandès,
que està acusat d'abusar de 445 menors tailandeses.
Sabeu que aquest home,
que en cas que sigui declarat culpable
només podrà ser condenat a 10 anys de presó,
doncs,
aquest home de 40 anys viatjava un parell de vegades
cada any a Tailàndia,
va fer 25 viatges en 16 anys,
per aprofitar-se de les menors,
tindre relacions sexuals en menors,
ja que allí, doncs,
hi havia màniga ampla per poder-ho fer.
Se denuncia també des de l'organització AFESIP,
que és Acción por las Mujeres en Situación Precària,
que aquí a Espanya es calcula
que hi ha 35.000 espanyols
que viatgen cada any a Llatinoamèrica,
doncs, també per fer turisme sexual.
Però, a veure, aquesta situació està penada
en els països d'origen?
Se veu que es pot penar als països d'origen.
Aquí a Espanya...
O sigui, es pot penar aquí a Espanya
ni que no estigui penada a Tailandia.
Sí, però d'aquests 30 o 35.000 espanyols,
que es calcula que viatgen,
no s'han adjudcat fins al dia d'avui a cap.
O sigui, que és una cosa que es fa una mica
la vista gorda, no?
I que és un problema molt greu, no?
per a les noies que ho pateixen.
El que passa és que dic jo que el problema,
i almenys la solució hauria de començar
en els propis països on passen aquestes coses.
Si Tailandia no té legislació
i fa la vista grossa, clar.
Sí, però potser si es persigués més des d'aquí
s'ho pensarien dues vegades, no?
Abans de...
Bueno, s'acabaria el xollo, clar.
Clar.
Si des d'allà no el tallen,
si es talla des d'aquí, doncs sí.
En fi, ja veurem què passa.
Només 10 anys, eh?
Però tot i això, sí,
se li pot...
Abuses de 445 menors i et condemnen a 10 anys.
Pràcticament el mateix que aquí sí,
fas un atracament o si et robes quatre gallines,
no?, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, sí, sí.
A vegades la justícia dius...
No sé com...
Queda curta, a vegades.
I també, finalment, una altra notícia,
en aquest cas, si teniu que anar a Madrid
i voleu fer fotografies sobre immigrants,
s'ha convocat per la Comissió d'Ajuda al Refugiado
un concurs per a fotògrafs
tan aficionats com professionals,
doncs per reflexar una mica la realitat
i les expectatives de les persones refugiades
i immigrants que viuen a Madrid,
que és una quantitat de gent realment molt gran.
I ara hi ha temps d'entregar-ho fins al dia 31 de maig
i aquest concurs s'ha presentat sota el lema
Una ventana hacia la convivència, no?
Vol una mica, doncs, conscienciar la gent
a través d'aquestes fotografies.
se'n farà una exposició a partir del mes de juny a Madrid
en les fotografies que resulten guanyadores.
S'han de fer allà a Madrid, eh?
S'han de fer dins de la comunitat de Madrid.
Molt bé.
Si algú va per allí i veu una situació que li agrada,
que faig la foto d'un telèfon de contacte,
que és 915 550 698.
Molt bé.
Per tractar una mica de conscienciar la gent
sobre aquest problema, no?
Que hi ha, a vegades, de la immigració,
que arriba en massa i que es viuen unes situacions,
doncs, una mica dramàtiques, a vegades, no?
Les condicions que tenen de vida no són massa bones.
Cada dia, cada dia, sentim a parlar d'iniciatives
des del món de l'art en totes les seves disciplines.
Sí.
L'art que cada cop intenta més,
aviat fa molt de temps ja,
doncs, solucionar problemes socials.
No sé fins a quin punt ho pot arribar a fer,
però, bé, és el que t'agrada sorra.
Només que serveixi d'una miqueta,
doncs, almenys, ja fa la seva aportació, no?
Bé, i si et sembla,
continuem amb els senyors doctors d'explosions.
Bé, i si et sembla,
E siольз a Jeremiah Donốc.
Bé, i si et gemslin, ja fa la seva demanda.
5 cèntims, com diem sempre, Manel, sobre els Doctores Explosions.
Doncs mira, els Doctores Explosions són tres nois de Gijón, com hem dit abans, l'Àlvaro Coalla, la bateria, el Fèlix Domínguez, el baix i els cors, i el Jorge Muñoz Cobo, la guitarra i la veu principal.
Van començar a assajar allà cap a l'any 89, i es tracta d'una banda sòlida, molt condundent i també molt divertida.
També fa falta escoltar les seues lletres, que tinguen una discografia molt ample, però van començar l'any 1991 amb un primer disc anomenat Bye Bye Is With Crime.
I el seu següent disc va ser, aquest que estem escoltant ara, El Locomundo de los Jóvenes de l'any 1994.
Jo crec que hauríem d'explicar com és la portada d'aquest disc.
Sí, és una portada també molt divertida, no? Surten a un col·legi de monges, amb un munt de noies, amb les seves faldes, a quadres típiques, i davant ells també vestits com aquestes noies, amb les seves faldes, que surten a tocar així, amb faldes, així i amb corbata.
Ah sí, com a col·legiales?
Una mica com a col·legiales, sí.
Com a curiositat, aquest àlbum va ser una mica així trencador, en el sentit que el van gravar en mono.
Sí, una mica per recuperar potser l'esperit de...
D'anyos A, sí.
D'anyos A, no? La seva música és molt de 60s, no? Molt dels anys 60.
Comentaves però que malauradament ja no estan.
Sí que estan, doctor Explosion, el que passa és que dels membres originals, Tomés Locantana, el Jorge Muñoz, continua, els altres dos han estat substituïts.
Segons m'he deia el Jordi, un d'ells, que els veus aquí, dius, vaja...
Vaja pintes.
Vaja pintes, no? Doncs un d'ells ara és un respectable jutge.
Ah sí, va deixar el grup per fer de magistrat.
Sabeu que li devia donar més o més a saber, en fi, aquests canvis raros que es produïxen en la vida.
Canten tant en castellà com en anglès i tenen moltes influències, des del pop més melòdic fins al punk més corrosiu,
des del rock and roll més salvatge fins als ritmes beats més ballables, no?
I sobretot destaca el seu directe, que és... jo no he anat mai a un concert seu, però segur que és...
Contundent, eh?
Contundent, sí. Hi ha altres espectacles a part de la música que fan.
Tres minutets per fer-vos cinc cèntims sobre les efemèrides històriques de la setmana.
Què celebrem aquests dies?
Ui, aquesta setmana és una setmana molt densa, eh? Déu-n'hi-do.
Mira, si et sembla, comencem per les efemèrides del passat dilluns, que era 25 d'abril,
i resulta que un 25 d'abril de l'any 1563 va néixer el senyor William Shakespeare.
Sí, sí.
Sí, que hi ha una teoria que diu que era italià, que no era inglès, és a saber.
25 d'abril?
25 d'abril. I va morir un 23 d'abril, crec.
Aquí està, aquí està.
Llavors, el 23 que celebrem que...
Cervantes, de l'any 1616, si no m'equivoco, ja havia nascut un 25 d'abril.
I també un altre 25 d'abril, de l'any 1995, moria l'actriu Ginger Rogers.
Et recordes aquells musicals que feia...
Sí, que ballava, bueno, la parella total de Fred Astaire.
De Fred Astaire i Ginger Rogers.
Exacte.
I vinga, efemèries del 26 d'abril, de l'any 1798,
naixia el pintor Eugène de la Croix,
un pintor que va revolucionar la pintura al principi del segle XIX,
i va ser la punta de llança del moviment romàntic.
I un altre 26 d'abril de l'any 1937 va ser bombardejada a la localitat basca de Guernica,
que durant molts anys se van dir que no, que havien sigut els republicans i tal,
i es veu que no, van ser els avions alemanys,
els que van fer el primer bombardetj que van arrasar completament una ciutat,
el primer bombardetj massiu de la història.
Va inspirar, bé, l'art una altra vegada, no?
Allò que dem de l'art va inspirar Picasso.
Sí, el senyor Picasso va fer aquell quadre d'anúncia,
i el 27 d'abril de l'any 1937 era inaugurat el Golden Gate,
aquell pont tan famós de San Francisco,
que hi ha un gran terratre molt, com s'esperen, potser deixarà d'existir,
però bueno, mentre existís, que és una de les grans meravelles arquitectòniques del segle XX.
Perdona, no em voldria que ho casés el pont aquell vermell,
que ens recorda en una casa d'assegurances.
Sí, sí, que no direm el nom, sí.
Quina llàstima que hem de relacionar el que fa la publicitat.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Estem menjats, eh?
Vaja.
Vinga, el 27 d'abril de l'any 1977 retornava el Rafael Alberti de l'exili,
després d'un exili de 38 anys fora del país.
El 28 d'abril de l'any 1933 s'inaugurava al metro de Moscú,
i deu anys després, 28 d'abril de l'any 1945, era fusellat el dictador italià Benito Mussolini.
I tal dia com avui, 29 d'abril de l'any 1707,
doncs s'unia Escòcia i Anglaterra formant el Regne Unit de Gran Bretanya.
És un país este que, com ho dius, no?
Regne Unit, Anglaterra, Gran Bretanya...
Bé, Anglaterra és només Anglaterra, després hi ha Anglaterra, Escòcia...
Gran Bretanya és Lilla, no?
Gran Bretanya, crec que sí.
És Lilla, però el Regne Unit és Estat Unió.
Són totes les...
Doncs sí.
I un altre 29 d'abril de l'any 1980 moria el director Alfred Hitchcock,
autor de les pel·lícules de suspència.
Manel, marxem cap a les notícies, cap a Catalunya Informació.
Tu també marxes, no?
Jo sí.
Si vols, si em queda un rato més...
Ah, jo per mi sí, fem un cafetó.
Tornes divendres, en tot cas, no?
Acompanyat el Jordi, esperem.
Gràcies, Manel, bona tarda.
Vinga, adéu.