This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
...
Ai, que ja és dimarts i gairebé anem tancant la temporada amb Andrés i Andrés,
no sense abans tornar a donar-li la bona tarda, Andrés.
Bona tarda.
Bona tarda al Jordi Freixa.
Hola, bona tarda.
Que tancarà la temporada amb nosaltres.
I abans us hem d'explicar què és el que tenim avui programat per l'antiga audiència.
Mira, per l'antiga audiència, acabant ja també aquest cicle de cinema, 2004-2005,
i amb tots els dimarts que estem fent aquest mes en un cicle de William Shakespeare,
tenim l'obra Othello, que aquesta tarda a les 6 la podrem veure amb entrada completament gratuïta.
Aquesta versió està feta amb l'època que correspon a l'obra,
perquè s'havien vist Romeo i Julieta, que correspon a l'obra,
però en versió actualitzada.
O sigui que els successos passen amb l'època moderna.
I la que farem la propera setmana, el dimarts dia 28,
que és Ricardo III, també passa amb l'època dels anys, sobre els anys 1930.
O sigui, és una adaptació íntegra literària,
però amb els personatges, tot el que és l'intrínculis,
sobre una espècie, com et diria jo, d'època, nazi.
O sigui, llavors amb allò, jo sempre dic que en vez de mi reino per un cavallo,
aquí et diria ser mi reino per un tanque.
Però està molt ben feta, s'ha de tindre present això.
Però tornem avui dimarts, avui passem Othello,
amb Laurence Finsburn, Irene Jacob,
i que va dirigir Oliver Parker,
i és una pel·lícula bastant nova, que és de 1995,
que s'atarda a les 6, a l'antiga audiència,
Plaça Pallol, número 3, entrada completament gratuïta.
I ara tornem a demanar el favor del Jordi Freixas,
amb el seu grup FanFan,
que ens està deleitant durant tots aquests dies,
instruint també, perquè és una manera de fer música molt personal d'ell,
i que no desfà per això, és el sentit musical,
el tema bàsic de les peces que interpreta,
de música de pel·lícules.
Quin tema has triat avui?
Avui per això havíem parlat de fer,
dintre de la pel·lícula,
una de les versions de La Drone de Bagdad.
Un gran conte oriental.
Molt bé, les mil i una nits, no?
Doncs ja, curiosament,
veient la pel·lícula,
és una pel·lícula distreta, bonica, agradable,
hi ha un moment de la pel·lícula
en què el rei, el sultan,
va com un nen a buscar el joguet,
i de fons hi intervé
la banda sonora,
bé, de la obra,
les botes del príncipe Igor,
i em va agradar molt.
Llavors, dic,
bueno, doncs anem a fer una versió,
diguéssim,
amb aquesta,
que potser és l'única que he versionat
sobre un tema clàssic.
És l'única que hi ha versionada
sobre un tema clàssic.
Estem parlant de la Drone de Bagdad,
la versió sonora de Sabó,
i que no precisament la de Douglas Fivebanks
de l'època del cinema,
sinó la versió sonora.
No, no,
la versió colorijada del 60.
Sí.
Dir que...
Aquí hi ha bastants temes musicals,
i hem anat a triar aquest,
precisament,
que és un dels més destacats
i més importants que hi ha.
Sí, sí.
Em va agradar fer aquesta
perquè, a més a més,
com que,
ja ho he dit abans,
com que era l'única peça clàssica
que hi ha al CD,
doncs, bueno,
anem a triar aquesta
i anem a fer una versió
que sigui respectable,
lògicament.
Pensa que hi ha grans directors de cine
que han triat molta música clàssica
per fer les seves pel·lícules.
Sí, sí, evidentment.
O sigui que no és res d'estranyar
que tu t'hagis atrevit amb això
perquè, amb el que ho sàpiga fer,
doncs també...
Aquest potser també és un dels motius,
que la gent no sap,
diguéssim,
les pel·lícules d'abans,
que s'en feien moltes,
no eren solament tothom,
els grans musicals,
que feien les músiques
especialment contractades
per les productores
per fer les pel·lícules.
No, no,
hi havia moltes pel·lícules,
doncs,
de segon i tercer ordre
que havien d'utilitzar
trossos d'obres clàssiques
per poder ambientar
les pel·lícules.
Doncs anem a escoltar aquest tema
que pertany a la pel·lícula
Ladrón de Bagdad,
però en versió de Jordi Freixas
i amb el seu grup Fan Fan.
i amb el seu grup Fan Fan.
i amb el seu grup Fan Fan.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!