El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar...
Ja és dimecres, gairebé meitat de la setmana,
i continuem xerrant amb l'avi Ramon i el senyor Porta,
que ja m'he oblidat, Aureli.
Aureli Porta.
Bona tarda a tots dos.
Bona tarda.
El senyor Aureli Porta, recordem,
per si no ens heu seguit aquests dies,
és el president de l'associació...
Del Club de Pensionistes de la Casa del Mar de Tarragona.
Ara jo estava rient.
Porta, sap que reia jo ara,
perquè em diu matxista, diu aquí, diu allà.
Però t'hi has fixat, preguntat qui pot ser soci,
que he començat a fer l'oreta allà,
ja voldria també entrar dintre...
Home, fan gimnàcia, fan manualitats,
tenen mi lludec, clar.
Veus, veus, veus, veus la ironia, però on surt?
Sí, sí, nosaltres estaríem disposats a fer un nou...
Estatut.
Sí.
Per entrar a persones honorífiques, per què no?
Ah, mira.
Col·laboradores.
Sí, sí, sí.
O simpatisants.
Simpatisants.
Sempre van bé uns quants socis més,
però bueno, aneu bastant bé,
si se'ns hi pico, ho comentàveu.
No, no, per això de simpatisants s'hauria de mirar,
perquè doncs tens aquest cas d'ella,
hi ha altres casos de persones que no poden ser-ho,
però simpatisen,
perquè més en més d'aquí, tot el que fan,
pensa també que es fan algunes excursions culturals.
Sí.
O sigui que llavors aquestes excursions culturals ja...
És allò que diem,
un va amb el bastó,
l'altre va que costa pujar a l'autocarro,
i dic,
però,
però és allò,
anar,
anar.
Sí, sí, sí,
fer les sortides.
Clar,
i són excursions que no és qüestió,
una excursió d'anar,
sí per anar,
no,
a uns substerminats,
on agrada,
i un diu,
ai, no he vist mai això,
ai, m'agradaria conèixer aquest puesto.
I això també atreu molt,
i és quan hi ha, doncs,
molta gent que fan aquestes excursions culturals.
culturals.
L'última,
on va ser?
L'última excursió cultural que hem fet,
tot just va ser el mes passat,
que vam anar a les mines de sal d'aquí de Cardona,
i després,
la mateixa setmana vam anar aquí a...
Benifeller?
Sí, no,
aquí a Borges Blanques,
a veure els molins d'això,
de l'oli,
aquestes coses,
fent sortides d'aquest caire.
De fet,
de fet,
els hem de fer,
perquè és un centre cultural,
el nostre,
és una associació de gent gran,
però és un centre cultural,
i per tant,
sí que hi pot haver alguna altra excursió
fora d'aquesta norma,
però normalment,
nosaltres,
la nostra missió
és esqueixer.
Això és molt interessant,
perquè això que dius tu
és interessant per ser Cardona,
les mines de sal de Cardona.
Clar,
allí tens una història,
tens el castell,
que ara és un d'això del Ministeri de Turisme,
no sé què,
bé,
això que fan,
hi ha el castell,
i després,
les mines aquestes,
fins que no entres dintre,
no t'imagines el que hi ha allà dintre,
perquè clar,
dius com pot ser
el que hi ha dintre d'aquestes mines,
no?,
unes fantasmes de sal,
vull dir,
una sèrie de reflexes,
una sèrie de coses,
i uns treballs que dius
com pot ser que la sal
se pugui treballar d'aquesta manera,
no m'entens?
I això,
clar,
obre,
obre la gent,
perquè veus,
tu sí,
sí,
ho has vist,
explica't,
però és qüestió de viure aquestes coses,
com això que diu ell dels molins,
d'oli,
gent,
oh l'oli sí,
abans mira,
una pedra xafava,
però si hi ha diferents tipus també de molins,
i clar,
i això la gent agrada,
perquè molts,
inclús potser dels jubilats,
ja d'aquesta manera,
o han viscut alguna cosa d'aquestes,
potser és un poble,
o tenia parents aquell poble,
anava quan molien l'oli,
quan fan la primera d'aixòs d'oli,
i s'ho acaben amb pa,
vull dir,
és,
és una cosa que agrada de veure,
perquè a uns se'ls recorda,
i a altres els ensenya aquesta cosa,
per això,
aquestes escursions culturals són molt interessants.
I quanta gent se us deu apuntar,
en aquestes excursions?
Aquestes excursions,
com que són culturals,
li he de ser sincer,
resulta que les excursions culturals,
normalment,
si no al 100,
un 50%,
estan subvencionades per la Generalitat,
aleshores hem de fer places limitades,
normalment es tracta d'un autocar,
són places limitades,
i llavors què passa?
Com ho fem?
Simplement,
les persones que després de fer l'anunciat,
a les carteleres,
de la dintre de la nostra associació,
arriben primer,
doncs aquelles persones,
perquè esclar,
no podem donar opció a 600 i escaig de persones,
ens donen aquesta limitació,
de tant en tant,
com que això es fa 3-4 vegades a l'any,
doncs el que no li veu un dia,
li tocarà un altre dia,
amb un altre tema,
no?
Molt bé.
És així com funciona.
Després passa una altra cosa,
aquestes excursions,
aquests puestos,
també s'ha de limitar per un motiu,
si, per exemple,
un autocar a vegades va bé,
dos no hi caben,
llavors què han de fer?
S'han de repartir la gent al menjar,
a un altre puesto,
perquè a un puesto no hi caben,
llavors bé que si tu estàs més bé que jo,
que jo estava més bé que tu,
després allà el posar per aparcar,
hi ha una sèrie d'incomenients,
que a moltes excursions i molts pobles,
no s'hi pot anar dos autocars,
ha de ser un.
Entens?
Vull dir que...
Les excursions,
com dèieu,
tenen aquest caire cultural,
estarien dins de les propostes culturals,
per dir-ho així,
però després hi ha un altre tipus d'activitats
que feu,
més de caire festiu?
No,
i després també hi ha una altra cosa aquí,
també que és molt interessant,
amb el plan cultural,
que són les xerrades,
com si diguem xerrades,
perquè és una cosa pròpia d'això.
Llavors,
allí es porta persones
que poden fer xerrades de coses
que a vegades desconeixem
o que ens interessa,
pot ser un metge,
pot ser un arqueòleg,
pot ser un cronista,
en fi,
diferents d'això,
és que la gent a vegades desconeixes
i són temes que a vegades són interessants.
Ah,
no hi caia amb això,
no ho sabia,
o sigui que a part que la gent
seguim un ritme de vida,
a vegades també convé introduir
alguna persona adequada
perquè també ens faci explicacions
de coses que a vegades desconeixem
i també enriqueix la cultura
d'una associació
i d'una gent,
de socis.
Cada quant es fan aquestes xerrades?
Miri,
de fet,
nosaltres,
com a fixes,
tenim la setmana cultural
de la Mare Déu del Carme,
que és la nostra patrona.
Aleshores,
hem d'anar darrere
de temes
que,
sobretot per la nostra edat,
per la gent gran,
persones
que tinguin aquest tema,
que sàpiguen donar-nos
una orientació
per les nostres cuites,
per els nostres problemes,
i sempre cerquem
persones,
temes socials,
temes de medicina,
per exemple,
consells de pensions
i coses aquestes,
sempre sobre temes
de gent gran.
Hi ha afluència de públic,
hi ha gent interessada,
sí, no?
Déu-n'hi-boret.
Déu-n'hi-boret.
Sí,
perquè podem,
no és una pretensió,
aquí l'amic Ramon ho sap,
perquè ell
no ens falla mai,
doncs,
el ple,
tenim que pujar,
inclús,
cadires suplementàries
a la sala d'actes.
Això és bo,
que la gent participi
no només de la part més lúdica,
com serien les excursions
que en parlàvem abans,
sinó també d'aquestes,
d'aquestes xerrades.
Bé,
després hi ha una altra cosa
molt interessant, eh?
Ja en portem unes quantes, eh?
Per això et dic,
tu ves preng nota
i últimament
sí que l'hem de fer sòcia d'allí
perquè, escolta'm,
s'entresca, eh?
Ella té entrada allí
com qualsevol jove
que tingui interès
en visitar allò.
Però ara hi ha una altra cosa.
L'entrada es pot fer perfectament, eh?
L'única persona
que no és sòcia, perdó, eh, Ramon?
L'única la persona
que no és sòcia
el que no pot fer
és ús del material d'allà dintre.
Però visitar-ho
ens encantaria
que com més persones
vinguessin, millor.
Després hi ha una altra cosa
molt interessant, eh?
Aquesta associació també
s'aguanta bé,
els jubilats s'aguanten bastant bé
perquè un dia a la setmana,
el dissabte,
fan ball.
Fan ball.
Ves?
Explica-li, explica-li.
Espereu-vos
que jo això ho trobo molt interessant,
ho deixem per demà
i ho deixem així en intriga
i demà parlem del ball.
D'acord.
Gràcies.
Visc el català
i demà!