El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Tornem a encetar el temps que dia rere dia dediquem a parlar, a conversar amb l'Avi Ramon.
Avi, bona tarda.
Bona tarda, tinguem.
I abans de començar amb la temàtica d'aquesta setmana, que és prou important,
m'agradaria, per lligar amb el que vam fer la setmana passada,
preguntar-li com va anar l'inauguració d'aquesta exposició.
Recordem, tinc la do número 1 del Moll de Costa,
d'exposició sobre la Tarragona turística i monumental.
Què tal la inauguració?
Home, jo, està malament que ho digui jo, però escolta, molta gent, molt ple,
els que van participar contentíssims, la presentació va estar molt bé,
és un lloc adequat, només hi ha aquest lloc a Tarragona que es pugui fer una cosa d'aquesta manera,
tothom va quedar sorprès, els que no ho coneixien, o sigui, que és un èxit rotund.
Cada any és un èxit rotund.
Oberta, el tinc la do número 1 fins al dia?
Sí, sí, el dia 5, m'ha semblat, que és del mes que ve.
Molt bé, doncs ja queda dit, en vam parlar la setmana passada,
i aquesta setmana ens n'anem encara, bueno, continuem amb el tema marítim, no?,
allò del tinc la do, doncs el tema marítim, i l'avi ve acompanyat avui.
Sí, sí, ric que tira perquè ric, vinc ben acompanyat i ho digui qui és.
Ric perquè abans, quan anaves per segons quins barris o segons quins llocs,
doncs veies magatzems, veies d'aixòs, i llavors hi havia per allà la tabacalera,
allà hi havia uns terrenys, hi havia uns refrejos,
un cafè a corda, en fi, una sèrie de coses d'aquestes que deixo.
I un dia, coi, passo i veig Casa del Mar.
Coi, Casa del Mar.
I llavors vaig entrar-me'n, perquè el meu sogre era pescador,
que allà al Ministeri, ja ho explicarà millor,
al senyor que tenim aquí acompanyant,
que és el senyor Porta, que és el president d'allà de la Casa del Mar.
I anaven els marinos, els navegants, anaven a dormir, a menjar,
pescadors també hi anaven, i doncs mira, es van fer socis,
però mira, socis perquè era el sogre, o què sigui,
però després, coi, però sí que aquesta casa té una certa importància,
no certa, molta importància, hi ha anat convivint, el que sigui,
però ha arribat un moment que allò ja no és una casa,
allò és un palau.
Reflex un palau perquè llavors els palaus acollien tot el territori, saps?
i després vaig anar-hi a tenir contacte amb ells,
personal molt eficient, i m'hi trobo a gust,
m'hi trobo a gust perquè, al ser perdit, m'hi troba a gust,
i voldria que la gent també sapiguessin com és i el que hi ha en aquesta casa.
A la Casa del Mar, senyor Porta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Vostè intervingui, de fet ara li farem un munt de preguntes.
Si m'ho permet, només voldria agrair-li aquí el bon amic Ramon Martí,
per cert, persona molt estimada, col·laborador molt necessari per nosaltres de la Casa del Mar,
soci per cert, ha parlat de socis, i ell és precisament un dels socis més antics,
de la qual ara l'any passat precisament li vam fer l'homenatge com a soci més antic.
Que no m'ho esperava i jo agraeixo.
Jo li agrairia, de passada em dóna l'oportunitat, ell i Tarragona Ràdio,
doncs de si s'escau, doncs de fer això, una miqueta de comentari del que és la Casa del Mar.
Home, ja de començament ja heu dit una cosa que jo no sabia,
que és que és una associació, la Casa del Mar.
Sí.
O sigui, va per socis, eh?
Sí, m'ho permet.
És una associació que, sense dades aquí, per poder-li confirmar,
li podria assegurar que no pas com a residència,
però com a casal i esbarjo de la gent gran,
és la més antiga de Tarragona.
Es va fundar l'any 83, fa dos anys vam fer el 20è aniversari,
i la cosa ha anat prenent envergadura.
Abans era exclusiu només pels portuaris i per la gent de la mar.
ara ja està obert a tota mena de jubilats i gent gran.
Avi, doncs em sembla que anirem al llarg d'aquests dies,
veient totes les activitats que es fan dins la Casa del Mar,
per on comencem?
Sí, escolta, jo començaria perquè veig que allí hi va noies
i gent amb molt de salero.
Per això hi va l'avi.
No, sempre, sempre la ironia d'aquestes nenes.
Jo quasi començaria perquè ens expliqués
que em sembla que també hi ha seccions de gimnàstica,
Sí, entre d'altres activitats que tenim,
doncs vam començar amb un dia a la setmana,
una hora, doncs, el dimarts, el dilluns, dimecres i divendres,
les hores ens van anar, allò van anar prenent envergadura
i van començar a apuntar-se més gent,
i llavors ara ja fem tres torns,
dilluns, dimecres i divendres,
tres torns de gimnàstica,
tenim el nostre taller de manualitats,
que també pràcticament és de senyores,
no pas la gimnàstica,
a la gimnàstica hi poden participar homes i dones,
però el que és les manualitats,
doncs, és exclusiu per a les senyores,
i, esclar, doncs, una vegada o dues a l'any,
dues vegades com a mínim,
fem la nostra exposició dels treballs que es fan allí,
dintre de la semonar cultural.
Gimnàstica, jo que no hi he estat,
encara no hi he estat,
m'he de passar un dia,
m'imagino, doncs, que és prou gran,
perquè per fer gimnàstica deveu tenir una sala...
Sí, Déu-n'hi-do-ret,
són tres grups de 30 persones.
Déu-n'hi-do.
Tres grups de 30 persones cada torn, eh?
Aleshores són 90 persones
que no venen pas totes,
perquè a la nostra edat,
perquè som més viat, com he dit, gent gran,
doncs una per un motiu,
per un altre,
sempre afectant la salut,
doncs no podem tindre'l complet, sempre.
Però Déu-n'hi-do-ret de la gent que va venint.
I encara quedem que per manca d'espais
no podem ampliar el que voldríem ampliar una miqueta més.
Vostè va a fer gimnàstica.
Jo no, no, no, no puc jo.
Si estic fora de d'això,
si hi ha dones per fer gimnàstica...
Home, com a soci més antic,
hauria de fer de monitor.
No, no, no.
Ui, em doblegaria massa viat.
I més tantes dones, imagina't tu.
I això de les manualitats,
com és que és només per dones?
Bé, perquè, de fet,
també vam voler començar fent-ho obert
per homes i dones.
Va donar la circumstància
que només s'apuntaven senyores.
Llavors, què va passar?
Quan ja n'hi havia un número
bastant creixent de senyores,
bastant notable,
la primera persona
de, doncs, home,
per dir-ho d'una manera,
quan va veure
que hi havia tantes dones,
va dir,
doncs, no, no,
si hi hagués algun home més,
s'adonaríem d'altre.
I així ha anat passant
i s'ha anat ampliant
el número de dones
i els homes,
quan arriben a llet,
tenen complexa
i ja no s'apunten.
Ja no s'apunten.
De manera que ha quedat
quasi exclusiu per les senyores.
Ja passa això.
Avui en dia,
més aviat,
en qüestió de manualitats,
és qüestió de dones.
quan són manualitats,
perquè, clar,
no són el mateix manualitats
que pintura,
escultura,
determinat només,
m'entens?
No és una espècie,
això de manualitats,
normalment,
no allí,
i d'altres puestos,
no ames de casa,
el que sigui,
doncs són dones
que fan figuretes,
les pinten,
fan treballs manuals,
vull dir,
cosa d'entreteniment,
però amb el plan d'entreteniment
i esbajo,
que diu ell,
no amb un plan d'artístic,
saps com vull dir?
No vull dir que no sigui
la cosa adequada,
però, per exemple,
així com ara hi ha estudis
de pintura o escultura
que fan això determinat
per fer exposicions,
exposicions ja en l'ambient
ja social,
saps com vull dir?
Allí, doncs,
és com una espècie
de convivència,
mira, jo faig això,
tu fas allò,
i n'hi ha que tenir molta traça,
perquè a vegades
hi ha nois i dones d'aquestes
que tenen més gràcia
que un professional,
però, clar,
queda més,
més dintre
de comunitat.
Jo li podria assegurar
que hi ha persones
i personalitats
que venen allí
i queden
sobtats de veure
aquells treballs,
eh?
I quan els diem
que simplement
li han presentat
la persona que els ha fet,
perquè a vegades
han determinat treball
si hi posen
més atenció
que un altre,
doncs,
si un està per allà
al seu costat,
li diu,
doncs,
mira,
li presento la senyora
que ha fet aquest treball
i no toca
altres remei
que felicitar-la,
perquè,
per tant,
es fan treballs macos,
ja et dic,
això,
el manualitats
té això,
hi ha dones,
principalment dones,
per això,
l'home no té
aquesta delicadesa
de la dona
fer aquestes manualitats,
l'home té un altre estil
de cosa artística,
saps com ho dic?
La dona no,
la dona ja,
potser que ja està acostumada
a pintar-se els llàvids
i els ulls
i tot això,
i té més sensibilitat
per fer treballs manuals.
Ai, Déu meu,
continuarem parlant
d'homes i de dones,
tots hi tenen cap a la casa
a l'Almar,
senyor Porta,
tornarà demà,
no?
Doncs amb molt de gust.
Doncs vinga,
fins demà,
bé,
fins demà.