El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
Tornem a encetar la setmana, com cada dia, amb l'avi Ramon.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
L'avi, que aquest cap de setmana l'ha aprofitat a top, eh?
Si la setmana passava us recomanàvem una mena d'exposició,
intercanvi de col·leccionistes, el patit Jaume I, l'avi va ser, no?
Bé, és...
Què va ser? Diumenge?
Diumenge, eh?
Diumenge al dematí.
Sí, de nou, això sí, en d'una una, eh?
El que passa és que jo vaig veure si podia canviar una cosa
i no vaig trobar qui vols canviar.
Ai, què volia canviar?
Els anys.
Com que tinc tants anys, vaig veure si algú volia canviar anys més...
I no, no, no, no.
I no va colar, no?
No, no, no.
No té sortida això.
Va dir que de col·lecció queda aparcada i no...
No hi ha manera de canviar.
Ja ha quedat tancada, ja tothom la té feta.
Què vols fer-hi? Mira, paciència, la guardaré.
Que hi havia genteta.
Molt, molta gent.
Sí.
Molt, molt, molt.
Hi ha petites coses.
diem petites coses que no es fan.
A Tarragona, per exemple, se fan coses.
Però a vegades hi ha coses que no es fa la propaganda corresponent,
sigui perquè no interessi el tema,
sigui perquè això no promociona segons qui, com i què.
M'explico, no?
Sí.
Però és interessant perquè aquí, com que era una trobada de Catalunya,
per exemple, hi havia gent de fora, per exemple.
I després també hi havia parades d'aquí, una parada molt important de la filatèlica d'aquí,
de la filatèlica de Reus, de diferents punts de Catalunya.
I allí molta gent, doncs, canviant, doncs.
I veies, com pot ser que la gent, doncs, col·leccionin tantes coses?
I el que menys te penses, col·lecciona.
Home, devien triomfar els segells en el...
Més aviat és les plaques aquestes d'ara...
Les xapes.
Les xapes.
Les xapes aquestes, sí, perquè hi ha un àlbum i tot, saps?
Ara, a cada època té una cosa.
Després se continua fent la col·lecció, no?
Però sempre hi ha una cosa.
Veu un temps que va ser els segells,
l'altre temps va ser les monedes,
els calendariets de butxaca,
les curadents, el posagots...
O sigui, el que menys, adhesius,
el que menys te penses...
I tot això estava allà el domenç, al Pati Jaume I.
I dius, com pot ser?
No, no, i quantitats, saps?
Quantitat de gent allò mirant a veure,
triant, triant, triant,
l'altre mirant a veure això.
Vull dir, és interessant,
perquè hasta, no com a atracció,
sinó com a cosa cultural.
Vas veient i veus coses que no t'ho esperes,
que t'ho esperes.
Dius, com pot ser que la gent col·lecciona,
allò que dèiem,
que el col·leccionisme és història.
I clar, i fa gràcia,
perquè és curadents.
Curadents.
Curadents.
I veus una pigla de diferents puestos,
l'altre que portava, doncs...
En fi, tot...
És bonic, és bonic perquè...
Clar, és bonic aquell que va amb aquella afició
i aquella que t'ho mires com una atracció.
Recordem que era un intercanvi,
per tant, en principi no es pagava res.
No, no, no, jo em pensava...
que potser també és...
No, no, no, res de comprar ni vendre,
sinó intercanvi, saps?
I després li inviten per anar a Berga,
que no sé quina feixa és,
ja inviten que la gent vagin allà.
Ja fan propaganda del que hi ha allà,
que si hi ha una casa de joguines,
que si hi ha això, que si hi ha...
Jo crec que aquesta gent que es dedica al col·leccionisme,
és això, no els fa pares a viatjar,
agafar el cotxe el domenatge
i tiramilles cap a Tarragona.
Sí, sí, sí, sí.
Se'n recorda d'on venia la gent?
D'on els puestos.
Els tarragonins hi havien de ser, no?
No, perquè hi havia una parada de Berga,
l'altra parada, si tu, altre puestos...
Vull dir, els diferents punts que menys tots...
I després, gent que, clar, no pots descifrar d'on són,
que potser són d'un poble, l'altre...
D'un poble, doncs...
D'un poble que no estic penses, no?
Vull dir que és interessant veure...
I curiosos, gent que anava a visitar només,
sense canviar res.
Sempre hi ha algú.
Sempre hi ha algú, perquè, clar,
hi ha molts que, per exemple,
també trobes amb una altra cosa,
i és que, a mi, un ha sigut col·leccionista,
i després ho ha deixat,
per motius, per el que sigui...
Per espai, que a vegades no hi ha espai a casa.
Jo mateix me trobo...
Jo per espai, doncs, tinc les coses de qualsevol manera, no?
Bé, de qualsevol manera, doncs,
sense poder arreglar el que sigui, no?
I llavors vas dir...
Quasi jo tenia això,
a vegades vaig deixar córrer, l'altre...
Saps? Vull dir, hi ha una...
És interessant, és interessant
quan hi ha coses d'aquestes,
que veus que hi ha un sector de gent
amb un concepte de les coses
que, a vegades, veus que es replega aquí,
veus que es replega aquest altre, saps?
Vull dir que és...
I com estava distribuït, allò,
en el Pati Jaume I?
Hi havia com unes taules, o...?
Sí, hi havia uns en tauletes, en tauletes,
i altres, doncs, que anaven amb una bossa,
amb una capsa,
vull dir, per dir sueltos...
No, no, sueltos, no.
Fa prou, sembla que sigui mal dit, no?
No, no.
Anaven per dir, doncs, voltant,
a veure qui canviava aquell,
qui tenia allò...
O ara que deia això de les èpoques,
el que també va triomfar durant una època
era la col·lecció de minerals.
També.
També n'hi devia haver, no?
Sí, per això més el mineral,
hi ha el col·leccionisme per a gent que estudia,
gent que han d'estudiar el que és del mineral,
perquè, per exemple...
Clar, perquè per tenir una pedra a casa,
si no saps el que és...
Jo, jo em vaig tindre moltes de pedres,
i els havia d'anar a desfer-me'ls a Barcelona,
del ronyó.
Ah, molt bé.
Vull dir que...
Jo sense voler vaig col·leccionar pedres d'aquestes.
Mira, també és una col·lecció.
Sí.
Gràcies a Déu,
sembla que de moment l'heia aparcat,
aquesta col·lecció.
Però bé, no?
Queden restos de...
No, vull dir que és interessant,
perquè llavors també,
per exemple,
dius,
bueno,
el programa és de cine.
Ah, sí, això també.
M'entens?
I llavors,
oh, mira,
aquesta pel·lícula,
ja la vaig veure quan tenia...
Oh, aquesta pel·lícula,
oh, aquesta artista,
oh...
Saps?
Vull dir que són coses que recorden,
recorden, saps?
És interessant això,
col·leccionisme interessant per això.
Per el que la gent,
per el que vostè va poder veure de la gent,
van quedar contents,
allò d'aquesta trobada?
Sí, sí, sí, sí,
sí, és interessant.
Perquè després també se'n fa una altra,
però aquella ja no és trobada,
allò ja és exposició.
A la Diputació,
cada any també se'n fa una,
i tots porten col·leccionisme,
porten...
I allí també veus una sèrie de segells,
d'això de sabó,
també n'hi havia...
Vull dir,
una variació,
tot el que és col·leccionable,
perquè dius,
hasta això també es col·lecciona?
Sí,
tot és col·leccionable.
Tot és col·leccionable.
Doncs, en fi,
així va ser aquesta trobada
d'intercanvi de col·leccions.
El Pati Jaume I us ho vam recomanar
la setmana passada,
ja ha passat,
i ara ja fins a la propera,
ja estarem al cas.
Si coneix una altra cosa interessant,
ja el parlarem.
Fins demà, Avi!