I és que aquesta setmana mateix comença de nou la mostra de teatre jove,
en aquest cas edició 2005, una iniciativa que, home, ja porta les seves edicions,
jo ara no les conto, però que jo recordi com a 3 o 4 mínim.
Ara ens ho expliquen, m'assembla que són moltes més, eh?
De moment tenim aquí els primers protagonistes,
intentarem que tots els grups de teatre que hi participin passin pels ja tardes.
Els primers es diuen Grup de Teatre La Sala i estan a cabella entre el Morell i Tarragona.
Tenim amb nosaltres tres dels seus representants, la Marta Domingo.
Marta, bona tarda.
Bona tarda.
L'Eloi Calvet i el Javi Marcos.
Bona tarda.
Estreneu, eh? Estreneu mostra de teatre jove.
Sí.
Recordem una iniciativa per posar l'escenari del Teatre Metropol,
un escenari així bastant emblemàtic, al servei de tota la gent que us dediqueu a fer teatre en plan amateur,
podríem dir, tot aquest.
Sempre hi ha els que porteu tants anys com vosaltres ja teniu un punt de professionals, no?
Home, sí, professionals, però professionals d'estar per casa, diguem-ne,
perquè no sortim del poble, bàsicament,
tot i que últimament sí que hem anat a tombar per altres pobles
i hem representat forces coses a altres pobles,
però bé, doncs en plan senzillet perquè tots treballem o estudiem.
Marta, tu m'ha comentat, no?, quantes edicions portem de la mostra de teatre jove?
Aquesta és la dotzena.
Oh, Déu-n'hi-do! Déu-n'hi-do, mira, m'apunto, així ja ho sé per altres anys.
Vosaltres, però, quant de temps fa que participeu?
Aquest és el tercer any que nosaltres hi participem.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do que esteu entre cavall, a cavall baix entre el Morell i Tarragona.
Sí.
Pels membres que teniu?
Sí, la majoria són del Morell, però hi ha algú que és de Tarragona
i que treballa o que té família allà al Morell i, per tant, doncs, ens relacionem molt.
Respecte a l'any passat, sou els mateixos?
En quant a membres, heu tingut incorporacions baixes?
Hi ha dues noies noves que intervenen en aquesta obra que farem,
que no havien fet mai teatre.
Bueno, aquest any havien participat amb els Pastorets,
que és on suposo que sol començar la majoria de la gent,
però que ara s'estrenen en una altra obra.
Molt bé. De quanta gent estem parlant, doncs?
A veure, el grup hi ha entre 15 i 20 persones que van anar ballant,
entre gent que representen l'hora de teatre,
gent que col·laboren amb altres coses,
com puguin ser el maquillatge i la perruqueria,
o com pugui ser el muntatge de l'escenografia,
o que se n'encarreguen de les llums, del so,
entre tots plegats, doncs, entre 15 i 20 persones.
15 i 20 persones.
De les Parlem, això sembla ja directament d'aquesta obra, un dia només?
Només un dia, que és la que estrena la mostra de teatre jove d'enguany.
Explica'm una miqueta.
Doncs és una obra escrita per un senyor que es diu Lluís Massimón,
no és una obra que trobareu publicada enlloc,
perquè aquest senyor és de Mataró
i pertany a un grup de teatre mater, que es diu El Tranvia, també de Mataró,
i li passava el mateix que se sol passar a totes les companyies de teatre mater,
que el difícil és trobar una obra que s'adapti a la gent que tu tens,
i per tant ell va decidir escriure les seves pròpies obres de teatre.
Un dia, tafanejant per internet,
una de les del grup va veure que tenia una web aquesta gent
i que oferia una obra de teatre que ell havia escrit
a qui la volgués interpretar, només calia posar-se en contacte amb ell.
Ho vam fer, ens vam enviar a l'obra
i ens vam decidir a fer-la.
Així vau descobrir l'obra per internet?
Això mateix, sí, sí.
Vull dir que per això és curiós, no?
Però és així, ara ja...
Suposo que és els temps moderns, els signes dels temps.
Eloi Javi, quines al·liciens té aquesta obra un dia només?
Només un dia?
Bé, a veure, l'argument d'aquesta obra se centra més que res en una família,
més que res en un home que va morir als 60 anys,
era un home de mitjana edat, bastant avançada ja,
i bueno, mor en una nit, que arriba a casa després a treballar,
i bé, en aquell moment li arriba la mort,
que li va anunciar el que ha passat,
i diu que se'n vagi amb ella, no?
L'Andreu, que és aquest protagonista, s'hi nega,
i bueno, arribant a l'acord, doncs que, com diu el nom de l'obra,
li dóna un dia més, d'acord?
Per conviure, doncs, amb la realitat de la vida,
i veure com el seu entorn, com l'envolta, doncs, diguem, no?
Després, aquest Andreu es troba amb el Joan,
que sóc jo, en aquest cas, un altre protagonista,
que bé, el que ell no sap és que jo vaig enrotllar-me,
per dir-ho clarament, amb la seva esposa, no?
I bé, al llarg de l'obra, doncs, vaig anant trempatjant l'assumpte com puc,
i bé, l'Eva, la seva esposa, el que fa és llogar una mèdium
per saber haver un guard d'uns calés,
que ella, que ell, l'Andreu, havia mig amagat, no?,
amb una altra sòcia.
Així, més o més, és com se basa l'argument de l'obra.
O sigui que no passa només en un dia.
Arribem a veure la mort de l'Andreu.
Sí, la mort de l'Andreu, el primer acte, això és, sí.
Molt bé, i després l'obra continua, ja un cop ella està mort,
va tirant endavant.
L'Eloi fa de Joan, quins drets té el teu personatge?
Una mica picaro, ara.
Una mica picaro, sí, una mica.
Bastant afaner, perquè durant l'any que,
ja fa un any que és mort, el Joan,
doncs ha anat bastant afanejant pels diversos pisos del seu bloc,
i bueno, avies el seu entorn,
i sí, bastant picor, la veritat.
I bueno, com ja he dit, se va enrotllar
amb la dona de l'Andreu, la Eva.
I bueno.
És això.
I el Javi, quin paper li ha tocat?
Jo sóc l'Andreu.
Tu ets l'Andreu, o sigui, tu el primer acte ja et passa.
El primer acte i marxes, ja et mores.
Sí, dona gust morir, però.
Estàs molt de temps en escena o què?
Sí, tota l'obra.
Tota l'obra, eh?
Ni que estiguis mort, un plan fantasma no vaig apareixer.
Encara que no parli, ja hi estic, sí.
Sí? Quins drets diries que té aquest personatge?
Jo, doncs, bueno, l'Andreu és un mort novato,
no sap de què va.
i a poc a poc, a mitjançant que passa la història,
doncs, se'm va adonant que pot moure coses,
que pot xerrar amb gent,
que pot contactar amb els vius,
i bueno, va descobrint, doncs, la veritat.
que la seva dona l'enganyava,
que la seva sòcia era una garrepa,
i més coses.
Una obra que està plantejada en temps actual,
no? Representa?
Sí.
Comèdia o drama, què diríeu?
Drac i comèdia, no?
És una tràgica comèdia, perquè hi ha de tot.
Hi ha moments que són molt graciosos i divertits,
que suposo que faran riure la gent, això esperem,
però també hi ha moments que són molt...
Tendres, podríem dir.
Sí, tendres, i moments així com a dramàtics, fins i tot.
Per naltros és el primer cop que,
bueno, per mi personalment,
el primer cop que faig una escena tendra
i tela.
Tela el que costa.
Però tendra fins a aquest punt.
Tendre fins a plorar, quasi.
Sí.
Sí, sí.
Home, hi ha una mica de tot,
una mica d'allò de Rosé,
una mica de...
Ai, n'hem fet de pitjor,
en aquest sentit.
Home, per mi és el primer,
però, bueno...
Quin diríeu que és el personatge més...
Bé, la Marta, jo no sé si tu apareixes també.
Sí.
La Marta la tinc com a referent
tipus d'organització, de direcció,
però no sé si també apareixes.
No, per casualitat.
Sí, perquè han tingut un petit problema.
Resulta que una de les que havia de fer
un paper de l'obra
s'ha posat malalta
i ha de substituir-la jo,
que com que sóc la que els dirigia,
en tres dies sóc l'única que
pràcticament pot aprendre més ràpidament,
tot i que és dificilíssim.
I quin paper faràs, doncs?
El de la sòcia de l'Andreu.
La garrepa.
La garrepa.
Algun paper que creieu que és especialment complicat?
El de la mort.
A veure, hi ha dos papers que són molt curts,
que són el de la mort
i després el d'un altre mort
que polula per allí,
que es diu Rut,
que són curts però són molt intensos.
i que jo crec que han aconseguit
arribar a interpretar-lo molt, molt bé.
S'han esforçat molt
i l'han treballat molt bé.
I tot i que no surten massa,
doncs jo crec que són molt bons.
Ja noteu que aneu pujant el nivell?
Clar, és que vosaltres teniu el referent,
la gent compararà de dir,
ostres, d'un any cap a l'altre,
és la tercera vegada que...
Sí, bueno, a veure,
és que saps què ens passa?
Que l'obra que vam fer l'any passat
ens va aixecar molt
al nivell respecte als anteriors.
I ara dona la sensació
que aquesta obra potser és més senzilla d'argument
i de scenografia i tot plegat
i que a lo millor sembla
o dona la sensació
que potser no és tan complex
ni tan complicada com l'altre.
Però jo crec que l'argument és maco
i que fa pensar força.
El fet també que sigui una obra nou
que no està publicada
i per tant no està mai representada
també és un...
Bé, l'han representat ells,
el del grup del tramvia de Mataró,
ells sí que l'han representat
no sé quantes vegades,
no masses, de fet,
perquè la van escriure fa un parell d'anys,
o sigui que...
Però fora de les comarques d'allà
suposo que no s'ha representat enllà més.
A nivell d'escenografia i, en fi,
llums, so, tot això,
com ho teniu?
Doncs tot transcorre a l'habitació
de l'Andreu i l'Eva
i el decorat és sempre el mateix.
Llavors,
els moments en què hi ha la mort
o que passa alguna cosa així relacionada
amb la mort
o la intervenció entre morts i vius,
la interacció entre morts i vius,
la llum és molt més fosca.
Suposo que
podria passar
que donés la sensació
que a vegades aquesta obra
és una mica fosca
perquè tot es fa a mitja llum.
Hi ha pocs moments
en què es faci
amb llum sencera.
I a nivell de so
teniu algun tipus d'efecte?
O alguna música?
Músiques tètriques.
Músiques tètriques.
Sí,
músiques tètriques,
allò de fer por una mica.
Clàssiques,
perquè és tot música clàssica,
però
espaterransa
en plan de tètric.
Que ens representeu
un trosset de l'obra.
Vinga.
Sí.
Poseu-nos en situació
més o menys
cap a quin tros pertany.
Doncs
ens imaginem
que estan parlant
l'Andreu i el Joan,
és a dir,
el protagonista
que s'ha mort
i el seu
exveí
i traïdor
Joan.
Tots dos estan morts,
recordem-ho,
i entra en escena
un tercer mort
que encara no havia aparegut.
D'acord?
Un tercer mort
que es diu Ruti
que...
És la que precisament
fas tu.
No,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
llegiré jo.
I entra la Ruti
i diu
Hola.
Qui és?
Què fa aquí,
aquest, eh?
Sóc la Ruti,
molt de gust.
Ruti?
Sí,
jo mateixa.
Tu ets el Joan,
oi?
Espera,
espera,
com és que ens veus?
Què fas aquí?
Com has entrat?
Ep, ep, ep,
una a una la pregunta,
perquè si jo et dic
que també sóc amb vosaltres
i que vinc a tafanejar
i que parla paret,
què,
t'has quedat content,
m'has entès?
Mira, Andreu,
fa cosa de dos anys
que va morir.
És una veïna
de l'altre bloc?
Coy,
no te'n recordes?
No,
no me'n recordo.
Sí, home, sí.
Tu mira-hi això.
Això, el...
El què?
Sí, home, sí,
el nus de la corbata.
Eh,
que ja vaig morir,
diguem-ne,
accidentalment, eh?
Ja, ja,
si és que això
ho portes escrit a la cara.
Més havia de el Coy,
no?
Bé.
I aquest?
Ah,
aquest,
aquest.
Bueno,
aquest és l'Andreu,
tot just fa un dia
que és mort,
és nou.
Bé, bé,
cada vegada
en serem més.
Aquelles que acaben de sortir
no fien gaire bona cara,
no?
Ah,
aquelles?
La mà no és que aquelles
saps què passa
que són vives, home.
Ah,
esclar.
I què,
noi,
disposat a passar-t'ho
d'allò més bé?
Ah,
no, no, no.
A mi m'han de venir
a buscar d'aquí una estona,
eh?
Qui?
La mort.
La mort?
Sí,
mira,
és que jo no volia
marxar d'aquí
i em va donar un dia
per veure la crua realitat
que m'envoltava.
Com?
Mira,
deixa-ho,
és llarg d'explicar, ves?
Mai no he vist ningú
que l'hagi vingut a buscar la mort.
A tots els que he trobat
com nosaltres,
ningú els havia vingut a buscar.
Però he descobert
que tots els que restem aquí,
en aquest indret d'insomnis,
tenim un denominador comú.
Ens hem mort
inesperadament.
D'accident.
D'accident, tu?
Sí, sí, sí.
El meu va ser un accident, eh?
Què et pensaves, eh?
Eh?
Res, res.
D'accident fortuit.
Fins que no ens toqui de debò,
vaja,
en la data que hi ha prevista
a l'agenda de la mort,
no ens vindrà ningú
a buscar.
Tu et vas accidentar en cotxe, no?
Sí, jo que sàpiga sí, vaja.
Doncs no era la teva hora.
I per tant,
encara no estaves previst.
Coll, doncs bé que se m'hi va arrossegar.
Tu te li vas anar de les mans.
Però no pateixis,
que un dia un altre vindrà per tu
i desapareixeràs.
Ai,
però jo també sóc jove.
El meu també va ser un accident, no?
Jove,
ah, ho va.
A veure, de què has mort?
D'un infart al cor.
Ho veus, ho veus?
Tu t'has mort de natural.
Me'n vaig.
Ara ja t'he fanejat prou
i ja sé qui és el delta 1
que ha vist que baixàvem per l'escala.
On tenia corrocada,
la ment no saber qui havia mort.
Adéu.
Bé,
ja saps el què, no?
Fins que no et toqui,
segons la data,
ningú et vindrà a buscar.
Sí,
però aleshores,
per què si m'hi va endur?
Molt bé.
Molt bé.
Bé,
ens hem fet una mica de...
Una mica d'idea
amb aquest trosset de com va.
Sí, d'idea del què.
Si m'haguessis de destacar
un moment de l'obra
o un personatge,
una frase,
un moment concret.
i hi ha un moment
que és no res,
que són dues paraules,
és el final de l'obra.
És quan l'Andreu
realment se n'adona
del que ha estat la seva vida
i que sap que li toca marxar
i finalment ho accepta.
És que només diu
anem
i la mort li contesta.
Anem.
Doncs aquest moment
és senzill,
no té res,
però és colpidor.
Dóna molt, sí.
Molt bé.
Nens,
que us ha fet reflexionar
aquesta obra una miqueta.
Són molt joves, eh?
Vostè us heu pogut reflexionar.
Si tinguéssiu,
si la mort us donés
un dia de pla,
un dia per fer,
no ho sé,
per mirar i què.
Tremendo,
perquè potser veuríem
moltes coses
que no veiem.
Que se veurien de realitat.
Millor morir-se i marxar,
trobo jo.
Si no,
va més que sí.
Doncs convidem a tothom
que vulgui anar-hi
a la primera cita
d'aquesta mostra
de teatre jove
en edició 2005.
Serà que no ho havíem dit?
Dimecres,
aquest dimecres,
a les 10 del vespre,
amb el grup de teatre
La Sala,
i el Morell.
Un dia no més,
només un dia.
Ens l'han vingut a presentar
aquí aquesta tarda.
Nens,
que us vagi molt bé
i ens veiem nosaltres
l'any que ve, no?
Potser sí.
Vinga, gràcies.
A vosaltres.
A vosaltres.
Adéu.