Demà mateix tanquem la mostra de Teatre Jove 2005
i ho fem, podríem dir, amb una gran obra,
una d'aquelles amb majúscules.
Totes ho han estat, però jo crec que ells,
per l'experiència que tenen, han de quedar bé damunt de l'escenari.
Són el grup de teatre Lini Bohèmia
i els coneixem ja de l'any passat.
Josep, Rebecca, Txell, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola.
Hola, bona tarda.
Ja començo amb la pregunta que vaig començar l'any passat,
me'n recordo perfectament de vosaltres.
Jo us vaig dir una mica granadets, no?, per això del Teatre Jove.
Tenim una edat, ja.
Granadets.
Pensa que ho compensem, tot això,
amb un noi de dos anys que surt a l'obra de teatre.
Feu sortir un bebè de dos anys?
Un bebè de dos anys, que és el meu nebot.
Quan vaig a escriure el guió,
vaig pensar que, bueno,
al final de l'obra és interessant que surti un bebè.
I ho fa bé?
Plora.
Plora quan ha de plorar?
Plora quan ha de plorar, exacte.
Home, posa així, sí.
Sí, sí, sí.
Perquè què passa si arriba el dia de l'estrena
i li donen per no plorar?
Per no plorar?
Clar.
Doncs li peguem el cul i plora.
I ja està, és solucionat.
No, no, de fet és això el que marca,
perquè tampoc som tan jaios dintre del que cap.
Rebeca té 24.
Jo no t'ho diré els anys que tinc perquè...
No, jo 25 i aquí, Txell, fiquem 26 anys.
Vinga, va.
O sigui que amb la mitja aquesta del bebè...
I amb el nen de dos anys ja fa...
Clar, ja fem el contrast.
I després, Diego, que se'n va als 29.
Jo crec que l'any que ve ja tindrem que muntar l'obra de teatre
per contracte al Metropol.
Ja no podrem entrar a la mostra de teatre jove.
Clar, perquè sí.
Este puede ser nuestro último año, Núria.
És que, a més, molt amateurs, molt amateurs tampoc és que sigueu,
perquè teniu unes trajectòries professionals de teatre al darrere.
Doncs sí.
Xiques, hablar-me, hablar-me.
Vamos, Rebeca.
Fem una miqueta de currículum.
Sí, mira, hola, me llamo Rebeca.
Oye, ya.
Como los castins.
I soy actriz.
Soy actriz y bailarina.
No, yo vengo del teatro musical,
estudio en Barcelona
y trayectoria profesional más de bailarina que de actriz
y, bueno, pero como a todo artista,
le pica el gusanillo por todo
y no quería dejar la faceta del teatro apartada.
Entonces, para mí ha sido un complemento muy importante,
tanto a nivel de danza como a nivel artístico.
Muy bien.
Y, de hecho, ya has trabajado,
os dedicáis a esto profesionalmente, ¿no?
Sí.
Bueno, yo, de fet, he estado toda aquietaña a Madrid
buscant-me una mica la vida en aquest aspecte.
M'ha anat mig bé dintre del que cap
i bé, en definitiva,
jo em vull dedicar a això
i sembla que els passos van donant els seus fruits.
I, bueno, això va sorgir
de la idea que t'ha de fer l'obra de teatre,
de, bueno, tenir una idea d'una obra de teatre
que es deia Pregunta-me por qué bebo.
Existia ja.
Existia, aquesta obra de teatre, sí.
Bueno, sí, de fet, l'assigna aquí,
pel que veig, el Juan Carlos Ordóñez.
Exactament.
Aleshores, va haver un problema
perquè a Madrid s'estava representant
aquesta obra de teatre,
que s'estava fent al teatre al fil,
i llavors va haver com una espècie de problemàtica, no?
Què vaig fer jo?
Vaig muntar un guió
i vaig entrar ja a cosetes de
Pregunta-me por qué bebo
i de Barres, que és l'obra que vaig escriure jo, d'acord?
Llavors se va encaminar més cap a Barres,
però amb l'essència de Pregunta-me por qué bebo.
Vaig trucar a dos pedazos d'actrices,
una Rebeca, l'altra Chey,
que, bueno, ja veurà a Tarragona
que s'està perdent una pedazo d'actriz.
Oh!
I, bueno, i Diego,
som qui formem la companyia.
Després necessitava una narradora,
li vam dir a Judit,
una veu encantadora,
i, bueno,
i ho vam tirar cap endavant
i sembla que serà de les obres maestres que he fet,
eh?
Algú impressionant.
Déu-n'hi-do.
Estem encantats.
Cinc persones en aquesta companyia
i un obcec i un regal, m'heu dit.
Molt bé.
Mira, entrevista en directe,
si ens truquen,
què regalem, què regalem?
Dir-li, dir-li què regalem, Txell.
A mi m'han dit unes botelles de vi, pot ser?
Sí.
Unes ampolles de vi.
Del 94, que va sortir picat, molt bo.
A l'ejo.
Doncs mira, ja que l'obra es diu
Preguntame por qué bebo,
tenim unes ampolles de vi per regalar-vos,
977-24-4767,
en l'estoneta que ens duria aquesta entrevista.
Sí.
Doncs ara entrem per detalls, eh, Txell,
explica'ns, si et sembla,
quin és l'argument de l'obra.
Fins al punt que es pugui explicar,
sense desvetllar.
A veure,
l'obra és una història,
són dues històries paral·leles
i que en un moment donat,
doncs, el destí les uneix, no?
Com si diguéssim.
I, bueno,
jo diria que els personatges,
cadascú per la seva banda,
doncs, té un paper molt...
o sigui, molt diferent, no?
Són personatges molt diferenciats, no?
I, no ho sé,
que d'alguna manera,
doncs, tenen alguna cosa que explicar,
alguna...
penso que és també bastant...
no introspectiva,
però que fa pensar una mica, no?,
amb la vida d'aquests personatges,
amb el que ens haurà passat.
Tenen vides estrafolàries
o vides dins del comú?
Jo crec que dins de...
són gent que podríem trobar
per aquí baix a la Rambla,
perfectament, eh?
Sí.
Un puntet dramàtic,
li veig jo amb aquesta obra.
Sí.
O totalment dramàtica.
Bueno, està fet en clau...
trag...
Sí, tragicomèdia, no?
Diríem.
Tragicomèdia.
De fet,
quan llegíem el guió,
va haver molts canvis de guió,
perquè a mi m'agrada treballar,
quan muntem una obra de teatre,
m'agrada treballar també amb els actors,
que ells fiquin...
o sigui,
no sóc jo el director
i s'acaba aquí la cosa,
o sigui,
que ells col·laborin moltíssim.
I va sortir un punt dramàtic
bastant important i interessant,
o sigui,
no...
té el seu punt de comèdia,
perquè això ho he portat
des que estic amb l'Atenea
i els meus inicis
ja van ser molt comèdics,
no?,
per dir-ho d'alguna manera,
però té el punt aquell de vida,
de realitat, no?,
que és el que ens agrada de l'obra.
Hi ha un flashback
a l'obra de teatre,
comença, diguéssim,
pel final,
llavors la gent
el que va descobrint
és el que va passar al principi.
Sorpresa.
Per això t'he dit
que l'argument és,
no, Txell?,
és bastant complicat
d'explicar
perquè, bueno,
ja et dic,
ho ha dit ella perfectament,
dues vides paral·leles,
dues parelles paral·leles,
que en un moment de la seva vida
fan que el destí es juntin,
desgraciadament.
Ara entrarem una miqueta més
en els personatges,
ens ho explicarà la Rebeca.
De moment tenim una trucada
a l'Espera.
Molt bé, molt bé.
Algú que vol una ampolla de vi.
Bona tarda.
Bona tarda.
Qui ets?
Roser.
Què més?
Santa Maria.
Roser,
t'agrada el vi
o t'agrada més el teatre?
Home,
m'agrada el teatre.
Però ja
qui també regaleu
l'ampolla de vi
tampoc va malament.
Vinga,
ja que donen alguna cosa,
pues foli aquí.
Clar que sí.
Escolta que no hem dit
quina ampolla de vi
és que és del 94,
dius de veritat.
Bona tarda.
He fet el títol
de l'ampolla de vi
i no me'n recordo.
A veure,
però és una ampolla de vi
que heu fet
una espècie de merchandising
especialment per l'obra?
No,
és una ampolla de vi
que, bueno,
el vi és molt bo.
Josep es pot veure, no?
De la terra.
Eh?
És de la terra.
Sí,
és de l'any 96
i si no em falla la memòria
el 96 era, no?
94 abans.
94 abans era, no?
Bueno,
dos anys avui,
dos anys avui.
Fresquet,
si te'l veus fresquet
és boníssim.
Ai, Roser,
això és un experiment, eh?
És la primera entrevista
en què hem regalat
una ampolla de vi.
Igual que hem escoltat
l'entrevista,
doncs mira,
riurem una mica
quan la vegués, eh?
Molt bé.
I, de totes maneres,
o sigui,
t'hem de fer una pregunta, eh?
Ui.
A part de que demà
has de vindre
a l'obra de teatre,
clar.
Demà a la tarda?
Demà a les 10 de la nit,
Teatre Metropol.
Ah, d'acord.
Vési, dona, vési.
És que a la tarda treballo,
per això et deia.
A les 10 encara apuntar.
A les 10 has de vindre,
no,
t'ho has de perdre
perquè després ja marxem
cap a Barcelona
i ja no la podràs veure, amor.
D'acord?
Escolta'm,
te fem la pregunta,
quants anys tenia
Juan Pablo II?
Juan Pablo II?
Sí.
Josep, ets dolent, eh?
Home.
Me faràs sempre
tota l'audiència,
tota l'audiència.
Però és fàcil.
Ho saps tu?
Cent quants, va.
Jo te fico el primer manu.
Roser,
no li facis ni cas,
ni cas, chiqueta.
Jo crec que ja has fet
prou de trucar, eh?
Molt bé,
és per tu.
La podrà venir a recollir
aquí a la ràdio,
l'ampolla, sí?
Aquí.
Doncs, Roser,
te guardem una ampolla de vi
aquí a Tarragona Ràdio.
Vale.
Gràcies per trucar.
Adéu-me, adéu-me.
Que tinguin molta sort.
Gràcies,
t'esperem demà, Roser.
Demà a les 10
al Teatre Metropol.
Bé,
podem regalar-ne
una altra
d'ampolla?
Sí, jo,
per ara que sí
ho poseu tan difícil,
ja no sé si la gent
es llençarà, eh?
El què?
A trucar.
I tant.
Vinga, va,
977-24-4767.
Rebeca,
digue'm una miqueta
a veure els personatges
que feu cadascú,
com són?
Jo soc Maria
i soc una xica
de uns 25 o 26 anys
jovencita,
ni guapa ni fea,
normalita del montón,
que està molt enamorada
de Juanjo,
que és su pareja.
Ella,
aparte,
és víctima d'un atentado
en el Paseo de la Castellana
de Madrid
i a raíz d'això
se queda sorda.
Llavors,
té una forma de parlar
un tanto peculiar
i el més peculiar
del personatge
és
su afán que té
per la reproducció
de los calamares,
del qual se està leyendo
un libro.
Sí, sí,
el personatge
és una sorpresa.
no explotar
tu faceta
de bailarina.
No,
són el saludo.
L'únic que té
de bailarina
és que és una mica
coixa.
Sí.
O sigui,
que és com acaben
totes les bailarines.
No li diguis
això,
pobra xiqueta,
pobra noia.
El Josep
fa de parella,
diguéssim,
de la Rebeca,
jo sóc el Juanjo.
Ets bona persona
a l'obra.
Molt dolent.
Molt dolent.
Molt, molt, molt, molt,
molt dolent.
Llavors aquí
llancem una pregunta
al públic
al que va l'obra
que t'hi preguntes
qui és més dolent
i qui és més bo,
qui surt més ben parat
i qui surt més mal parat
de tota aquesta història.
Jo crec que més que dolent
ets una víctima, no?
Una víctima...
Clar,
és una víctima
d'una farsa també,
si ho diguéssim.
De les circumstàncies.
No?
Jo estic...
Bé,
és que clar,
no es pot parlar més.
clar, clar, clar, clar.
Ai, ai, ai, ai, ai.
Txell,
quin personatge és el teu?
Bueno,
jo,
és molt peculiar
el meu personatge
perquè la veritat
és que sóc més catalana
que la barretina
i m'ha tocat
fer d'Andalusa
totalment.
És de Càdiz.
De Càdiz.
I ese acento,
com lo llenem?
Bien, dale,
l'acento.
Practicando,
practicando un poc i jo
així,
pixa.
Claro,
pixa,
como me gusta que hable así,
claro que sí.
I no res,
bueno,
és una noia...
És un sol.
Molt maternal,
molt somiadora,
li importa tot,
sembla que tot li és igual,
saps?
Viva la Pepa,
tot li està bé.
Ai,
i rep molts pals.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Déu-n'hi-do.
Però també,
exacte,
té molta força,
no?
És una tia
amb dos parells
de...
De ulls.
A la cara.
De ullis.
Jo la catalogaria
com la típica noia hippie,
per dir-ho d'alguna manera,
en el seu passat
ella va ser molt hippie
i aleshores li toca
conformar-se
amb la vida
del Carrefour,
per dir-ho d'alguna manera.
En la vida habitual de...
Què passa con el Carrefour,
niño?
A veure.
Hombre,
que va a ir a treballar
el Carrefour,
niña.
Bueno,
han trucat,
no?
Han trucat,
han trucat,
sí,
saludem,
va,
però no es porten malament,
eh?
Bona tarda.
Bona tarda.
Qui ets?
O no,
si es porten malament,
tens-ho.
No,
no,
no,
escoltem.
El nom,
el nom?
Maria Plana.
Ai,
hola Maria,
i tant.
Ara no em coneixes.
Ara no,
és que me tenen despistada.
Ara estàs aquí entusiasmada.
Sí,
ja m'hi veig jo.
Escolta,
Maria,
el que li preguntàvem abans a la Roser,
tu què ets més,
de vi o de teatre?
Doncs,
home,
el teatre m'agrada
i el vi menjant també m'agrada.
Ai,
que bé,
a mi també.
el vi m'agrada molt menjant.
Doncs aquest està molt bo,
eh?
Sí,
sí,
sí.
Té unes,
té unes d'això,
unes cosetes que,
si te veus una copeta,
jo...
I com més espès,
més m'agrada.
Doncs aquest és espèset.
Veus?
Doncs mira,
ja estarà bé.
És d'aquells que t'atacen,
eh?
El veureu a vostra salut.
Escolta'm,
demà a les 10,
al Teatre Metropol,
sí.
Aquesta és la condició,
eh?
Per donar-te també l'ampolla de vit,
esperem.
No,
home,
anava a dir,
i te la donaran.
Sí,
home,
eh?
Però demà les 10 al Metropol,
Maria.
Demà les 10 aquí,
les 10 si Déu vol,
si puc i aniré.
Molt bé,
les 10 si Déu vol.
Valen la pena aquesta gent.
Maria,
moltes gràcies per trucar.
Adéu.
Un abraçat.
Adéu.
Adéu.
Bueno,
triomfa això del vi,
però jo crec que és això
que podríeu regalar una copeta.
Una copeta de vi al públic?
Al Metropol,
sí,
no?
Ah,
mira,
està bé la idea.
Mira,
perquè això del Preguntamé
por qué bebo,
que és que tothom té una vida
tan desgraciada que...
Clar,
és que,
en definitiva,
això,
aquesta pregunta està llançada,
és molt real,
o sigui,
tothom,
vulguis d'una manera
o d'una altra,
beuen,
encara que beguin aigua,
però el Preguntamé
por qué bebo
és com una pregunta
qué te pasa,
qué te pasa a tu a la vida,
que de vegades
tens aquests baixons,
no?
Llavors,
són vides molt paral·leles
que tots quatre
en el segon moment
de la vida
han begut
i després,
bueno,
acaben...
Com acaben?
Acaben
fent l'amor
a l'escenari.
No,
un fin que se n'està
a la manià
en el Teatre Metropol.
Apte per tots els públics?
No,
per menors de...
majors de set anys.
Majors de set anys,
sí,
sí,
sí,
sí,
encara que surt un nen,
però ell no es dona compte
del que passa.
com es diu aquesta jove promesa
que heu fitxat?
Es diu Miquel.
Miquel.
És el teu nebot?
És el meu nebot,
sí.
Un futur actor,
l'haguéssiu pogut portar,
home,
som aquelles aquestes cosetes.
Hagués dit...
M'amor!
És això,
és el seu paper,
és el seu paper.
Jo ja veig
ta germana,
és o ta germà?
És ma germana.
Ja la veig a baix,
amb la càmera,
filmant.
Sí,
bueno,
no,
que pujarà a l'escenari
i la tindrem darrere,
o sigui,
ara quan fem...
Ah, bueno,
controlant a la fiera,
no?
Ara quan fem bolos,
pues això...
I us l'emportareu de bolos?
Perquè la girareu,
la fareu rodar aquesta obra?
Xiques,
digueu-me alguna cosa,
home,
que jo us trobo faltant
aquestes veus que teniu.
On la portarem,
aquesta obra?
De moment,
sembla que Vilaseca...
És muy seria,
eh?
Normalmente,
estàs más...
Que té pressa,
la Rebeca té pressa,
eh?
Jo ja vaig acabant l'entrevista.
És que me ha gritado
Josa antes de entrar,
me ha dicho,
no desveles nada,
entonces vaya a ser que diga algo
y después me voy a una colleja.
Todos dicen lo mismo,
eh?
Sí, sí.
Sempre em deixen a mitja.
Los directores estos dictadores...
És que els assajos
és la potència que mou el món,
eh?
Aquesta xica,
de veritat,
la tindries que veure.
És la que anima la festa
entre ella i Txell.
Son allò,
donen un bon rotllo
als assajos.
Ah!
Als assajos ens ho passem molt bé.
Molt bé.
Això sí que és veritat, eh?
Sí, sí, sí.
La suerte es que tenemos
un ritmo de trabajo
bastante fuerte
y muy disciplinado.
Déu-n'hi-do.
Entonces,
eso hace enriquecer la obra
y poder trabajar muy bien
los personajes.
Per això dir
que ja l'any que ve
és el que dèieu.
Ja heu d'anar al Metropol
per contractar home.
Exacte.
Sí, jo crec que...
Ja et dic, eh?
Com te deia al començament,
jo crec que serà l'últim any
que fem teatre jove.
Però bueno,
per això és com una bona despedida,
una bona cluenda, no?
És una obra maestra, eh?
Sí, sí,
i a través del teatre jove
o sigui per altres causes,
jo espero tornar-los a tenir aquí.
companyia Lini Bohemia
demà a les 10 del vespre.
I dissabte a les 6 i mitja
a la plaça de les Cols, també.
Espectacle d'improvisació
a Lini Bohemia.
Ah, mira.
Molt divertit.
Dissabte a les 6 i mitja.
Sí, ja ho soltem també, no?
Estirem Txell,
estirem Rebeca,
Josep Linares,
Diego García
i una sorpresa.
Bé, gràcies
i fins una altra vegada.
Adéu-n'hi-do.
Adéu-n'hi-do.
Adéu-n'hi-do.