Tornem a fer un tomet, mira, pel voltant del món,
com portem tota la setmana fent amb l'Andrés d'Andrés.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ara escoltarem més bandes sonores, però primer que tot...
Vull dir, en vez de donar la volta al món, quedem-nos aquí
perquè aquesta nit hem de veure-s'hi a l'Antiquari.
Sí?
Sí, aquesta nit toca cine a les 10 del vespre i hem d'entrada
completament gratuïta.
Passem una pel·lícula que ara, per cert, s'ha estrenat una versió
aquests dies, que és El fantasma de l'òpera.
Ah!
És una pel·lícula, ja t'he tallat de seguida perquè no et faci il·lusions,
que no és la que estan fent ara, eh?
No, no, no, però està bé, està bé.
Ja que estan fent aquesta nova, doncs veure que ja hi ha precedents.
No, n'hi ha diversos, saps?
Però bueno, farem ara una, aquest dimecres al vespre, de l'any 1989,
una pel·lícula americana amb colors de terror i està feta
per Robert Engle, que és el que va fer aquell que anava esgarrapant
per les nits, Pessadilla en el Mestrit.
No es diu així?
Viernes 13?
No, Pessadilla en el Mestrit.
Sí, és veritós.
Eh, sí, doncs aquell que va fer...
El Freddy Krueger?
El Freddy Krueger amb la pantalla, sí.
Així que el fantasma de l'òpera deu fer por més que romàntica?
Deus fer una mica de por.
No, no, és que la pel·lícula del fantasma de l'òpera és per fer terror.
La primera versió que es va fer...
Passa que es pot agafar pel tema romàntic.
Sí, bueno, és que hi ha en part, en part és romàntic,
perquè ell està enamorat de la noia que canta.
La primera versió que es va fer del Lon Chaney,
que jo l'he passat vàries vegades,
doncs és una pel·lícula que allà el Lon Chaney,
bueno, quan li treu la màscara que ell porta per tapar la seva cara,
és que ho fa bé perquè la seva cara és prou horrorosa,
i l'home està una miqueta, en fi, li falta un bull, saps?
Li falta un herbor, que diuen.
La peculiaritat d'aquesta pel·lícula, d'aquesta versió de l'any 1989,
és que la pel·lícula comença amb l'època actual,
no amb aquella època romàntica de finals del segle XIX o principis del XX,
sinó que comença amb l'època actual.
Llavors, hi ha un entrebanc amb les situacions
i ens traslladem, llavors, automàticament amb aquella època.
Llavors, va passant tota la pel·lícula
amb l'època que realment marca la novel·la.
I quan s'acaba ja, pràcticament, també l'obra,
torna a haver-hi un altre entrebanc,
que no explico ni el què, perquè si el venen a veure ho sàpiguen,
i tornem a quedar a l'època actual.
O sigui que, bueno, és una manera diferent,
una versió diferent per fer-ho.
No és que sigui una gran pel·lícula,
però bé, és una manera de veure com se les inventen
per fer una altra...
Una adaptació.
Una adaptació.
I després passes un rato, doncs que està bé.
Escolta, fa por, hem quedat que fa por,
però hi ha sang i fetge o no?
No, no, no, no és d'aquelles pors,
és més aviat una por que diria...
De mossegàs les ungles.
Més que res mental, per allò que pot passar, pot deixar...
Jo més aviat diria que por, potser més aviat,
és un suspens dur.
Molt bé.
Una pel·lícula de suspens dur,
no és allò de terror,
d'emportar-te surt-te-s'una darrere a l'altra.
Això, aquest vespre a les 10,
a l'Antiguari,
al carrer Santana, número 3,
i entrada lliure.
El director d'aquesta pel·lícula
va ser Edwidge H. Lidley.
Això és el que hi ha.
I, bueno,
algunes persones m'estan preguntant
del que vam dir ahir,
del cine,
que hem de començar a l'antiga audiència,
i sí, és veritat,
hem de començar a l'antiga audiència
a partir del dia 1,
que és dimarts,
i tots els dimarts i dijous,
per la tarda a les 6,
amb entrada gratuïta,
farem cine a l'antiga audiència.
Tenen a prop els autobusos,
el local és molt confortable,
hi ha calefacció a l'hivern,
hi ha aire condicionat a l'estiu,
i, bueno,
esperem que tots s'ho passem bé
si les pel·lícules són de la gratuïta
i del gust dels que vinguin.
I anem a seguir amb el nostre viatge,
que estava molt bé,
amb aquest viatge de volta al món musical.
Bé, ahir vam estar,
amb el Brasil,
i ara avui ens en tornem a anar
una altra vegada a l'Àfrica,
i allà veurem
de la pel·lícula El León,
de l'any 1962,
tot amb la banda sonora original,
tota la música,
que és un compèndi
dels temes que porta la pel·lícula,
tota la música
mentre surten els títols de crèdit
de la pel·lícula.
L'autor d'aquesta música
va ser Malcolm Arnold.
Amb la versió cinematogràfica
de Jab Cardiff,
de la novel·la de Josep Kessel,
tornem, com he dit una altra vegada,
a l'Àfrica negra,
gràcies en part
a l'extraordinària banda sonora original
del gran compositor inglès,
que és el mateix que dirigeix aquí aquesta música,
Malcolm Arnold,
que ens introdueix de ple
amb el clima i els colors del continent
per la seva gran sugestió ambiental.
Sap portar-ho molt bé, això.
Així, per exemple,
podem escoltar uns tambors inicials,
junt amb una llarga introducció
abans de que l'autor
ens posi ja directament
al tema principal
que constitueix
la quinta essència
del seu estil peculiar
de composar.
La música
continua amb el tema
de Tina,
que és la protagonista,
en aquest cas és Pamela Franklin,
i es pot dir que és quasi
un esxerdo
pel seu cariu festiu
i despreocupat
i acaba de nou
amb el tema principal
del Leon King,
que absorbeix totalment
per una,
com ho diria,
una barroca orquestació
plena de tambors,
percussió
i fanfàries de metall.
Una magnífica obra
cinematogràfica,
o sigui,
de música
dins la cinematografia.
Escoltem aquest tema.
i fanfàries de metallica.
i fanfàries de metallica.
i fanfàries de metallica.
i fanfàries de metallica.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Déu-n'hi-do, Àfrica, la de cançons, la de temes que arriba a inspirar?
Oh, bien.
Llegades amb pel·lícules, no?
Clar, clar. Tanta música hi ha vol dir que tantes pel·lícules són.
I tantes pel·lícules són, tanta música hi ha que haver.
Ha d'anar tot acompanyat.
Demà continuem, no?
Demà continuem.
Bé, recordem, en tot cas, abans de plegar, avui dimecres, la cita un altre cop?
Sí.
Ho saps tu, la pel·lícula que fem avui?
Bueno, ja t'ho diré, no pateixis.
Va de por.
Sí, va de por, sí.
El fantasma de l'òpera, però una versió que es va fer l'any 1989
i que, en fi, és una pel·lícula que es pot veure i comprovar
com se les poden inventar els criadors cinematogràfics
per fer una versió basant-se en el tema principal,
però fer una versió que s'apart una miqueta dels orígens,
però que realment és la mateixa pel·lícula i la mateixa obra literària.
El fantasma de l'òpera, aquesta nit?
Aquesta nit a l'antiquari.
A les 10?
A les 10 de l'espre i entrada gratuïta.
Vinga, per tot el que em de...
Esperem que no faci fred, eh?
Fins demà.
Si Déu vol.