20 minuts passant del punt de les 4 de la tarda
i puntuals, com sempre, arriba el Javi Julio.
Com sempre, ho casé sempre. Javi, bona tarda.
Hola, bona tarda, com estem?
Bé, i tu?
Bé, la gent va molt passada de voltes
i resulta que per allà per l'Anglaterra,
en vez de veure litrones i això que fan el jovent ara,
xivecas i tot això...
Que també veuen, eh?
Que també veuen.
Passa que els hi va més la cosa forta, eh?
Ah.
No ho sé, dic jo, tu portes la notícia.
Diu, pensava que havia sortit, és que m'he semblat una mica d'això.
Si no, no estàs gaire centrat, Javi, concentra't.
Nivell 2, eh?
Nivell 2, nivell 2.
Doncs allà, per les illes, saps què vull dir?
Les illes britàniques.
Les illes britàniques.
No Mallorca, sí.
Doncs total, que hi ha un senyor
que li han prohibit anar a les gasolineres.
Li han prohibit anar a les gasolineres?
Sí, a les estacions de servei.
I què? Per què?
Perquè el tio s'amorrava allà a la manguera.
Què dius?
Al sortidor.
Què dius?
Sí, sí, sí, sí.
I diu que s'emborratxava i tot, eh?
Però pagava?
Sí, però ja ves tu que pot pagar un senyor d'aquests,
perquè el preu que estava a les gasolineres,
saps què vull dir?
Ah, clar.
Doncs sí, sí.
Bueno, en total, que aquest tio arribava allà,
s'agafava la màniga del sortidor i cap dins, no?
Clar, moltes vegades havia de sortir corrents,
però el dia que el van detindre, doncs, va al·legar el judici,
i aquest que fan famós, el judici de guàrdia.
Sí.
Al tribunal de Xonses.
Doncs que no, que com que era sense plom,
que només se'n fot la de sense plom, saps?
I?
I, aquí està.
I què?
Aquí és el que va al·legar el personatge en qüestió.
Diu que el dièsel no consumeix, ni 98.
Ah, dièsel no.
No, ni 98 no.
Si no, ni 98, ja està.
Suposo que deu ser una miqueta per el tema de pes, saps?
El plom i tot això.
Però jo no ho entenc, Javi.
A veure, si aquest home va a beure a xorro de la gasolinera,
però paga, en el cas que pagui,
vull dir, a tu què tant te fa?
Jo crec que beure gasolina no és il·legal.
Com a molt serà en salut, però beure gasolina no.
No, és que no deu pagar.
És que, clar, aquestes notes de premsa que em passen no són correctes.
Hauré de trucar a l'agència.
T'explico.
És que resulta que no arribava el tio allà a la gasolinera
i se'n fotia el sortidor, sinó que tallava les màniques.
O sigui, que portava un ganivet i llavors tallava.
Llavors, clar, per no pagar.
Per no pagar.
Per no pagar.
S'amorrava ja, saps?
Home, és que a veure, a veure, borratxo, sí, d'acord,
però tonto no, perquè si tu et fos allò a la boca i apretes,
allò se't trenca el coll, saps què et vull dir?
També és veritat.
Ara que també podia portar un gotet, un got de plàstic i...
Sí, mira, i uns melindros per mullar.
Sí.
Amb la gasolina, no?
Però bueno, que l'han detingut per no pagar.
No per beure coses estranyes.
En concret, per trencar, per trencar el...
Per trencar les màniques de les gasolineres.
Sí, sí, sí.
És que veieu, quina gràcia.
Que fort, no?
Que fort.
Com que té color de Red Bull, saps?
La gasolina té color de Red Bull.
Sí, quin gust deu fer, la gasolina?
Perquè l'olor la fa molt bona, eh?
L'olor és addictiva, de la gasolina, no?
Núria, jo no sé què fas tu per les nits quan surts.
A veure, que no es olora mai un cipo.
Sí.
Però no, però la gasolina del cipo és diferent.
Sí, trobes?
Aquesta sí que és addictiva.
Perquè quan un senyor s'ha encendut un cigarro al costat, ja...
Ja saps en què s'ho encés.
Sí, sí.
Igual que també era amb un misto.
Si ho fèiem amb un misto...
O els mistos també.
Que ja no es gasten els mistos, no?
Per encendre cigarros.
Ja no, no se lleven ja.
Bueno.
Que ets fumar-ho d'hora encara?
Una miqueta.
Una miqueta.
Sí, sí.
Poc a poc.
Que fort, que fort.
I total, que el metge no sé què faria amb aquest cas, amb aquest home,
sigui amb tema addictiu o tema rentat estomacal.
Però el que sí que va fer un senyor a Barcelona
és receptar un gelocatel amb una dona.
Tu dius, si recepten un gelocatel, saps que és un gelocatel, no?
Sí, però sí.
És normal.
Allò, l'automedicació potser de les més freqüents que hi ha, no?
Sí, però en aquest cas, sense automedicació.
Vull dir, van al metge i li va receptar un gelocatel, no?
La pregunta és, per què li va receptar un gelocatel?
Mal de coll, mal de cap, mal d'esquena.
De turmells.
Mal de turmells.
Perquè se'ls havia trencat.
Ah!
Quin mal m'està fent ara que ho has dit.
O sigui, és que no el va fer res més.
O sigui, ni la va ingressar, ni li va enguixar, no.
Usted se toma un gelocatel...
I com a nueva.
I mañana chanda.
I además uno, que ve den una caja de uno.
Pues sí.
Se lo parten cachitos y cada ocho horas un pedacito.
Pues sí, sí, sí.
Pues és bo que amb dos fractures de turmells
només li va receptar un gelocatel.
Bueno, però no, devia veure aquell home
que tenia els turmells fracturats, no?
Diga-li gran metge, doncs.
Ja.
O sigui, no...
A on li fa mal vostè als turmells?
No es tregui el mitjó, no cal.
Tinc un gelocatel que això ho trobo tot al món.
Que això és molt comú ara que fa aquest temps.
Una mica res, res, res, res, res.
No, gelocatel.
Sí, sí, sí.
Però vaja, que no és que li fes la radiografia.
Aquell home no sabia que ho tenia trencat.
Home, però si li estan dient que el fa mal
com a mínim l'has de mirar, no?
Ja.
Un turmells, tu saps com és un turmells trencat?
T'imagines un turmells trencat?
No, per sort no ho sé, però cada vegada que dius la paraula
la combinació turmells trencant m'agafa un bon rotllo.
Doncs te ho dic, dos turmells trencats a aquesta dona.
I com s'ha de trencar els dos turmells, pobra dona?
Doncs fem gimnàstica.
És que no és sa, eh?
No és sa.
La gent diu que sí, però l'esport no és sa.
L'esport no, no, no.
Sí, sí, sí.
Doncs sí, sí.
En un principi no, no, no.
Correcte, correcte.
Aquesta vegada...
I després, clar, es va prendre el gelucatil,
va anar al metge una altra vegada, li devia dir, mira que no.
Si vols te dic l'ambulatori, que va ser per si has d'anar mai.
On va ser, més que res?
A l'ambulatori de Pere Camps.
A Barcelona està això?
Sí, senyor.
Ai.
De 38 anys.
De 38 anys la dona, vull dir.
La dona, no l'ambulatori.
No l'ambulatori.
Hòstia, doncs devia quedar retratat.
Suposo que això no deu caure a prop d'allò dels trens,
d'allò dels trens, la línia al metro, aquesta famosa,
que està res amb Barcelona per sota.
Saps quina vull dir?
Espero que no.
Tanta desgràcia, un ambulatori que s'enderroqui amb un metge incompetent, pobres.
No vull dir que no, o sigui, que ningú hagi d'anar peta per allà.
Vaja.
Perquè Barcelona, d'unidor, amb el topo que tenen per sota,
bueno, ja ho arreglarem.
És que jo no ho he entès mai, això, eh?
Que puguis aixecar el subsol i fer tantes obres,
i que normalment, perquè normalment no passa res,
com aquests pàrquings subterranis, jo,
clar, que d'enginyeria, lògicament, no ho sé,
però és que...
No, i allà en Barcelona em sembla que tampoc, eh?
Ja.
Allà en Barcelona no ho tinc jo massa clar, eh?
Vull dir, no...
No, no, no, no.
I és molt complicat que...
Vull dir, que no passi una línia en metro per sota de casa teva.
Vull dir, hi ha quasi deu línies, però s'imagina.
Clar.
Però per altra banda, l'alternativa és el tram...
O el poses a viure amb un funicular, o no ho arregles?
Digue'm.
Que l'alternativa és el tramvia, i així els hi va també, vull dir que no hi ha manera.
El tramvia és per si no vols tenir accidents.
Clar.
És pràcticament seria això.
Sí, sí.
Doncs total.
Que una altra cosa.
Avui farem una trucada, no?
Que fa temps que tu i jo no truquem a ningú.
Clar.
Bueno, tant com a 15 dies, no, Javi?
Tant com a 15 dies, sí senyor.
Imagina't.
La culpa és meva.
Telefoni que no s'han guanyat.
No, no, no.
El sou.
I què hem de fer?
A qui hem de trucar?
Una cosa molt senzilla.
Hem fet un treball d'investigació.
Què dius?
L'altre estàvem amb un amic meu allò fent el vermut.
Al Javi sempre se li acuden les coses fent el vermut.
Fent el vermut.
Amb un amic seu que un dia porta'l.
Perquè pobre xiquet.
Llavors vam demanar aigua per beure.
Digue'm estrany.
Sí, no?
Perquè hem fet el vermut.
Ja, però és que després de carnavals i coses d'aquestes...
Clar, el cos necessita oxigenar-se.
Llavors vam averiguar.
Doncs vam adonar que...
Vull dir, tu saps que l'aigua s'ha d'analitzar, no?
Abans de posar-la a la venda.
Sí, sí, sí.
Doncs vam averiguar que amb ell,
que tenia una marca diferent d'aigua,
digue-li Viladrau,
per dir una.
Sí.
I jo que tinc una altra,
digue-li Fombella.
Vinga.
Vinga.
Doncs resulta que les dues aigües estan analitzades pel mateix...
Laboratori?
Pel mateix laboratori.
Ah, sí.
Llavors vam...
Aquí és quan comença el treball d'investigació,
llavors que és quan vam agafar una tercera ampolla d'aigua diferent,
i també ho estava, doncs, això.
Sí?
Sí.
M'estàs dient que totes les aigües d'aquest país
estan analitzades pel mateix laboratori?
Seria el cas, o podria ser totes les aigües d'aquest país
no estan analitzades pel mateix laboratori.
Clar, que seria el contrari.
Seria el contrari.
Vaja, que ho vam desprinar.
És el que vam desprinar.
Què fem?
A mi hi ha una cosa que em rebota bastant.
Una,
és que aquest laboratori porta analitzant aigües des del 1902,
és a dir, que està obert des del 1902.
Sí.
Ja són uns anys.
Doncs sí.
que el senyor en concret es diu Oliver Rodès,
vull dir, el laboratori és Oliver.
Sí?
Rodès.
I que, a més a més,
el que vam en rebota és que està al costat del Prat de Llobregat.
Què dius?
És el millor lloc per fer aquest anàlisi.
Saps què vull dir?
El riu, l'indústria textil...
No t'enfies gaire, tu, eh?
No, m'enfies gaire.
Anem a trucar als laboratoris, a veure què ens diuen.
Sí.
A veure, doncs jo marco.
Però l'aigua era bona, Javi.
Bueno, com... depèn.
de gust de plàstic.
Perquè a tu et passa com a mi que totes les aigües
els hi trobes el mateix gust?
No, n'hi ha una que no, però no puc dir marques per no afavorir.
Home, no, si has de dir alguna cosa lletja, millor no.
Vale.
Truquem als laboratoris...
Directament.
...d'anàlisi d'aigua, a veure si treballen amb aquestes hores.
I que truco d'aquí, o no cal?
Com veigis.
Com veigis.
Sí, hi ha bon rotllo.
Oliver Rodés, bona tarda.
Sí, hola, bona tarda.
Bona tarda.
Hola, mira, truquem de Tarragona Ràdio.
De? Perdó?
De Tarragona Ràdio.
Sí, digui'm.
Sí, mira, era per fer un parell de consultes.
Digui'm.
És que hem observat que vostès porten a l'anàlisi de diferents marques d'aigua.
Sí.
I, bueno, bàsicament voldrien saber si això és...
Bueno, normal ja sé que sí, però vull dir, si és que té alguna mena de monopoli o sempre tota la mateixa aigua...
És que molta gent...
A veure, digui'm el seu nom, sisplau.
Javi Júrio.
Com? Està dicent-ho molt lluny, eh?
Sí, Javi Júrio.
Javi Júrio.
Sí.
Amb J?
Amb J.
Molt bé, doncs un moment, sisplau.
Gràcies.
Pregunta per les qualitats. Digues que estem en directe, en tot cas, Javi.
Sí.
Sí, no?
Vale.
Pregunta per les qualitats que ha de tenir l'aigua, bueno, que té l'aigua, dic jo, eh? No ho sé.
Què vol dir que sigui de mineralització forta o dèbil?
També et faré posar tu, eh?
Un espai informatiu.
Bueno, no.
No, no, no.
Sí?
Ui, sí?
Sí?
Digui'm?
Sí, hola, bona tarda.
Bona tarda, sí.
Sí, mira, truquem de Tarragona Ràdio?
Sí.
He de fer un parell o quatre consultes sobre aigües i dubtes que tenim.
Però per agravar-ho o per sortir en directe o què?
Sí, sí, és per sortir en directe.
Sortir en directe. I de què em preguntareu?
No, bàsicament és sobre la, doncs no sé, què vol dir, per exemple, aigua tova, aigua dura, eh?
No sé, si porten moltes marques.
És en directe, això?
Sí, sí, sí.
El que passa que jo, quan he concedit entrevistes en directe, encara que siguin molt curtes,
vull que m'envieu la casset després.
Ah, perfecte.
Perquè les tinc totes col·leccionades, eh?
Ah, doncs molt bé, cap problema.
Teniu l'adreça?
Sí, sí, sí, la tenim, bueno, tenim el telèfon, l'adreça, sí, és Prat de Llobregat, no?
A Prat de Llobregat, sí, Polígon Estruc.
Ajà.
Carrer Moreres, 21.
D'acord.
Perdoni, bona tarda, que és el senyor Oliver Rodés?
Jo mateix, sí.
Dic Núria, sóc la xica que porta el programa.
Molt bé.
Aquí amb el meu company Javi.
Bé, és una trucada així improvisada, estem en directe ara mateix,
i ara més que res, perquè cada setmana fem una trucada amb un número d'una empresa,
i no res per saber quatre curiositats sobre els anàlisis d'aigua que fan.
Endavant, el que li deies és que m'enviéssiu la cassetca.
I tant, no hi ha problema.
I tant, l'enviarem.
Després li agafem millor l'adreça, després el microfon tant.
Això mateix, molt bé.
Això que es diu moltes vegades de l'aigua tova, l'aigua dura, mineralització dèbil o...
Què vol dir tot això a nivell popular?
Bé, vol dir que l'aigua pura, que és H2O, dos àtoms d'hidrògium, no existeix pràcticament,
perquè l'aigua és un dissolvent extraordinari.
Aleshores, l'aigua més pura, que ja seria la de la pluja, la de la neu,
però quan toca a la terra, inclús una mica abans, a l'aire,
dissol el terreny que troba.
Llavors, depèn de si és argila o caliza o granit o algun altre tipus de roca,
va dissolvent bicarbonats, sulfats, clorurs, calci, sodi, magnesi, etc.
I llavors, la quantitat de salts dissoltes que porta una aigua
és el que permet dir que una aigua és...
Per exemple, quan es diu que és una aigua molt dura,
es refereix a que té molt calci i magnesi, perquè normalment la magnesi acompanya el calci.
Que també es diu que seria aquella que és molt pesada, no?
Eh?
Que també seria... correcte dir que és aquella que és molt pesada, no?
Bé, sí, normalment es nota, es nota.
Quan es pren un vas d'aigua molt dura, es nota.
Una aigua molt fina és una aigua que ha dissolt pocs minerals
i té poques salts dissoltes, i llavors dona una sensació de lleugeresa.
I és a dir, mira, aquesta aigua és molt fina.
Això passa amb les fonts d'alta muntanya, per exemple.
O sigui que a nivell de consumidor, com més fina, com menys contacte amb minerals
hagi tingut l'aigua, millor, no?
Tampoc es pot assegurar això, perquè, mira, pels nens en període de creixement
és molt bo que beguin una aigua que contingui calci,
amb quantitat... bueno, tampoc cal que sigui massa, no?
Però és millor que no pas una aigua molt fina que no en contingui,
perquè el calci ajuda a la formació dels ossos.
I allò que fan els esportistes...
No el sento.
Sí, allò que fan els esportistes, que fan, per exemple,
sobretot a nivell de gimnàs, fan allò moltes vegades de beure només aigua destil·lada,
totalment, però destil·lada d'aquestes que va...
No, l'aigua destil·lada, en principi, és aigua pura,
és aigua com si fos de pluja, no és massa bona per a la salut.
Això s'ha de beure una quantitat d'aigua que es calcula que és d'uns dos litres al dia,
com a mínim, per mantenir la salut.
I quan, portant, o un deportista, no diguem si és un corredor,
o un futbolista, o un jugador de tenis, o el que sigui,
perd molta aigua per la suor i per la respiració.
Llavors, té de recuperar-la bevent molta aigua.
Però, una cosa és que sigui una aigua fina,
que té pocs minerals dissolts.
L'altra cosa és que no en tinc gens,
que és l'aigua destil·lada, això tampoc.
Doctor Rodés, i a part de les proves...
Oliver Rodés, sap jo.
És un nom compost.
Compost, val, val, val.
A part de les proves químiques que vostè pugui fer,
a mi també m'ha cridat l'atenció, ho vaig veure una vegada,
tenen catadors d'aigua?
La gent que prova els diferents tipus d'aigua,
que això és absolutament estrany per mi,
i et diuen, aquest té un gustet d'aquest,
aquest té el gustet d'allò.
Hi ha gent especialitzada que fa això.
El que passa és que és molt difícil
d'explicar que té una aigua.
Les aigues, efectivament,
es poden arribar a distingir
i algunes es poden arribar gairebé a reconèixer,
les que tenen unes característiques de gust
molt marcades.
Per exemple, les aigües de caldes de Malavella,
diguem, el bitxí català o aquestes.
Aquestes és difícil de confondre-les amb altres.
O aigües que tenen un gust molt especial,
molt seu, que no s'assemblen en cap,
com l'aigua de Vila Joïga,
del nord de Girona.
La resta, es pot dir,
és que jo noto que...
Però sap què passa?
L'explicació és molt clara.
És que l'aigua no té aroma,
no fa olor.
Aleshores...
Si fa olor, malament, eh?
Malament, anirem.
Aquí t'ha reonat, anirem.
Però fixeu-vos que tot el que s'arriba
a poder dir dels vins,
que es diuen coses precioses,
de vegades exageren també, eh?
La fruitat, la fruitat, etcètera.
Però va molt relacionat
amb el gust i l'aroma.
Amb el nas, eh?
El paladar i tot això.
Però, esclar, l'aigua,
el fet que no té cap mena d'olor,
doncs costa molt de dir.
És que aquesta aigua és més fina,
és més...
Sembla que entra millor,
és més lleugera,
o té una certa acidesa.
Es pot notar diferències d'acidesa,
que depèn, llavors, del pH, no?
Però és realment molt més difícil.
Però la pregunta era
si hi ha catadors.
Doncs sí, hi ha persones
que s'hi han dedicat molt,
han provat moltíssimes aigües,
en condicions
que no hi hagi cap mena de
de color en l'ambient, etcètera.
I sí, sí, són catadors d'aigua.
Com n'hi ha de vi
i com n'hi ha d'oli, també.
Hi ha catadors d'oli.
Sí, sí, sí.
Que també s'ha de tenir estómac,
però bueno...
Com?
Que dic, s'ha de tenir un estómac
i unes papiles gustatives
especials, també,
perquè t'ha d'oli, eh?
Sí, de fet,
no calen passar-se massa quantitat d'aigua,
ni de vi, ni d'oli.
Esglopeja una mica,
es olora...
I ja està.
Vostè és el laboratori
de vostè,
del doctor Oliver Rodés.
Sí.
Analitzen, hem vist moltíssimes,
moltes marques d'aigua.
Sí.
Ocupen tot el territori nacional,
diguéssim,
no són l'únic laboratori,
suposo que hi ha,
i els encarreguen també
treballs de fora?
Sí, sí, sí.
Nosaltres fem sistemàticament
els anàlisis de,
jo diria,
d'un 90%,
aproximadament,
de les aigues envasades d'Espanya.
La majoria són aigues minerals naturals,
llavors han de posar
la composició majoritària
en l'etiqueta.
I ara per ara?
Això, bicarbonats, sulfats,
cloruts, calci, magnesi, sodis,
i el residu,
que és la suma de tot plegat.
Però vull dir que hi ha altres aigues
que no porten l'anàlisis a l'etiqueta,
perquè és que no està permès,
les que se'n diuen aigües de manantial,
o les aigues potables preparades.
No està permès de posar la composició.
Ai, per què?
Com és això?
Doncs perquè es considera
que una aiga mineral natural
és un producte
que té una composició
sempre estable.
És la que va ser estudiada
durant el llarg
de per almenys un any,
12 mesos,
amb una sèrie d'anàlisis,
i es va comprovar
que la seva composició
sempre és la mateixa,
tant si plou com si no plou,
com si és estiu,
com si és hivern,
i llavors aquella composició
és específica,
és característica,
i és obligat posar-la.
En canvi,
les aigues potables preparades,
n'hi ha algunes al mercat
i que poden ser molt bones
de gust,
per veure-les,
però poden canviar
la composició inicial
i no poden posar
la composició final de l'aiga.
No està permès.
I em feia una altra pregunta.
El Javi, sí.
Que si al meu laboratori,
al nostre laboratori,
treballem per fora d'Espanya.
Doncs sí.
Sí, sí, sí.
Tens clients a Portugal,
a Nord-Àfrica,
a Marroc,
a Argèlia,
a Túnez.
Sí,
d'una manera més o menys sistemàtica.
Jo volia fer-le una última pregunta.
Suposo que serà posar-li un compromís,
però clar,
vostè que és especialista
i bonista del món,
deus que quina podria ser
la millor aigua ara mateix?
Segur que em preguntaríeu això.
Home,
és que si no,
a veure,
si no ho heu contestat...
Escaldi.
Sí, digui.
La resposta és,
una,
no puc dir-ho,
suposant que ho sàpigués,
no puc dir-ho,
perquè aquí venen totes aquestes aigües
i som amics de tothom.
La segona és que
què vol dir la millor aigua?
És que hauríeu de dir
des de quin punt de vista?
Des del punt de vista,
doncs,
des del paladar,
per exemple,
i des de,
doncs,
per la salut.
del paladar depèn del gust de cadascú.
Bueno, clar,
també és veritat.
Hi ha gent que,
després d'un bon dinar,
els hi agrada una aigua carbònica,
amb molt de gas,
que piqui molt,
i que es noti que sigui,
que tingui una composició química
realment important,
que tingui moltes salts dissoltes.
I en canvi,
hi ha gent que,
oh,
de cap manera,
a mi m'agraden les aigües lleugeretes,
finetes,
bueno,
doncs,
depèn de cadascú.
Llavors,
és per això que hi ha tanta varietat d'aigües,
de marques,
en el mercat,
perquè la gent pugui triar.
I el que li agrada una aigua,
doncs,
mira,
les més importants d'Espanya,
les trobarà pràcticament per tot arreu.
Les altres,
no,
n'hi ha moltes que són de difusió comarcal,
regional,
i només es troben quan vas a aquella ciutat,
o aquells pobles.
Llavors,
tampoc ens dirà quina aigua consumeix vostè,
eh?
Que veu aigua de la ixeta vostè?
Suposo que no, no?
Doncs mira,
la veritat és que a l'aigua de Barcelona té...
Està bé o què?
Eh?
Està bé dir que es pot beure o...
Eh?
Naturalment que es pot beure,
sanitàriament,
és perfecte.
No té cap problema per la salut del consumidor,
però és bastant dura,
és una mica salada,
perquè això ve del riu Llobregat,
eh?
I és natural,
i a més sempre té més o menys gust de cloro,
que a l'aigua de Tarragona també més o menys gust de cloro també té.
Sí, sí.
Totes les grans ciutats,
i, vamos,
i tots els abasteixements públics,
és que estan obligats a tractar l'aigua.
I llavors és fàcil que la gent trobi,
oh, això té gust de cloro.
Bueno,
doncs és que és així.
Doctor Oliver Rodés,
moltíssimes gràcies per atendre aquesta trucada improvisada.
A vosaltres per haver-me trucat.
I que continuïm aquesta gran tasca.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu, adéu, bona tarda.
Ja em fas fora.
Ho hem de deixar aquí, Javi.
Déu-n'hi-do, eh?
Això sí que és un número d'atenció al consumidor com Déu-mana.
Per fi, per fi,
directament amb el director.
Per fi,
per fi,
com Déu-mana,
com ens mereixem.
Clar que sí,
a més improvisadament,
molt bé.
Ara els hi haurem d'enviar la gravació.
Has posat el rec,
que no ho sé.
Has posat el rec, no?
Jo espero que sí,
que s'hagi gravat.
No ho tinc gaire clar, eh?
Bueno.
Sí, diga-li que ja no es porta això de la cinta.
Que ja no,
ja està despassat.
Javi, Julio, gràcies.
Fins la setmana que ve.
Adéu.
Fins la setmana que ve.