Un dimecres més, el Ja Tardes, ens disposem a parlar sobre el mar
en els seus diferents àmbits.
I el mar, doncs, bé, un dels àmbits que té, jo crec que prou evidents,
és el de tota la biologia que s'hi mou, tot l'aspecte natural.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic la Marta Comerma.
Ella és tècnica de Patrimoni Natural del Museu de Mataró.
Marta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Deia jo que és un dels àmbits potser més evidents també, no?
La mar com a font de vida.
Sí, de fet, és que és a bon tros el sistema dominant a la Terra.
De fet, estem rodejats de mar, si no pas...
Diguéssim que la Terra no és on hi ha més vida, diríem que és el mar,
també una mica perquè és una extensió molt gran.
I dins d'aquesta font biològica, la Marta està...
Tu, de fet, estàs especialitzada en Patrimoni Natural.
Perquè, clar, a vegades pensem en patrimoni i ens ve en el cap tota mena d'edificacions, no?
Allò del patrimoni històric, però no, hi ha tot un patrimoni natural també.
Evidentment, el medi natural és patrimoni de la Terra,
no només nostre, sinó de la Terra.
I, bueno, una mica el títol és aquest,
soc tècnica de Patrimoni Natural.
El que passa és que, en realitat, aquí treballem
amb molts aspectes diferents, no només amb el medi marí,
sinó que també estem amb projectes de recerca
en el que serien els ecosistemes de ribera,
els llocs de pas de les aigües a terra.
De fet, amb el Museu de Mataró,
ja vam parlar sobre el propi museu la temporada passada,
però avui volíem contactar amb la Marta
perquè un dels aspectes que cuideu
és, a veure, és que xoca una mica el tema, no?
Són les algues, diguem-ho així, popularment.
Teniu com el que es diu un alguer, no?
Una mena de reserva d'algues.
Explica'ns tu mateixa.
Sí, però el nom és enganyós, eh?
Li diuen alguer i li diuen algues,
però en realitat no són algues, eh?
I això està acceptat,
però és una denominació popular.
De fet, no són algues.
Les algues serien organismes vegetals molt primitius
i en aquest cas l'alguer de Mataró
en realitat està format per una planta superior,
una planta que fa...
Diguéssim que el que la diferencia de les algues
és que aquesta planta és capaç de fer arrels,
té una tilla, té unes fulles
i fa flors i fruits, eh?
Això, que tingui tot aquestes parts,
la planta, la converteixi en una planta superior,
que de fet són plantes que són pròpies de la vida terrestre,
però que en aquest cas són plantes que fa molts milions d'anys
van colonitzar el medi marí
i que ara les trobem a sota l'aigua.
Ara t'ho anava a dir perquè pel que expliques
bé, ens ve al cap una planta, doncs, normal, de terra.
Sí.
I, no? O sigui, ens estàs parlant d'una planta amb tija,
amb arrels, amb flors i amb fruits,
però sota l'aigua.
Sí, sota l'aigua.
És habitual, això, en el medi marí en general?
No. De fet, el medi marí, originàriament,
el que hi havia eren algas, que són organismes primitius,
que en principi són organismes que estan adaptats a viure
o flotant a l'aigua, sobre els sediments,
però no tenen gaire punts de fixació.
Aquests organismes, fa molts milions d'anys,
van passar del medi marí, que és on es va originar la vida,
al medi terrestre.
Per colonitzar el medi terrestre necessitaven estructures
de fixació, que són les arrels,
i estructures que les fessin créixer en un
per poder rebre la llum amb més quantitat,
que seria la tija,
i després altres sistemes de reproducció més evolucionats,
que serien les flors i els fruits.
El que passa és que, en aquest cas,
després de passar la vida terrestre,
alguna part d'aquestes plantes que es van especialitzar
en la vida terrestre van tornar cap al mar.
Com?
Conserven les característiques de les plantes
que van colonitzar la terra,
però a dins del mar.
Estem parlant de processos evolutius
que realment no són gaire...
Fàcils d'explicar, no?
Parlem de milions d'anys i són...
O sigui, el que he explicat en 30 segons
realment és una passada de temps, eh?
I bé, és una mica el que les fa curioses
i el fet que siguin més eficaces
per colonitzar els fons sedimentaris,
com el que tenim a Mataró,
perquè amb aquestes estructures,
típiques de la vida terrestre però dins del mar,
ocupen grans superfícies,
al fons del mar,
sempre i quan els arribi la llum suficient per creixer.
Clar, aquest és un altre tema.
Marta, comentaves, doncs, per fer un resum,
ni que sigui així molt, grosso modo,
com deies, no?,
doncs que primer de les algues, diguéssim,
que les plantes van anar cap a la terra...
Van anar evolucionant, sí.
I un cop evolucionades van tornar al mar.
Sabeu quant de temps fa que es va donar aquest procés
i com es va donar aquest procés?
Et diria que més de 100 milions d'anys, eh?
La manera de com va sorgir,
la veritat és que l'evolució
normalment s'explica per processos atzerosos,
és a dir, l'atzar va fer que tornés cap a dintre de l'aigua
o, de fet, és com preguntar, jo què sé,
per què nosaltres caminem, no?
Vull dir, hi ha molts...
La veritat és que són processos molt complicats,
de molt de temps,
inclou temes d'atzar,
que en un moment donat hi hagi un recurs o no un altre,
i, bueno, a veure, no t'ho podria explicar així...
però és com les balenes.
Les balenes són organismes...
Són mamífers, són organismes molt evolucionats.
En realitat, els mamífers, la majoritàriament,
es troben al medi terrestre,
però en aquest cas van tornar dintre del mar.
I en el cas de les balenes,
les aletes conserven els ossos
que tindrien els mamífers,
les extremitats superiors dels mamífers.
És a dir, quin sentit té?
Simplement que van tornar a l'aigua
i van evolucionar,
van trobar un recurs a dintre de l'aigua
i es van especialitzar en aquest recurs.
Déu-n'hi-do.
Per això tenim balenes, tenim mamífers dintre de l'aigua.
I en aquest cas són plantes que viuen dintre del mar.
Mira, seria una mica el símil,
ja has fet bé la comparació aquesta amb les balenes.
Marta, posem-los nom amb aquestes plantes
que ja no els podem anomenar algues.
Quin nom tenen?
Són fenerogamats,
que és el nom de les...
o plantes superiors,
perquè de fet fenerogamats
és el nom tècnic
de totes les plantes superiors
que tenen una diferenciació morfològica molt clara,
amb arrel, tigra, fulles
i que fan flors i fruits.
Plantes superiors?
Sí, plantes superiors.
Tot i que n'hi deu haver de diverses espècies
o només hi ha un tipus?
Diferents tipus, sí.
De fet, en aquest cas s'inclourien les falgueres,
però les falgueres són diferents d'aquestes.
Dintre de les plantes terrestres estarien menys evolucionades que les sanerogames.
Hi ha diferents tipus, però se li poden dir plantes superiors.
Et deies tu que no és un fenomen exclusiu de Mataró,
però, en fi, us consta que n'hi ha,
al llarg del litoral català,
hi ha bastants llocs que tinguin aquestes col·leccions,
podríem dir, de plantes superiors?
Sí, de fet, a veure,
no és un fenomen que només es doni Mataró,
l'escala evolutiva es dona a tot el planeta
i n'hi ha sanerogames o plantes superiors a tots els mars del planeta.
El que passa és que, no sé si t'he comentat,
que aquí a Mataró tenim una extensió molt gran
d'una d'aquestes plantes,
que és una espècie que es diu Posidònia,
i aquesta Posidònia és autòctona del Mediterrani,
és a dir, es troba tot el litoral mediterrani.
I es podria trobar, de fet, a tota la costa catalana.
El que passa és que és una planta que és molt sensible
a les agressions i a la contaminació
i està en regressió.
S'estan fent malbé les praderies de Posidònia
que hi havia a la costa catalana
i a Mataró, la peculiaritat que tenim a Mataró
és que hi ha una taca molt gran d'aquesta planta
i està més o menys ben conservada.
A quina profunditat estan?
Perquè, clar, comentaves que el procés de fotosíntesis
el deuen tenir, vull dir, necessiten la llum del sol.
Sí, en realitat poden estar des dels 0 metres
fins als 40-50 metres de profunditat,
això de forma teòrica, avui dia, al mar.
Però a Mataró les trobem a partir...
Estan de 10 a 20 metres.
Més avall no les trobem perquè l'aigua de Mataró
tampoc no és molt transparent
com per permetre el pas de la llum
a profunditat més avall dels 20 metres.
Per tant, jo suposo que són visibles des de fora, es veuen?
Sí.
Es veu tota l'extensió?
En algun tros del litoral, des de la platja mateix,
si anessis amb unes olleres i un tub, simplement,
sense ampolles ni res, fent el que se li diu amnea,
les podries veure.
Hi ha algun tros que se les veu de prop.
Com tracteu, doncs, aquesta extensió, aquesta prederia,
no? Són estany, això de prederia, quan parlem del mar,
de posidònies, com la tracteu?
La teniu delimitada de manera que no s'hi pugui accedir o...?
De fet, se li diu prederia, bosc sumarí, arbassat...
Bé, els noms populars, la veritat és que són molt diversos, eh?
I la manera de tractar-lo...
Bé, nosaltres ara el que tenim és un projecte de recerca
des de l'any 1997,
en què hi ha moltes institucions implicades de Mataró
a nivell d'institucions públiques,
institucions sense ànim de lucre,
i aquestes entitats estan associades
per fer aquesta recerca,
aquest projecte de seguiment de l'estat de conservació de l'Auquet.
Des de l'any 1997, el que es fa és que dos cops a l'any
els voluntaris del Club d'immersió de l'Espat,
de Mataró, s'hi submergeixen
i prenen tota una sèrie de dades sota l'aigua
per valorar l'estat de conservació.
Aquests voluntaris estan coordinats
per l'Escola del Mar de Badalona
i també tenim el supercientífic
de la Universitat de Barcelona.
I el museu, nosaltres, dintre d'aquest projecte,
el paper que juguem és de fer la disposió
del valor que té aquest ecosistema,
com a ecosistema, i una mica sensibilitzar
a la població en què és important
la seva conservació.
Per tant, o sí que s'hi pot accedir?
A l'Alguer, sí, s'hi pot accedir.
De fet, ja et dic que hi ha trossos
que només amb unes dilleres i un tub
podries acustar-te.
El que passa és que la part més ben conservada,
on hi ha posidònia i on hi ha una població
de qualitat, ja estaria als 15 metres,
que en aquests casos l'única limitació que tens
és que necessitaries equipar-te com un submarinista,
amb ampolles, perquè no podries arribar tan avall.
Parlem, doncs, de les posidònies.
A nivell físic, com són?
Dius que fan flors?
Com són aquestes flors?
I sobretot el fruit.
No em diguis que feu també àpoca de collita.
A veure, el fruit té una forma com d'oliva.
De fet, també se li diu oliva de mar.
I les flors, la veritat és que són poc vistoses,
són d'un color verdós, blanquinós,
i una cosa curiosa que té és que no fa flors cada any.
Aquest és un fenomen que encara els científics
no acaben de trobar l'explicació,
però creuen que poden ser per factors diversos,
per temes de llum, per contaminació.
Hi ha anys en què floreixen i fan fruits,
anys que només floreixen,
i anys que ni tant se'ls floreixen,
que amb el creixement dels risòmes per terra
ja en tenen prou per anar-se'n escampant.
I, bé, és curiós, és un fenomen curiós
i que, a més a més, ara em consta que s'està investigant
quins són els factors que influeixen
en què hi hagi anys que s'hi troben flors i anys que no.
Els fruits com són?
Vull dir, es poden menjar?
Què s'hi pot fer amb aquest fruit?
Ui, ara sí que aquesta pregunta no et sabia respondre.
Jo crec que no es mengen.
Crec que no, eh?
Són uns fruits, d'acord, en forma d'oliva,
i crec que quan estan madurs suren,
els corrents se'ls emporten,
i llavors si cauen en els llocs,
no es colonitzen un lloc nou on creix una nova planta.
Que jo sàpiga, no són comestibles.
No sé si hi ha alguns peixos que se'ls mengi.
Segurament sí, eh?
Perquè al mar, i de fet a qualsevol ecosistema,
totes les plantes compleixen la seva funció
i els animals, entre ells, també hi ha relacions alimentàries.
Però hauria de consultar-ho.
Si us interessa, ho puc preguntar exactament
als experts en aquest tema, eh?
Perquè jo tampoc em considero un expert en el tema.
Olives de mar, Déu-n'hi-do.
És que no, té un nom prou atractiu,
només faltaria que fossin bons i ja seria total.
No?
O sigui, no, el nom jo crec que el reben
perquè s'assembla una liva, eh?
No perquè es mengi.
No ho sé, no ho sé.
Tampoc t'ho dic segur,
perquè la veritat és que ara aquesta pregunta no es parava.
No pateixis, no pateixis.
Escolta, Marta, per què dius?
Les teniu molt ben conservades,
les estudieu amb l'UPA
i per aquesta capacitat reproductiva tan fàcil que tenen,
doncs sembla que tindrem possidònies per estona, no?
A Mataró?
Ui, no, això no.
No, la veritat és que...
No, no, a veure, tot el que t'he explicat són mecanismes reproductius,
però en realitat un dels problemes que...
i de les demaneses més greus que té aquest ecosistema
i aquesta planta en concret,
és que la veritat és que s'està malmetent molt ràpid,
s'està veient una regressió,
tot i que a Mataró podem dir que estem en una situació estable
i podem estar contents de la praderia que tenim,
la veritat és que, per exemple, a Badalona,
l'escola de la Mar de Badalona,
que col·labora amb nosaltres amb el projecte,
de fet va venir a Mataró a fer l'estudi
perquè és que a Badalona ja no s'hi troben el guest,
degut a la contaminació.
És això, és el màxim factor de risc que tenen, la contaminació?
No, n'hi ha diversos, eh?
Un seria la contaminació,
un altre l'activitat pesquera il·legal,
perquè hi ha activitats de pesca, d'arrossegament,
que són il·legals a certes fundàries i malmeten l'alguer,
una freqüentació molt elevada dels fondos
on hi ha posidònies,
a veure, abocaments directes dels col·lectors,
aquests que van a Paramar, abocaments directes,
les piscifactories que han d'estar molt ben pensades
i no construir-se damunt del guest,
perquè també els fan malbé.
Hi ha molts factors que amenacen aquest ecosistema
i justament el que volia deixar clar
és que, tot i que té mecanismes de reproducció,
és una planta que té un creixement molt lent.
De fet, creix uns pocs mil·límetres a l'any.
Per tant, el que és molt fàcil en elmetre-la
i molt difícil que es regeneri per si sola.
De fet, sempre es posa, per exemple,
un estudi que van fer uns científics francesos
i és que van descobrir que l'any 43,
amb la Segona Guerra Mundial,
una bomba va caure al mig d'un prat d'aquests de Posidònia.
Van anar al cap de 40 anys, al 83 o així, a estudiar-lo
i em sembla que no s'havia arribat a recuperar
ni el 50% de la planta que hi havia hagut en aquell espai
on va caure la bomba.
Per tant, dóna idea de...
de lo difícil que és recuperar un ecosistema com aquest,
que és molt fàcil en elmetre,
però té una recuperació molt lenta.
Déu-n'hi-do.
Doncs, Marta, ja per anar tancant aquesta entrevista,
quines són ara les actuacions que fareu
per conservar, per divulgar sobre les efenerògames?
Fenerògames.
Què teniu en projecte?
En projecte tenim...
Continuem l'estudi aquest de camp,
que baixem dos cops a l'any
i des de fa més de set anys
agafem les dades de cobertura, creixement...
Diverses dades que sempre són les mateixes
i que ens donen una idea històrica de l'evolució de l'Alguer
i després continuem projectes de difusió,
com hem fet fins ara,
De fet, actualment disposem d'una exposició
que està en préstec de la gent que sol·liciti sobre l'Alguer.
Continuem organitzant conferències
i bé, i no ens cansem mai d'anar explicant,
com avui i amb vosaltres,
què és l'Alguer,
quines funcions compleix com a ecosistema
i per què es troba tan amenaçat.
De fet, la Posidònia està protegida,
és una planta protegida.
És bona època l'hivern per a les Posidònies
o per a les Fenerògames en general?
O bé, també tenen estacions, com les altres plantes?
Tenen estacions, justament, perquè és una planta superior
i són plantes que a la tardor els hi cau en la fulla,
no totalment, però sí gran part de la fulla.
Després, a l'hivern, passa a l'hivern com poden,
amb les reserves que tenen els risomes,
i de fet, amb poques fulles.
A la primavera és quan les praderies estan exuberants,
de colors verds, clars,
perquè és com la primavera a la terra,
que tot creix, tot brota de nou.
I a l'estiu,
una de les clases que tenen aquestes plantes
és que sobre les fulles
s'hi dipositen molts organismes petitons,
molts microorganismes
que colonitzen la fulla i creixen a sobre.
Doncs a l'estiu el que es veu
és que la planta ja està totalment recoberta
d'aquests petits organismes.
Llavors, canvia del color verd claret
que té a la primavera
a un color blanquinós, verd fosc,
que és l'aspecte que té la praderia a l'estiu.
Déu-n'hi-do!
Doncs amb la Marta Comerma,
tècnica de Patrimoni Natural del Museu de Mataró,
hem après que a Mataró tenen un alguer,
que en realitat li diuen alguer,
però no són algues,
són fanerògames, plantes superiors,
plantes com podrien ser les que estem acostumats
a veure a la terra, però dins del mar.
Marta, molt interessant
i us desitgem, no ho sé,
que seguiu endavant tots aquests projectes
i que per molts anys puguem continuar parlant
que hi ha posidònies a Mataró.
Moltes gràcies.
Gràcies, bona tarda.
Vinga, adé, bona tarda.