El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
Tornem de les vacances de Setmana Santa, no avi, la festa que dèiem.
Què tal el Dia de la Mona?
Bé, bé, jo vaig passar en família, però clar, cadascú l'ha passat com molts a fora.
És un dia bastant familiar, però, eh?
Sí, sí, sí. Abans encara ho era potser més...
Bé, era un altre estil, per exemple, a Tarragona hi havia uns punts determinats per anar a menjar a la Mona.
Però no uns punts.
Per exemple, tenies que la part del port, principalment, anar amb crios, no podies anar segons a un de lluny.
Llavors la gent també caminava bastant i també els anava anar al camp.
Potser perquè no hi havia tants cotxes, eh, tampoc.
I potser la vida, saps què passava també, com que els pisos eren petits, a vegades, o vivien en carrers que no veien massa d'això,
perquè anar un dia al camp també era satisfactori, saps?
Perquè el Dia de Pasqua sempre ha sigut festa?
Sí, a Catalunya sí.
N'hi havia dues, una l'han suprimit per fer altres festes.
O sigui que abans hi havia dues pasques, però el fer altres, com ara mateix passa que, per exemple, Santa Tecla o Sant Magí, una era recuperable, l'altra era pagada.
Vull dir, unes festes, doncs hi ha una sèrie de festes, la nacional, la nacional...
S'ha anat canviant el calendari de festes, però sí que és veritat, ara que ho dius, que jo sento a dir allò de la segona pasqua.
Segona pasqua, sí, a Catalunya, eh?
Sí, que això és després, això és després, doncs, després del dilluns.
Això ha sigut abans, això ha sigut també l'altre dilluns, és un altre dilluns, saps?
Però això es feia a Catalunya, eh?
I llavors, clar, canviar-se festes i festes s'ha anat canviant.
Llavors, ja et dic, la part d'allí baix, però no amb els crios, doncs més lletres s'anaven fins a la Tabacalera,
que llavors la Tabacalera, bueno, eren els afores, pràcticament,
perquè el carrer Real, doncs, tota la part des de, com si diguéssim d'allí, el carrer que va al Serradiu, que hi ha el pont,
des d'allí fins allà al riu, tot allò amb aquests gems i coses d'aquestes, ja no...
I clar, Tabacalera, un punt que hi ha la porta, aquella font, amb aquells patos que hi havia...
Devia quedar-hi aïllada, no?, que no hi havia res més.
I clar, allí era un punt per que els crios poguessis jugar per fora, n'hi havia trànsit, el que sigui, d'això.
Aquella, una, parlem de petits, eh? Bueno, de petits, de grans, acompanyant els petits.
L'altre era els quatre garrofers que deien.
Els quatre garrofers eren, per exemple, l'Avinguda Catalunya, des del Camp de Mar,
des del portal de Saavedra, per exemple, del portal del Roser,
baixant l'Avinguda Catalunya, només hi havia el passeig aquest a l'esquerra
i al costat, doncs, tot era camp, que abans anàvem a fer una instrucció als soldats.
Llavors, tot era un camp amb pedres i terra,
una dreixera per anar-se cap a l'Alba o cap a Llorito.
Llavors, baixaves i a la dreta hi havia el camp del gimnàstic.
Però, des d'allí, des del, com si diguéssim ara del que ha vingut de Maria Cristina,
fins allà on hi ha l'Orbíra i Virgili,
doncs, allà hi havia el camp del gimnàstic.
L'altre era un descampat d'arbres.
I que hi havia quatre garrofers, hi havia?
Uns quants garrofers, perquè hi havia gran llet.
No, allà a Madrid hi havia també la sopa que deien,
que una descendente o una d'això dels castellars naus
va deixar una quantitat perquè els pobres poguessin sempre un plat de sopa.
Després va acabar vint de la guerra, allò va canviar,
i després de la guerra allò era ocivi social.
O sigui, anava la gent a buscar un plat de menjar.
Ah, sí, a veure, a veure, que això és molt curiós.
O sigui, algú va deixar escrit el testament aquí,
que no falti mai la sopa aquí.
Sí, un plat de sopa als pobres.
Ai, que bo.
Hi havia aquest a casa.
Després, clar, el vint de la guerra, després de la guerra,
es va aprofitar aquella casa per ser ocivi social.
i llavors la gent que no podia anava amb una olla,
amb un pot, amb una cassol, el que sigui,
i ells anava amb una ració de menjar del que hi havia.
Ja no era un plat de sopa, ja era més com un plat de sopa.
Llavors anaves baixant de la gimnàstica.
Llavors allà començava un camí, que era el camí de l'Àngel,
que anava des d'allí fins a les cases barates.
Les cases barates són aquelles cases que hi ha a la cartera de Valls,
que en aquell temps, abans de la guerra,
vam fer aquelles casetes perquè, doncs,
deien cases barates perquè són unes casetes barates que van fer
i la gent van poder comprar.
Allí, per allò, contra allò,
llavors era també, contra tu, de la plàstima era el Tàrrecó.
Clar, estaven les afores.
Allí dalt, era el tros de carretera de Valls que hi havia,
però, escolta'm,
i aquí també hi havia una tenda molt important,
allí, que deien Tatuant,
que era com si fos una posada, saps?
Allí venien de tot i, saps,
i si un anava cansat, anava i se sentava allí,
podia comprar o vendre, això.
I entre mig d'aquest camí de l'Àngel,
que diu que es deia de l'Àngel,
perquè en algun temps veu que hi havia una ermita,
una capelleta, alguna cosa,
dedicada al ser Àngel,
a l'Àngel de la Guarda o d'això,
però hi havia el camí de l'Àngel.
I aquí al mig hi havia una font,
amb uns garrofers.
I, clar, la gent de la part alta,
segons un d'allò,
mira, agafàvem aquell camí,
vam, vam, vam,
també eren les afores en aquell temps,
perquè imagina,
el camí, doncs, de terra,
i dues parets al costat.
Ara la distància és la mateixa,
però, clar, vas caminant i veus cases,
és un carrer.
Ara no pots imaginar-te
el que era allò,
perquè allò tot eren horts, també,
tota la part d'allí del Rubí de Virgili,
tot allò, eren tot horts,
i un picadero,
perquè a l'Avinguda de Maria Cristina,
al començament,
hi havia aquell carrer que no tenia cap,
tenia al final,
hi havia un picadero de cavalls,
saps?
Sí.
anaven a, això,
bé,
tot allò eren horts,
descampats.
Llavors,
hi ha famílies,
per exemple,
al Serrallo,
principalment,
tenien costum d'anar a l'Oliva,
però ja anaven en colles,
i feien la paella,
feien un dinar,
i es convidaven-nos els altres,
vull dir que era,
allò on hi havia l'Oliva,
allò on hi havia una esplanada,
tota una esplanada,
hi havia la caseta on hi havia l'aigua,
l'aigua subministraven a Tarragona,
i allò on hi havia uns,
que venien també begudes,
coses d'aquestes,
després tot allò era,
doncs,
quasi famílies,
de la part del Serrallo,
i de la part altra es trobaven allí,
vinga,
una paella,
un convidat per l'altre,
una festa bonica del camp.
Els altres ja més,
més ja amb ganes de sortir més,
potser més parella,
més jove,
el que sigui,
ja s'anaven més llat cap al Llorito,
i de la part del Camp Mart,
tot el camí aquell,
fins a arribar al Llorito.
Doncs,
si li sembla,
deixem aquí aquests quatre punts,
i demà,
demà continuem parlant,
perquè el tema dona de sí,
perquè jo sé que al Llorito passaven coses,
fins demà,
avui.