No és excusa que avui sigui divendres,
ni tampoc és excusa que avui sigui dia 18, no, no.
Ni tenim paga doble, perquè no és juliol, però sí que estem a novembre.
I l'excusa que tenim sempre quan sentim aquesta sintonia és
a la sala a la companyia d'Andrés i Andrés.
Bona tarda, Andrés.
Bona tarda.
Sí, és que avui me l'ha estudiat, eh?
Aquest somriure amb un plert de joia, escolta.
Però has vist que me l'ha estudiat avui, eh?
Avui tenia ganes.
No, ha sigut improvisat.
No diguis que tu has estudiat perquè he vist que t'ha sortit improvisar.
A mi que ho acabadat, a veure.
Però amb ganes, però amb ganes.
S'agraia ell, s'agraia ell.
Ahir, quan ja em tenia la sòria del gos,
us dic que avui ho fem més tranquil.
No vols a prendre el cafè, va, que et convido.
M'hi ha un de la Batza, distribució ni automàtica.
Ah, molt bé.
Vull un cappuccino.
Tu també t'agrada els cappuccinos, crec, no?
Està molt bon.
La Batza el fa molt bon, sí.
Sí.
M'agrada molt.
I encerta molt amb l'Expresso.
A veure, no és publicitat, ho sento,
però és que ho tenim aquí a la ràdio i tant en tant ho prenem.
Cada dia que vinc, ja ho sabeu,
deciden preparar un cappuccino i disfruto.
Fui ràpid.
I faig el programa més a gust.
I que bona persona que és.
Andrés, avui no tenim cinema.
Avui no tenim cinema.
Clar, la setmana passada vam tenir que vam fer allò del rescat,
però aquesta setmana ja no.
Tornem una altra vegada a la normalitat, no?
Bé, doncs mira, avui, divendres, per fer el fi de setmana,
seguirem amb el Richard Rogers,
amb temes musicals,
que aquest home escrivia una música fabulosa,
i estem ja quasi acabant les peces musicals
que ell va fer per l'obra teatral,
que després va passar al cinema,
de Sonrises i Làgrimes.
Ahir vam dir que els nens,
i el pare, la família Trapp,
han de marxar cap a Suïssa,
fugint d'Àustria,
perquè els alemanys han ocupat el país.
Però allà es fa un festival,
des de fa molts anys,
un festival de corals familiars,
o, en fi, d'agrupacions veïnals,
i els alemanys,
que han tingut un xibatasso
que ells pensen fugir,
perquè el senyor Trapp és una miqueta
anti-nazi,
doncs esperen que ells no es presentin
per pescar-los por ahí.
Però al veure que es presenten,
queden una miqueta desarmats,
i diuen, carai, què passa aquí?
Bé, doncs ahir vam escoltar un tema musical
que van cantar els nens,
que és Adiós, Adiós,
i llavors, amb el festival,
ja abans de fugir,
interpreten una tendríssima cançó
dedicada a la flor alpina,
que és la del Weiss,
i és precisament el títol de la cançó,
i aquesta cançó simbolitza l'amor
que senten cap al seu allar
i al seu país.
La lletra d'aquesta,
s'ha de dir,
delicadíssima melodia,
va ser l'última
que va escriure Òscar Amhersteyn II,
en fi, pel Richard Rogers.
Escoltem aquesta peça,
que ja veureu que és
algo, però tendra perquè sí,
i canta Mary Martin,
que és la Maria, l'institut trio,
Theodore Bickel i els nens.
Orquestra i cors dirigits
per Frederick Edborns.
Edelweiss, Edelweiss,

Edelweiss,
Edelweiss,
Edelweiss,
bless my homeland
forever.
Edelweiss,
Edelweiss,
Edelweiss,
Edelweiss,
Fins demà!
Edo Bais, Edo Bais,
bless my homeland forever.
Petiteta, però la podíem sentir. Andrés, què et sembla?
L'altre és un altre
preciós tema, cantat primer per la
mare abadesa, que és
l'artista Peggy Wock, a Maria,
que Maria és l'institutriu, quan
Maria ha tornat cap al convent
i li demana consell
a l'haver-se enamorat del
capità, del senyor Trap.
La cançó inspira a Maria
a seguir els dictats
al seu cor i després d'escoltar-la
decideix
d'una manera ferma
i categòrica, decideix
casar-se amb el capità Trap.
Però abans la podem escoltar
de nou amb l'escena final
de la pel·lícula, quan la família
aconsegueix al final
arribar a la llibertat,
al creuar la frontera suïssa
a través de les muntanyes
perquè s'escapen per poder
aconseguir arribar a un altre
país. Escolta'm aquest tema
que és
Sube cada muntanya.
Sube cada muntanya.
Sube cada muntanya.
Sube cada muntanya.
Sube cada muntanya.
Sube cada muntanya.
Fins demà!
Podríem dir feta
amb la nostra fantasia
una fantasia molt maca perquè és a través de la música
però que tornem dilluns mateix
no massa lluny
dissabte, domenja, ràpid i vinga
ja soc aquí
ja he arribat
Fins demà!
Fins demà!