El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
Doncs ja és divendres, ja torna a ser divendres, acabem de tancar la setmana amb l'avi Ramon.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Una setmana que ens ha donat, vaja, molt de si, eh?
Hem parlat del carbó, del gel, de l'aigua, de com fer l'abugada.
I parlant de l'abugada ahir, a mi em va venir la pregunta al cap de quin sabor s'utilitzava.
D'on sortia el sabor?
El sabor hi ha hagut sempre, hi havia una marca molt bona, la gent comprava, però normalment, segons quines rentades, molts es feien el sabor ells mateixos.
Anaven a buscar sosa, agafaven sosa, agafaven olis d'aquest dia, oli d'aquest dia, no fi, oli d'aquest de sabor, més baix, com siguéssim, i molts es feien el sabor ells mateixos a casa.
Molts de dones es feien el sabor ells.
I si no, molts acaben amb cendra, anaven al forn, i la cendra, com que la cendra porta, com que era carbó i fet al forn, i abans els forns no eren elèctrics, eren amb llenya.
I clar, allò feia una cendra molt especial, que aquesta cendra, també amb aigua, com que portava com a lleixiu, també servia per rentar.
Oh, què em diu ara, rentaven la roba amb cendra que és el que m'aigua?
No per rentar peces fines, a veure si m'entén com ho dic, coses delicades, hi havia el sabor, la garta, sé que uns sabons ja especials, jo sé que...
I molta gent, doncs també, coneixes els pobles, que els pobles no feien molt de sabor, la gent.
Com que en molts pobles hi havia aquests molins d'oli, doncs de l'oli aquell ja del residu aquell que no és tan fi,
doncs anava a buscar oli d'aquell, i amb sosa i amb no sé què més, com s'ho arreglaven, doncs feien sabor.
No la sap vostè la fórmula de fer sabor?
Em sembla que no era gaire complicada, em sembla que era base de sosa, base d'oli d'aquest, amb aigua, en fi...
Que s'hi posava algun aromatitzant, alguna herbeta, perquè fes bona olor o...
No, perquè aquest sabor més ja se gastava per rentar la roba, però més la roba més...
De batalla, digués.
Clar, llavors els pantalons eren de bellut, que si la roba era d'això, no era com ara que són...
Peces delicades no n'hi havia gaires, no?
No n'hi havia gaires, perquè clar, un quan se casava, segons el traje que es posava, servia per totes les festes més importants, no?
Oh clar, com devia costar el traje i ja s'amortitzava.
No és com ara que tens una roba per cada cosa, hi ha gent que un dia es camin tres vegades de roba,
llavors la roba, cadascú tenia l'adequada per allò que sigui, i més a més llavors molta roba pedaçada.
Les dones tenien molta gràcia en posar pedaços a la roba, i era normal, vull dir que...
Home, un traje de Mudano no anava pedaçat, però per anar a treballar, doncs hi havia robes que...
En fi, anava pedaçades i s'aprofitava, doncs...
Era un altre temps, era un altre temps que la gent no criticaven.
Home, criticar, criticar s'ha criticat sempre.
Però com que tothom anava igual, a pedaçat per tot arreu, doncs és igual.
Vull dir que eren peces que d'això, sí, clar.
Home, hi havia els típics parxes que això, aguantant molt en el temps, que es posaven aquí a la part dels colzes, no?
Que era la part més malmesa, i els genolls.
I els genolls, i els genolls, perquè clar, primerment quan havies jugat, que si t'agioneves per terra, que si...
En fi, tenies moltes d'aixòs, no?
I llavors clar, hi havia els sabons fins, colònies, que inclús molta gent la colònia se la feien ells mateixos a casa.
Ah, sí?
Sí, amb aromes, que dius tu, amb herbes, amb coses d'aquestes.
Posaven amb alcohol.
Amb alcohol, depèn de l'aigua, la quantitat d'aixòs, i després amb herbes, tenien un temps determinat,
i llavors sortien colònies, com el fixador.
Fixador també hi havia unes plantes.
Fixador del cabell?
Sí, hi havia unes plantes que feien unes llaboretes petites amb aquestes pagaloses.
Sí.
I allò, clar, allò també preparat amb aigua i molt corresponent cosa, doncs feia com una espècie de...
Sí, perquè abans es portava molt això de la fixació al cabell, no?
El que en diríem ara comina, però que no.
Sí, va sortir el Carlos Gardel, van sortir aquests artistes d'aquell temps que tenia el cabell tant d'allò.
I brillant, no?
I la gent, com ara, no?
Que la gent segueix, ara ves, vas pel carrer i no saps si que s'ha espantat o què, amb els peus tots en punta,
dius, no sé si s'ha assustat o què.
O sigui, cada època ha tingut la seva cosa, com hi havia fanàtics d'artistes,
que també imitar-los, seguir-los, el roba...
Se'n recorda d'algun artista d'aquests que fos allò, uah, el màxim?
Home, què vols que et digui?
Jo no...
Ja et veies pel·lícules i t'agradava l'artista per veure la pel·lícula d'aquell artista,
no per anar vestit d'aquella manera, perquè jo no vaig agafar l'època, no?
Perquè els artistes no anaven amb parxes, no?
Més que les dones, perquè van sortir artistes, doncs, amb diferents canvis de pentinat, saps?
I segons el cabell d'una, se prestava, doncs, i més la cara,
s'assemblava una miqueta amb un artista.
A mi t'assembles?
Llavors ja imitar el pentinat.
Ai, mira, aquella, saps?
I la dona sempre la coqueteria aquesta de...
I més la joventut, saps?
Llavors la joventut més i més disfrutaven de coses d'aquestes
que no pas com ara, que hi ha de tot, o el que sigui, eh?
Un dia parlarem del cinema.
Jo m'ho he apuntat per un altre dia,
però perquè això ens pot durar fins i tot una setmaneta ben bona.
Tornant al sabó, suavitzar-nos per la roba,
ni parlar-ne, no? Res de res.
Home, això jo quan no rondava la roba, jo no me'n recordo.
Ai, ai, ja li arribava neta, vostè, la roba.
No et creguis, que a vegades t'afumien alguna clatellada
perquè em portaves la roba sense...
A l'escola? A l'escola ho controlaven, això?
No, a l'escola, a casa, més que res,
perquè creu que me li assentis, no n'hi havia.
Clar, clar.
Jo recordo que una vegada vam anar aquí,
a aquest poble d'aquí del Delta, a Camarles.
Sí.
Voreixia la mare una família d'allí,
i allí, doncs, clar, hi havia el canal,
i al canal hi havia moltes granotes,
i la gent d'allí no es anaven a caçar-ne, i d'això.
I allí, doncs, clar, hi havia un cosí,
un altre xiquet de l'època,
i anava arreglat,
esperant-ne el tren, o el que sigui.
Anem, anem!
I es van posar per aquells brancals,
i, escolta, m'imagina't tu com vaig sortir d'allí,
pel que dius, de la roba bruta,
que, bueno, vaig arribar allà i jo no sé què em van fer,
perquè, escolta, tot no brut, de fang,
i això, saps?
Vull dir que...
I a l'arriba a casa...
M'entens?
Clatellada.
I allí, doncs, mira, canviar la roba,
arreglar una miqueta amb roba dels altres,
vull dir que sempre hi ha hagut peripècies i coses, eh?
Vull dir que...
Sobre més peripècies,
continuarem parlant amb l'Avi Ramon Sareia la setmana que ve.
Bon cap de setmana, Avi.
Gràcies.
Gràcies.