El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba a d'Ordo del català.
Me n'alegro molt que aquest avi vagi a Cuba, però el nostre el tenim aquí amb nosaltres com cada dilluns i gairebé com cada dia.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Això dels viatges que està bé de fer-ho, sobretot si tenim un cap de setmana, un lloc maco per anar.
Hi ha dues coses molt interessants.
A veure.
La vida l'aprens, per exemple, amb llibres o viatjant.
Perquè amb llibres sempre acostuma a ser el que un ha vist, per exemple, el que escriu.
Però a vegades passa també desapercebut algunes coses que el que viatja les aprecia o les veu que llavors el llibre no està posat.
I és una altra manera de viure.
Perquè clar, els que han tingut la sort o desgràcia de no poder estudiar a col·legi, per les èpoques, pel que sigui,
doncs ara quan viatges veus les coses més d'allò.
Perquè clar, si vas a un llibre que n'ha explicat el llibre, t'explica la guia, per això, i això, i això, i això, i això.
Però llavors vas tu i potser hi ha alguna cosa que no està escrita al llibre i l'aprecies.
Passa igual això a Tarragona.
Tarragona, per exemple, Tarragona, diu altres llibres, però posem-se a Tarragona.
Vas pels carrers i hi ha gent que passen veient, oh, mira, mira-ho aquí a l'esquerra, mira-ho aquí a la dreta, aquesta a casa.
La que ho explica, ho ha d'aprés amb un llibre, o li han dit, però llavors tu, que ho has viscut,
quan passes per allí dius, mira, aquí va passar això, eh?
Aquí vivia tal, aquí hi havia això, aquí hi havia això altre.
No sé per què, avi, però crec que s'està referint a un carrer determinat, eh?
Sí.
Ara, anant, sembla com si estigui caminant ja per aquest carrer.
No, saps què passa?
Que una vegada m'està parlant del casc antic, o com la part alta, com vulguis dir-li,
i vam parlar d'allà del carrer Major cap al portal de Sant Antoni, no?
Sí.
I precisament, avui, passava jo pel carrer Cavallers, i m'ha agafat una miqueta de cosa,
d'enyorança, recordant, perquè clar, ara que s'hi va caure un tros de muralla,
ara que s'hi va caure un tros de muralla, i en canvi passes pel carrer Cavallers,
i és una vergonya, i que em perdoni si afecta amb algú,
aquell tros de tablador i penjant, perquè no caigui part d'aquella casa,
que ja fa, no dic temps, que està d'aquella manera,
que aquella casa per dintre ja l'han buidat, perquè ja va caure, es va ensorrar,
i no té la sort que no va passar cap desgràcia.
Però, amb aquests aiguats, unes coses i altres, estàs segur que aquell tros de carrer,
des del carrer Mediona, fins allà a l'altre de, com s'hi diu, no, el Ventellós, ara me'n recordo.
Sí, l'altre que és més petitet.
Sí, sí, bueno, en aquest moment, com que hi ha una sèrie de carrers que s'assemblen,
que hi ha aquell cruç, aquell, també ho explicarem,
que va de la casa de Generalitat allà,
doncs, aquell tros de casa, que això era dels foixars,
la casa foixar, que era una casa també, com els Montolius,
però allà era el foixar.
Òntigament, en els foixar, hi vivia una senyora, creient, doña Leieta,
i aquesta doña Leieta només estava amb una altra senyora.
I aquella casa, com que jo l'havia habitat, allà dintre,
vam treballar, esternar, el que sigui,
era bonic, perquè hi havia alguna sala encara amb la ximaneia a terra,
i era curiós, perquè acalentava, i és que entremis de la paret passaven tubos,
bueno, tubos, entre paret i paret, uns espais on passava l'acalentor d'allí.
I clar, allò no solament acalentava si estaves davant,
sinó que, al mateix temps,
no, per dintre, com que passava per dintre la paret,
aquests espais, doncs clar, l'acalentor passava per dintre.
No es quedava en un costat.
I anava acalentant-la d'aixòs.
Bueno, aquest cas d'aixòs.
Ara, jo sé, jo sé, que van haver problemes amb els hereus.
Potser que se'n cuidava, no va estar...
En fi, problemes amb els hereus.
I aquella casa ha anat caient, caient, caient,
perquè jo recordo que el Castellarnau, l'antiguari,
que estaria allà, va fer de maneres d'arreglau.
Però es veu que tampoc li va deixar fer
per motius que sigui coses que passen, que d'això.
Però, clar, aquell altre punt d'allà passes,
que abans veia gent allà,
i veus allò, mires cap dalt,
i veus aquell enterimat allà per si cau alguna pedra.
Això vol dir que si allò és que hi ha perill.
Sí, que pot caure fins i tot allà mateix.
Si hi posen les fustes o posen una cosa,
per la que pugui ser,
amb els anys que fa que està allà posat d'aquella manera,
en aquell carrer,
això vol dir que allà pot haver algun problema.
Home, esperem que no sigui avi.
Home, si es preveu, és perquè hi ha.
Si s'ha posat, és per alguna cosa.
Clar, l'entenc perfectament.
Doncs jo ara passant per dir recordava, per exemple,
com era aquest carrer abans,
el que havia passat, el que hi havia hagut.
Per exemple, que faves,
comencem per la plaça El Pallol, per exemple,
per anar de cara al carrer Major,
perquè el carrer d'entrada, per dir, val.
Allà que a mi aquest raconet que hi ha,
que aquella casa que hi ha,
que surt, que es menja un tros del carrer Cavallers,
a l'entrada es menja un tros del carrer Cavallers,
que fa anys i anys i anys i anys,
que allò ha sigut un problema.
I està bé, ara ho han assentat molt bé,
està molt ben consolat,
però queda aquest raconet.
Aquell raconet d'allí,
hi havia una tenda de molts anys.
Una tenda, clar, aquelles tendes d'abans.
Que era com una espècie d'ultramarines.
Sí, sí, sí.
Que es podia vendre de tot.
Aquelles tendes d'abans,
que vol venir una escombra,
que venien...
Que venien un mig xilo de sardines,
com que venien qualsevol cosa.
Fruit, el que sigui.
Llavors ja van controlar-ho més
i segons què no es podia vendre,
les botigues...
Però hi havia una tenda de molts anys.
Sí.
Tirant avall pel mà esquerre,
hi havia un fuster abans.
Viu d'un fuster, el muntaner,
que després va ser, doncs, filatèl·lic.
Al costat hi havia una tendeta petita,
aquells temps dels anys 40 i alguna cosa,
que en deien que el penja i el despenja.
Que el penja i el despenja?
Sí, i t'ho explicaré.
Que maco.
Sí, sí, sí.
És això perquè resultava
que en aquell temps,
quan en vol i sobrava una peça de roba
o unes sabates que estaven en condicions,
anava i allí les venia.
Ah.
Les compraven.
O sigui, d'allò de la roba de segona mà,
que ara coneixem nosaltres,
i que sembla que s'hagi inventat ara.
Llavors venien, quan va ser l'època
que van vindre molts del surt
i dels puestos cap aquí,
i molts venien a treballar i el que sigui,
doncs ja, quan podien una miqueta,
anaven allí i podien comprar-se una gabardina
que havia sabent aquell que comprava un abric.
O sigui, es comprava...
O agafava aquelles sabates perquè se les havien trencat.
Venia a la gabardina allí
perquè es anava a comprar un abric o el que sigui.
Bé, i per això en deien penja i despenja,
perquè les peces anaven...
I anaven i tornaven.
I anaven i tornaven.
I anaven i tornaven.
Molt bé, molt bé.
Al cantó hi havia un pagès,
que no ben recordo ara ben bé com és,
que és un que al cor de l'àncara canta
i ha fet amb els pagesos,
una família de pagesos,
molt aquí a Tarragona,
que deu ser dels últims pagesos que encara queden, no?
Bé, aquell cantó quedava això.
Al costat hi havia el magasem del Guinobart,
dels lampres que hi havia al cantó, d'això.
I al costat hi havia aquesta casa de Doña Laieta,
de la casa Fuixá,
que llavors hi havia l'antiquari,
el pare de l'antiquari,
que era la Baixada de la Misericòrdia.
Tota relació, eh, avi?
Si us mirem i busquem, tota relació.
Anàvem seguint i llavors fins allà al cantó
hi havia els habitants.
Vivien gent bé, tot allò,
aquelles vivien, estaven bé.
Llavors, el cantó aquest,
que ara és Casa Generalitat,
allà al cantó aquell hi havia una botiga.
Una botiga, doncs, que també venien llanes i coses.
Bé, diferent d'això.
A l'escala aquella,
hi havia tot un pis,
perquè al carrer Cavallers,
el que és de la Generalitat,
allò eren vivendes.
Que inclús crec que hi va haver un col·legi de xiquets,
el que sigui, en aquell costat.
Llavors continuaves,
hi havia un que arreglava ràdios, coses d'aquestes.
I llavors al cantó hi havia
una espècie de botiga bacallanaria,
que venien bacallar remullat
i coses d'aquestes així, saps?
Doncs, avi, si li sembla,
ho deixem aquí.
Demà farem un petit repàs de tot el que he comentat.
Doncs mira, ara avui quedem aquí.
I demà tornem a començar,
per la plaça El Pallol, l'altra sera.
L'altre cantó, molt bé.
L'altra sera fins al cantó.
No han dit el moviment de coses
que hi havia en un carrer només, eh?
Potser, ara t'explico les coses estàtiques,
les coses que són d'allí.
Ara després,
el moviment,
el que i el com d'allí...
La que ha de sortir de...
Ui, ja serà un altre dia.
Ja anirem, ja anirem.
Sí, farem dos o tres dies del carrer Cavallers.
I, ja serà un altre dia.