El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Encedem la setmana, torna a ser dilluns i amb l'avi Ramon no ens movem del carrer Podaca perquè donen molt de sí.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Hem repassat una cistelleria, hem repassat una pastisseria i avui anem a per un dels negocis que hem més hagut de posar al dia.
Sí, desal·lego, desal·lego perquè és un establiment també, més que res perquè hi ha molts establiments i molts d'això,
però m'ha fet gràcia aquests perquè són de tercera generació que han anat superant-se segons la vida tal com segueix
i adaptant-se a la gent que demanen i busquen i tot això, saps?
I aquesta setmana parlarem de la indústria de la goma, o sigui que sentim dir la indústria de la goma.
Jo tenia la mala impressió al ser la indústria de la goma, sembla un producte prou modern i em pensava que era de fa quatre dies.
No, no, no. Aquest establiment es va, pot dir, inaugurar als anys 30, saps?
I aquest establiment, clar, va començar en aquell temps als anys 30, doncs la gent, doncs, es perdenyes,
també coses pròpies d'alguna cosa de l'època, però el més normal, saps?
Quatre cosetes l'havien de tenir.
Sí, tenien coses, però més de l'època, saps com ho dic, com tot ha anat evolucionant i tot això.
Clar, la novetat va ser quan va començar a sortir la goma.
Llavors va ser el canvi d'aquest establiment.
Llavors va començar a agafar...
I llavors va ser quan, per exemple, la novetat d'aquell temps va ser les esperdenyes fer-les amb sola de goma.
Clar, que fins ara eren amb sola d'espart, no?
D'espart, això, sí, sí.
Clar, això va ser una novetat molt grossa.
I, clar, perdó.
I al mateix temps, la novetat era que eren a meitat de preu de les altres.
I, clar, això el que va passar és que això, doncs, la gent es van amontonar a comprar
i com que, normalment, llavors els dies la gent tenia la seva feina o el que sigui,
molts esperaven el dissabte i diumenge, que llavors obrien, per anar a buscar aquestes coses.
Clar, cada cosa tenia el seu temps, no?
Que hi havia una mica de recel al començament de dir, ai, ves una sola de goma.
Sempre hi ha recel amb les coses, però quan un ho prova i d'això, saps?
Vull dir que esperaven el dissabte i diumenge, com, per exemple, jo recordo, quan anava a col·legi,
esperaven el dijous per anar al barber, perquè és el dia que...
I, clar, que passava.
Perquè era un dia especial, que feien descomptat o algo?
No, és el dia que feien festa al col·legi.
Ara ho sabia.
Sí, el dijous a la tarda no es feia col·legi.
A part del cap de setmana, o sí que hi havia col·legi al cap de setmana, no?
No, però era un altre tipus de cosa.
I a vegades sí, a vegades també es feia classes, el que sí.
I, clar, què passava?
Que fins a l'hora d'anar al barber, quan obria, anaves a jugar a pilota, el que sí.
I anaves al barber, clar, el cabell una miqueta humit.
Nen, no vull tallar el cabell perquè està mullat.
I havies d'entornar-te'n si es mullar el cabell.
Cosa que ara els barbers, quan te tallen el cabell, comencen a posar-t'hi aigua i te mullen.
T'allar-te'l renta.
O sigui que les coses van canviant també segons els d'això, saps?
Llavors també trobaves que el seu meitat de preu era un gran avantatge, saps?
Meitat de preu, eh? Això és molt, no?
És allò un descompte d'un 10% o tal.
No, no, no. Va ser un canvi molt radical.
Que se'n recorda amb pessetes quan devia costar per fer-nos una idea?
No, no, perquè em comentava un que potser dos cinquanta, però bé, llavors dos cinquanta era bastant.
No, no puc dir preus perquè com que cada cosa segons a l'època ha anat canviant els preus i, clar, l'adaventar la cosa sempre se rebaixa els preus.
Perquè, clar, el progressar de la goma, doncs, clar, és quan...
I, de tota manera, les sabates devien ser un dels productes més cars en aquella època, com avui en dia també, que déu-n'hi-do el carres que són.
No et creguis que hi havia també sabates, perquè, clar, hi havia feines, per exemple, que no estaven tan apreciades.
I, clar, si un establiment tenia, per exemple, les sabates, com ara passa, que són d'una fàbrica determinada, són més bé de preu,
ara el que passa és que avui en dia amb les sabates s'apaga la novetat, s'apaga l'estil, la moda...
A moltes coses que abans potser no s'hi donava tanta importància, bueno, els anys 30.
Per això et dic que, i avui en dia, d'un dia a l'altre, ja veus tu que unes sabates que avui valen equits,
de mà que ha canviat la moda i ja està a meitat de preu, quasi.
Vull dir que tot depèn de l'època, nosaltres mateixos fem el que fem, no?
Que com eren aquestes esperdenyes? Se'n recorda vostè? Les primeres devien ser de roba, igualment?
Sí, sí, sí, però enganxada, o d'això amb les soles, saps?
Vull dir, eren... I, clar...
De portar cada dia, però...
Després també l'avantatge és que no relliscava, saps?
Vull dir, el cel de goma quedava travada...
Oh, i l'esventatge de l'Espark és que quan s'amullava, allò s'inflava, que ja ho podies llençar, i d'aquesta manera, no?
Vull dir, tot ha sigut novetat, saps?
Clar, el que passa és que amb el temps, aquest establiment, per exemple, que no vull allargar gaire massa, no?
Perquè no és qüestió de propaganda, sinó que és qüestió de viure unes èpoques, no?
Clar, llavors, agafar aquest...
Perquè, clar, segons quins establiments, o segons quina classe de botiga,
doncs sempre segueix un estil, pot ser una de ceràmica, doncs una ceràmica pot ser més decorativa, serà més pràctica, el que sigui.
Però, clar, aquest establiment, llavors, surten novetats.
Llavors, surt el plàstic.
Clar, aquesta gent ha d'estar al dia.
O sigui, que ha sigut una de les botigues que va ser les primeres també a vendre plàstic a Tarragona.
Però, clar, llavors, ja era com si hi ha magatzem, ja que venia en gros, quasi, saps com vull dir?
Són aquestes botigues que ja són magatzems, que s'humilistren amb quantitat i amb coses d'aquestes, saps?
Va ser el primer és a vendre els articles a goma, el que sigui, després el plàstic, saps?
I avui en dia, clar, és un establiment que ha tingut que ampliar.
Sí, perquè ara ja venen...
Ha quedat petit, ha tingut que ampliar, ha tingut que posar unes naus, unes naus ja, ampliar unes naus allà dalt al polígono,
i estar al dia de cada cosa, i clar, és una cosa d'aquestes que ja s'ha d'estar al dia.
Doncs era només la introducció.
Continuarem parlant, almenys durant un parell de capítols més en aquesta setmana, de la indústria de la goma.
Avi, fins demà, gràcies.
Molt.
Gràcies.