Amb l'Andrés des d'ahir que estem pujats en un tren i hi ha l'expectativa de veure què li passa amb aquesta petita bruixa,
amb la petita no tant, que ja té 13 anys, amb aquesta pel·lícula que anem retransmetent durant tot el mes de gener.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda. Ja estàs començant a intrigar-te una miqueta i a entrar amb el personatge i el gatet.
I el gatet, jo el gatet, ja me l'imagino.
Per qui no ens ha sentit els altres dies, farem un petit resum ràpid.
Gigi és una nena de 13 anys, filla d'una bruixa, bruixes bones, bruixes de l'època blanca que es diu,
i hi ha l'acostum que quan compleixen els 13 anys s'han d'anar soletes amb la seva escombra,
o en aquest cas la Niki li deixa l'escombra a la seva mare, a buscar una ciutat desconeguda
i estar-se vivint allà un any per fer pràctiques de convivència amb la gent
i saber com administrar la seva màgia i aprenent a aprendre a distribuir-la.
Llavors, Gigi, amb el gatet, amb la Niki, se'n van amb l'escombra i en busca d'una ciutat.
Amb això, mentre es van volant, els sorprèn per la nit una tormenta,
veuen uns trens de carga, uns vagons de carga parats en una via morta,
entren al vagó per la trampilla que hi ha dalt el sostre i veuen allà que està tot cobert de palla.
Es posen a dormir i allà es queden dormits i dormides, perquè Gigi és un gatet i la nena és una nena.
Llavors, passen tota la nit dormint, en la marxa del trac-a-trac, trac-a-trac, trac-a-trac,
i quan es desperten ja és de dia amb un sol fantàstic.
Llavors, es donen compte que no estan sols, algú ho senten.
Estan sentint que allà hi ha algun bou i alguna vaca on hi ha més d'una.
Què passa, llavors?
Com que el tren està en marxa i no saben què és el que hi ha,
de cop i volta el peu de la Niki s'ensorra
i comença una vaca a llapar-li aquell pouet que surt pel sostre de les vaques,
perquè és com un manto que hi ha posat a dins el vagó,
a la part alta les vaques estan dretes a sota
i quan tenen gana només tenen d'aixecar el cap i menjar.
Un sistema molt original de fer el pessebre, per dir-ho així.
Llavors la Niki, esclar, comença a xisclar una miqueta
i, en fi, escoltem, escoltem, escoltem el que passa, que ho entendrem.
P相m stores, aleshores, a ti, escoltem el que passa totally.
¡Ah!
¡Ay... ¡Ah!
¡A mi... ¡Ja!
Creo que oigo vacas.
Creo que vuelvo a vacas.
¡Vaya! Perdón, no pretendíamos dormir en vuestro desayuno.
Niki obre la trampilla superior del sostre del vagó que estan viatjant
i es dona en compte que hi ha un paisatge preciós i a prop del mar.
Allò una miqueta ja lluny veuen que hi ha una ciutat preciosa
que està posada de manera que podríem dir que un braç de terra
que insta cap a dins el mar serveix de suport a aquesta ciutat.
El paisatge és preciós. A Niki li encanta.
I amb el gatet sembla que també.
Uau!
Niki, tienes que venir a ver el mar. Es precioso.
Menuda cosa. No es más que un gran charco de agua.
Mira, ahí delante.
Y eso es interesante porque...
Es una ciudad flotando entre las olas. ¿No es maravillosa?
Sí, no está mal, supongo.
¡Qué bonita! Me pregunto si tendrán una bruja.
¡Ah, genial!
¿Preparado? ¿Listo? ¡Adelante!
Niki ha preparat la seva escombra.
Gigi puja també amb l'escombra junta a Niki
i s'alcen deixant que el tren segueixi la seva marxa.
I ella encara segueix sense gran experiència amb el vol,
surt donant unes tombarelles fins que al final aconsegueix establir una miqueta la direcció,
s'estabilitza una miqueta i llavors se'n va cap a la ciutat.
Allà comença una altra aventura.
¿Vas bien ahí detrás?
Sí.
Caramba, este es el lugar que siempre imaginé.
¡Mira abajo!
¡Guau!
¡Guau!
¡Guau!
¡Hola!
Niki està volant al costat de les gaviotes,
casi tocant les zones del mar.
Les barques amb els seus pescadors estan entrant al port
i els pescadors també fan resposta amb els seus saludos.
a davant de la ciutat preciosa
i està reposant en aquesta muntanya que han dit.
Els carrers estan animades per la circulació de cotxes,
tramvies, gent que camina per tot arreu,
el mercat a l'aire lliura,
amb els seus postos de fruita, verdures, peix...
Molt bonic tot.
¡Hola!
¡Hola!
¡Vaya!
¡Una torre con reloj!
Fíjate en esta ciudad.
Sería estupendo vivir en un lugar como este.
Pero puede que ya haya brujas viviendo aquí.
Y también puede que no.
Bien, ¿a dónde vamos ahora, Niki?
A la torre.
Seguro que se puede ver toda la ciudad desde allí.
¿Hay tantos edificios bonitos?
Sí, hay muchos edificios.
Gigi, mira todos esos coches.
Sí, montones y montones de coches.
¿Y el mercado?
Muy ajetreado y bullicioso, sí.
¡Oh, Gigi, es sorprendente!
Y fíjate, mira cuánta gente hay.
Demasiada me parece a mí.
Por todos los relojes de arena,
una bruja de carne y hueso.
¡Buenos días!
¡Buenos días!
¿Vive alguna bruja en esta ciudad?
Niki ha arribat enfront a l'esfera del rellotge
que té un campanari en la part més alta de la ciutat.
Amb una de les finestretes que hi ha per arreglar el rellotge,
una sortideta, anem a dir, d'emergència,
ja ha repenjat a la baraneta
un senyor vellet.
És precisament qui cuida la marxa del rellotge
i és amb qui està parlant Niki.
¿A nadie ha visto una por aquí desde hace mucho tiempo?
¡Estupendo!
Se acabó nuestro viaje.
Nos vamos a quedar aquí.
¡Gracias, señor!
¡Adiós!
¡Ah, de nada!
Dime que no vamos a aterrizar ahí abajo.
Pues claro que sí.
Bueno, creo que no es para tanto.
¿Nos están mirando?
Lo sé.
Sonríe para causar buena impresión.
¡Eh, eh, eh!
¡Guau!
¡Buenos días!
¡Hola!
¿Qualquiera diría que no han visto nunca a una chica y a un gato en una escola?
Niki i Gigi volen a prop dels caps de la gent que va caminant per les voreres
i que es queden parats, bocabadats, veient com vola una nena amb una escombra i un gat.
Un dels carrers, que precisament en un d'aquests carrers hi cruza un arc,
per on circulen per sota els cotxes, es fa una miqueta més estret.
Niki vol passar per sota d'aquest arc i, esclar, es té que baixar una miqueta apropant-se massa als cotxes.
De cop i volta no pot fer res més que emportar-se un gran susto perquè els cotxes són baixets,
però l'autobús que vés de dos pisos, d'això ja ocupa molt de lloc.
Ell intenta esquivar-lo, un conductor que passa pel costat té por d'atropellar-la
i fa un gran frenasso, obligant els altres vehicles també a frenar.
No arriben a xocar, però fan allà un embotellament al tràfic tremendo.
Niki, lògicament, també s'espanta, perd el control i quasi atropella la gent que caminen per la vorera.
Al final acaben parant i queden de peu amb l'escombra, amb la mà,
i quin remei li queda saludant molt amablement a les senyores i els senyors que estan per allà.
Bé, ja ha arribat a la ciutat i vaja manera d'arribar.
Aquí s'acaba el conte per avui.
Jo intueixo que no hi ha cap bruixa i que es queda aquí, no?
No, no, ja anirà sapiguent, ja anirà sapiguent.
Les coses canvien d'un moment a l'altre, es fan unes càbales i passen unes altres coses,
però ja ho anirem sapiguent.
Fins demà, doncs.
Fins demà, si ho vol. Adéu.
Fins demà, doncs.