El meu avi, el meu avi, el meu avi...
I el nostre llibre obert de cada dia a Sibau i Ramon,
perquè amb la seva memòria és amb el que ara mateix,
doncs, podríem dir que gairebé juguem.
Sí, sí, és això.
Perquè el que fem és agafar aquests records,
aquelles coses que vostè té guardades i ens explica.
No, no, que per mi no és l'història, són vivències...
És la seva història.
Vivències que jo parlem, d'haver sentit gent gran explicar coses,
i altres que he viscut, i mira, i així anem...
I fem una barreja.
I així anem passant el rato.
I tant.
Ah, bé, ahir estàvem a la part alta
i recordàvem que moltes dels carrers que porten un nom determinat
era perquè allà es feien qüestions relacionades amb això.
Comentava el carrer del Vidre, el carrer Calderés...
Jo li vaig comentar la plaça de l'oli,
perquè allà em van dir que per allà es venia l'oli
que després anava per fer la llum de les cases,
perquè durant un temps ja teníem l'oli per fer-ho.
Escolta, la plaça dels Cabrits, la plaça dels Cols...
Perquè llavors has de pensar que llavors molts llocs aquests eren mercats.
Ai, clar.
Era mercats, perquè la plaça del Fòrum no d'aixòs,
però allà hi havia la plaça, allà hi havia la peixateria,
o sigui, aquí hi havia la plaça de la peixateria,
anaven del Serrallo...
Allà hi era el mercat, allà hi havia peix.
O sigui que així com ara hi ha el mercat allà dalt,
o hi ha haver-hi...
Sí, no, encara hi és a les petites, petites,
a les dimarts i dimecres.
Allà hi havia l'aire lliure.
Ai, dissabtes i dimecres.
A l'aire lliure, doncs venien el peix.
Venia el peix i després hi havia aquestes d'aixòs de dir, no?
I també venia la gent...
Penso, avi, a banda del peix segurament que venien,
ja que hi havien parlat, també molts pagesos...
No, però llavors de dalt, la plaça de les coques,
la mitjana, tot allò d'això en les coques,
perquè al mig feia com una coca,
i pels costats hi havia el carrer,
així com ara és el carrer del mig,
llavors hi havia pels dos costats i al mig,
i llavors allà hi havia els pagesos,
amb els patos, amb la gallina, amb el conill,
amb la verdura, amb la fruita...
Si s'ho podia trobar gairebé de tot.
Però pagesos, perquè llavors no és com ara
que porten de la Xina i del Japó i d'Amèrica
i tots aquests puertos porten peix, el que sigui, no.
Llavors eren pagesos.
Ara que treti això, perdoni, no ho acabo d'entendre.
A veure, m'explico.
Ara vostè que deia, ja que tenim pagesos per aquí,
que tenen el seu enciam, les seves tomàquers...
Aquests tomàquers, aquest enciam,
resulta que marxen cap a la Xina.
I nosaltres hem de menjar la meitat de coses de la Xina
que venen cap aquí.
Bueno, això s'ha empersegut perquè...
Però no ho acabo d'entendre, eh?
Mira, en tot, en tot, hi ha els marxants,
hi ha els que se'n cuiden del negoci i aquesta cosa.
Doncs, bueno, aquí, al plaça de les coques,
aquí hi havia el mercat.
Hi havia el peix, aquí hi havia el mercat,
i clar, la gent era bonic perquè veies...
I els carros, els carros allà,
i la gent, així com ara van al cotxe a buscar el gènere o la camioneta,
llavors no, llavors anaven al carro
a buscar una escenalla d'una cosa,
el gènere de l'altra...
Estava pensant en els preus que es podien veure i viure per allà.
Sí, sí.
Al tiro de patates, 50 cèntims...
No, i després que els peixers,
com que en clients ja de sempre,
mira, té, t'he provat això per tu.
I que a més a més se't posaven alguna cosa extra.
Sí, sí, no, no, ja eren...
Més aviat, en aquell temps, inclús les botigues,
doncs eren una cosa familiar, ja els coneixien.
Mira, escolta, saps que allò...
Mira, allò que t'agradava a tu, mira, hem fet...
Mira, això no...
Tu he guardat, vine, vine a recollir-ho que...
Vull dir que era una cosa d'aquest...
I clar, és bonic perquè la gent vivia en aquesta cosa.
I també hi havia la plaça de Cabrit,
hi havia...
O sigui, que era com el carrer a la plaça de la Font,
també hi havia un mercat.
A la plaça de la Font?
A la plaça de la Font.
Ah, no m'imagino.
A la plaça de la Font, mercat.
I ja estem per aquests barris de per aquí,
doncs també per Sant Ramon,
també feien la festa de Nadal,
allò de pessebres, coses d'aquestes,
i vam fer festes, això,
ja parlem quan les festes,
ja parlem els barris on feien les festes, saps?
Depèn de dir-ho al carrer a la Nau, per exemple,
que al carrer a la Nau,
les cases donaven a la part de l'enrejolat.
Llavors, allí, molta cosa no hi era,
perquè a les cases que hi havia allà,
perquè a la plaça de la Font deien el corral o el que sigui,
perquè allò, acabada la Guerra de la Independència,
Tarragona va quedar molt desfeta.
Inclús les bobes...
Vam haver-hi una miqueta d'abandonament, no?
Van comentar.
Sí, les bobes desaquestes,
molta gent d'aquelles cases,
quan van fer aquelles cases,
obrien un forat de baix i allò feia de cloaca.
Imagina't.
Molt d'això, no?
M'entens?
Perquè després, molta cosa d'aquesta,
de la part que diem...
Clar, al carrer de la Nau,
doncs clar, era un carrer,
hi havia hisenda últimament,
però hi havia cases també...
Sí, molt senyorials,
allò que deia abans,
no potser com la de Canals o Castellarnau,
però també deu-n'hi-do.
Sí, sí,
i llavors donaven la part del darrere.
I inclús diuen,
això el Ballonrat ne sap molt,
perquè porta la història de Colón,
que si un germà de Colón va estar-hi aquí,
al carrer de la Nau.
Ah?
I al carrer de la Nau ve també de naus,
de barcos i coses d'aquestes.
O sigui, també hi havia gent de...
Naus.
Vull dir que hi havia gent també...
Hi havia mariners i pescadors.
Pescador no.
Més mariners.
Pescador és una cosa.
I mariner.
No, però de les naus,
baixells.
O navegant.
I el navegant,
perquè de navegant a pescador...
Sí, una miqueta...
Ja canvia.
A part que els barcos que anaven llavors anaven a la vela
i havien d'anar a convidar, no?
Vull dir que després...
Després també tens una altra cosa,
que quan la guerra de dependència,
quan van entrar els francesos que van entrar a destruir-ho tot,
es va fer molt bé moltes cases,
molt fet molt bé,
a Pilats va servir perquè els cavalls lligals...
Encara hi ha algunes argolles de quan allà feia de quartel.
Casa Castellarnau, bueno, això és una altra part que en parlarem,
quan toquem aquella part d'allà, no?
Després, quan va vindre ja a Tarragona,
la gent va començar,
perquè va quedar a Tarragona quasi que sense gent.
Quatre ferits, quatre malalts,
quatre que van poder...
que tampoc van poder salvar-se,
com van poder.
Al tornar a vindre,
aquestes cases ja van tornar a recuperar una mica,
van aprofitar molta cosa del que havia ensorrada.
I per això trobaràs tu que, per exemple,
a la part antiga, la part vella de Tarragona,
veuràs, per exemple, el conservatori,
la porta, allò és de quan el circ.
L'altre puest, hi ha una placa hebrea.
A l'altre puest, una porta és pedra de recuperar aquell temps com se podia.
A tornar una altra vegada a reemprendre amb el que es tenia, no?
Per això et dic,
després hi havia allà el carrer Marceria,
hi havia gent popular,
hi havia aquell home que era el campaner,
que tenia una sabateria.
L'altre que tenia una tenda de...
O sigui, ha sigut una barreja del carrer Major,
doncs hi havia, per exemple, allà el cantor del carrer La Nau,
amb el carrer Cavallers,
allà hi havia una tenda molt important,
com hi ha aquell allà dalt, el carrer Marceria.
Allà al davant hi havia una pescataria,
una bacallaneria.
Vull dir, el carrer Marceria,
allà el cantó molt popular,
vull dir, puestos populars,
hi ha hagut de tot, no?
Però hi havia alguns puestos,
això que tenia de familiar...
O sigui, aquí es coneixia per tot arreu, gairebé.
Per exemple, allà al carrer Marceria
hi havia el pintor Iglesias,
hi havia el cantor amb el Passa el Fòrum,
una bacalleria.
Vull dir, hi havia coses ja
que la gent ja eren habituals de conèixer.
Però clar, des de quan va estar destruïda,
o quan va ja vindre de quan...
Perquè Tarragona ha estat destruïda diverses vegades, ja.
Quan van vindre els bàrbars,
també van entrar aquí a saqueig,
i van cremar...
Ho deixem per dilluns.
Però no n'hi do,
quina mala notícia per acabar amb els bàrbars avui el programa, eh?
No, no, però vull dir que Tarragona...
Hi ha de bàrbars, però són diferents.
Que s'ha superat, Tarragona ha estat sempre superant.
I a més, ho hem sortit com hem pogut,
però aquí estem, eh?
Aquí estem.
Avui, boníssim cap de setmana.
Moltes gràcies.
I ens ens trobem els dilluns.
Molt bé, molt bé.
Adéu-siau.
Adéu, adéu.
Quan el català sortia a la mà,
els nois de Calella feien un cremar,
mans a la guitarra solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya, visca Catalunya.
Visca Catalunya.
Visca Catalunya, visca Catalunya.
Visca Catalunya, visca Catalunya, visca Catalunya.