Un dimecres més en aquesta primera hora del Ja Tardes
parlarem, dedicarem uns minutets a parlar sobre el mar
en els seus diferents aspectes
i avui anem cap a Sant Feliu de Guíxols
per conèixer un altre dels museus que formen part
de la Mar de Museus, una associació de museus
que es dediquen o tenen una part dedicada al mar
i també als rius.
Cap a Sant Feliu de Guíxols marxem,
parlarem amb l'encarregada del Museu d'Història d'allà,
la Sílvia Alemany. Sílvia, bona tarda.
Bona tarda.
Vosaltres sou, de fet, Museu d'Història?
Sí, nosaltres som un museu d'àmbit territorial.
Estem situats una mica entre les...
Estem dins del Baix Empordà, però estem a tocar la selva
i llavors formem com una petita subcomarca
de la Vall d'Aro, que hi hauria Santa Cristina d'Aro
i Platja d'Aro.
Llavors som un museu una mica d'àmbit territorial
que tracta l'evolució dels diferents grups socials
de la comunitat al llarg del temps.
El que estem situats, el que era el monestir benedicti
de Sant Feliu de Guíxols,
una edificació al costat de la eglésia del segle XVIII,
i aquesta és la seu principal perquè llavors tenim
un anex, que va ser inaugurat fa pocs anys,
que està situat a la caseta que havia estat del salvament marítim.
Dins d'aquest museu d'història, en general,
teniu un apartat prou important dedicat al mar
i, com deies, especialment potser al salvament marítim.
Sí, està situat a prop, entre el port i la platja,
en un promontori on es va iniciar,
on es va fundar la ciutat, els primers pobladors,
els ibers, i llavors en aquest promontori
on hi ha altres elements d'interès,
com són restes del port medieval
o d'un petit lletzeret, un lloc de quarantena pels mariners,
quan hi havia epidèmies.
Llavors, en aquest mateix promontori
tenim una caseta edificada a finals del segle XIX,
ja específicament per fer seu local del salvament de nàufrags.
Llavors, per sort, a Sant Feliu de Guíxols
s'ha pogut recuperar i conservar
tot el que era el conjunt del salvament de nàufrags,
és a dir, per una banda tenim la caseta,
per l'altra hi hauria un bot salvavides
construït el 1898, d'uns 10 metres, 10 des l'hora,
que és un bot molt específic,
o sigui, va ser restaurat en una primera fase
al Museu Marín de Barcelona i la segona a Sant Feliu mateix,
i és un bot amb unes característiques molt específiques,
perquè llavors és, per exemple, insubmergible
i autorredreçable.
Com insubmergible.
Aquí en pocs d'aquests vots,
per exemple, un dels que queden bastant restaurat
és un de Calafell, que és del 1920,
i un altre, doncs, a Vilanova i la Geltrú,
i, per exemple, aquesta associació, doncs, de Calafell,
que és la propietària del bot,
i fa demostracions, doncs fa demostracions,
i van venir un cop a Sant Feliu de Guíxols,
de manera que el fan volcar
i torna a donar la volta al bot Salva Vides
per posar-se en la situació inicial.
Aquest bot de Sant Feliu no va al mar,
està ubicat i està conservat
i a consulta en aquest anex del Museu d'Història,
i, doncs, a part de la caseta i el bot,
doncs, per exemple, tenim el carro verador
i tota una sèrie, doncs, d'estris,
doncs, que formen part, doncs, d'aquesta col·lecció, no?
Des d'àncores, que no ens llençava caps,
doncs, que es llençaven cap a l'embarcació
que estava sinistrada, doncs,
per establir un sistema d'enderivell
per transportar la gent des de l'embarcació sinistrada
fins al lloc des on es llençava aquest que no llença caps.
Tenim tota una sèrie, doncs, d'estris complementaris,
i és poder una mica el conjunt,
aquesta unicitat de tot el conjunt,
el que li dóna aquesta certa rellevància,
diguem-ne, a nivell d'estat espanyol i una mica europeu.
Xoca una miqueta el fet que esteu tan especialitzats
en el que és el salvament.
D'on us ve la tradició, Sant Feliu,
per què es va dedicar a finals del segle XIX,
suposem, pel que ens has dit del vot salvavides,
com és que es dedicava, que tenia aquesta intensitat?
Hi havia molts naufragis?
Bé, n'hi havia una mica com al llarg de la costa catalana, no?
Potser n'hi havia més cap al golf de Lleó,
n'hi havia més amb altres mars,
diem-ne més al Cantàbric o així,
però a poc a poc són un tipus d'embarcacions i d'estis
que s'han anat perdent, han quedat en desús
i d'alguna manera fan nosa o no es troba el lloc idoni
per conservar-ho i es van desvallestant.
I això ha passat en molta part del patrimoni marítim.
I, per sort, aquest vot va quedar com oblidat
en un magatzem del costat del port
i llavors als anys 80 es van fer unes gestions
amb el Museu Marítim perquè semblava que allà
podien iniciar més ràpidament
i amb les millors condicions tècniques la restauració
i es va iniciar una mica el despertar
de la col·lecció del salvament.
També la caseta havia arribat en un estat bastant penós
de conservació i llavors a partir dels anys 80
es va començar a denunciar aquest estat de degradació
i es van iniciar una primera restauració
a finals dels anys 80
i ara hi ha hagut la segona restauració
i llavors molts particulars,
per exemple que a casa seva havien guardat
materials relacionats amb l'estació de salvament,
també, doncs, molts d'ells ens ho han donat,
ens han fet la seva aportació.
No sé si...
I tot la documentació, doncs, que també va ser salvada,
o sigui, just abans que es n'és a cremar
per uns particulars, doncs,
i que ara es conserven a l'arxiu municipal,
o sigui, que ha estat com una...
com d'alguna manera havia quedat oblidat
i s'ha pogut salvar i conservar.
Molts altres llocs, doncs, per desgràcia,
doncs, o feien nos o a poc a poc s'ha anat degradant
i moltes embarcacions s'han desvallestat.
A part d'aquestes elements físics
que ens fan recordar, doncs,
tot aquest treball, no?, de salvament marítim,
no sé si en la memòria de la gent,
potser dels més grans,
queden records de la gent del poble
que es dedicava a això?
Sí, d'alguna manera,
a lo que és aquest anex de salvament marítim,
doncs, està estructurat una mica en cinc àmbits, no?,
amb un, per exemple,
hi ha com dos bustos que parlen, no?,
i que representen, doncs,
un pescador i una nena, no?,
i això, per exemple, es va elaborar
a partir d'entrevistes,
el guió, doncs, d'aquest text,
doncs, que ells parlen,
a partir d'entrevistes
amb pescadors guixolencs.
Llavors, també hi ha un audiovisual,
en la caseta de salvament
i, doncs, dóna diferents imatges
de fons que s'han pogut recuperar,
per exemple, d'un fons molt important
que és d'un fotògraf barceloní,
mig barceloní, mig quixolenc,
que es diu Llorenç,
i llavors que a principi de segle,
doncs, feia un tipus de fotografia
molt etnogràfica
de tot el procés, una mica,
de les diferents tipus de pesca, no?,
i llavors, doncs, són aquests diferents elements
que s'han anat recollint
i el tema oral, doncs, també s'ha tingut en compte.
Podem dir, doncs, que la peça estrella
que teniu en aquest anex del Museu d'Història,
l'annex marítim,
és aquest bot de salvament?
Sí.
En quin estat el vau trobar,
en aquest magatzem, als anys 80?
Sílvia, estava molt fet pols?
Saps quina tècnica van utilitzar?
Relativament.
El que passa que, per exemple,
sí que en la primera restauració
es va actuar molt en la quilla
i es va fer una restauració molt forta, no?
Llavors, la segona, que es va fer Sant Feliu,
doncs, va ser més de poliment
i es va agafar com a restauració forta
aquí a Sant Feliu el carro,
que és una peça, doncs, també bastant emblemàtica.
Què és el carro?
Com a curiositat, es pot dir, doncs,
que navegàvem cinc rems per banda
i, d'alguna manera, la tripulació
o la brigada de salvament,
a través de la documentació,
podem dir que constava d'un patró
i d'onze remers,
que es feien navegades simulacres,
que es feien demostracions de salvament,
coincidint amb les festes majors
o amb festes,
i participava aquesta brigada de salvament
i que, d'alguna manera,
ja quan es va construir el port,
que va ser el 1907,
llavors sí que va disminuir molt
una mica les tasques de salvament
d'aquesta brigada de Sant Feliu,
però una mica representativa, doncs,
de la tasca de salvament marítim,
doncs, de tota la costa catalana.
Que et preguntava jo, dic,
què és el carro?
El carro, doncs,
era per fer baixar el bot
des de la caseta de salvament
fins a la platja
i és, bueno,
un carro amb unes característiques
de molta robustesa
i és una mica excepcionat,
doncs, per les dimensions, també.
De tot aquest arxiu documental
que també aguardeu,
sap si hi ha algun salvament especial
que s'hagués fet al llarg de la història?
Algun naufragi d'aquells una mica somats?
Sí, a veure,
tant en els botlletins de la...
Perquè això era una societat a nivell estatal,
la societat estatal de salvament de nàufrags,
i llavors s'estructurava a través de juntes locals
que tenien la seva independència
o la seva autonomia,
i llavors existeixen uns botlletins
d'aquesta societat estatal
on més o menys van sortint els diferents salvaments
que fan les diferents juntes,
llavors a partir d'aquí es pot mirar una mica
l'activitat de cada una de les poblacions
on hi havia junta.
I, per exemple,
sí que trobem alguna vegada
que hi ha naufragis,
com el 1891, per exemple,
una corbeta noruega
que va naufragar
i que els seus 11 tripulants
doncs dormen
en la mateixa caseta de salvament
on ja hi havia
una mica estructurat
la caseta
en el seu inici
doncs hi havia
la part
del bot
però després també hi havia
un pis
amb lliteres
i una ximeneia
doncs per albergar
aquests nàufrags.
Respecte a la caseta de salvament
encara heu conservat
el que és aquesta part
d'habitacle?
Ho heu conservat
per veure una mica
com es vivia
allà dins?
Més o menys
Més o menys
perquè
al llarg del temps
també va ser modificada
una mica
i llavors
sí que s'ha conservat
una mica
el més originalment possible
però va estar
una mica modificada
i, per exemple,
aquesta zona
doncs
el pis superior
sí que és igual
amb el pis de fusta
amb els bigatges
ara tot el tema
de lliteres
ja havia estat anul·lat
en el seu moment
i això
de moment
no s'ha recuperat.
Quina mena de visitants
teniu en aquesta part marítima
podríem dir
del Museu de Sant Felí
de Guíxols?
Doncs
tenim una part
doncs
de públic escolar
perquè nosaltres
a nivell
a nivell de Museu d'Història
i conjuntament
amb el Servei d'Educació
i l'Arxiu Municipal
per exemple
doncs
organitzem
el que anomenem
el taller d'història
que és
tractem temes
d'història local
més o menys
cada curs escolar
i llavors
per exemple
encara que siguin
diferents èpoques
per exemple
aquest any
doncs
estem
ara
tenim a la seu principal
una exposició
que es diu
Memòria de la Postguerra
que agafa els primers anys
de la Postguerra
dels anys 40 i 50
sobretot centrat
en la vida quotidiana
i llavors
hi entra
tot el tema
del treball
en aquesta exposició
i el tema
de la pesca
llavors
hi ha hagut alumnes
que han visitat
també aquest anex
del Salament
que han visitat
l'exposició
i llavors
hi ha guixolencs
persones de la ciutat
que han anat a fer
xerrades
a les escoles
i hem fet
també
i estem preparant
unes sessions
amb alguns pescadors
sobre tallers
de nusos
amb els mestres
perquè després
els mestres
ho puguin
desenvolupar
a les seves aules
Què tal
s'integra
tota la comunitat
marítima
això que deies
dels pescadors
amb les activitats
que organitzeu?
A veure
més o menys
sempre
sempre n'hem tingut
de col·laboració
el que passa
que és
a vegades
puntualment
a títol personal
tampoc
a veure
també és una població
la dels pescadors
que hi ha molt de moviment
perquè hi ha molta gent
immigrada
que arriba
i una de les feines
primeres que té
és la de la pesca
que és
com ja sabeu
que és molt dura
i cobren una mica
tant
el pescat
i llavors
hi ha bastant de moviment
a nivell de població
perquè
nosaltres estem
en una zona
que el sector
de la construcció
com si diguéssim
és dels forts
i llavors
hi ha molt de moviment
potser d'arribada
que entren
en el sector
de la pesca
i llavors
es deriven
cap al sector
de la construcció
llavors
sí que tenim
una gent
que per generacions
sí que hi ha anat
continuant
amb la feina
de la pesca
i llavors
en concret
amb tot el col·lectiu
a vegades
potser és més difícil
també
de fer coses
conjuntament
teniu
a temporada forta
diguéssim
a l'estiu
en qüestió
d'estrangers
que visiten
el museu
sí
nosaltres
més o menys
la temporada
més forta
pot ser
de maig a setembre
maig a setembre
també és una
època
de gent
més forània
i de juny
a juliol
i agost
és més
de la gent
de segona
residència
i el que tenim
durant
llavors
el curs
escolar
són més
la gent
de la ciutat
i els pobles
del voltant
igualment
com el públic
escolar
doncs
Sílvia
ja només
ens falta
parlar
de projectes
futurs
esteu treballant
amb algun projecte
concret
des del museu
d'història
de Sant Feliu
nosaltres estem
ara
durant l'any passat
es va
es va treballar
amb el que
és el que
s'anomena
pla director
del monestir
de Sant Feliu
de Guíxols
perquè
és un
és un lloc
una mica
emblemàtic
de la ciutat
hi ha
l'eglésia
romànica
gòtica
les torres
de defensa
i el que
és l'edifici
barroc
on estem
situats
a més a més
s'utilitza
com a
escenari
del festival
Portaferrada
i llavors
durant aquest any
hi ha hagut
aquest pla director
i llavors
d'alguna manera
ara s'està
a punt
d'iniciar
la primera fase
de reforma
que inclou
la reforma
dels espais
de museu
que més o menys
podem dir
que hem anat fent
però des dels anys
70
no hi ha hagut
una reforma
grossa
una mica
desenvolupant
una mica
aquestes directrius
de museu territorial
del museu
de la ciutat
i la gent
i llavors
per altra banda
d'eliminació
de les barreres
arquitectòniques
i instal·lació
d'un ascensor
una mica
són aquests
els projectes
que ara tenim
més immediats
i quina peça
diries
o quina cosa
us falta
en el museu
marítim
el museu
de salvament
quina relació
tenim
amb la resta
de museus
no
tornem-hi
quina peça
quina cosa
diries que us falta
per exhibir
en aquest museu
de salvament
un vaixell
nosaltres per exemple
a través de la documentació
podem saber
el conjunt
total
de peces
que hi havia
el que nosaltres
tenim
a través dels inventaris
i per exemple
una de les peces
que ens faltaria
seria
un telègraf
perquè originalment
al segle XIX
hi havia aquest telègraf
més o menys
la resta
es pot dir
que gairebé
tot ho tenim
molt bé
molt bé
doncs mira
recomanem una visita
al Museu d'Història
de Sant Feliu de Guixols
i sobretot
amb aquest apartat
que tenen
dedicat al salvament marítim
Sílvia Alemany
moltíssimes gràcies
i que passeu bon estiu
moltíssimes gràcies
a vosaltres
adeu-siau
doncs ja està
Sílvia
molt bé
gràcies
quan ha durat
al final
si ha durat més o menys
ja està bé
sobre uns 15 minutets
ja és això
molt bé
molt bé
vinga doncs
a tu
adeu-siau