.
4 de la tarda, 20 minuts i comencem de nou un espai
que cada dimecres dediquem a parlar del mar,
en un dels seus múltiples àmbits.
Avui ens traslladem concretament cap a la propera ciutat de Cambrils
i veiem com es veu el mar des d'allà.
Ho farem amb conversa telefònica amb el Gerard Martí,
ell és el director del Museu Històric de Cambrils.
Gerard, bona tarda.
Hola, bona tarda.
El Gerard l'enganxem justament dalt d'una barca.
Sí, ara mateix estic dalt de l'embarcació Irene,
que és del patró Jordi Piqué, d'aquí de Cambrils,
i que he passat ara per aquí de mà en un moment
i l'he vist que estava i estava esperant-vos que em truquessis
i vaig a veure què fa aquest home per aquí al mig del moll.
Però estàs al moll, no estàs en alta mar encara.
No, no, no, estem aquí amarrats.
I com es veu el mar des de Cambrils, Gerard?
Com es veu el mar.
Avui, quin aspecte té?
Mira, ara mateix estan arribant les barques de pesca aquí al port
i doncs bé, bé, es veu molt bé.
La imatge, l'estampa típica de Cambrils.
Encara poden anar a pescar, no?
Vull dir que no està gaire en brevida la mar, encara s'hi pot navegar.
No, avui fa una miqueta de mestral, bé, bastant.
Aquí no es nota gaire, però en alta mar es deu notar més.
Gerard, doncs si et sembla, parlem una miqueta del Museu d'Història que teniu aquí a Cambrils,
que clar, si recull la història de Cambrils, jo no sé si és exclusivament dedicat al mar
o teniu d'altres àmbits.
No, però ja estem treballant.
Justament el que volíem parlar era això,
de l'aspecte més de recuperació del patrimoni marítim
que estem fent des del Museu d'Història de Cambrils.
La seva vessant, doncs, de recuperació d'aquest patrimoni que és col·lectiu de tots
i que ens identifica als cambrilencs, resulta que estava molt abandonat,
molt deixat de la mà de Déu i des que es va crear el museu l'any 1995
s'han vingut fent diferents intervencions, activitats didàctiques, de difusió, etcètera,
que han permès per un costat la recuperació d'un edifici emblemàtic
com era la Torre del Port de Cambrils per a museu i per a sala d'exposició
i a la vegada anar recuperant tot un seguit d'objectes
que la gent ha anat donant, les persones d'aquí de Cambrils han anat donant al museu
per intentar, doncs, conservar aquest patrimoni que ens identifica.
Es va accelerar aquesta fase de recuperació del patrimoni
quan la Torre del Port va començar a ser gestionada directament pel museu,
això va ser l'any 2002, i aleshores aquest fet va permetre, doncs,
accelerar el seguit d'activitats, tallers didàctics, tallers d'estiu, etcètera,
que han fet aquí a Cambrils amb el port també com a protagonista.
Déu-n'hi-do, per tant, bastant recent és la creació de tot això
i bastanta feina que us queda.
Jo no sé, Gerard, quin tipus d'objectes de moment heu anat recopilant.
Dius que molts d'ells són donatius de la pròpia gent de Cambrils.
Sí, sí, hi ha donacions de tot tipus.
Bàsicament és de persones que han estat relacionades amb el mar,
bé perquè són pescadors, bé perquè la seva família és família de pescadors,
o també dels antics oficis relacionats amb el mar,
des de mestres d'aixa, mestres de vela, palers,
que són els que ajudaven a verar les barques, la platja, etcètera.
Són diferents objectes que, doncs, diferents persones han anat donant aquí al museu,
el que passa és que de forma permanent no hem pogut exposar.
Les hem anat exposant amb diferents exposicions temporals
que hem vingut fent aquí, no només a la Torre del Port,
sinó també a altres espais expositius d'aquí de Cambrils.
Suposo que la majoria d'ells són objectes de treball,
però en destacaries algun? N'hi ha algun que sigui prou curiós?
A veure, com a conjunt,
com a conjunt, tots els objectes donats pel mestre d'aixa, Joan Vives...
Recordem que un mestre d'aixa és el que fa els vaixells?
Exacte, és el mestre que s'encarrega de fer els vaixells,
després a les seves ordres, per entendre'ns,
hi ha els calafats, que són els que materialitzen
a la feina que està encarregant el mestre d'aixa.
Però en aquest cas va ser una de les primeres intervencions que vam fer
i era el recuperar tot el material d'aquell taller
que va estar treballant fins als anys 90
i aleshores va ser una mica el que va donar el tret de sortida
de la recuperació d'aquest patrimoni marítim aquí a Cambrils.
eren més d'un centenar d'objectes que ens va donar aquesta persona,
no només d'eines, sinó també hi havia objectes curiosos,
com per exemple una caixa de pescador,
que s'havia deixat un pescador a la seva barca
quan l'havien anat a restaurar,
o plànols, també el banc de fuster que tenia ell de mestre,
maquetes que feien servir per elaborar els bucs, etcètera.
Són diferents objectes, a més a més de tots els objectes
que ens han anat donant pescadors d'aquí de Cambrils
i també documents, alguns que també han anat a...
que són documents auxiliars dels objectes
que ens estan donant aquí al museu.
Pel que fa amb aquesta recopilació d'objectes,
fem una crida des d'aquí.
Gerard, hi ha algun objecte o ha relacionat amb alguna professió
que sabeu que existeix però que no teniu?
A veure, el tema dels arts, els arts de pesca,
per la seva complexitat de guardar-los
i per la seva dificultat de perdurabilitat
i per la seva utilització constant,
doncs clar, ha fet que hagin anat desapareixent, no?
Els arts de pesca, dius?
Les xarxes, les xarxes,
els diferents xarxes que s'utilitzaven antigament,
els diferents ormetjos,
els diferents tipus de xarxes que s'utilitzaven per pescar...
Que són molt diferents de les d'avui en dia?
Molt diferents, sí.
Perquè les d'avui són de material sintètic, de nàilon, etc.
I a partir dels anys 50, més o menys,
les xarxes es comencen a fer de nàilon
i es deixen abandonades les antigues, no?
Que eren de cotó o d'altres materials.
Clar, i pel pas del temps és el que dius tu,
potser ja no n'heu pogut recuperar cap.
No, no, no, exacte.
Bé, algunes sí, però no...
A veure, que ens agradaria tenir més.
Per exemple, és una de les coses que m'us fa gràcia, no?
O si ja tirant...
Sí, tu demana, demana.
El que ens agradaria seria recuperar una antiga embarcació del bou,
per exemple, que es anava amb vela llatina aquí al port de Cambrils,
però sabem que això és impossible i que no el trobarem.
I no teniu cap vaixell enfonsat per aquí a Cambrils?
Dona, sí, però...
Feu exploracions submarines també per recuperar coses del fons del mar o encara no?
També tenim, dintre dels objectes del museu,
també tenim recuperats materials que provenen del fons del mar, eh?
També tenim àmfores, també tenim fragments de vaixells enfonsats
que ens han cedit aquí al museu.
Quina és la peça clau, potser la peça més emblemàtica que teniu exposada actualment?
Bé, és que aquest és el tema.
No podeu exposar.
Exposada, peces exposades, relacionades només amb el patrimoni marítim,
en tenim alguna en aquests moments,
però estan integrats entre altres exposicions,
per exemple, l'exposició que tenim sobre el poblament antiga Cambrils
i hi ha unes àmfores que provenen del fons del mar.
Però l'exposició permanent relacionada amb el patrimoni marítim
i tota la història de l'home i el mar aquí a Cambrils
no ho tenim encara a la Torre del Port,
a l'espera de fer un muntatge quan ja tinguem més peces
per poder-ho muntar definitivament en aquest espai emblemàtic
com és la Torre del Port.
Ara t'anava a dir que pel que estàs dient,
per tota aquesta tasca de recuperació d'objectes,
a la llarga i a la curta,
de fet heu de tenir ja un espai propi dedicat al mar aquí a Cambrils, clar.
El que passa és que com més peces tenim,
més ens adonem que aquest espai és relativament petit.
Aleshores ens hem de plantejar en un futur
quin és el projecte museístic per a aquesta Torre del Port.
Mentrestant el que sí que estem fent és obrir l'espai,
que com he dit dona unes imatges fantàstiques del Port de Cambrils
i que és un emblema pel nostre municipi,
l'estem obrint amb les posicions temporals
que tenen algunes a veure amb el mar,
però també altres són relacionades amb el teixit associatiu de Cambrils.
N'hem organitzat diferents,
algunes relacionades amb el mar,
com per exemple la mar de dones,
unes fotografies de caràcter feminista,
per entendre'ns,
però bé, era una activitat que s'organitzava
dintre de la Setmana de la Igualtat aquí a Cambrils.
També exposició de puntes de coixir,
molt pròpia de les senyores
que estaven esperant els seus marits,
a Randemar.
També hem fet una exposició que es diu
que està relacionada amb les fotografies antigues
del Port de Cambrils,
junt amb l'arxiu municipal de Cambrils.
Una exposició sobre la vela llatina.
També hem organitzat una exposició
que ara estem a punt de presentar
que té a veure amb uns cartells d'un cineasta
que està dintre de la Setmana de la Setmana del Curmetratge
d'aquí a Cambrils,
que es farà el mes de febrer.
Nosaltres també ens hi hem implicat
i també oferim aquest espai per presentar aquesta exposició.
Més que res és perquè l'espai es vagi coneixent
i la gent se'l vagi fent seu,
vegin que ja té possibilitats
i que es poden anar fent històries.
Que quant de temps fa que teniu oberta el públic
en plan sala d'exposicions a aquesta Torre del Port?
Doncs bé, ara el 2005 farà uns 3 anys,
3-4 anys que tenim oberta
amb diferents mostres temporals
que van presentant diferents parts.
La més important, l'exposició més important,
me la deixava,
és la que vam fer sobre el pintor Anthony Gross,
que és una col·lecció de pintura
entre 1930 i 1960
que vam adquirir des del Museu d'Història de Cambrils
i vam presentar tota la pintura,
la gairebé quarantena de quadres
que vam adquirir d'aquest pintor anglès
i té sempre com a protagonista
els pescadors i el port de Cambrils.
Doncs ja veieu un espai per descobrir la Torre del Port,
no només per les bones vistes que deu tenir
cap a tot el que és la costa cambrilenca,
sinó també per les exposicions que s'hi fan.
Explica'ns, però, Gerard, una mica la història
de la Torre del Port.
Què era originàriament?
Bé, avui molta gent es pensa que és un antic far,
perquè la imatge que té és com de far,
però aquesta imatge només la té des de l'any 1948,
quan el seu anterior propietari
la va adequar com si fos un xalet per ell.
però la Torre del Port té els seus orígens del segle XVII,
quan es va construir aquesta torre a obra de vila,
és a dir, entre tots es va ajudar
per vestir una torre de guaita
dels diferents problemes, atacs, pirates
que arribaven a la costa.
Quin any has dit?
A finals del segle XVII.
Déu-n'hi-do, si ens podem imaginar l'activitat marítima
que hi havia en aquella època, clar.
Mar i cel, és l'obra del teatre.
Ai, vale.
Allò és el que passava aquí a la costa d'aquí de Cambrils.
També hem de pensar en vaixells pirates,
no com els que veiem a les pel·lícules,
sinó més aviat com el del mar i cel, eh?
Ah, ah.
És a dir, barques, bé, de mitjana,
amb dos pals, amb una vela llatina,
com la que estic jo ara aquí,
amb barri d'aquesta manera,
doncs navegaven per la costa fent ratzies
i estan a vegades, doncs, en algun lloc protegits de la costa,
per exemple, doncs, al Cap de Salou,
a diferents cales,
allà podien estar uns quants dies més,
fins que venien, doncs, des de Cambrils, Tarragona o Reus,
a fer-los fora d'allí perquè, doncs, eren un perill, no?
I teniu documentació d'aquella època?
Sabeu si Cambrils va ser saquejada d'alguna manera?
Sí, sí, sí, hi ha documentació extensa
que parla de, sobretot, els perills que hi havia,
el segle més delicat i més perillós va ser el XVI,
amb diferents atacs pirates aquí, documentats, aquí a Cambrils,
i, bé, doncs, al final, moltes vegades
han de baixar des de Reus, ajudar la gent de Cambrils,
o de Montbrió, o des de Riu de Canyes,
fins i tot, a fer vigilàncies de la costa,
perquè, clar, el perill podia arribar a entrar per Cambrils
però anar a parar a l'interior, saps?
Amb el que implicava allò en aquella època,
perquè ara, mira, baixar des de Reus és un pim-pam cap a Cambrils,
però, clar, en aquella època era un desplaçament
de recursos importants.
Sí, i des de la torre, doncs, feien un senyal
amb foc de nit i amb fum de dia
que avisaven, doncs, a tot l'entorn
i, bé, hi havia un sistema tancat de comunicació
entre diferents torres de Guaita
que permetien, doncs, que les notícies arribessin ràpid,
que, evidentment, no teníem ni mòbils,
com el que us estic parlant ara, ni mails, ni res de tot això, eh?
Ho fèiem amb foc i fum, ja està bé.
Exacte.
La manera d'avisar la gent del Camp de Tarragona
doncs que hi havia un atac, doncs, a Cambrils
o un atac a Vilaseca,
doncs, des de les torres de Vilaseca
o des d'on fos.
Hi havia una figura establerta de vigilant
des d'aquesta torre o s'ho anaven entornant?
Sí, sí, hi havia el torrer.
El torrer.
El torrer que vivia dintre la torre
i està documentat aquí a Cambrils la seva presència,
doncs estava apagat pel municipi.
Ben apagat, ben apagat, ho sabem, això, Gerard.
Mal apagat, mal apagat, molt mal apagat.
A més a més, viure amb aquestes torres era molt perillós
perquè els primers que es trobaven els pirates eren amb ells, saps?
Clar, i el primer a batre, no?, perquè no poguéssim passar la informació.
Exacte. A més a més, normalment estaven aïllades
en un lloc, doncs, separat de la resta de la població
i era un blanc ideal pels llams.
Ostres!
I molts torres morien perquè els hi caia un llam al cap.
Que fort.
Sí, sí.
Doncs jo ara no em ve el cap.
A veure, la torre del port estava tot just a tocar del port, no?
Davant del port, davant del port hi ha una torre rodona
que té a la part superior, té una...
doncs com una cúpula, com un barret, eh?
Que és aquesta construcció posterior del final dels anys 40 del segle XX.
Tota la resta de la torre, la part de baix,
que està per sota de la balana,
doncs és d'això que dèiem, del segle XVII.
Que jo me l'imagino prou gran perquè si servia de casa pel torrer
i després si va servir com a residència, podríem dir,
per aquest nou propietari, ha de ser prou grandeta.
Us la vau trobar en bones condicions o la vau haver de restaurar molt?
No, no, no, no.
L'Ajuntament es va haver de fer càrrec d'una restauració a fons,
també hi va contribuir la Generalitat
i es va poder rehabilitar tot l'edifici
i adequar-lo com a espai d'exposició.
En aquestes exposicions també hi han col·laborat
diferents entitats que han nascut a Cambrils,
últimament, de recuperació del patrimoni marítim.
Concretament, la més important ha estat l'Arjau,
la llatina de Cambrils.
Sí.
Una exposició cultural que també ha col·laborat amb el museu,
concretament amb diferents exposicions que s'han fet.
també el museu oferint les seves instal·lacions
per la difusió de tot aquest patrimoni marítim
que dèiem que està començant a reneixer al nostre municipi.
Un dia parlarem en profunditat, potser quan s'acosti l'estiu,
que és quan organitzeu més coses sobre l'associació de vela llatina.
que ara, jo no sé si en aquest temps d'hivern
esteu més o menys aturats o fent coses més des de terra.
Vam treballant en aquest aspecte,
clar que estem treballant en aquest tema, sí, sí.
Bueno, ja que no podeu sortir tant al mar, no?
No, no, però també estem sortint, eh?
També?
Sí, sí, també hi ha membres de l'associació
que surten amb aquests dies també de gener més calmats.
De membres de gener, m'estan apuntant aquí,
de les membres de gener,
que s'aprofita per poder sortir.
A més a més, hi ha dues embarcacions més aquí a Cambrils
que s'estan restaurant
i que sortiran per la trobada de vela llatina,
la segona trobada de vela llatina de Cambrils,
que es farà el mes de juny per Sant Joan.
i que ja avanço que serà una trobada important
i l'única trobada que es faci a la costa catalana de Ponent en guany.
Mira, doncs jo ja m'ho apunto, eh?
Vela llatina de Cambrils pels vols de Sant Joan.
Sí, sí.
Us trucarem, us trucarem, Gerard.
A part d'això...
A part d'això...
A l'associació tenen cinc anys, ara.
Cinc anyets.
Sí, i en guany estem a la mar de contents
perquè n'ha nascut una altra,
que és l'associació d'abogadors.
Ara t'anava a dir, d'abogadors, de rem, com n'hi dieu?
Sí, sí.
L'associació es diu Vent d'Estrop, associació d'abogadors de Cambrils.
I fruit de la col·laboració entre la Cofredia de Pescadors de Cambrils
i l'Arllaula de la Llatina de Cambrils,
doncs se va poder recuperar durant el mes de juny del 2004,
concretament per Sant Pere,
les tradicionals regates de bots aquí al port de Cambrils, d'acord?
Que és el que es feia abans fa molt de temps aquí al nostre port,
entre les diferents tripulacions
i diferent gent relacionada amb pescadors de Cambrils.
Però ho tornareu a repetir aquest any per Sant Pere?
I tant.
Doncs vinga, jo m'ho apunto.
M'ho apunto.
Que abans ja també puguem fer alguna activitat.
La Junta de l'Associació està treballant molt fort
i és gent nova, gent amb moltes ganes
i de ben segur que aquesta Junta donarà de què parlar en un futur.
i bé, també passejarem el nom de Cambrils
per diferents ports de Catalunya
que s'estan fent regates
i que aquest tema està molt més estès territorialment,
que no pas el de la Llatina,
que sobretot té la seva força al nord, a la Costa Brava.
El Gerard, tu em sembla que ets membre de les dues associacions?
Pot ser?
Pot ser, pot ser.
A nivell només de punt,
que ja et dic que ja tocarem el tema concretament.
És el soci pelat de les dues.
Sí, bueno, alguna cosa és alguna cosa.
Escolta, què és millor?
Això de la Vella Llatina, que et cances menys?
O això de remar?
Que a mi em fa l'efecte que és més cansat, eh?
A veure, el tema del...
Mira, jo ara més pel tema que sóc d'aspecte més cultural que esportiu.
Sí.
Me va més això de llegir llibres,
que no pas fer esport, sincerament.
L'associació Argel Vella Llatina és una associació cultural
i l'associació d'abogadors és una associació esportiva.
Ahà.
D'acord?
Bé, així ja ens fem una mica la idea de per on van els tiros.
Sí, sí, sí, sí.
Però bé, l'associació d'abogadors també té una vocació molt important
de recuperació de les nostres tradicions,
com ha estat el fet que neixi justament per Sant Pere.
Sí.
Que és la festa emblemàtica dels pescadors de Cambrils.
Festa grossa, eh?
Ja sabem que per Sant Pere hem de trucar a Cambrils.
Doncs, Gerard, recorda'ns potser si cas
la propera exposició que teniu pensada per la Torre del Port?
Sí, l'exposició que inaugurarem el dia 11 de febrer
és una exposició que s'emmarca dintre del festival
de curtmetratges de Cambrils
i que va sobre els cartells del cineasta Ivan Solueta,
que també se li farà monogràfic, tinc entès,
durant el festival.
I aleshores, doncs, un espai que també està molt proper al cinema
on es fa aquestes projeccions, doncs, és la Torre del Port,
que està al mateix barri del Port de Cambrils,
i per això, doncs, també ens hi hem implicat.
Doncs, a través del Gerard Martí, del director del Museu d'Història de Cambrils,
hem fet un tomet pel museu, i concretament per la Torre del Port.
Gerard, ens n'alegrem molt de que a poc a poc anem recopilant
tots aquests temes marítims, i tant de bo que, vaja,
que se us desmarxi de les mans, que no tingueu prou espai per posar-los,
i això obligui, per fi, que tingueu una secció dedicada a Cambrils i al mar.
Sí, ara ja la tenim, el que passa que, a veure si...
Bé, primer l'hem d'omplir, i si quan la tinguem plena del tot,
llavors ens plantejarem a veure què...
És el que heu demanat els reis aquest any, no?
Més coses, eh?
Més coses?
Més coses perquè estem gestionant tot el que és el patrimoni en general, de Cambrils.
Sí.
El museu té aquesta missió, la gestió, conservació i recuperació,
i difusió de tot el patrimoni de Cambrils,
i aleshores, doncs, bé, tenim diferents seus,
no és només la Torre del Port,
també tenim el Museu del Molí de les Tres Heres,
també tenim la Vila Romana de la Llosa...
Vaja, i tant, i tant, que ens ho descuidàvem, també.
...la Torre de l'Ermita de Cambrils,
i també tenim el Museu Agrícola de Cambrils,
que aquesta setmana també inaugurem una exposició,
però bé, això és un altre tema,
ja relacionat amb el camp que no amb el mar.
Però estem treballant en tots aquests fronts,
i bé, doncs, a vegades ens sap greu que no puguem atendre'ls tots.
Bé, poc a poc, Gerard, i mentre no faltin les ganes, això és el que importa.
Gerard Martí, moltíssimes gràcies,
i em fa l'efecte que tornarem a parlar, eh?
Vinga, doncs, quan vulgueu.
Gràcies, Gerard.
Gràcies, i bon any 2005 a tothom.
Igualment. Adéu, adéu.
Gràcies.