Avui és dimecres, 21 de desembre, que d'un dia...
Ja sé, André, si no me miris amb aquesta carona,
que ja sé que tu això de l'auteria ni et va ni et ve.
Però jo he de fer-ho de cara a l'any vinent
perquè compris encara que només sigui un número, un dècim, home.
Tu no saps el problema que tinc jo.
Per què? Una altra vegada això dels problemes.
Perquè jo compro un número i aquest número està allins al bombo.
Clar.
Però és que es queda amb un racó, no surt mai.
es queda amb un recoll amagat.
Diu, no, no, no, que tinc por.
Dic jo perquè, escolta, no em toca mai.
Ah, però això nens, surt, surt del bombo, surt.
Ja estàs parlant d'una altra cosa, estàs parlant de maternitat, escolta.
Dius, un nen que surt del bombo, surt del bombo, no, dona, no.
No, que el número que l'agafa un nen de Sant Ildefonso.
Ah.
I llavors se'l canta.
Aquell que diu, 400.000 euros.
Aquest, aquest, a més a més l'agafa amb tota la dolçada del món.
Ja em miraves, pensaves que em va dir pesetes.
Ai, a mi se m'escapa encara, eh, Andrés.
No, no, no.
I depèn de quines coses que he de comprar he de fer.
A veure, això val tants euros, tants en pessetes.
Ui, que car.
Ja n'ho toco.
Ja n'ho toco.
Ja n'ho toco.
Ja n'hi ha cobrat pel petit lloc.
Ens passa a tots, ens passa a tots.
Però, Andrés, què ha passat amb l'euro?
Ai.
És que, a veure, jo crec, una cosa és que diguis, mira, ha pujat pel nivell de vida
i tot això.
Vale, ho entenc.
Ho ha de pujar d'un any a l'altre.
però és que l'any que ens van canviar l'euro, totes les coses que valien 100 pessetes...
A 166.
Es van transformar automàticament a l'euro.
Tu saps que quan va entrar la pesseta va passar alguna cosa similar?
També, eh?
També, eh?
Clar, estava acostumat amb les altres monedades.
Amb els reals i amb tot això, sí.
I, escolta, i allò, el quarto de vellón i totes aquelles coses que hi havia,
fixa't tu, jo no sé per què han d'anar canviant, eh?
No.
No ho sé.
Perquè l'aigua és l'aigua, no?
Hauríem de tornar a treballar.
La moneda, la moneda, no?
Per això, i si val 100 pessetes, són 0,60 cèntims.
Bueno, anem a dir-te...
Mira, saps què et dic?
Que deixem estar tot això perquè avui no gastaràs ni un euro.
A l'entrada és completament gratuïta per anar aquesta tarda al cinema.
A les 6, d'aquí un ratet.
D'aquí res, una hora.
Però avui és dimecres, no?
No toca antiguar-hi, també.
Sí, bueno, però t'estic parlant de la primera, de la tarda.
Aquí hi ha dos?
Avui n'hi ha dos.
Oi, fas doblete, avui?
Oi, per l'amor de Déu, aquest home.
Això és explotació, eh?
Això és explotació.
No, això és ganes que la gent disfruti.
També és veritat.
Mira, a l'antiga audiència, a les 6 de la tarda,
a dins de l'especial del Club Maginet,
com ja vam anunciar ahir, passarem un curt de xarlot
i la pel·lícula, que és una miqueta més curta,
per això ho allarguem amb aquest curt de xarlot,
Noche de Paz, de dibuixos animats.
Però, Andrés, que sigui curteta ja va bé,
perquè ja saps que els nens de seguida s'angoixen.
Si són bones ja aguanten, ja.
Si són bones ja aguanten.
Molt bé.
Això, aquesta tarda, a les 6.
I a la nit, a les 10, a l'antiquari,
amb entrada completament gratuïta.
Tenim l'Stifan.
Cuidado, que dura 3 hores.
Què dius?
Sí.
Salem's Lot, una pel·lícula de l'any passat,
de l'any 2004, en colors,
dirigida per Miquel Salomón.
Una pel·lícula que, escolta,
val la pena veure-la.
Una pel·lícula de terror.
Val la pena veure-la i que li agrada el terror.
Clar, no, no.
Perquè ja sé que alguns de casa han dit
no, no, no, a mi que no vinguin amb terror.
Si li agraden els vampirs,
que vinguin a veure aquesta nit,
la pel·lícula de les 10 de l'any.
També entrada gratuïta, eh?
I la consumació, si la volen prendre, la prenen.
Si no, no és obligat.
D'acord.
No, no, és bo saber-ho, és bo saber-ho.
Si no està en un acte d'estalvi,
no està obligat.
Home, ara ja estem a punt de cobrar de doble.
Alguna cosa podem fer.
Bé, això ja és la butxaca de cadascú.
També és veritat.
I ahir vam començar,
et vaig presentar a un tal senyor
que es deia Errol Flynn.
Sí.
I vaig començar a explicar quan va néixer,
quins eren els seus papàs, eh?
Vale.
I llavors vam acabar,
quan ell ja tenia els tres anyets,
ja va començar a aprendre a nedar.
Una platgeta que tenia molt a propet de casa seva.
Exacte, exacte.
Bé, ell explicava sempre
que la platja era d'una sorra marrón i dura
i l'aigua estava sempre molt freda,
que semblava inclús que estigués gelada.
Esclar, estava en el sud d'Austràlia,
ja cap a...
com aquell que diu cap als polos,
a Tasmania.
Sí, Déu-n'hi-do.
Imagina't.
I diu que la seva mare era una bona nedadora
i anaven molt sovint allà,
per això ell va aprendre a nedar
des d'allà molt petitet.
I des de llavors,
ell deia que sempre havia estat
amb les aigües oceàniques
pràcticament,
pràcticament tota la seva vida.
Menys quan va estar en una temporada molt llarga
a Mallorca.
Ah, també el van tenir per aquí.
i arribarem.
A partir dels 4 o 5 anys
va començar ja
a tindre
problemes ja amb la seva mare.
Què dius?
Sí.
Segons deia sempre ella,
ell era un diable.
Veus?
El diable de Tasmania.
És que després del gran li van dir
el diable de Tasmania,
saps?
Sí.
Que era un diable però vestit de nen.
Un diable de Tasmania però vestit de nen.
I a costa no m'ha passat això,
amb els nens de partir de 4 o 5 o 6 anys,
que són indomables.
Ell deia que la comprenia
perfectament perquè,
en fi,
ell era una personeta
molt indòmita.
i, en fi,
diu,
ojalá hubies canviat les coses amb el temps,
però no va ser així
i amb el temps
ja de més grans
es van allunyant
l'un de l'altre.
Llàgic.
Diu que teníem,
bueno,
quantitat de records
d'aquelles baralles
amb la seva infància
amb sa mare.
Diu que era,
bueno,
algú tremendo.
Deien tenir els dos
el mateix caràcter
i xocaven constantment.
Diu que ella tenia
un gènit molt viu
i que no creia
en el sistema
de la matobeta.
La matobeta
no hi creia ella.
Ella era
d'armastomar.
I diu que
l'acostumava a agafar
pels cabells,
per la part de dalt,
i tirant d'ells fort,
el mantenia dret
i li començava
a donar una pallissa
a base de bé
perquè n'acabava
avorrida d'ell.
Perquè ella
l'enfeia una de l'altra.
O sigui,
ell també ajudava
que sa mare
estigués tranquil·la,
perquè m'has explicat.
I ella sempre diu
jo no insinu
que ella
no m'estimés
perquè pot ser
que la seva manera
fins sentís
un carinyo cap a mi.
Seguríssim.
Suposa que sí.
Però si era dona,
tenia un temperament fort,
si quedava fora de tíno
ja m'explicarà,
saps?
I diu que de quan en quan
ell es revelava
i protestava.
I li deia
cada vegada
que t'apropes a mi
és per pagar-me.
Hombre,
si es portava malament.
Bueno,
diu que
això
li va portar
moltes reganyines
i moltes pallissetes.
Com estem?
Vols que comencem
una miqueta de música?
Sí, perquè ja portem
una bona estona, eh?
Sí, doncs mira,
començarem amb el tema musical
de la pel·lícula
Capitán Blut,
que va ser un dels grans èxits
d'Errol Flynn.
I començarem
amb la presentació
de la Warner Brothers.
Uuuh,
la Warner Brothers, sí.
I llavors hi ha
l'obertura
i si no ens dona temps,
demà seguirem
escoltant
Nave en la noche.
la música
està interpretada
per la National
Philharmonic Orquestra,
la música, des de l'octubre,
val la pena escoltar-la,
dirigida
per Charles Gerard.
Escoltem
el Capitán Blut.
de l'octubre,
de l'octubre,
de l'octubre,
de l'octubre,
de l'octubre,
de l'octubre,
Bona nit.
Bona nit.
Avui demà sentirem l'altre trosset que queda.
Exacte, perquè val la pena no deixar-los perdre.
Molt bé.
Doncs Andrés, que ja ens queda massa temps,
que només recordar ràpidament què passa aquesta tarda.
A les 6 de la tarda, avui, a l'antiga audiència,
entrada gratuïta,
programa especial Club Maginet,
dibuixos infantils,
i primer un curt de xarlot,
i després noche de paz,
una magnífica pel·lícula
apropiada per aquestes dates,
i a més a més els nens que portin, si volen,
una carta dirigida al senyor alcalde
per dir-los el que ells volen que s'arregli
o el que els agradi.
Molt bé.
I aquesta nit a l'antiquari, a partir de les 10 de la nit,
anem amb San Eslot,
Continuem drets del cicle de l'Stifan King.
Ves que dura 3 hores, ho dic,
perquè la gent ho sàpiga, que anem a dormir.
I que vinguin mençopats.
Després no tinguin gana.
Fins demà.
Fins demà.
Adéu-siau, Andrés.