El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Ja és dimarts, estem ben bé, doncs això, al mig, com qui diu, de la Setmana Santa
i continuem parlant amb l'Avi Ramon sobre els seus records d'aquesta època de l'any,
però en temps una mica més enrere, no? Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Com el veu, vostè, això de la processó?
O perquè tenim una processó i una Setmana Santa de nivell, podríem dir, de nivell, eh?
Vaja, reconeguda com a...
Nacional, nacional, eh?
Sí, sí.
El que passa és que, clar, això ha tingut la seva feina, la seva constància,
perquè també, pensa tu, que s'han passat èpoques molt diferents, èpoques difícils,
perquè, clar, llavors hi havia el temps de la Setmana Santa en unes èpoques,
diguem, després de la postguerra i tot el que sigui,
que Tarragona no tenia un nivell ric en general.
Clar, les coses es van fer amb els misteris i no hi havia els misteris que s'havien cremat.
Sí, es van cremar molts passos?
Es van perdre, sí, sí.
Pensa que el Santíssim, coneixíssim el Sant Sepulcre,
que és una obra, una talla molt bona,
es va salvar gràcies a uns pagesos que els van col·lugar entre ballanes,
bueno, van quedar col·lugats i van poder recuperar aquesta família de pagesos,
van poder conservar i recuperar aquest misteri.
Ara, clar, misteri aquest, que serveix i això,
doncs llavors l'han anat enriquint,
i ara és un dels misteris solemnes que hi ha,
però, clar, va passar a les èpoques de la guerra,
després de la guerra, doncs enriquil, llavors, clar...
Perquè això de la crema dels misteris, la crema dels passos,
això devia ser de quan la guerra mateix, no?
Sí, sí, sí, quan la guerra civil,
recordo jo que vaig veure,
doncs clar, és una època que, al més no,
per no ferir sensibilitats i coses,
doncs van cremar les esglésies.
Per exemple, a Tarragona, quan va començar aquesta cosa,
aquells primers dies,
la gent no va reaccionar d'aquesta manera,
que van vindre de fora, a Barcelona,
camions, van vindre ja, gent...
Perquè aquí a Tarragona potser hi havia aquell sentiment
que, bueno, que es coneixia tothom, no?
Sí, per exemple, a les Teresines hi havia gent,
clar, llavors, els convents,
i tot això va ser quan van cremar aquí el convent de Santa Clara,
jo recordo veure que hi havia...
d'això, és que, clar, quedava un espectacle bastant depriment,
i quedaves una miqueta d'això aquí a La Punxa,
que dèiem La Punxa,
que després això va ser camp de concentració de...
Bueno, això vindrà uns altres moments
quan parlem de coses de la guerra,
que van passar i d'això...
Doncs, clar, llavors van cremar-se uns quants convents,
esglésies,
i, en canvi, uns altres van servir de magatzem,
per exemple, la de Sant Agustí servia de magatzem,
van aprofitar.
La de Sant Joan, tal com vaig dir un dia,
servia de, com si diguéssim,
d'això per tindre com a tendes,
saps?, com a conomato de l'ACTFI.
Vull dir, alguns s'han conservat l'edifici amb això,
altres no, altres al Cremal,
doncs, clar, van repercutir,
i, clar, Santa Clara,
que estava aquí davant al costat de l'imperial Tàrraco,
aquest, clar, va tindre que de ruïl,
perquè va quedar fet una calamitat.
Doncs, clar, llavors,
aquests principis de la Setmana Santa de Tarragona,
doncs, allò que et deia un dia,
doncs, uns compromisos,
la gent, donament, podien fer,
i, llavors, ja es van fer alguns misteris nous,
i, clar, llavors, els misteris que es feien,
alguns, per exemple, es coneixien,
no encara pel Sant o pel que era,
per exemple, els desmaiginets,
que era el retorn del Calvari,
doncs, ja deien els desmaiginets.
Es coneixia per l'associació que ho portava, no?
Sí, la de Sant Llorenç, per exemple,
els pagesos,
però, llavors, al mateix temps, els misteris,
la gent ja els veia,
quan venia el misteri,
pel vestiment que portaven uns.
Per exemple, aquest,
els maiginets de Barcelona
portaven tota una indumentària
feta per aquell dibuixant Montanyola,
va fer el croquis,
els pagesos anaven també amb un altre tipus,
com si amb una capa,
després n'hi havia un client,
els dels presumits.
Els presumits,
no vull dir perquè no s'ofengui ningú,
però es deia,
es deia,
perquè eren uns que s'havia fet nou,
estava Sant Joan,
i la majoria eren gent dintre del règim
amb situació bastant bona.
Dintre del règim,
s'entén demanar i tal.
Afavorits pel règim,
podríem dir.
Empleius, empleats o jefes d'alguna cosa o altra,
i que es portaven un vestit tot elegant,
saps,
amb un color,
un de masc,
sí,
que encara surten,
no?
Però aquell temps,
va impactar aquell contrast.
Clar,
perquè tothom anava més o menys com podia,
no?
I en canvi,
ja anaven tots de...
I clar,
va impactar,
mira,
els presumits,
mira què presumits.
I aquí va vindre ja
el misteri dels presumits.
Demà continuem,
avi,
i ja remetem una miqueta
la Setmana Santa.
Fins demà,
gràcies.
Fins demà.