El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi.
Amb l'avi Ramon, durant aquesta setmana, clar, estem parlant sobre la Setmana Santa de fa uns quants anys
i ahir ens explicava algunes de les associacions que formen part de la processó
i respecte a la processó jo sempre he trobat molt curiós una cosa.
Clar, per una banda hi ha, com si diguéssim, els gremis, no?
Està molt lligats als actes aquests públics amb els gremis d'oficis.
que, bueno, hi creus més, hi creus menys, però, bueno, estàs dins del gremi i vas.
Però després hi ha la gent que realment ho viu, però ho viu fins al punt d'anar descalços pel carrer.
Ara ja no se'n veuen tants, però abans jo crec que molta gent anava descalços pel carrer.
Pel carrer, bueno, a la processó, sí.
Incluso hi ha gent que els veus que pateixen amb la creu que agafen.
Perquè, clar, de veure'ls sembla una cosa, però, clar, el que ho passa és molt diferent,
perquè la creu posar d'aquí a l'ombro dos i tres hores,
perquè ara s'allarga tant la processó que ara, escolta, més, és llarga.
Massa llarga, perquè després, més que més, perquè hi ha alguns trencats
i aquest rato que trenquen, això fa patir els que van de penitents, principalment, saps com vull dir?
Clar, llavors, clar, el divendres sant hi era un altre tipus de cosa.
Hi havia les dues parts.
Hi havia els que al matí anaven a fer ferigola,
perquè és el dia d'anar a fer ferigola,
perquè la ferigola d'aquest dia aguanta més, té un altre...
Sí, sí, és un d'això...
Això deien?
No, no, hi és, hi és, eh?
Que la ferigola de divendres sant aguanta més?
La gent anava a fer ferigola, sí, sí, sí.
Era una tradició, i és allò que et dèiem un dia,
que també aprofitaven per fer la costellada.
Ah, molt bé.
No, no, però és el dia que sí, sí, que...
Ai, molt bé, no ho sabia, això és curiós.
És un dia que, no sé què passa,
però saps que hi ha coses rares,
perquè a vegades diuen segons la lluna, segons el d'allò,
ara, no sé, aquest any al ser més baix o més alt la Setmana Santa,
no sé si la ferigola és la mateixa.
Però bé, de fet sí, és un dia d'anar a fer la ferigola,
el dematí.
Després hi ha, també hi ha uns altres via crucis,
un de bon dematí,
després un de més tard,
o sigui que ara hi ha molts via crucis,
i tot molt típics, no tinc guants perquè em deixaré algun o altre.
Després també era curiós,
perquè la plaça del rei, llavors, s'omplia.
Entre que s'esperen uns,
perquè abans no comença el misteri.
Perquè pensa que ja,
quan surt,
quan arriba un misteri,
el primer misteri,
arriba allí,
encara n'hi ha que surten.
O sigui que, dones compte tu
quina durada té els d'aixòs d'aquestos.
Perquè les processons, perdoni,
les processons sempre han abarcat
el que és el recorregut de la part alta.
Sí, sí, sí, clar.
Per cert, que vaig sentir que van dir
que ara, l'any que ve,
volen evitar que passi per la plaça La Font
i podria ser que no passés per la Rambla,
que és el que deia l'altre dia,
que canvia molt de la part antiga,
aquells carrers...
A fer-ho en part nova, no?
Ara, clar, la plaça La Font està ple de restaurants.
I, clar, tot taules.
Imagina't tu que passin els penitents
i passi el processó per allà el mig
i allí estan sopant i parlant i cantant i rient,
el que sigui, clar.
Això es pot fer, per exemple,
això també es fa en el dia de...
Clar, el dia de Reis, no?
La cavalcada dels Reis.
Però és hivern i no hi ha les taules fora encara
i, a més, clar, és un acte festiu.
Però, clar, això ha de ser una mica més pausat, no?
I llavors, per la Rambla,
queda una miqueta també, saps?
Perquè, clar, aquells que van dos o tres
en tota l'amplada de la Rambla,
doncs no té aquell acolliment,
aquella cosa d'intimitat de la Setmana Santa.
Vull dir, aquest dia, te'n recordes que ho deia,
i vaig sentir...
Dic, mira, no anava tant descaminat, eh?
I llavors què faran, doncs, avi?
Com ho faria?
Poden canviar per altres carrers,
poden canviar, per exemple...
Home, tenim tot el recorregut de les muralles.
L'única cosa...
No, no, perquè, per exemple,
el baixar, amb els propers la font,
poden baixar pel portalet.
L'únic problema que hi ha,
o veig jo que pot haver,
és el pujar.
Perquè quan pugen ja pel carrer Sant Agustí,
llavors, poden trobar-se que encara van baixant.
Ah, ja, que es creuen tots dos.
Clar, si ho van pel Plaç de la Força
i passaven pel Bocacalle,
els altres paran pel altre costat.
Bé, això ho han d'estudiar-ho ells,
i nosaltres no.
Després, una altra cosa que també van prohibir
és les seetes.
Perquè llavors, clar, com que sempre hi ha hagut...
S'encantaven, de seetes.
Llavors, com que resultava que també hi havia
molts andalusos, principalment,
clar, quan veien un misteri,
doncs, cantaven la seeta.
I llavors el misteri es parava.
Clar, i això també retreçava molt.
Llavors van sortir el sistema
que podien cantar seetes,
podien cantar seetes,
però sense parar el misteri.
I llavors pensa també que a la Plaça del Rei,
allà on hi ha el Museu d'Història,
allò era la presó de Pilats.
I en parlarem també.
Molt que de presó també té molta història.
I en parlarem.
I allí també hi havia presos
que a vegades també cantaven.
I també, doncs, tenia una atenció aquell dia.
Clar, i també, doncs,
per evitar aquesta cosa,
doncs, anaven seguint, anaven seguint, anaven seguint.
O sigui, les saetes es podien cantar.
Igualment, el que passa que al pas,
bueno, anaven fent-ho.
Al pas, llavors anava seguint.
Com van prohibir de donar caramels.
Clar, amb el temps,
cada cosa ha anat prohibint-la
per evitar, doncs, coses de...
Perquè llavors, clar...
De fer-se pesat.
Com que va tanta gent a la processó,
hi van xiquets,
perquè ara, clar,
ara, per exemple,
de la salle de congregacions d'aquestes,
arriben a estar xiquets i xiquetes, no?
Doncs, clar, aquestos,
el processó,
doncs, van al processó vestits,
amb el nache,
un jugant amb l'altre,
doncs, això s'ha anat evitant,
posant serietat,
perquè s'anava a perdre la serietat.
Sempre s'ha anat amb una...
amb una caputxa,
amb la cara tapada?
La majoria, sí.
Depèn.
Hi havia uns que anaven sempre sense,
hi havia uns que anaven sense
i després venien ja els que anaven.
Eren menys, llavors,
que anaven amb la caputxa.
Però, normalment,
quasi que tots van en caputxa, ja.
Saps, clar,
és el que deia,
un per davant teu i deia,
hola, això, és aquest.
Clar, i al mateix temps,
també és interessant,
perquè d'aquesta manera
no coneixes la gent que van.
Clar, no és un acte de
mireu-me que devot que soc, no?
No, no queden en ànim.
Aquests únicos que fan mirar
són els que van de corporacions,
els dirigents,
els que porten,
que tot sí que són els que...
la que porta la bandera,
la que porta...
Això sempre, clar,
han d'anar ben lluïts,
ben mudats, ben arreglats.
Clar, aquests ja és un primer plano
de la professora
en plan de personatge, no?
Però el de més no,
perquè imagina't tu
que una persona
que això és,
vol anar al professor
i no li interessa
que sàpiguen
que hi va.
Doncs clar,
amb la caputxa,
com és natural,
doncs va
i no cal que sàpiguen
qui és
ni qui no és.
Entens?
I clar,
hi va haver escenes
i hi va haver coses,
doncs clar,
de setmana santa.
Doncs fem la mona
aquest cap de setmana.
Que li vagi molt bé
el cap de setmana,
avi,
i ens retrobem
passada la mona.
Molt bé.
i ens retrobem.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.