Una setmana més per parlar sobre les activitats del teatre al magatzem
ens acompanyen el Marc Xornet i la Teresa Valls.
Nois, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
La Mar de B.
Esteu bé que cansats.
És que heu tingut una setmana intensa.
He tingut una setmana teatral.
I un cap de setmana més intensa.
Sí, sí, sí.
Fem una mica de resum, com fem sempre,
i de valoració del que ha passat pel magatzem aquesta setmana passada?
Fem un resum.
Doncs la setmana passada vam començar
amb l'últim dels dimecres de la Pelc,
que van a la Mar de B.
va ser una tertulia entre quatre novelistes,
cosa que va anar a la Mar de B.
Després ja vam tenir el dissabte,
vam tenir l'últim dels acústics.
Sí, l'últim acústic.
Amb el Roger Mas.
Amb el Roger Mas i el blues de Picolat.
Què tal?
La Mar de B.
Ah, que el Roger Mas sempre arrossega gent.
El Roger Mas ja té la seva clientela aquí ja feta,
però crec que la sorpresa va ser pel blues de Picolat,
que era un grup de música molt interessant,
que feien una fusió, música negra, blues, sol, molt interessant.
I bueno, us hem tancat el cicle d'acústics
amb unes dades d'aforament bastant interessants,
hem fet bastants plens i molt contents.
Ja vam dir la setmana passada que, bueno,
a veure si això podia tenir una continuïtat anual.
Ara t'anava a dir,
et rematem aquí al cicle d'acústics fins l'any vinent
o torna a la temporada de primavera?
A primera vegada s'acaba aquí.
El cicle aquest...
S'ha acabat a Tarragona.
L'acústic s'ha acabat.
Sí, em sembla que la setmana que ve tenen l'últim
i us ho fan a l'espai.
No és...
No, estan tots a l'espai o una cosa així.
A veure, el cicle s'acaba.
Clar, el cicle acústic és un cicle que promou
l'associació de cantants en llengua catalana, no?
I llavors són cicles conjunts de concerts
que es van portant en diferents llocs durant l'any.
Sempre són els mateixos.
Llavors, en tot cas, el magatzem ha sigut la seu
d'aquest cicle a Tarragona.
Nosaltres el que plantegem
és que aquest format d'espectacle musical,
o sigui, aquest format de concert,
d'un cantant molt pròxim amb el públic,
amb música relativament acústica,
és un format que en el magatzem
ens agradaria explotar al llarg de l'any,
al marge que l'associació de músics
ens porti o no el cicle, no?
És la cosa que seria un desig de la sala.
Estaríem fent una crida des d'aquí,
a tots aquells músics que poden tocar?
Estaríem fent una crida.
Estaríem molt bé.
Doncs mira, només cal que es posen en contacte amb vosaltres.
Això.
Molt bé.
I tant.
Això pel que fa dissabte?
Sí.
I llavors diumenge vam fer el segon passi
de l'espectacle del Mirall en Fuga, no?
Això mateix.
És el Clara Simó,
que la setmana passada ja vam parlar de qui sortia
i com anava i tal,
i de fet va ser una sessió que va anar molt bé,
la gent va sortir molt entusiasmada
i penso que els actors també,
i aquest seria el segon que s'ha fet
i ara aquesta setmana aniríem pel tercer i últim
d'aquest cicle de...
El cicle de Súptils Paraules.
Això mateix.
Doncs vinga, parlem d'aquesta setmana que ve.
Doncs bueno,
la cosa de les Súptils Paraules
és la Mercè Rodoreda,
el muntatge basat en textos de la Mercè Rodoreda.
S'estrena el dimecres proper a la biblioteca
i el diumenge s'estrena al Teatre del Magatzem.
I això que estem escoltant de fons?
Doncs això és la música escrit expressament per l'espectacle,
que l'ha escrit el Conrat Sató.
L'espectacle gira al voltant d'un recull
que es diu Les Flors,
de contes que són les flors.
Llavors, el Conrat ha escrit una música pràcticament per cada flor.
Que en són com a 30, em sembla.
30 poemes cortets.
Una cosa així.
I és molt...
Bueno, jo penso que és molt i molt interessant,
tant musicalment com, evidentment,
com el text no cal dir-ho,
i per les actrius que hi participen també,
que són dues actrius,
la Marta Serra i la Josep Urbano.
No sé què més et podria dir.
De fet, és molt curiós perquè aquest cicle de...
Lectures dramatitzades, em dic jo, però vaja...
Sí, sí, són lectures.
Sí, consta de tres espectacles,
diguéssim, no?
I en tots tres hi ha un format totalment diferent.
No se semblen en res fins a punt que...
Sí, és molt interessant en aquest punt de vista, jo penso.
Sí.
El primer es basava bastant en la ironia,
diguéssim, en la ironia, en l'humor.
El segon ha sigut el de l'Isabel Clásimo,
ha sigut més basat en...
Bé, en la suspicàcia dramàtica,
o no sé com dir-ho,
en la suspicàcia...
en el metallenguatge lingüístic,
no sé com dir-ho, no?
Ostres, el metallenguatge lingüístic.
El metallenguatge lingüístic és una tonteria,
no vol dir res, eh, perdoneu.
que es basa en l'argússia narrativa de l'Isabel Clásimo, no?
I aquest tercer, possiblement, és el més poètic de tots tres, no?
És el que fa servir més recursos visuals,
el que té una part musical més cuidada, no?
Més estètic, no?
Potser no té un fil conductor tan clar, no?
Són més...
No, són...
Postals, diguéssim.
Sí, és el postal, està bé, postals.
Postaletes, no?
Que les anem dibuixant a base de configuracions plàstiques a l'escenari,
a base de músiques i a base, evidentment, de la narració del conte
per part de les actrius.
De fet, són uns 30 llescaig poemes,
tots ells dedicats a flors.
A flors.
Sí, això remet a l'obsessió que tenia la Mercè Rodríguez.
Sí, perquè a ella li agradaven molt les flors.
És una cosa que sempre ha format part de l'imaginari literari de la Mercè Rodríguez.
Bueno, flors que acaben sent simbòliques, a més, que acaben sent alegòriques.
I comentàveu alguna cosa molt curiós d'aquest llibre,
perquè la Mercè Rodríguez té un munt de coses escrites,
però s'ha triat aquest llibre de flors?
Sí.
I comentàveu que ho està escrit...
Està escrit a Ginebra i està editat l'any 80.
Segons diu, va estar dos anys escrivint aquest recull
i es va quedar amb un calaix.
O sigui que suposo que deu estar fet als anys 70, m'imagino.
Sí, jo ho devia escriure a mitjans dels 70
i ho devia publicar quan va retornar de l'exili.
Sí, i a les hores dels 80 ho van publicar.
I bé, el que ha fet el Conrad és escriure una música
per cada una d'aquestes flors, totes bastant diferents.
El Conrad Setó és un compositor que actualment està aquí a Tarragona
i que té una trajectòria musical que jo no vaig a descobrir res,
però aquest tipus de música que ara estem sentint
és no sé exactament a quina flora pertany.
La tercera, si no dic cap tonteria, em sembla que és la flor blava, flor màgica.
Doncs això, bueno.
No és aquest tipus de música tan relaxant i tan...
Bé, treball molt interessant.
És el que dieu, és potser el muntatge més estètic,
en què s'ha cuidat més l'estètica dels tres que s'han fet.
És perquè és poema, és un poema.
Es tracta... A veure, es tracta...
Quan es planteja un espectacle, doncs sempre s'estableixen unes premisses, no?
I llavors tu muntes en funció d'estils, de maneres de treballar,
en funció també dels actors que tens.
I en aquest cas, doncs ha funcionat això.
És un muntatge en què només participen dos actrius,
un muntatge molt íntim, que a més el Sergi, que és el director,
el Sergi Chirinacs, doncs ho vol treballar amb un aforament molt limitat,
és a dir, que el públic tingui un contacte molt i molt directe amb les actrius.
I bé, són plantejaments escènics i plantejaments estètics
i jo penso que en aquest sentit és assertat plantejar aquest recull de comptes
d'aquesta manera, no?
En base al concepte de la flor, que no deixa de ser metafòric, evidentment.
Doncs recordem la cita, serà dimecres i diumenge,
dimecres a la Biblioteca Pública i diumenge al Teatre Magatzem
a la seta del vespre, a les dues cites, les flors de la Mercè Rodoreta.
Però no s'acaba aquí, no?
La programació per aquesta setmana?
Tenim alguna coseta més, tenim alguna coseta més.
Doncs demà tanquem el que són els actes de la Tordó Literària,
almenys a la sala, amb un espectacle que han titulat Sueños.
És un recital poètic, amb música en directe, i bé, és una gent jove,
molt engrescada en aquests temes, que ha recorregut a la Tordó Literària
per posar en escena, doncs, una seguit de, com ho diria,
quasi de sentiments i de somnis, a base d'uns reculls d'alguns poemaris,
i tot ben barrejat i ben solapat amb un piano i una biola
que interpreten un seguit de peces clàssiques, la Mar de Conegudes,
per tothom, i que donen els diferents tons i els diferents ambients a la poesia.
Això serà demà a les 8 de la tarda al Teatre Magatzem.
I qui són, qui són aquesta gent?
Home, ara...
Tenen, vull dir, són una col·lectivitat, o...?
Bueno, em sembla que són més gent d'aquesta casa.
Sí, a veure, en quant als actors, em sembla que una noia que es diu Sílvia,
si no recordo malament, i el...
Els actors, perdona.
I la Toni Martí.
El Toni Martí i l'Eli.
I després, els músics, el pianista és el Sergi Uasch,
i el viola, el Pere...
Pere Nolasch.
No, més que res perquè no fossin una col·lectivitat.
No, no són un grup estable, en tot cas, el que sí sé...
S'ho seran, s'ho seran.
El que sí sé és que són gent molt jove,
i gent que fa anys que es coneixen, i que treballen junts en aspectes musicals...
I que tenen ganes de moltes coses, i que està bé que la gent faci coses.
I no, no, realment, és un espectacle potser interessant, potser interessant.
Està en la línia d'aquestos espectacles que s'han vist al magatzem
al ram de la torta literària, no?
Amb idea de ser de nova creació, amb llenguatges contemporanis i tal.
I, bueno, jo penso que és un bon espectacle per tancar la torta literària
i almenys al teatre al magatzem.
Això serà demà? Dimarts? A quina hora?
A les 8.
I a part d'això, també podem dir que tenim alguna coseta més,
d'aquestes que de tant anem explicant.
No, hi ha coses que exportem, com dèiem l'altre dia.
I aleshores, per exemple, demà, fins...
Demà, que és dia 22, Santa Cecília.
Però trena dels músics.
Ai, així l'heu de fer grossa.
Fins el 29, doncs, un espectacle de música,
que és un concert de piano, que és la història de Bavard,
que em sembla que la setmana passada en parlaven
que la vam fer per a Escolars al magatzem.
Però té molt d'èxit, no? Per què no us la paren de demanar?
És que és molt bonic.
Sí. Bavard és un elefantet, no?
És un elefantet, és el conte del Bavard.
Doncs el Bavard va a Cambrils,
a l'Escola de Música de Cambrils, cada dia,
i passaran nens d'entre 3 i 5 anys,
mil nens, del dimarts que ve, de demà,
fins a l'altre dimarts.
Passaran tots els nens de les escoles de Cambrils.
Cada dia, cada dia.
Cada dia, hi haurà de ser diferents.
Al final seran mil, em sembla.
Déu-n'hi-do.
I avui s'ha fet ja, ara hem acabat, fa un ratet,
doncs un altre espectacle infantil al magatzem.
i en aquest cas és Àurea.
Hi han vingut uns 100 nens, també,
fins als 8-9 anys, si no ho recordo molt bé.
I és un espectacle de teatre,
que hi ha música, dansa...
Com funciona això dels infantils?
Us poseu en contacte amb les escoles i els oferiu?
Són les mateixes escoles que us truquen?
Depèn, depèn.
T'ofereixes una...
No ho dic per si algú d'alguna escola ens està escoltant, no?
Sí.
No, nosaltres tenim un mini catàleg
del que tenim per oferir.
Aleshores, moltes vegades som nosaltres
que anem a les escoles,
altres vegades són les escoles que ens truquen
i, escolta, què teniu?
Per tal, l'edat, què...?
Llavors, el que fem més molt
depèn de la necessitat de l'escola.
És a dir, a vegades, si l'escola té un espai,
doncs, a dient, que ja considerem
que allà s'hi pot fer l'espectacle que ells demanen,
doncs es va a l'escola i es fa.
En altres casos, com aquests que t'he explicat d'avui,
doncs és l'escola que ve al magatzem.
Aleshores, se'ls passa un dossier
de tot el material que hi ha a l'espectacle,
un dossier pedagògic,
i a partir d'aquí, doncs, els mestres poden treballar
i activitats per fer abans i després de l'espectacle.
Ah, no només munteu l'espectacle,
sinó que munteu tot un seguit d'activitats relacionades.
Sí, hi ha un dossier que llavors és el mestre,
l'encarregat, i si necessita ajuda,
no cal dir-ho que ens la pot demanar,
per fer activitats per ja,
quan els nens vinguin al teatre,
sàpiguen què van a veure,
i a vegades que és interessant que sàpiguen això,
i a vegades que és al revés,
que és interessant que ho vegin
i després fer una sèrie d'activitats.
Aleshores, hi ha espectacles que tenen propostes
per abans i després,
i d'altres que no,
que només són per abans o per després.
Així els heu donat tot fet?
Molt bé.
Tot per fer.
Tot per fer.
No, en tot cas és interessant,
el tema dels dossiers pedagògics,
aquests que dèiem,
de vegades la sensació que és una cosa que diu,
no, és que l'espectacle parla sobre,
jo què sé, Einstein,
i llavors es treballa en les coses.
No, quan parlem de dossiers pedagògics,
el que són són vies perquè el nen
s'apropi a el que és el teatre,
perquè el teatre no ha de ser una via
per ensenyar altres coses,
sinó que ha de ser el propi teatre,
alguna cosa que cal aprendre
i que cal apreciar, no?
I jo penso que el teatre escolar
és important en aquest sentit.
I el ritual d'anar al teatre també és important, no?
Tots aquests previs de...
Bé, entrar en un teatre és una mica màgic, no?
Perquè, bueno, tu vés a saber
que s'imagina aquell nen allà on te'l porten, no?
I què es trobarà,
i allà és una sorpresa.
Per tant, el fet de venir al magatzem
o d'anar a un altre teatre a veure un espectacle,
penso que també és important.
Saber anar, saber estar,
saber què vas a veure, saber escoltar,
i entendre tot allò que t'estan explicant.
Jo crec que el proper repte
que heu de fer des del magatzem
és muntar una part de teatre amb nens.
Bé.
Home, no seríem els primers.
Hi ha gent que ho ha treballat.
Hi ha escoles que fan coses molt interessants.
No, no, inclús hi ha muntatges professionals
que han estat construïts amb nens,
hi ha muntatges també professionals
que han anat en gira,
que han estat construïts
a base d'un treball amb gent disminuïda, psíquica,
i realment són resultats molt interessants.
Primer te'n dones compte
de la immensa capacitat natural
que té l'ésser humà per fer teatre,
perquè el nen de per si
és capaç d'expressar una quantitat de coses
que els adults tenim una feinada
per expressar immensa.
I fent aquest treball,
també te'n dones compte
de les capacitats,
no sé com dir,
anava a dir pedagògiques,
però no em referia a això,
les capacitats de vivència vital
que pot arribar a transmetre
per la persona que el fa,
que el viu,
per l'actor,
que està allí intentant transmetre
uns sentiments a partir del seu cos.
Això té unes capacitats terapèutiques
per segons quins nens
amb segons quines deficiències immenses,
que és un camp que s'hauria d'explotar,
però una barbaritat
i que estem totalment
al tercer món en aquest sentit.
No, i hi ha obres musicals també per fer,
no només de teatre.
Ara se m'acuden un parell
o tres de coses clàssiques
que estan escrites
per grans compositors
pensats per cantar nens,
que no és fàcil,
però que, bueno,
és un repte.
Bueno, parlava abans la Teresa
d'educar també els nens
amb aquella màgia, no?,
d'entres al teatre,
què et trobaràs i tal.
Doncs jo, com cada setmana,
us demano quins són els punts màgics
que heu viscut aquesta setmana.
Anècdotes.
Jo sé que l'altre dia
corrien gots de mosquatell.
Amb allò que feu,
que intenteu cuidar molt el públic,
els hi donàveu mosquatell.
Sí, sí que els hi donàveu mosquatell.
Sempre els hi donen alguna cosa o l'altra.
Sempre volem agrair el públic
per venir al teatre.
És una cosa.
Gràcies per anar al teatre.
Això és una cosa
que ho diu molt la gent de Trono
i que trobo que és una cosa
que hem d'estrenar.
Doncs nosaltres volem agrair
el públic que ve al teatre
i li agraïm, doncs,
amb aquests petits obsequis.
I si vols una anècdota,
doncs t'explicaré
que ahir entre pitos i flautes
vam estar fent
tres espectacles diferents.
O sigui, que pot suposar
que les corredisses
que vam haver de fer
van ser bastantes.
Sí, perquè teníem
un espectacle a fora.
Teníem una pila seca
que era l'àurea,
teníem un al metropòleg
que era el príncep Tralirum
i a la tarda teníem
les subtils paraules
de la clara Isabel Clara Simón.
I això vol dir, doncs,
anar amunt i avall
amb tot el material d'il·lumina.
O tenia la gent...
Bé, el material
de que hi ha llocs
que n'hi ha
i no cal portar-lo,
però hi ha llocs
que no n'hi ha
i s'ha de portar tot.
Això vol dir
que la gent que no...
No us va faltar res enlloc?
allò de dir
ostres, mira,
ens hem deixat això...
No ens va faltar res enlloc.
No.
Em feia una gent
superprevisuda.
Allà em feia
jo no va faltar res.
El que vam tenir
és una mínima
poca deferència
pel públic d'ahir
perquè tot just
encara estava la gent xerrant,
vam haver de desmuntar
de presó i corrents
l'escenari del magatzem
per començar a muntar
l'espectacle d'aquest dematí.
Sí, sí, sí.
La gent que encara
estava perllit xerrant
i comentant l'espectacle
alegrament
vam veure un munt de gent
amunt i avall
però aneu per allà fora
perquè no desmuntem.
Sí, sí, sí.
Va ser l'anècdota.
L'anècdota va ser
el poder arribar
al vespre
i agitar-se al llit
i descansar.
Teresa, tu en tens
una altra d'anècdota.
Jo en tinc una altra?
Sí?
No ho sé.
No, l'anècdota potser...
Ah, no he vist
que feies cara de...
No, no, és que estava pensant
quan deies
que ens va faltar
o que no.
En aquest cas,
jo al dematí
vaig haver de currer
personalment
perquè em vaig descuidar
una cosa de vestuari.
jo era al metropola
al dematí
i vaig haver de marxar
cap a casa corrents
i tornar a baixar
perquè...
Això passa molt, eh?
Sí, més...
No m'acostuma a passar
massa vegades
però...
Quan passa, te'n recordes, no?
Sí.
Llavors, no,
i un neguit sort
que hi vaig anar
amb bastant temps
i aleshores
vaig poder fer aquesta cosa.
Però això passa
en les millors cases, eh?
Això passa en les millors cases.
Un dia de goll de gom
n'anarà de bolos
i es deixa el barco.
Ui, no me'ls imagino improvisant, eh?
No, me'ls imagino improvisant.
doncs, Marc Jornet, Teresa Valls,
ens veiem la setmana que ve
que, a més,
segurament ens portareu protagonistes
per parlar-hi.
Bé, avancem, no?
Que vindrà el Sergi Xirinax
i el Conrat Setó
a parlar-nos més en profunditat
sobre les flors
de la Mercè Rodoreda.
Gràcies.
Fins la setmana que ve.
A vosaltres.
Revés.
Gràcies.
Bé.
hu