Quin que consisteix, per exemple, a la vostra música o a presentar-vos en principi i vosaltres, no?
Bueno, es un grupo de tres guitarras bajo batería.
Y vosaltres, la música.
El finançament Pascual Maragall.
El president de la Generalitat, Pascual Maragall, manté el seu compromís amb l'Estatut i el finançament que arriba a ser...
Quin que consisteix, per exemple, a la vostra música o a presentar-vos en principi i vosaltres, no?
Bueno, es un grupo de tres guitarras bajo batería.
El problema que tenen és que, com que el micro que tenen a l'escenari no se veig de res, doncs aquí els passa el mateix.
Ara està parlant el manager, per cert, que ha vingut al grup i el manager, això és professional, ja.
No, no, perquè és que si no...
És que som amics.
Clar, som persones que només tenim mans per tocar però no tenim cervell per parlar.
O sigui, heu dit...
Necessitem el manager.
Home, heu dit que feu servir tres guitarras, el qual ja indica...
N'hi ha un parell, fins i tot, que no tenen auriculars i no em senten, tu vas traduint, eh?
Doncs que heu sortit tres guitarras, el qual indica ja que... un estil de música.
Sí.
Bueno, un estil fonamentat, bàsicament, en la...
Guitarra.
En la guitarra.
Va ser que sí.
I això, en l'instrumental, no? I per això no cantem, no?
Tothom... Ahir mateix vam tocar a Tarragona, a la vaqueria, a les 11, i tothom al final del concert...
Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, però per què no canteu?
Per què no canteu?
I per què no canteu, de veritat?
Per què? Perquè no ho volem.
Feu un càsting, feu un càsting.
Busquem cantant per pupilla, no?
Segurament tindrem...
No, però és que no busquem...
No, que luego no acabemos, luego no acabemos una furgoneta.
És una qüestió d'espai. Cap de naltros té la desvergonya de cantar, perquè seria terrible, i tampoc volem afegir un altre.
I és un sou que tampoc és igual, no?
Perquè en tinc un cas tu, però...
Jo a la dutxa vaig fent proves, però després no em deixen.
No em deixen.
Porque no nos duchamos contigo y no tuvimos.
No et deixa el grup o el manager?
No, el grup, el manager...
Jo sí que en ducho un ventre.
El manager que busqui concert.
Bueno, parlem del manager.
Bueno, senyor manager, properament me sembla que Pupilla té concerts, no?
Sí, properament, properament.
Demà mateix, a Alacant, al Galopafest.
Aquí al costat d'Alacant.
Bueno, tres horetes, no?
Sí.
Sí, i seis.
I seis, també, no?
I seis, aquella tenemos que salir, entonces.
I per naltros, com us munteu?
Aneu amb els vostres cotxes?
O teniu una furgoneta?
No, no, llueu amb una furgoneta i cap allà.
Perquè un canigú s'ha comprat una furgo encara.
Però, bueno, amb la pasta que triguem dels bolos, ja...
Quant de temps?
Jo crec que en deu anys, potser.
Quant de temps com a grup porteu?
Portem set anys, ja.
Però hem fet diverses formacions.
La definitiva és tres anys?
No, sí.
Tio, jo porto cinc anys.
Ah, doncs cinc anys.
Però tu no n'és definitiva.
Quin contrato temporal.
Portem, sí, tres anys.
Estaria bé, si no sap greu, que parléssiu encarats al micròfon.
Ah, està bé, això.
Sí?
Sí, sí, sí.
Se sentirà millor.
Sí, que parlem tot amb el micròfon.
Es nota que no hi ha cantants al grup, no?
No, el que s'ha de dir és que són set anys,
i amb set anys no és que hagin fet aquest disc amb Becore i ja està.
I, per tant, no hem dit res de Becore, encara, no?
I el ritme que anem, ho dèiem.
Vale, o sigui, heu acabat de treure un disc que es diu Becore, no?
No, el disc que es diu Unos Olímpicos,
i la discogràfica és Becore, o sigui, la deitat Becore.
Discogràfica d'aquelles potentilles dins el vellos.
Sí, a nivell estatal és a les més importants.
Bé, sobretot de Hardcore és...
Com s'ha aconseguit, això?
Com heu fet aquest pas?
L'extorsió, amb mànexer.
No, amb mànexer no, perquè el disc és molt bo i ja està,
avui és així, senzill.
Ves, perquè si m'heu tancat les mànes, eh?
Sí, sí, perquè té molt de rojo.
Va ser donar-li al Jordi de Becore,
que és el que mou una mica la sopa,
i li va agradar, i va decidir apostar per ells i ja està.
Home, ja portem anyets i a poc a poc un va aprenent a tocar
i això al final t'ho valoren, no?
O sigui, ja portàvem dos discos editats per Slow Colored Records,
aquesta espècie de discogràfica...
Pròpia, més o menys.
Pròpia, més o menys.
Més o menys, no.
Més que menys, no.
I, bueno, era tota autoedició.
I que, bueno,
ara ens han donat l'oportunitat de treure un Becore,
perquè...
I crec que és un regal,
bueno, un regal,
ens ho mereixem,
collons,
que ja portem anys donant la vara
i aguantant sense cantar,
encara que la gent insisteixi,
té valor això de treure un disc i no cantar.
Està bé.
Potser és això la vostra característica principal,
que fa que s'enganxi la gent a nosaltres, no?
Clar.
Sí, perquè cadascú canta el que vol dir.
Llavors, hòstia, me'n vaig a veure aquell grup que puc cantar el que vull.
No, no sé.
O sigui, un veu el grup, no?,
i s'imagina la seva melodia cantant.
Sí.
Una pregunta que us volia fer,
¿altres noteu diferències, per exemple,
tocar a Lacan, tocar a Madrid,
o diferències entre públics, noteu?
Sí, ahir, per exemple, va ser molt soso.
Aquí a Tarragona...
És que, mira que som d'aquí,
bueno, nosaltres també som sosos, no?, en directe.
A Tarragona també som bastant estirados.
Sí.
A Barna també, sí.
Passa que aquí a Tarragona...
Estan bastant bé.
Passa que aquí a Tarragona, dic, ja us coneixen.
Estan fars.
Ja, ja, clar.
Heu trobat-los Pupille.
A més us heu dit Pupille, no?,
amb totes les lletres.
Pupille o Pupille?
Pupille, Pupille.
Pupille ve d'una pel·lícula homònima de Julio Medem.
Ja surt el David amb el cinema.
Home, és veritat que no em tocava a mi avui,
que ho explico una altra.
És que no para de parlar.
Joder, lo maneja todo.
En total, que hi havia dues vaques,
no es deia Pupille, l'altra Txargorri,
i Pupille se quedó.
Txargorri sonava malament.
A basc, sonava basc, no?
I clar, tampoc no.
No, i així té el doble joc,
el francès, la Pupilla, de Pupille.
Tot això, podem anar a França, per exemple.
I això que us preguntava l'Edu,
de la diferència entre els públics,
deieu que a Barcelona també són molt sucets.
Sí, són els ficadillos.
Jo crec que on millor,
l'experiència a Guitari,
al País Basc,
tenen allà,
sí que es mouen molt.
Responen, no?
Responen molt bé.
I després,
sobretot,
tipus de música una mica més hardcore,
i tot això.
I després hi ha una moguda
que està molt bé a Alacant,
a Sant Feliu de Codina,
a Sant Feliu de Guixols,
hi ha tota una moguda
que està molt bé.
A més,
normalment porten grups
de fora
molt bons.
Ara a Alacant
tocarem amb grups americans,
francesos,
festival que nosaltres som
els principians,
no?
I està bé.
O sigui,
que heu tocat
a festivals,
no?
També,
aquests dos com...
encara no ens han trucat
per venir càssim,
però suposo que l'any que ve,
no?
L'any que ve.
A mi no me mires.
És el festival...
És el festival,
són els festivals
que tindríeu referència,
de referència,
que us agradaria,
els escenaris
que us agradaria trepitjar?
No sé,
quins escenaris us agradaria?
Bé,
que en vinguin els Moway
de Taloners,
no?
Sí.
Home,
escenaris,
tots els que...
els ajuntaments
estan bé
perquè paguen bé.
Les festes dels pobles
i tot això.
Paguen bien,
però tard.
No,
però no,
no sé.
Viviu d'això?
No.
Estàs boig o què?
És una pregunta.
Empezamos a cobrir gastos ahora.
Ah,
a cobrir gastos.
Empezamos a cobrir gastos.
I a cobrir higados.
Si no sale un poco bien,
igual empezamos a sacar algún pillo.
Sí,
però...
No,
és difícil,
és això.
És complicat.
Si toques de festivals,
sí que guanyaries més diners,
però les sales,
els costa molt,
eh?
Has de pagar la furgoneta,
rompes una cuerda,
t'has de comprar otra,
pisas un cable,
t'has de comprar otro.
Al final no...
El bateria selecciona,
le tenemos que pagar el médico.
La fabricación...
O sigui,
tot i fer gairebé
cada cap de setmana
que teniu concert.
Sí,
ara sabem per un parell de mesos
que són bastant apretats
a partir d'aquí.
Bé,
què passa?
Ara parlo del disco,
però després supongo que pararan poco.
Sí,
també és estiu,
ja veurem.
Molt bé.
A nivell de...
Amb tants concerts que feu,
a nivell de sonorització,
porteu bojos els tècnics de so
amb tres guitarras?
Home,
el tècnic de so,
el tema tècnic de so,
tenim un amic
que quan pot venir,
bé,
ens fa una mica
el que ens va gravar.
És el que va gravar el disc,
sí.
Ibai,
ja ho està controlat.
Però com que moltes vegades
no pot venir,
doncs sí,
els tècnics,
els costa una mica més,
potser,
sonoritzar,
però depèn de les sales també.
Hi ha sales que hem vist de tot,
o sigui,
nosaltres no som gens estranys,
en realitat,
encara que ho pugui semblar,
perquè aquí no es fa
aquesta música molt,
però altres zones de Catalunya
sí que es fa,
sí que estan acostumats
a veure grups americans
i francesos
i canadencs
que són raríssims
i canyeros,
llavors,
depèn d'on vagis.
En què us ha canviat
això de gravar
per una discogràfica
com Becore?
En què us ha canviat?
Pues que llamas a una sala
a tocar
i t'hi diuen que sí,
i abans decían que no.
Clàssicament,
va bastant així.
Sí,
és més fàcil tocar ara.
Quan de dices Becore,
la gent ja...
També pel segell,
encara que un programador
no t'hagi escoltat,
només pel fet
de ser de la discogràfica,
ja s'imaginen
que hi ha una qualitat darrere.
És que porten 15 anys
aquesta discogràfica,
ja són anys.
I també el tema promoció.
la promoció que tenim ara
no la podíem tenir
en altres autoditant-nos.
Traiem els discos
i recuperàvem
el que invertia en i ja està.
Però no podíem fer
difusió de distribució,
promoció de cartells,
de revistes.
No em diguis
que us faran entrevistes
amb altres ràdios.
Sí,
ja ens n'han fet ja.
O s'havéis vendido,
eh?
Sí,
estamos vendidísimo.
ojalá a ver qué nos quiere comprar.
Ens hem retrobat amb els Pupille
amb motiu de l'edició
d'un treball discogràfic
Himnos Olímpicos
a través de la discogràfica
Becore.
Una cosa que ens estava dient
que els ha proporcionat
la possibilitat
de poder tocar
en diverses sales
per tot Espanya,
com si diguéssim.
Edu,
anem tancant l'entrevista.
Què més els hem de preguntar
amb aquesta gent?
Jo que soc una mica ignorant
i m'agradaria saber
de valtros,
teniu alguna manera,
alguna direcció web,
per exemple?
Sí,
bueno,
perdona.
Tenim la pàgina
de la discogràfica
que és
becoredisc.com
i després la pàgina del grup
que és
web,
web,
barra Pupille.
Barra Pupille.
Com m'has dit?
És
lowcoloured.com
barra Pupille.
O si busques Pupille
al Google,
sur el primer.
Ah, vale.
Voy a tener éxito,
¿no?
Voy a tener suerte.
Pum.
Ja és una premonició,
no?
A veure,
a veure.
la propera cita
és demà mateix a Lacan.
Què més ens queda?
Quin és el vol o estrella
que teniu per aquest estiu?
El que més il·lusió us fa?
L'estrella són tots,
una mica, eh?
Sí, sí.
Però perquè les estrelles
són d'altres,
exacte.
No, perquè hi havia ganes
de començar a tocar així,
llavors, clar,
cada vol és especial,
no?
I, bueno,
el dia,
demà a Lacan,
el dijous que ve
a la sala
Cidecar de Barcelona
presentant el disc
amb l'In Lucky Project,
que és una altra banda
de becore
que també ha dit a disc,
després tenim
el dissabte 14
el local
dels Torraires
a Montblanc,
bueno,
si vols t'ha dit
tota la llista.
No, digue'ns els que ens queden a prop,
mira, aquest de Montblanc
és interessant.
Doncs a prop,
que és el de Montblanc
i ja està.
I el de Barcelona.
I el de Barcelona, sí.
Dia 12.
També com a promoció
heu fet algun vídeo?
No,
vídeo musical?
Estem pensant-ho,
sí,
és una de les coses
que hem de fer ara
per promocionar-ho.
Es faltan les chapes,
les camisetes,
el vídeo
i los carteles.
I los carteles.
estem en el procés
de fer les coses.
Ara ens acabem
de fer les fotos
per promocionar,
encara que ja ha sortit
a alguns llocs
fotos horribles,
però bueno,
tenim fotos bones,
por ahí,
coses d'aquestes.
O sigui,
a poc a poc anirem,
el vídeo està plantejat ja.
I ara anar recollint
els articles
de la premsa especialitzada,
que això també us hi trobareu,
no?
Sí,
això és bonic.
Quan són bones,
sí.
De moment en teniu...
Normalment...
Normalment són bones.
de moment està bé,
ens estem sorprenent,
perquè hi ha més gent
de la que ens pensàvem
que els hi agrada,
això que fem.
I te trobes sorpreses.
I potser gent
que ja et coneixia,
però no ho podia manifestar,
ja ho manifesten,
no?
I està bé,
va sortint gent,
està molt bé.
Doncs anem tancant
aquesta entrevista
amb els Pupilles
justament amb la seva música.
Com es diu aquest tema?
Aquest es diu
No hi nadie.
És el número 5?
Sí.
No hi nadie.
No us podem preguntar
allò que sempre preguntem
a totes les entrevistes,
de què van les vostres lletres?
Doncs precisament,
com que no hi ha ningú cantant,
pues no hi nadie,
ni nada que decir.
Jo us veu,
però con una solista,
una veu femenina,
jo us hi veig,
però és que
ho passaria malament,
la pobra.
I això també és veritat.
Edu,
tanquem la secció
ja definitivament
amb la recomanació
d'un concert.
Sí,
doncs recomanem
avui divendres
Pachy and the Wilders
a la vaqueria,
és gratuït,
a les 10 de la nit,
i demà dissabte
a la suite
a l'Scum,
a les 10,
també gratuït.
Doncs així,
amb la música dels Pupille
tanquem l'un munt d'idees
d'avui.
Pupille,
moltes gràcies,
ja us seguirem la pista
i que us vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies.
Edu,
fins la setmana que ve.
Fins la setmana.
Adéu.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.