.
Mar, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ai, que te sento llunyeta avui.
Em senties de lluny, és que estic lluny.
Apropa't, apropa't, apropa't.
Bueno, vale, vale.
Si tens un munt de paperam avui.
És que tinc un munt de xuletes.
Entre la vista és el cor,
els papers que ja portes en si,
la carpeta aquesta enorme que t'has comprat.
Amb rodes, que ho has vist amb rodes?
Però que pedazo carpeta, com l'has pogut posar aquí sobre?
Perquè jo no l'he pujat jo.
Si veig i veig, estàs davant d'una muntanyeta de coses i darrere,
jo, que sóc la mare, que sóc...
Estic aquí, estic aquí, darrere de tot aquest paper cuixot.
M'agrada, tot això ho guardo, eh?
Tu et penses que no, sí.
No per l'interès, ho guardo perquè hi ha gent que quan frega
posa paper de diari, per no trepitjar.
Jo poso paper de revista.
I tu vas llegir, no?
Onda, mira, la curcuba, no sé què.
Ara ja sé per què aquest mal de coll que portaven aquests dies.
La tortícolis.
Explica'm una miqueta, de què parlarem?
Podrem fer cinc cèntims del que serà el microespai d'avui.
Podrem parlar, entre d'altres, dels mitjelins de l'Eat Harley.
Pum.
Saps com aquells de la notícia que quan diuen la notícia fan...
Pum, això.
Veus?
Parlarem de la Janet Jackson i de la seva filla secreta.
Pum.
Parlarem, com no, de la Kate Moss i les coses que li entren pel nas.
Pum.
Parlarem d'un llibre, un llibre que es diu Outing, i no et dic res més.
Pum.
Parlarem de la Victoria Beckham.
Pum, pum, pum, pum, pum, pum.
Però una traca, una traca, eh?
és l'Alène de l'Elton John i d'un munt de gent que fa anys.
Comencem?
Però no havíem dit que no perdíem mai més d'aquesta gent, de Gran Hermano?
No, no, de fet, a veure, he de ser sincera.
És un rumor perquè encara, a hores d'ara, en aquestes hores de divendres,
encara no puc saber si és cert o no és cert,
perquè primer he vingut aquí directe, ho sento, ahir vaig sortir de festa,
no vaig veure la televisió.
Què me dius?
No sé si això que et diré ara és cert o no.
A veure, veient com estan les televisions, tu diga-ho, dona.
Tot és cert.
Tot és cert.
I després ja comentarem una cosa que t'he de felicitar.
Digues, digues.
Ah, vale, perfecte.
De fet, ahir a la nit,
se suposa que es feia una emissió de Gran Hermano,
en el qual hi havia d'haver una expulsió.
En quina cadena?
Perquè no...
En una televisió que es diu Telecinco.
No ho vaig veure.
La qüestió és que, ja et dic,
jo tampoc no ho vaig veure perquè m'acabo d'aixecar fa poc per venir aquí,
ha sigut una nit molt llarga i ja t'ho explicaré.
No, dona, a mi m'agrada dormir.
I més, quan les noies s'alegren, les mañanas són tristes.
La qüestió és que hi havia un programa a punt per emetre en directe el dijous.
I resulta que els tècnics estan de vaga
i fan parons d'un parell d'hores cada torn, es veu.
I el torn que li tocava fer al torn de nit, diguéssim,
va decidir que el seu parant de dues hores seria just a l'horari de la Gran Hermano.
Què dius?
Això és el que va passar a dir?
No sé com està el món, perquè no sóc en aquest món, quasi avui,
però es veu que ahir no va haver Gran Hermano.
Què dius?
Cosa.
Amb màxima audiència.
Amb una teòrica monona expulsada.
Amb tot el mogollon que he portat fins ara.
En teoria el que faran serà passar a aquell programa d'ahir en aquesta nit.
I la pel·lícula que havien de fer avui es veu que la vam fer ahir.
No ho sé.
T'ho dic que no ho vaig veure.
I ho han canviat de puesto.
Vaig arribar tard i l'únic que vaig poder fer és que jo arribar a dir bona nit per a nit i a dormir.
Bona nit.
Tu també vas arribar tard.
Home, tard.
Jo és que ja era de dia.
Surto d'aquí que són dos quarts de deu.
Molt tard.
Molt tard.
És una miqueta tard.
La qüestió és que es veu que això, tot i ser una desgràcia entre cometes cultural,
li va donar una empenteta a la Mercedes Milà
perquè es veu que havia de recollir un premi Ondas.
Que es feia a Barcelona, crec, no?
Exacte.
Es feia a Barcelona.
Encara no hem vist fotos ni en vera.
És que això és calentet, calentet.
Sí, sí, sí.
Doncs clar, es veu que l'havien premiat.
És la cinquanta-dozena edició.
I li van donar un premi.
I es veu que com que no havia de rodar, perdona,
no havia d'emetre en directe a Gran Hermano,
doncs van anar a recollir el premi.
Veus?
Ni mal que per bien no venga.
Suposem i esperem que aquesta notícia sigui certa.
no ho diem així com em veu molt alta
perquè no tenim ni idea del que va passar a la nit.
Jo continuo dient-te.
Que després del que s'ha vist a la televisió,
darrerament, i t'estic parlant de...
Eh, Leonor?
Ai...
No, no, t'ho he de dir.
Amics de Tarragona Ràdio,
jo crec que l'única persona que confiava
a banda de doña Letizia...
Que ja ho devia saber.
Que ja ho sabia.
I que passa que no va dir res.
Muy punyetera.
Clar, se va callar, eh?
Home.
Ella no va dir res.
Que segur que ho sabia, eh?
i tenia el nom pensat de feia molt de temps.
Ja.
El que passa que va començar a dir-se
que només hi havia un nom, Sofia,
i de noms de nens hi havia molts.
Jo el que tinc molt clar...
Jo crec que estava pensant,
que veient la televisió,
jo crec, t'ho imagina't,
m'ha posat en el paper doña Letizia,
em fa un fart de riure de totes les coses
que s'han escrit i s'han dit
al voltant del seu embaràs.
Que ho diuen ara mateix.
Jo, abans fora de micròfon em deies,
et felicitaré perquè tu vas encertar...
Clar, ho vas encertar.
He de tornar a clarir, he de tornar a clarir,
i ho tornaré a dir davant de qui sigui.
No és que jo fos mèdium,
o que veient-li la cara o la panxa sabés el que era, no.
És que jo deia,
jo vull que sigui una nena només per tocar els nassos,
no perquè ho sabés per entelació,
ni perquè ho intuís.
Ella va dir, va,
rodolem el rodolí del tot, ja.
T'has sortit amb la teva.
Si he de reconèixer que una de les que ja et dic,
que no m'agrada parlar gairebé de la monarquia espanyola,
però una de les coses que sí m'ha fet moltíssima gràcia
és que es veu que no res,
o sigui, un minut i mig després del naixement d'aquesta nena,
d'Eleanor,
la Casa Reial,
no sé exactament si deu tenir una persona especialitzada en això,
en el món d'internet,
va decidir col·lapsar totes,
totes les pàgines possibles
amb la conjugació Eleanor,
Borbón, Infanta,
tot el que fos possible escriure
amb el nom d'Eleanor.
.com, .net, .es, etc.
No, no?
No va agafar aquest descans?
Aquí és on t'he enganxat.
O sigui, va enganxar tot el que fos possible
com a Infanta Eleanor de Borbón
o Eleanor de Borbón,
qualsevol altra conjugació que us pugui ocórrer,
menys Eleanor.es,
perquè es veu que fa un munt d'anys
que aquest condomini és d'una cantant espanyola
que es diu així i que es dedica a cantar,
em sembla, que no m'equivocaré,
Coplas.
Veus?
O sigui que...
Encara l'hi compraran.
Encara la faran fora d'internet
a poder fer servir aquell nom.
No, la faran fora d'Espanya perquè no estigui...
La qüestió és que avui en dia
si et dius Eleanor i ara pots obrir mai més al món
una pàgina amb aquest nom.
Veus?
Perquè estan totes ocupadíssimes.
Ara que jo volia fer-ho.
Ara que tu t'imagines l'afanyada d'aquell home
davant de l'ordinador suant,
xorros de tinta,
pensant i repensant
què potser li podia ocórrer a algú.
Quines combinacions podríem fer?
Perquè ningú pugui tenir un condomini amb aquell nom.
Perquè vegis, eh?
Perquè vegis com està la història.
I parlant d'internet, bé,
més que d'internet,
parlant de la història de mòbils
i també va arribar-li gairebé tots els periodistes
als pocs minuts d'haver nascut.
Doncs això,
que la família real,
que ja ha nascut la nena.
Però a través de la família real,
és a dir, es modernitzen.
Sí, sí, sí.
A través de la premsa del país,
tres missatges de mòbil
en els quals anaven dient primer
que el pare havia anat bé i que era una nena,
després que es deia Eleanor
i després l'hora en què el príncep es faria públic
com a papa d'aquesta xiqueta
i donaria la roda de premsa.
A Bemus Papa.
Ja ho tenim, ja ho tenim.
Hey, hey, hey, hey, hey,
macho, macho, macho, macho,
yeah, macho, macho,
això no va a parlar de Bemus Papa, eh?
No, no.
Això és una altra cosa diferent.
A veure, per què m'has demanat...
A veure, és que l'amant m'ha dit,
sobretot, especialment,
vull que em posis la del Macho Macho Man
de Village People.
Exacte.
Però no m'ha dit per què.
Normalment sempre m'ha dit,
posa'm aquesta per aquesta persona,
si ho podem parlar abans,
però avui no.
No, no hem tingut massa xarrega.
Perquè, a més a més, xiòntic,
posa'm aquesta cançó dels Village People
per parlar de Fernando Broquetar,
tu et quedes igual.
Sí, sí.
Qui és aquest senyor?
Espera, que t'ho pregunto.
Amb aquesta naturalitat.
Clar, vinga, com improvisat.
Sí, digues, digues.
Marc, qui és el Fernando Broquetar este?
Perdona?
El Fernando Broquetar.
Parles amb mi?
El de la Broquetas.
El de la Broquetas.
Sí.
Anda.
Doncs aquest senyor és una rica natural.
És un home que allò li va caure de la figuera
i va decidir escriure un llibre que es diu Oating.
Que bé que pronuncio el meu anglès a Cincinnati.
És una paraula que significa
sacar a alguien de l'armario en contra de su voluntad.
Que munt de gent, no?
Vale?
I dic, bueno, que llarg que és per...
I que gruixut podria ser el llibre.
Bé, doncs aquí, el llibre estic parlant.
Parlarem, entre cometes, d'algunes de les persones
en les quals aquest senyor encarnissadament parla...
Jo crec que és una manera molt fàcil de fer un llibre.
O sigui, tu no fas un llibre pensant una història,
no fas un llibre estudiant alguna cosa,
sinó que reculls el que la gent diu,
perquè si et rentes les mans...
Rumorologia total.
Exacte.
I escrius allà i pam pam 100, 200, 300 pàgines,
i més podríem escriure dels comentaris que la gent podria dir
o podria fer sobre gent.
I tinc tres.
Tres persones molt públiques d'aquest país
que surten en aquest llibre amb comentaris que la gent fa sobre ells.
Per exemple, parlarem de Rafael.
Diu que és conegut per tots...
Té una miqueta, té un remelat.
...pels seus evidents signes i els seus ademans,
per les seves poses, per la seva manera de caminar,
damunt d'un escenari i fora, també.
Sí, sí.
Parlem de Miguel Bosé.
Diu poc més que inclús que el bal es pitja fora
i van tancar la porta perquè no tornes a entrar.
d'ell.
Què dius, de l'almari?
Diu així.
que es tira enrere quan el posen entre l'espada, entre l'espada i la paret.
sempre que parlen de sexualitat amb el senyor Miguel Bosé,
doncs es queda així com una mica frutant en l'aire.
No et dirà mai ni si sí ni si no,
perquè al fil del cap...
Si no és Coca-Cola ni és limonà.
Exacte.
A total, tampoc no és una cosa que ens vulgui interessar.
I després, això sí que et toca de prop,
parla i s'encarnissa amb el senyor Alejandro Sant.
Què dius?
L'Alejandro Sant, després d'haver tingut la seva Manuelita,
d'haver estar casat amb el Heidi Mitchell...
Bé, diu que...
I llegeixo textualment.
Aunque no hay indicios evidentes de que sea homosexual,
se pensó que sí lo era.
Aunque en un principio le gustase jugar con su ambigüedad.
És a dir, en principi, i tots hem de reconèixer,
que era asexual total.
Sí, a principi, a principi.
El senyor Alejandro Sant era totalment asexual.
Ni nòvies, ni nòvios, ni res.
A veure, és com si escoltes una cançó de Rosana.
Sí, tenia nòvia.
En cap moment parla ni de dones ni d'homes.
Parla simplement d'amor.
Però sí que tenia nòvia.
Què sabràs?
Sí, i tenia una nòvia.
El que passa és que va tallar
perquè a aquesta nòvia li començava a agradar molt
això de sortir a les revistes.
I a ell, que no li agrada aquesta història,
le va dir...
Això ho diu ella, que s'ha llegit la seva biografia.
No t'ho diré perquè és una cantant també coneguda.
Bueno, no passa res.
La qüestió és que aquest senyor,
i jo des d'aquí no sé si el vull aplaudir o el vull agudir,
ja que...
Alejandro.
Mira ell, mira ell.
Va, et deixaré que em poses la seva cançó
quan acabem de dir-te això.
Mira, ja està, te la poso ja.
Ja me la poso a la fons.
No te la trepitjo.
Perquè et diré que a mi em sembla realment,
i ho he de reconèixer,
patètic.
Patètic que tu escriguis un llibre...
D'aquest home, no?
Exacte.
Que escriguis un llibre sense donar la cara per res,
posant el dit a la llaga de moltíssima gent,
explicant coses amb les que després...
I fent mal, depèn de com.
Exacte.
Tu rentes les mans com dient
Esto es lo he leído.
Esto está publicado en tal revista.
Que covard, no?
És molt covard.
Sí senyora, sí senyora.
Abans de res, donem la cara.
I tenint en compte que després
lo que le caigui a la mà serà per ell,
no per la revista que va publicar allò en el seu moment.
Que sé yo...
Pero miente, ni aunque sea.
Dime que algo queda entre nosotros dos,
que en tu habitación nunca sale el sol,
que existe el tiempo ni el dolor.
Llévame si quieres a perder a ningún destino,
sin ningún porqué.
Ya lo sé, mi corazón que no ve,
es corazón que no siente,
corazón que te miente, amor.
Pero sabes que lo más profundo de mi alma
sigue aquel dolor por creer en ti,
que fue de la ilusión y de lo bello que es vivir.
¿Para qué me curaste cuando estaba yo soy?
Veus, pobre chiquet?
Pobre per què?
Coraçón partío.
Home.
Bueno, estàs amb mi o no?
En cap moment parla de cap sexe?
Simplement parla d'amor.
A veure, a veure, a veure si ve a dir.
A veure si ve a dir.
Què la podem sentir?
No caldrà sentir-la sencera.
Tenim moltes més notícies i molt poc temps.
Vinga, anem-hi, anem-hi.
Ai, ella.
Me la deixes cantar la meva versió?
Si em deixes ballar, sí.
Vinga.
No, és apreta woman.
Apreta woman.
Genial.
De fet, sí que apreta.
Apreta la faixa de cama llarga i collau que hauria de portar aquesta xiqueta.
I no perquè jo ho digui.
No, no, no.
És que ho diu ella.
Parlem de l'Elith Harley.
Aquesta xiqueta que se la coneix mundialment per ser la ex,
ex, perquè és que no ha fet res més des que va ser ex,
excepte intentar casar-se, tenir un fill i aquestes coses,
assegura ara mateix que mai més tornarà a posar-se un biquini.
És que no em foto perquè dic, Déu meu senyor, si tingués el meu cos...
Ai, si... Ai, ai, ai.
No em feu parlar.
No em feu parlar que em surten les paraulotes.
La qüestió és que aquesta senyora diu que la vida que porta,
la falta d'exercici, el menjar ràpid que fa, el va i vent, el criu,
ha fet estragos al seu cos i que no creu...
¿Quieres que él tiene un problema o que él es el problema?
No, no, ella, ella, ella.
No, no et confonguis.
Ha decidit que mai...
No el biquini el que té un problema.
No, no, no. El problema el té ella i deu ser psicològic.
Perquè diu que no sortirà mai més en una revista en biquini si no és
que abans fan servir una mica de Photoshop i li retallen
i li excursen i li posen a puesto.
I tu dius, xata, una persona que es dedica o que viu de la seva imatge,
el mínim que pots fer és cuidar-la.
I de totes maneres, que si tu tens astries o tens cel·lulitis
o tens una mica de flotador d'allò que es diu,
doncs tota que no passa res.
Que és que el 80% de les persones d'aquest món
no tenen un cos perfecte.
I a més a més...
No se puede estar sin él.
Justament sense el Michelin.
Què seria tota aquella gent que va a la platja?
Sense el Michelin s'ofegaríem tots.
Clar, clar.
My love is blind, can't you see my desire?
That's the way love goes.
Què li passa a la Janet?
Parlem d'un altre cos perfecte.
Janet Jackson, aquella senyora que li agrada anar a ensenyar mugrons,
i jo des d'aquí l'aplaudeixo,
ha sortit com a trompicons per negar
que ella tingui una filla secreta de 18 anys.
Es veu que hi ha una senyora o un senyor,
no sé exactament,
que va en una entrevista en una revista allò en plan
dame tanto i t'explicaré,
va dir que, en una emissora de ràdio neoyorquina,
va dir que la cantant havia sigut mare
durant l'època en què va estar casada
amb un germà d'aquesta persona.
I afirma que aquesta persona i la família de Jackson
van fer un pacte
per la qual mai es revelaria públicament
l'existència de René,
que és el nom d'aquesta filla,
suposadament, de 18 anys,
de la Janet Jackson.
Mira que han trigat, eh?
Jo no sé si és que ara
a la majoria d'edat li volen fer
una puesta de largo,
una festa, una cosa,
i han de pagar el vestit i la tarta
i aquestes coses.
Això ha de sortir d'algun lloc, dona,
això ha de sortir d'algun lloc.
Perquè, no sé,
trobo que potser ara que Janet Jackson,
no sé si despega o no amb el tema musical,
però la família de Jackson
no està passant un bon moment
i potser això no l'acaba d'ajudar.
Si el que volia era rascar una mica de pasta,
en aquest cas potser estan agafant hores baixes
en aquesta família.
Doncs hauria estat millor
que s'haguessin fixat en una altra
i potser mira,
padre de conveniencia, hijo,
que també sortirà, eh?
Mira que n'hi ha, eh?
Si la Janet Jackson
és mare d'una nena de 18 anys,
què?
Ostres, no,
però estava pensant quan la va tenir.
És igual quan la va tenir.
No, però la Janet Jackson és joveneta,
o sigui, tampoc és molt gran.
A veure, un moment,
depèn del que sigui per tu joveneta.
Home, tu i jo estem a la mateixa
gairebé edat que la Janet.
Som jovenetes.
Jovenetes.
Jovenetes, no.
Som joves.
Som pipiolillas.
Yeah, yeah.
¿Qué me está diciendo?
No.
Home, sexy, sexy sí que ho és.
Ja penses aparèixer a les fotografies,
molt guapa i tal.
Estaves parlant de mi.
També, eh?
No.
Mira que m'ho arreglo.
També, eh, Mar?
Estic parlant de tu.
És que no m'ha deixat acabar la frase.
Perdona.
T'estic...
Això que surt molt guapa a les fotos.
Gràcies.
A més, pot veure per aquí per la ràdio
del dia del sopar,
que encara guardem i memoritzem aquell dia.
Per cremar-les.
En Sant Joan.
Vinga, ara, en sèrio.
Parlem de...
En sèrio, parlem de la Mar.
La Mar és veritat.
Parlem de la Kate Moss.
Qui és aquesta?
La Kate Moss era una model...
Era.
Multi, multi...
Com ho diria?
Reclamada.
Multi, multi, reclamada.
Que ara està, doncs, realment,
més en hores baixes que la filla,
aquesta de la Janet Jackson.
Ostres.
El Daily Mirror va secar...
Va secar.
Va secar.
Va secar.
Va treure aquella...
és que llegeixo en castellà i tradueixo literalment.
Va treure aquella portada de la Kate Moss consumint allà una mica violent.
Bé, això va obligar que la Kate Moss s'internes en una clínica a Arizona, als Estats Units.
es veu que és una clínica molt refutada.
No sé si és per aquells que n'hi ha molts o perquè hi ha bons metges.
No et sé dir per què.
Jo crec que una miqueta de tot, no?
De tot, no?
De la conjugació de tot això.
Bé, doncs, es desconeix si ella ha rebut l'alta mèdica
o si, decididament, ha abandonat la clínica
perquè ja està fins als nassos, està per allà.
La qüestió és que la portaveu de l'agència Storm,
que és per a què ella treballa,
és l'encarregada de representar els interessos de la Kate Moss,
diu que ella té un estat d'ànim excel·lent
i que està desitjant tornar a la feina.
Una recomanació per a la Kate Moss.
Ja sabes dónde está.
Bé, afronta el problema. Lucha.
Gana!
Veus?
Què diu al final? Toma?
Gana.
Ah, gana.
Ha tirat cap endavant.
Ha tirat cap endavant, aquesta dona.
Jo crec que sí.
Ens ha demostrat que...
Que es pot equivocar, però que pot tornar a reprendre el camí.
Ah, exacte.
Però que de savis és rectificar.
I tant.
I parlant, no sé si de savis, però el senyor Elton John també és notícia.
Home, de fet, molt bona.
Molt bona.
Molt bona, molt bona.
Ja fa 13 anys que Elton John va fundar arrel de l'amor...
Me pica aquí.
Sí, me pica i m'arrasco.
Rasca, rasca.
Que se sentia, perdó.
Arrel de l'amor d'un amic, el Elton John AIDS Foundation,
és a dir, una fundació en honor a un amic que va morir de la sida.
De la sida.
Exacte.
Un any fa una festa, una gala, amb un elevat preu d'entrada que aglutina a la major part...
A la crem de la crem, no?
De la crem de la crem i del friqui friquent.
O sigui, de tot.
De tot.
Van poder veure, entre d'altres, jo no perquè no hi era.
Et sabia que m'ho anaves a preguntar.
Jo no perquè no hi era.
I et vaig dir que vaig sortir de festa ahir, però no vaig anar a aquesta festa.
Però només, no?
Hi havia, perquè no vaig voler, hi havia el Richard Gere,
i si no, no arribava a temps aquí.
Si vaig a la festa, aquí no arribo.
I per què no m'has avisat?
I podíem fer-ho a través de...
Telefónica.
A través d'interlencs.
Ai, Déu meu senyor.
No hi vaig pensar.
La propera ja ho veuràs.
Vinga.
La Carolina Curcova.
Ah, hi era.
Hi era.
I sola.
Sola.
El Karl Lagerfeld també hi era.
Qui és aquest?
Qui és el Karl Lagerfeld?
Ah, que et giro la cara.
Qui és el Karl Lagerfeld?
El dissenyador.
Ai, perdona.
Ai, és que ja està tan bussada.
Ai, Déu meu senyor.
El Karl Lagerfeld.
Bueno, la festa va ser a Nova York.
Ja et dic que si anava, no donava temps d'arribar.
No va ser a Londres.
No, no, va ser a Nova York.
Llàstima, llàstima.
I jo crec que ens donarà molt de si.
Perquè aquest tipus de festa, a veure, solen ser unes festes molt recatades.
La gent hi va amb molta bona voluntat.
És un acte social, honorífic i de molt bon veure.
Però sempre hi ha aquell forat a la mitja,
sempre hi ha aquella gent que ha hagut dos xupitos de més.
I jo crec, no crec, no.
De fet, espero poder veure fotografies d'aquella festa però de l'interior.
No de la gent quan entrava, sinó de quan sortia.
I parlant de festa, que no estava per aquí una de les seves?
De les seves què?
Una de les seves grans amigues de l'Alton John,
la propera protagonista de la jornada.
No volia parlar d'ella.
De fet, és que havia passat la pàgina i havia llançat el guió.
L'he de tornar a agafar.
Agafa, agafa, agafa. Comenta, comenta.
Bé, doncs, parlem-ne. Es diu Victoria Beckham.
Que tonta soy.
Sí, sí, sí.
I ja és hora que ho vagis reconeixent i assumint.
¿Cómo, cómo, cómo, cómo has dicho, Victoria?
Oh, oh.
Victoria, Victoria, Victoria.
Oh, quin mal.
És que fa mal.
Oh, oh.
Vale, vale, sinó que es pot malinterpretar.
Sí, també és veritat.
Bé, Victoria Beckham, torna a ser notícia.
Aquests dies que es veu que s'avorria per Madrid,
se'n va anar als Estats Units.
Ella, ella, perquè s'avorria, així de clar.
I va anar a veure la seva amiga, la Katie Holmes.
Jo no sé si és que la coneixia d'abans,
o des que és dona i nòvia i futura mare del fill de Tom Cruise.
Ara són molt, molt, molt amigues.
Veus que podia haver anat al retiro.
Super, super amigues.
Podria haver anat a donar un tomet pel retiro,
agafa un avió, pobra i marejala,
per dir-ho que recordem els rumors,
que podria ser òbviament estar embarassada.
Doncs bé, no només es rumoreja del seu quart embaràs,
sinó que, és cert, la senyora Katie Holmes
li va regalar un llibre
que és com una mena d'iniciació
a la doctrina de l'Iglésia de la Cienciologia.
Qui diu? Un altre.
Es diu el llibre
Assistència per a Enfermedades i Herides.
Es veu que la senyora Victoria
va demostrar molt interessada.
No sé si és perquè realment hi creu
en el que aquella Iglésia
a doctrina,
sinó, possiblement,
perquè tots els fidels
d'aquella mena de religió,
diguem, entre cometes,
són multi-muchi-millonarios.
Sí, jo crec que
muchi-muchi-muchi-muchi.
Que jo també m'apuntaria,
si tinguessis més, eh?
Jo no sé.
Sí, sí.
Perdonar-me pel sac,
més que una altra cosa.
Però tu saps que en aquesta Iglésia
es queda un tant percent del que recaudis
durant tot l'any?
No, per això m'ha dit que jo
em veurien per allà passejar,
però ja està.
Però no agafarien un duro.
Home, home.
Amb el que costa de gastar
i el que costa de guanyar.
Bueno, felicitem a gent.
Anem-hi.
Hem de felicitar
els senyors Dolce Gabbana
perquè fa 20 anys
que van pel món
per les passarel·les
ensenyant-nos els millors drapets del món.
Vinga, felicitats.
Vinga, entre altres coses.
la senyora Doña Sofía.
L'abuelita.
O sigui, que ahir va ser el seu aniversari.
Exacte.
67 anyets i àvia
per no sé quantes vegades ja.
Molt ben portats, eh?
És molt àvia.
Sí, sí, sí.
Aviíssima.
És molt àvia, sí.
La Rosario Flores, 41,
embarassada ja,
una cosa amb bon apunt deu estar, eh?
I guapa, guapa, que es veu, eh?
Molt guapa.
El Matthew McConaughey,
no sé si ho he dit bé,
però no ho tornaré a repetir,
en fa 36.
El marit de la P.
No, nòvio, company,
o com sigui.
Com vulguis dir-li.
és vestit realment rastrero
en un garden comprant torretes.
Veus?
Que putre, que putre.
Que si el veus,
que si el veus,
passa pel costat i no el coneixes.
Tu dius,
que necessitem de gent.
Si arribes a veure la foto,
dius, a veure,
cadascú té dret a anar com vulgui.
Sí, sí, i tant.
Però d'aquella manera, no.
Aquella manerota.
Aquella manerota, no.
El Luis Figo.
Luis Figo, 33,
ben portadets, eh?
Molt bé, molt bé.
L'Aitana Sánchez Gijón,
una actriu de cap a peus, 37.
M'acaba molt bé, aquesta xiqueta.
A mi també.
Molt, molt sensata.
Sí.
La Paula Dominguin, 45,
també molt ben portats,
massa prima pel meu gust,
però bueno, i també se li pot parlar.
Ja s'engrèixerà, no?
També s'engrèixerà.
Aaron Guerrero,
saps qui és aquest senyor?
No.
Un nen que era el fill de mèdico de família.
Qui dius?
Ja ha crescut?
19 anys.
Mira si ha crescut,
que ara el tenia bigoti i tot.
En 19 anys se deu afaitar cada dia i nit,
dos cops al dia.
Després tenim l'aranxa de Benito.
No riguis,
perquè m'entretens i jo em distric.
Digue, digue.
L'aranxa de Benito,
que només me'n queden dos,
deixeu-m'ho acabar,
en fa 36.
I sense guti, eh?
Estan barallats?
Teòricament no...
Ai, ai, ai, Sílvia,
no aixequis el liebre.
No, que no, que ja...
Ai, Déu meu senyor.
I l'última.
L'última.
Feia molt que no parlàvem d'ella.
Però molt.
Fa 32 anys.
I es diu...
Me estás diciendo que estoy yo?
Eres tu.
Me estás diciendo?
Eres tu.
Esto no me lo dices a mí en la calle, eh?
Te lo digo en la calle ahora mismo.
No, ¿por qué?
Tiene un ping-pong.
Estéban.
32 anys.
Doncs marxem, Marc.
Ui, la Núria ens fotrà fora avui, eh?
Avui no m'estranya.
No m'estranya.
Jo crec que ens ha de fotrà fora cada dia,
si no, no marxem i amb aigua calenta.
Torneu la setmana vinent?
Oh, quina bonica aquesta que ens ho has posat per fons.
Com han dit que anava a fer coses del temps, no?
No sabem quin temps farà.
Jo de fet no sé ni quin temps fa avui.
El dissabte i el domenatge diuen que bo, eh?
Bueno, demà demà ha passat.
Sí.
Ja va bé, cap de setmana.
De totes maneres, molt bon cap de setmana.
I fins la setmana vinent.
I tant.
Adéu-siau.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Cangliart.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Búrrame en tu silencio cuando me veas llegar.
Hoy voy a verte de nuevo, voy a alegrar tu tristeza.
Vamos a hacer una fiesta pa' que este amor crezca más.
Tengo una frase colgada entre mi boca y mi almohada que me desnuda ante ti.
Tengo una playa y un pueblo que me acompañan de noche cuando no estás junto a mí.
Tengo una mañana constante y un acuarela esperando verte pintado de azul.
Tengo tu amor y tu suerte y un caminito en fin.