El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi.
Aquest cap de setmana passada es va celebrar els tres tombs a Sant Antoni aquí a la ciutat de Tarragona
i mira, amb aquest excusa amb l'avi, aquesta setmana estarem parlant sobre els diferents carruatges
quan a Tarragona s'anava amb carro, amb cavall.
Avi, bona tarda de nou.
Bona tarda.
Escolti, els carrers devien estar fets un desastre, eh?, en època de cavalls.
No, perquè hi havia els que escombraven i cada lloc hi havia...
Estava net a Tarragona, eh?, perquè la gent no embrutaven tant tampoc.
Tenien, a més, de civisme i doncs no embrutaven tant perquè llavors passaven els carros de la brossa,
que era un carro amb unes tapes al damunt i tocava la trompeta quan venia l'escombraire amb el carro
i la gent baixaven les bosses o el que sigui i ho tiraven allà, vull dir,
hi havia una miqueta de convivència amb això, saps?
I ahir et parlava d'aquest carro dels gossos i, clar, què passava?
Quan la gent veien que aquest home, que de renom li deien fart de fasols,
que molta gent ho duren...
Com, com?
Fart de fasols.
Fart de fasols?
Recordem que és un home, un llacer, no?, que es dedicava a agafar amb un llaç els gossos...
Me sap greu per la família, però era el renom que tenia, no?
I per què? Fart de fasols, que era grassató?
Sí, grassató, i això, saps?
Que bo.
I el bonic és que llavors, clar, passa moltes coses, que a vegades diem,
oh, no sé per què no es fa això, i quan se fa, doncs ve la protesta.
Molta gent, quan venen un gos que venia aquest home, l'espantaven, el feien marxar.
Això seria com a greu?
I altres no, altres vinga.
I alguna vegada el serrallo, que llavors la mar tocava més a prop de la costa, no era tan fons, no?
Una vegada van agafar el carro que hi van tirar a l'aigua, saps?
Sempre són els dolents de la pel·lícula i dels dibuixos animats els llacers, eh?
No agrada, però clar, és un servei públic.
Però clar, és el que diem, després ens queixem que si els gossos...
Com ara, ens queixem si els gossos embruten, si no embruten,
i llavors te sap greu segons el què.
Vull dir que sempre anem contra les normes aquelles.
Això amb els gossos, però i els gats?
La para alta està plena, plena, plena de gats, la para alta i el que és el port, també.
Els gats sempre hi han sigut i no els han agafat mai, diguéssim.
No, no, perquè abans de gats potser n'hi havia tants.
I la gent, si tenien algun gat, tenien ells a casa seva, el mimaven, posaven un llacet...
I aquests farestecs tampoc no molestaven, no?, perquè anaven a la seva.
No, no, no, no.
Llavors, clar, parlant així de carros, llavors hi havia uns que feien com de recader.
Hi havia un al part alta que li deien...
Tenia un catxet, un carro de remular, al costat amb el sars i amb el espar, del que sigui,
i aquest feia recados, petits recados, i deien...
Tenia carro propi i llavors l'utilitzaven.
Sí, sí, i deia, jo soy, donde me llaman boi, tenia un d'allò, saps?
Sí, algú l'haurà de recordar, no?, perquè era molt simpàtic i molt d'això, eh?, una família bé i d'això.
Llavors, clar, llavors hi havia altres tipus de carros.
Per exemple, hi havia unes agències, que així com ara hi ha agències de transport...
De lloguer de vehicles, no?
De lloguer i d'aixòs.
Llavors hi havia unes agències que amb els carros, carros grans, o un parxerón, un carro, un cavall maco,
doncs aquests se'n cuidaven, inclús anaven a l'estació,
perquè llavors, clar, el tren portava les mercancies i feien també, o portaven a les cases.
Entens com vull dir?
I llavors, clar, hi havia aquests carros que se'n cuidaven, inclús de traslladar mobles, coses d'aquests.
Hi ha uns carros, hi ha unes agències, per cert, que hi havia dos de molt fortes que sempre es barallaven.
Sempre el port...
Dos empreses d'aquestes...
Sí, sí, a l'estació sempre es discutien, saps, coses d'això, saps?
Uns carros macos, grans, i clar, feien agències, el contractaven, inclús per el tractat de mobles,
per fin, per coses que d'aquí estàs.
Llavors, també hi havia uns altres carros que eren els que transportaven les botes dels magasjems de vi al port.
I aquests carros eren, que hi passaven amb unes cadenes, posaven la bota allà dintre,
i llavors fluixa. Llavors, amb un torn, pujaven les cadenes aquestes i la bota pujava i no tocava a terra.
Com fent de crua?
Sí, pujava.
I per què no podia tocar a terra?
Home, perquè llavors arrossegaria amb el carro.
O sigui que el carro, a més de carregar-los per dalt, la bota, una bota grossa,
a més de carregar-los per dalt, doncs a terra, posaven com si fossin una cadena,
que ja et portava el carro sota la bota, fluixa, i llavors allò tenia com un torn,
i anava pujant, pujant, pujant la cadena, i llavors la bota ja de terra ja pujava,
i llavors ja no tocava a terra, llavors el carro portava la bota fins al d'allò.
Per cert que era curiós, perquè hi havia un d'aquests carros,
que llavors aquests magasjems de vi sempre tenien un porró
per convidar el que passava, els carreters quan passaven, i el que sigui.
Hi havia un cavall que aquest, davant de casa Moller, ell ja es parava.
Es veu que ell ja, quan arribava a ell, es parava,
perquè sabia que el carreter entrava a fer el traguet de vi.
O sigui que era curiós amb els cavalls, perquè després hi havia aquests carros i això, no?
Després també és curiós això, els cavalls, després ja parlem dels carros,
perquè llavors a la plaça dels infants, encara hi és,
hi ha un aborador o aborador, com us diuen, no sé com s'hi veig ben bé,
per veure aigua, perquè els cavalls beguin.
I darrere al mercat, darrere al mercat també n'hi havia un,
també crec que era molt interessant, perquè clar,
tots els carros que anaven al mercat, els pagès, el que sigui,
els cavalls anaven a veure.
I aquest ara es va treure d'allí, quan es va treure,
és el que està a trossos més petit davant de l'imperi romà,
allà davant de la muralla.
Saps que n'hi ha un de petit allà, com un aborador petit,
amb un adorro, doncs aquest és el que havia gros allà, reduït.
Mira, a dues hores ens hi fixaran.
Sí, i aquest que ja havia aquí darrere del mercat era curiós,
perquè es prestava a bromes,
perquè llavors a cada quatre, els quatre cantons que tenia,
sortia com una espècie de xorro que anava a dintre.
I llavors agafaves algun noi que no ho sabia,
i dèiem, apretem, tapem-ho.
I clar, tapaves i no sortien els xorros.
Però llavors fem senyal, i llavors...
Traieu el dit.
Traieu el dit, i aquell xorro anava a parar a l'altre per la força que tenia, saps?
Coses, mira, de joves i de...
Molt bé.
Després els cavalls també eren curiós,
perquè hi havia cavalls que quan bevien aigua,
havien de xiular.
O sigui, mentre bevien, el pagès o el carreté o el que sigui,
xiulava i el cavall bevia més tranquil.
En canvi, hi havia alguns que només que hi hagués una palleta o una brosseta,
i ja no volien.
Ja no volien.
Eren més i veritat.
Són d'aquelles coses que, ara vas veient-ho i pensant-ho,
dius, coi, com és?
Com era això?
No hi és veritat.
Es veu que el cavall també és un animal molt fi, molt sensible.
Doncs demà seguim parlant sobre cavalls i carruatges.
Gràcies, avi!