Música
Quan passen dos minuts i pocs segons de dos quarts de nou del vespre, comença el No en vinguis amb històries, el programa dedicat a la divulgació històrica, o com a mínim això és el que intentem des d'aquí, des de Tarragona Ràdio.
I encara que sembla que vagi una mica accelerat, no m'oblidaré de presentar el meu company com altres setmanes.
Avui va com una moto, senyor Jardim.
Com una moto, com una moto, ja t'explicaré jo tu.
Tenim molta feina avui, no?
Tenim molta feina, molts continguts, tots ells molt interessants, i a més a més, també dic que aquesta fantàstica nau, anomenada No en vinguis amb històries, està pilotada avui per la Núria Cartanyà,
i també hem de felicitar a la que a vegades està el nostre pilot, la Sílvia García.
Sílvia, si ens estàs escoltant, felicitats, ja saps per què.
Hola, Manel.
Hola, Jordi.
Anem pel sumari.
Vinga.
No en vinguis amb històries, aquesta setmana.
Ai, ai, ai. Com sempre, carregats amb efemèrides, el nostre monogràfic avui, que porta per títol, el mini monogràfic, perquè en 10 minuts no hi ha temps per molt més,
la dona al món clàssic, les curiositats de la història relacionades amb els peus i les sabates,
tres notícies, entre elles també les exposicions més interessants properes a casa nostra,
després la nostra història, que ens parlarà el Manel sobre la pedrera romana del mèdol,
i després, doncs, tots cap a casa.
Efemèrides.
Avui, per començar les efemèrides, parlarem de la mort d'un personatge,
que no sé si us sonarà, però que va tindre molta importància en la creació del moviment anarquista.
L'1 de febrer de l'any 1876 moria el senyor Mikhail Aleksandrovich Bakunin.
Fill d'una família de terratinents liberals,
als 25 anys va anar a Moscú per estudiar la filosofia de Fitcher de Hegel.
A Berlín, l'any 1840, en contacte amb l'esquerra hegeliana,
influït per Feuerbach, va forjar les bases del seu pensament revolucionari.
Del 1842 al 1849 va viatjar per Suïssa, Bèlgica i Alemanya,
i va estar en contacte amb Proudhon, Marx i els principals revolucionaris de l'època.
Va participar en la Revolució Europea del 1848,
i va ser al segon congrés de la Lliga Pau i Llibertat, l'any 1868,
on va proposar el seu programa socialista,
els punts principals del qual foren la destrucció dels estats nacionals,
substituïts per federacions de lliures associacions agrícoles i industrials,
abolició de les classes, igualtat de sexes,
abolició de l'herència i organització dels obres fora dels partits polítics.
Dins la primera internacional, polaritzar l'oposició a Marx,
del qual dissentia principalment en allò que concerneix a la creació d'un partit obrer
i el paper revolucionari del proletariat industrial.
Al cinquè congrés de la Internacional a l'AIA, el 1872,
els vacunistes van ser expulsats de l'organització,
iniciarien els seus propis congressos.
Vacunin es va retirar dos anys després de la vida política
i, com diem, va morir 1 de febrer de l'any 1876.
I també 1 de febrer de l'any 1979,
el xar de Pèrsia, Reza Pala...
Pala...
Pala Levi.
Pala Levi.
Pala Levi, sí.
Fugia del seu país, l'actual Iran, davant la revolució islàmica.
Encara que el moviment revolucionari es va gestar durant els anys 50,
no va ser fins l'any 1977,
quan va estar en condicions de derrotar el xar,
quan una gran aliança entre obrers,
industrials, pagèsos, classes marginals i intel·lectuals es va afiançar.
Al principi, la repressió de l'exèrcit fó brutal,
però aviat aquest es va descomposar sota la pressió popular.
El líder d'aquesta oposició, el règim dictatorial del xar,
no era un altre que l'ayatolà Khomeini.
Amb la seva arribada al poder,
pretenia no sols la recuperació de la banca i del petroli,
malvenuts pel xar a empreses occidentals,
també voler imposar la cultura i la religió més tradicionals.
Bé, la literatura grega està plena d'heroïnes
que simbolitzen diferents qualitats.
La rebel·lió davant la injustícia es veu representada en Antígona
que, desobeïnt ordres i desafiant fins i tot la pena de mort,
va enterrar el seu germà Orestes.
La fidelitat conjugal, en Penélope,
la fidel esposa d'Ulisses,
que durant més de 20 anys va esperar el seu retorn.
L'amor conjugal, en Alcestis,
que ofereix la seva vida per salvar-la del seu espòs, etc.
Això no obstant, la situació de la dona en la vida real era molt diferent,
encara que no era igual, o exactament igual, a totes les polis.
I d'aquesta manera ens hem volgut fer una petita aproximació
a diferents polis o diferents indrets geogràfics en el món clàssic
i quina era la visió o quina era la situació real de les dones.
Comencem per Esparta.
Els espartans sabem que criticaven a l'ISURC,
un legislador espartà, perquè no havia sabut dominar les dones
a causa de l'excessiva llibertat que, segons ells, gaudien.
Les noies espartanes practicaven exercicis gimnàstics
i, igual que els nois,
eren les úniques de tot Grècia
que podien assistir als Jocs Olímpics.
A les festes d'era feien curses en què es premiava l'Avançadora
amb una branca d'olivera.
El tracte i la relació entre els dos sexes era molt lliure.
En totes les festes públiques hi participaven les noies
amb els seus cants, danses i jocs.
Però un cop casades,
les dones s'encarregaven del govern de la casa,
de casa seva,
sense quedar recloses
o apartades de la vida social,
com passava amb altres polis,
també de Grècia,
que seria, per exemple, el cas d'Atenes.
Però abans d'arribar a Atenes, passem a Lesbos.
Les joves de Lesbos rebien una educació
en què la música i la poesia ocupaven un lloc permanent.
Per això no és estrany que hi sorgissin
poetesses com Erina, Corina i, sobretot a Sella,
Sàfo, la més important de les poetesses
de la llengua grega,
que no només va destacar per la seva obra poètica,
sinó també perquè va fundar Mitilene,
la capital de Lesbos,
una escola de poesia per a noies,
cosa impensable també en la societat atenesa.
I moltes vegades relacionem Atenes,
o Grècia en general,
amb l'inici de la democràcia,
les llibertats i tot això,
però bé, la realitat era bastant diferent.
Vèiem què passava Atenes amb les dones.
A Atenes la dona no tenia drets polítics ni jurídics.
En aquest aspecte,
la seva situació era similar a la d'un esclau,
encara que era ella
qui dirigia i governava la casa amb autoritat,
el símbol de la qual eren els esclaus.
Des de la seva infantesa,
Romania reclosa a casa
i havia de viure lluny de la mirada dels homes,
fins i tot dels de la seva mateixa família.
En la seva educació,
impartida sempre per una dona,
i així ja fos la seva mare,
la seva àvia,
una criada,
una esclava,
etcètera,
l'únic que aprenia
eren activitats,
entre cometes,
pròpies del seu sexe.
És a dir,
cuinar,
brodar,
teixits de llana,
i com a màxim,
les més afortunades,
aprenien una mica de música,
lectura,
càlcul.
Això està no fa tants anys al nostre país,
més o menys també succeïa.
Quan arribava l'hora de caçar
a les dones d'Atenes,
generalment a una edat molt primerenca,
que venia aproximadament
sobre els 12 anys,
el seu amo,
ja sigui el seu pare,
el germà,
el tothom,
li escollia el marit,
sense que ella intervingués,
i fins i tot sense que el conegués.
També avui en dia passa en certes societats.
El matrimoni no era un acte d'amor,
era un mitjà per tenir fills mascles
que perpetuessin el culte familiar.
Un cop casada,
la dona passava a ocupar
la part de la casa
que li estava destinada,
el gineseu,
d'on no sortia quasi mai,
i si ho feia
era acompanyada per una esclava.
En conseqüència,
les dones de classe humil,
almenys en això,
tenien l'avantatge
que es veien obligades
a sortir a comprar,
a buscar aigua
o a fer qualsevol feina
de la vida quotidiana,
perquè en aquest cas
normalment no tenien esclaves
que ho fessin parelles.
Només els estava permès
a les dones sortir de casa seva
per als esdeveniments familiars
i per a les festes religioses.
No podien anar als jocs públics,
però sí al teatre
perquè aquest era considerat
com un acte religiós.
Vivien totalment allunyades
de la vida social del seu marit.
Quan aquest invitava
els seus amics a casa,
la dona no podia posar
els peus a la sala del banquet,
ni tampoc anar amb ell
quan l'invitat era el marit
en una altra casa.
Després de les guerres
del Poloponès,
que van enfrontar
Atenes a l'Esparta,
la situació de la dona
va millorar bastant,
ja que els costums
es van alliberar
i es van alliberar
a imitació dels espartans.
Què et sembla,
si passem a veure
quina era la situació?
Sí, fem un sal d'uns quants segles
i passem a Roma.
A Roma, no?
Sembla que estava
una mica millor, no?
Estava una mica millor, sí.
Des dels primers temps
la dona romana
va agudir de molta més llibertat
que la grega,
encara que des del punt de vista legal
estava sota l'autoritat
del pare o del marit,
la qual cosa significava
que no tenia drets polítics
i jurídics.
Malgrat això,
va ocupar un lloc important
dins de la família
i de la societat
i en el transcurs dels anys
va adquirir
una llibertat
i independència similar
en alguns aspectes
a la que ha assolit
la dona en l'actualitat.
A Roma,
la dona es caçava
a una edat
també molt primereig,
a partir dels 12 anys,
i en la majoria dels casos
el matrimoni
el concertava amb els pares.
Un cop caçada,
col·laborava activament
en la direcció de la casa.
Participava amb el seu marit
en les obligacions
que la vida social
els exigia,
compartia amb ell
l'autoritat
sobre els seus fills
i sobre també
els servents i esclaus,
sortia lliurement
a comprar
i anava a reunions
i banquets,
en els quals
durant els primers temps
de la república
havia d'estar asseguda
mentre que els homes
podien estar reclinats
i per altra banda
mai podia beure vi pur
sinó una mescla de vi
i mel anomenada
muslum.
Totes aquestes prohibicions
o limitacions
van anar desapareixent
al llarg del segle I abans de Crist.
Assistia també
la dona
als espectacles públics
i en certes ocasions
algunes
van arribar a participar-hi
com a lluitadores,
pugilistes,
corredores,
etcètera.
Tu ho pots imaginar?
Un combat de gladiadores.
Un combat de gladiadores.
No estaria mal.
Quin somriure estàs fent.
És que m'ho estic imaginant.
Des de la darreria
del període republicà
també es va generalitzar
el matrimoni
sinemano.
D'aquesta manera
els béns del marit
i de la dona
queden separats
la qual cosa
permet a la dona
administrar els seus propis béns
i tenir-hi certa
independència econòmica.
Així en molts casos
si la dona era més rica
era el marit
qui se sentia inferior.
Marcial
ens ho descriu perfectament
en un epigrama
que diu
em preguntes
per què no vull
casar-me amb una dona rica
perquè no vull ser
l'esposa
de la meva esposa.
Curiós.
D'altra banda
en aquest tipus
de matrimoni
el divorci
era molt més fàcil
ja que no hi havia
cap vincle legal
ni religiós.
L'únic que els unia
era l'afetio maritalis
l'amor d'esposos
i si aquest
desapareixia
el matrimoni
desapareixia també.
Per divorciar-se
no es complicaven la vida
com avui en dia.
Tant l'home
com la dona
només calia
un senzill
hi havia s'oral o escrit
que es podia fins i tot
enviar per mitjà
d'una tercera persona.
Hi havia diferents fórmules
però la forma
la més habitual
era
Agafa les teves coses
i vés-te'n.
Quan el marit
repodiava la dona
o també podia ser
Deixo les teves coses
amb tu.
Quan la dona
era qui abandonava
el marit.
Així de senzill.
Així de fàcil.
Seguraven tots els tràmits
que hi ha avui en dia.
Res d'advocats
ni jutjats
ni res.
A partir del segle I
ja per anar
finalitzant
aquest primer esbós
o aproximació
al que seria
la dona
al món clàssic
la dona
va aconseguir
una emancipació
gairebé completa
en alguns aspectes
de la vida
encara que molts camps
encara van continuar
estant
livedats.
Per exemple
en el camp jurídic
no podia ser jutge
advocada
etc.
Fins i tot legalment
li era prohibit
ser banquera.
També
en el camp religiós
només tenia accés
al càrrec de Vestal
que era la sacerdotessa
encarregada
de mantenir
encès el foc
de la deessa Vesta
deessa de la llar.
Això tampoc han canviat
gaire les coses
en el camp religiós.
Els soients
que cadascú facin
les seves pròpies
observacions
crítiques
i reflexions
i per últim
ja per finalitzar
en el terreny polític
la dona no va tenir
cap mena de drets.
Els autors clàssics
sempre recorren
al mateix argument
per justificar
aquesta discriminació
Infermitas feminarum
és a dir
la debilitat
de les dones.
No en vinguis
amb històries
curiositats.
I quan hem arribat
a l'equador
del nostre programa
entrem amb les curiositats
de la història
que com hem dit
al nostre sumari
estan relacionades
amb els peus
i les sabates.
Què tal?
Tu, Manel?
jo porto un calçat
bastant còmode
i no sé si sempre
ha sigut així.
No, la veritat no.
A veure, observem-ho.
Primitivament el calçat
humà era molt simple
i amb poques variacions
limitant-se sempre
a unes plantilles
de cuir o de fibres
vegetals
entreixides
que subjectaven al peu
amb cintes
o corretges.
Amb el pas del temps
el calçat grecorromà
va donar una gran varietat
al tipus de soles.
El calçat típic romà
fou la càliga
unes sandàlies
que es lligaven
per damunt dels turmells
que segurament
molts tindrem la imatge
al cap.
A l'edat mitjana
s'utilitzaren
les babutzes
i els botins
en punta llarga.
Més endavant
al segle XV
van aparèixer
les primeres botes
altes i ajustades.
Durant el reneixement
es va posar de moda
entre les dones
principalment
les cortesanes
i les prostitutes
calçar unes sabates
especials
per a la pluja
anomenades xapines
amb plataformes
de fins a 75 centímetres
d'alçada.
Al segle XVII
s'utilitzaven sabates
amb civelles
i botes
de campana
per amuntar.
A principis del segle XIX
les dones
utilitzaven sabates
d'un teixit de sèdeu
de cuir amb tacó
subjectades a la cama
per cintes.
Durant molt de temps
van estar de moda
les sabates
anomenades polaques
en forma de bota
que amb el temps
van ser substituïdes
per les sabates
a l'estil anglès
molt especialment
les sabates
anomenades Oxford
que són les més
clàssicones
que amb poca diferència
continuen portant-se
avui en dia.
Però el més curiós
de tot
és que encara que
a l'antiguitat
i també en altres cultures
no europees
no va ser així
no va ser fins l'any
1850
que la sabata dreta
va tenir una forma
diferent
que la sabata
del peu esquerre.
eren confeccionades
de forma recta
i en conseqüència
podien ser calçats
indistintament
els dos peus.
curiós.
Notícies
Avui per encetar les notícies
parlarem d'una investigació
que s'ha fet
s'està fent de fet
encara
al
perdón
al monestir de Poblet
és una
investigació
que va començar
fa 4 anys
amb la finalitat
d'identificar
les restes
de Carles d'Aragó
el príncep de Viana
que era fill
del rei d'Aragó
Joan Trastàmara
i de Blanca de Navarra
que va viure
entre el 1421
i 1461
també va acabar malament
segur que el van envenenar
suposadament
però
fins al dia d'avui
encara no s'ha arribat
a cap conclusió
ja que s'han investigat
diferents restes
i més com
bueno
se van centrar
més que res
en les restes concretes
momificades
que és una part superior
del cos
hi ha
els braços
el cap
i part del tors
i
se
va intentar
reconstruir-li
la cara
del príncep
ja que se conserva
un retrat
fet per Jaumeuguet
amb la tècnica
de tres dimensions
però sabeu que
després de mort
no se sap per què
algú es va dedicar
a destrossar el cadàver
li va enxafar la cara
i presenta un aspecte
tan
destrossat
que no es pot
reconeixer
llavors una copció
ara per ara
són les proves d'ADN
però llavors
clar
si necessita comparar-les
amb algun familiar proper
i s'ha pensat
en una besàvia seva
Juana Manuel
que està enterrada
a la capilla
de los Reis Nuevos
de la catedral de Toledo
i el problema
és en este cas
esconseguir
el corresponent
permís
per extraure-les
i analitzar-les
que sabeu que és un procés
bastant lènic
i costa
però a part de centrar-se
en la figura
del príncep llaviana
estos estudis
també s'han encaminat
a investigar
les condicions de vida
que tenia la població
catalana
durant el segle XV
s'ha treballat
amb les restes òsies
que es van trobar
dins del panteó
de la família
Cardona-Segorbe
on hi havia un total
les restes
d'un total
de 95 persones
majoritàriament homes
però també
algunes dones
i alguns nens
i també es van estudiar
les restes
de monjos
i menestrals
les conclusions
de totes aquestes investigacions
eren plasmades
en un llibre
que aviat
vorrà la llum
i sembla ser que
pel que han descobrit
per les restes
vivien millor
els nobles
que els pagès
o sigui
però això
crec que
ja se sabia
crec que ja se sabia
o sigui que
ara per ara
ara per ara
no coneixem
les conclusions
encara no
les condicions
de vida
del segle XX
sí que tenien
molta artrosi
que tenien
sobretot
problemes derivats
d'anar tant a cavall
els més nobles
però els ossos
evidentment
dels pagesos
estaven molt més
matxacats
per dir-ho
d'alguna manera
tenien una vida
més dura
molt bé
i de poblet
cap a Terres de l'Ebre
doncs sí
hi ha una notícia
que ens parla
que un parell
d'edificis històrics
de les Terres de l'Ebre
és la nomenada
Casa de l'Indiano
situada a Xerta
i el Balneari de Cardó
que fa molts anys
que estava abandonat
situat al terme
municipal de Benifallet
doncs seran rehabilitats
per convertir-se
en hotels de luxe
jo penso que és una iniciativa
molt positiva
ja que permet
per una banda
restaurar uns edificis
que com dic
fa anys
que estaven abandonats
i un perill de ruïna total
i per altra
doncs atraure
a la zona
turisme de qualitat
és una bona iniciativa
per recuperar el patrimoni
en aquest cas arquitectònic
i no deixar-lo perdre
ja
però d'altra banda
també intentar
tirar endavant
noves iniciatives
turístiques
i de qualitat
i de qualitat
no és el típic hotel
no són normalment
són hotels
de atracció turística
de luxe
de platja
simplement
no
no són
que de fet
per la resta d'Espanya
hi ha moltes
construccions
o edificis antics
que són rehabilitats
en aquesta finalitat
molt bé
molt bé
seguim amb les notícies
quatre
pinzellades ràpides
sobre exposicions
fins al 13 de febrer
com ja sabeu
a la sala d'exposicions
de la caixa
Eixer
la vida de les formes
fins al 27 de març
al Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona
Tàrraco
i l'Aigua
també
els dies
12
13
26
i 27 de febrer
us podeu apropar
al Castell de Tamarit
per visitar-lo
simplement
heu de concertar visita
al telèfon
617449161
i després també
doncs
em recomanar
una exposició
de la qual
ja us parlarem
més detingudament
en propers programes
ja que s'inaugura
aquest divendres
a la Fundació Caixa de Tarragona
em porta per títol
Música per veure
Instruments del Món
i abans de que m'oblidi
també tenim una notícia
relacionada amb el programa
és que tenim correu
adreça de correu
o mail
doncs sí
i a més a més
com que la tinc aquí
apuntada avui
suposo que
l'he apuntat expressament
sí
perquè si no
ja m'havies aganchat
a totes les pàgines
jo tinc molt mala memòria
per les adreces d'internet
doncs bé
la nostra adreça d'internet
és
historia
arroba
tarragonaradio
tot junt
punt com
historia
arroba
tarragonaradio
punt com
per
ja ho sabeu
si voleu fer arribar
qualsevol tipus de proposta
de crítica
constructiva
o destructiva
dubtes
propostes
també
ah podríeu fer un monogràfic
sobre
la vida sexual
de Carlemany
per exemple
per exemple
que tenia que ser
interessantíssima
qualsevol cosa
que se us ho provisca
ja ho sabeu
historia
arroba
tarragonaradio
punt com
no envinguis
amb històries
la nostra història
com anem de pedres
bé
de pedres
els ronyons
sí
els ronyons
no toca fusta
molt bé
ens tocarem fusta
avui parlarem
de la pedrera romana
que hi ha
al Médol
prop del Tafulla
l'has visitat Jordi?
no
la veritat és que no
doncs molt mal fet
una història com tu
la tindria que visitar
un lloc molt interessant
bé
les principals
canteres romanes
de l'antiga
tàrraco
explotaven
bàsicament
la pedra calcària
que és la més abundant
que hi ha
pels voltants de la ciutat
i també dins de la ciutat
també
sí
aquest efecte
també s'han trobat
canteres romanes
a Pere Martell
per això
ho comento
comenta-ho
no no
per això ho comentava
que dins de la ciutat també
home ho tenim més a prop
és que realment
jo sempre m'he preguntat
aquesta cantera
com és que està tan lluny
perquè era
pel que se veu
la més important
ja està a uns 6 quilòmetres
devia ser allò
propietat
d'algun
familiar
del governador
de la ciutat
pot ser
haurem d'investigar
haurem d'investigar
doncs bé
en l'actualitat
en coneixen més de 10
de canteres romanes
però la més espectacular
per les seves dimensions
i per l'estat de conservació
era del Médol
a l'imperi romà
la pedra va ser
un dels principals
materials constructius
cada ciutat
disposava
de les seves
propies pedreres
locals
tot i que
alguns tipus
de pedra més noble
com per exemple
el marbre
van ser importats
per tot l'imperi romà
via marítima
per si no heu estat
mai
a la cantera romana
del Médol
us la descriurem
tot seguit
és un gran forat
de més de 200 metres
de longitud
i una amplada
que varia
entre els 10
i els 40 metres
arriba a una profunditat
de gairebé 20 metres
al mig de la pedrera
els picapedrers romans
van deixar
un monolit
de pedra
que marca
l'alçada original
del terreny
la pedra original
del Médol
s'anomena
l'omaquela
micènica
de color groguenc
dourat
és una pedra
molt blana
molt fàcil
de treballar
això també ha originat
els problemes
que hi ha avui en dia
de conservació
ja que la pol·lució
la desfan
molta rapidesa
doncs bé
passem
aquest tipus
de pedra
que es van construir
bona part
dels edificis romans
més significatius
de Tarraco
possiblement
la pedrera
també va ser
utilitzada
posteriorment
ja en època mitjava
sí, però no hi ha raons
per no seguir
utilitzant-la
per exemple
esclar
si ja tenien
oberta
l'explotació
suposo que
a part
Carada de Mija
també
com que ja tenien
molta pedra
tallada
en els edificis romans
que utilitzaven
però bé
sembla que sí
que se va utilitzar
mínimament
mínimament
sí
doncs bé
els carreus de pedra
les pedres ja tallades
que sortien
eren transportades
amb Carlos
per la via Augusta
que passa just pel costat
fins a la ciutat
de Tarraco
que com he dit
estava a uns 6 quilòmetres
es calcula
que en total
van ser extrets
uns 50.000 metres cúbics
de pedra
que és molta pedra
en fi
la singularitat
de l'indret
va fer que
fos declarat
monument
històric
artístic
l'any 1931
a més a més
és molt curiós
perquè
té com un petit
ecosistema
propi
de plantacions
d'arbres
que van fer
són arbres molt alts
que busquen a llum
i és un lloc
molt interessant
i per visitar-lo
la gent
es pot adreçar
simplement
i està obert
pots entrar
i sortir
com a entorn
o ja està tot
si hi ha gent
interessada
a visitar-lo
doncs recordeu
que es troba
a uns 6 quilòmetres
de Tarragona
en sentit
Barcelona
seguint la nacional
340
abans d'arribar
a Altafulla
està indicat
en un cartell
us heu de desviar
a l'esquerra
i hi ha un camí
que creus l'autopista
després deixes el cotxe
i pots anar-hi a peu
l'horari de visites
és el següent
a l'estiu
entre l'1 de juny
i el 30 de setembre
l'horari és
de 9 del matí
a 8 de la tarda
en dies elaborables
i de 9 del matí
a les 3 de la tarda
en festius
i a l'hivern
o sigui actualment
de l'1 d'octubre
al 30 de maig
l'horari és el següent
de 10 del matí
a 4 de la tarda
els elaborables
i de 10 a 12 del matí
els dies festius
tanca tots els dilluns
com si fos un museu
i els dies
de festa
l'1 i el 6 de gener
l'1 de maig
l'11 de setembre
i els dies 24
25 i 26
i 31 de desembre
l'entrada és gratuït
s'ha de pagar o no?
no s'ha de pagar
la gent
moltes vegades
es queda
i val la pena
anar-ho visitant
anar a fer una passejadeta
se conjuga
el que és natura
i història
molt interessant
perfecte
i arribant a la recta final
del No vinguissem històries
simplement el que farem
serà
parlar-vos
citar-vos dos llibres
interessants
que acabem de rebre
però ja us en parlarem
més endavant
per una banda
si un persa viatges
a Catalunya
un pamflet sobre
el nacional progressisme
català
signat per Miquel Porta
Pere Ales
i publicat
per l'esfera dels llibres
a l'igual
que l'altra obra
que tenim aquí a les mans
fot-li
que som catalans
res a veure
amb fot-li
que és d'arreu
signat per
Bruda Sala
Julià de Jodar
i Miquel de Palol
tot això
publicat per l'esfera
dels llibres
i aquí
hem arribat al punt
i final
gairebé
no mingués amb històries
s'acabarà el temps
Manel
durant la primera quincena
del mes de maig del 37
a la rereguarda
republicana de Catalunya
va tenir
Jordi Jordi Jordi Jordi
no mingués amb històries
cada dimarts
a les 8.30 del vespre
que no mingués amb històries
i si no en tens prou
els diumenges
a les 10 de la nit
el riotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
no mingués amb històries
a Tarragona Ràdio
Bueno
i res més
hasta la setmana que ve
que si no passa res
tindrem una entrevista en directe
Ah sí
Sí
Parlarem de canvis climàtics
Una altra vegada
És un tema que em va molt
Sí
Que em va
Molt bé
Hasta la setmana que ve
Adéu
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit