El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va...
Amb l'avi durant aquestes setmanes estem parlant de la Quaresma,
tot i que ens hem desviat una miqueta i ja hem entrat a dins la Setmana Santa.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Centrem-nos, si li sembla, aquest avui, en el que era la Quaresma.
Quines coses s'havien de fer i no s'havien de fer?
Home, el més important era seguir la Quaresma.
El divendres no menjar carn.
O sigui, hi havia una sèrie, segons quins dies, anar a missa...
I el de juni? Menjar poc o com...
No, també hi havia el de juni, però clar, això del de juni era problemàtic
perquè a vegades, com que era una època bastant fumuda
i no hi havia el que volia de de juni...
Ja no cal que t'obliguéssim.
Però normalment el de juni era que si tenies permís,
podies trencar aquest de juni.
I qui aconseguia permís? Qui tenia permís?
Doncs el clero, demanaves, pagaves una quantitat,
fent una espècie de bulla que diuen, com se digui,
i llavors, clar, acabes lliure d'aquesta sèrie de coses.
Ah, sí? Sí, sí. Vull dir que hi ha coses que quan les pensaves,
deies, com pot ser això, doncs, que aquest,
per un trast de paper pugui, i jo que vaig a treballar
i la feina és meva, hagi de fer...
O sigui, són d'aquelles coses que no és que les critiqui,
però són coses que, dius, et fan pensar, doncs...
No et fan pensar, doncs, té la teva i la seva cosa, tu entens?
I clar, llavors, clar, també com que resulta que les societats que hi havia poques
o l'ambient social que hi havia, doncs clar, el nivell social alt,
doncs era bonic perquè quan hi havia una cosa així religiosa,
sortien amb aquells mentons, aquelles peinetes,
aquella cosa sèria, saps? Era bonic per això.
Això, les famílies que s'ho podien permetre?
Clar, ja t'ho dic...
Tenien el vestit de la festa major.
Sí, ara t'ho mires i ho penses i és com una espècie d'espectacle.
Clar.
Espectacle dintre...
Però, clar, en aquells moments no era espectacle,
aquells moments era una cosa sèria, com ara, com ara tot és sèrio, no?
I llavors, clar, llavors te trobaves
que no hi havia tantes germandats com ara, t'he dit abans.
I, clar, doncs, hi ha el dia gros, per exemple, el dijous sant,
que llavors eren festa, dijous i divendres sant eren festa.
Després ja vam fer la recuperable el dijous.
Recuperable vol dir que si feies festa,
l'avies de recuperar durant uns dies
per fer el computador a les hores que havies fet festa del dijous sant.
O sigui, no anaves a treballar dijous, però recuperaves el dijous.
I, clar, era migdia perquè llavors el migdia poguessis anar a l'església
que tu tenies, la parròquia o el que sigui,
per fer el trasllat del Santíssim i tot això que fèiem,
això que es fa per dijous sant.
Després, clar, van començar això de rentar els peus.
Ara jo també digui un dia o l'altre.
Per rentar els peus?
No hi ha un d'això que es diu que va rentar els peus.
No sé si és el dijous sant o el divendres sant.
Perquè de vegades em despisto també, eh?
Vull dir que són coses d'aquest estant de la religió.
A mi ja no em sona això.
Sí, sí, sí.
Inclús a la catedral de Tarragona, quan és?
No sé, però ja estima, veus,
que si algú d'aixòs truqués, doncs sabríem.
Perquè hi ha moments que hi ha marxes de...
Has vist tanta cosa que ja no...
Que ens despistem, ens despistem.
Truqueu, home, truqueu.
I com que estem parlant d'una època que d'això,
doncs hi ha un moment que Jesús va rentar el peu.
I això es reproduïa.
Sí, sí, es reprodueix encara, eh?
Inclús hi ha puestos que agafen i porten un pobre
per representar l'escena aquesta.
I clar, i el dijous sant era un dia, doncs, també que...
I després això, també la gent,
també hi havia entre dintre la ferm una petita de superstició.
Perquè, clar, per divendres sant,
no es podien agafar l'escombra per escombrar,
perquè llavors sortien formigues o sortien...
O sigui, una sèrie...
Això és curiósíssim, eh?
Això sí que és curiós.
Hi havia gent, gent, doncs, que diré jo...
Gent, no diré ignorant,
però gent de bona fe,
allò que s'he sentit dir, han dit...
Saps com vull dir?
Aquelles coses que se senten i es fan.
Perquè representa que divendres sant no es podia fer res.
No, no.
Era un dia per descansar.
Sí, sí, sí.
Bé, per descansar, per dedicar-se a la religió.
Per dedicar-se a tot això, eh?
Inclús que llavors, el dia divendres sant,
doncs és el dia que no es podia menjar carn,
s'havia de fer abstinència, s'havia de...
Sí, divendres sant era el dia de no menjar, eh?
Sí, sí, no, d'això.
I clar, llavors la gent, el més normal que es feia,
un plat molt típic de llavors,
era patates amb bacallà i oli, saps?
Menjars així que eren d'això.
Però hi havia gent que prescindien d'aquesta sèrie de coses
i s'anaven a menjar d'això al camp,
s'anaven cap a l'oliva, o cap a el llorito,
o cap a la font d'en Garrot,
aquests plats que hi havia fora a Tarragona,
a fer una d'això de carn, saps?
Basta que no d'allò, doncs,
mira, trencaven la cosa aquesta
i sí, i feien, doncs, una costellada.
I si t'enganxaven?
Doncs mira, una cosa com una altra,
tampoc no podien...
No hi havia armes legals per fer-te res?
No, no, no, no.
Perquè clar, això és una cosa...
Com a molt te fitxaven i costaves amb una llista negra.
No, deien dels que no estava bé,
o el que tu vulguis, que això era...
i es veia que era una espècie de cosa de marxada
de les obligacions i les normes que et posaven.
El cine...
Una provocació.
El cine no es feia cine,
aquest temps era molt estricte.
Durant tota la quaresma no es feia cine?
Sí, sí, no, no, això sí.
Jo et parlo ara del divendres sant i dijous sant,
saps?
Aquests dos dies,
això quedava...
En fi,
hi havia una sèrie de coses
que havies d'anar seguint la cosa aquesta.
I quan era estricte,
doncs aquell silenci, aquella cosa...
Doncs havies d'anar, per exemple,
visitar unes esglésies terminades,
dos, tres, quatre, cinc,
depèn,
per quedar més net de consciència,
vull dir que...
Coses que jo...
Ui, demà, avi, demà...
Demà li faré preguntar sobre això
de la neteja de la consciència,
que això dona molt de sí.
Fins demà, avi.
Gràcies.