All my one, all my one.
Em diuen dels divendres que hi ha faves tendres.
Jo no sé si tindrem faves tendres avui o hem tingut faves tendres per dinar.
Avui, Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com està?
Mira, com sempre, eh?
Sí, no tirant, no?
No, anar recollint, que de tirar no es pot llençar res ara, eh?
Jo dic d'això, aquí passem el ratet, la gent que ens aguantin.
Home, jo espero que sí, que ens aguantin amb tot el plaer del món, eh?
No, jo...
Que fem molt de carinyo.
A mi no em sap greu, però és que el sistema aquest és com que és vivència i tertúlia,
doncs una cosa anem a l'altra, eh?
Clar.
Perquè a vegades vas pel carrer i també parles amb un...
Escolta'm tu, això et pregunta per una cosa...
I al final després acabes parlant de futbol.
No, no, el meu pregunta una cosa i dius, bueno, de què ve ara aquesta pregunta?
Vull dir que ho porta el tema i la cosa.
Sí, sí, sí.
Jo li vull preguntar una cosa.
De cada setmana vinent tenim més que un pont és un acueducte,
perquè tenim el dia 6 i el dia 8, que és festa...
I clar, coincideix que és dimarts i que és dijous.
I hi ha moltíssima gent que també agafa ja el dilluns,
el dimecres i el divendres de festa i així ho agafen ja tota la setmana de vacances.
Que jo no sé si és paralitzar el país, avi, d'aquesta manera.
No, el que passa amb aquestes coses, que fas riure i ara anirem en pla d'iruria i d'això,
això a vegades és un problema.
És per això?
Sí, sí.
És un problema perquè llavors, tants dies, molta gent, a veure què farem.
Fan el projecte.
Anar a la grans superfícies a comprar.
Llavors, mira, anem aquí.
Ai, maca, no pot ser perquè vam dir que estava tot cobert.
Mira, anirem a tal lloc, he anat a l'agència i m'han dit que no pot ser.
L'altre, el cotxe, a veure, escolta, que el cotxe s'hi ha d'arreglar el cotxe pel que sigui.
L'altre, més tan tranquil que estava jo, m'anava a la feina i hi estava al mar de tranquil.
Si moltes va agafant mal de cap, eh?
I ara dius que d'això és.
I ara què farem?
I ara, escolta, mira, saps què podríem fer?
Fem això.
Fem una reserva, a veure, sí.
Després surt aquell, el fill, la filla, la parenta, l'aparenta.
Escolta'm, hauríem de fer això perquè es diu que jo hem sortit això i jo hem de fer...
M'acagut, ja hi tornem a fer ell, ara què farem?
I vull dir que hi ha una sèrie de coses d'aquestes que normalment, normalment...
Sí, sí, però també és mal de cap.
...molta gent diuen, tinc ganes que passi el pont per anar a la feina a descansar.
Sí.
Bueno, descansar no...
Clar, hem de dir segurament, jo no sé com aniran els col·legis, però crec que també faran festa, no sé si tota la setmana, però part d'illa llarga segur, eh?
Sí, no, i saps què passa amb això dels col·legis?
Que llavors, molts pares o gent, que d'aixòs, se'n donen compte del que ha d'aguantar el professor.
Perquè, clar, els tens a casa...
Ves, aquest professor aquí, aquest professor allà, no sé què, aquest xiquet d'allò.
I llavors diuen, ostres, potser sí que té raó aquest professor, que hi ha aquí...
És que abans de descombrar cap a dins i mira el que tenim, eh?
Per això et dic que a vegades convé...
O potser, bueno, mira, descansarem, mira, farem això, es trobarem aquí allà, i ve el fill o fill o el que sigui.
Papa o mama o d'aixòs, necessito això perquè hem acordat uns amics, o amics, no corrupo, que anirem aquí o anirem allà.
Bueno, aneu, o però és que necessito...
Clar, quartos, quartos.
Ja hi som, l'altre, escolta, mira...
Però mama, no veus que ve l'apagador, la tu no s'amuinisca per aquí.
Com que a altres no esteu per sortir, que fareu repòs aquí a casa, s'entendreu aquí,
podria carregar de gasolina el cotxe i deixar-me el cotxe.
Per exemple, per exemple...
Ja hi som...
Parlant de carregar, i més que carregar el cotxe, carregar el que és la targeta.
Perquè, clar, en aquests dies de festa, avi, perdoni'm, acostuma a passar el que jo comentava així,
que l'entrada així a sobre les grans superfícies, obren perquè la gent comenci a preparar-se per les festes de Nadal.
Que a mi m'ha sorprès d'enguany moltíssim, perquè ja hem començat més d'hora que abans.
Jo no sé si cada vegada, el mes d'octubre, ja començarem a veure les llums, no ho sé.
Sí, sí, sí.
Però cada vegada anem avançant el Nadal, és possible?
Quan són coses així que venen seguides d'aquesta forma i t'agafen...
Doncs, l'altre... Mira, podríeu vindre a casa, l'altre podríeu...
I, clar, hi ha una sèrie de compromisos.
I, en canvi, n'hi ha d'altres que diuen, escolta, quedem a casa tranquil·lament, descansem...
Que moltes vegades ho millor.
I l'altre, escolta, mira, ara que hi ha aquestes festes, saps què podries fer?
Podries arreglar això o això o això.
O l'altre, mira, anem a aquest salet o la parcel·la o d'això que tenim,
anem, que allí podràs fer això i ho arreglaràs aquí i allà.
O sigui, coses d'aquestes així són pròpies, no, no, és que és normal.
Sí, sí, sí, que passi.
No és tan mal d'allò, és normal, és la vida, la vida així.
El que passa és que a vegades, doncs, dissimulem, a vegades no volem veure-ho,
a vegades diem, això, ara aquest l'avi diu unes coses,
però pensem interiorment, és o no és?
Sí, i jo feia un avís a navegantes,
perquè moltes vegades ens trobem que després, sobretot, jo continuo amb els Nadals,
jo la meva idea fixada amb els Nadals, que ens trobem que, ui, hem d'enviar les postals de Nadal.
Doncs ja tenim aquests dies, que tenen ponts, que tenen festes,
que podem estar més o menys, diguem, relaxats,
Mira, per començar a fer-les, perquè després ens trobarem que ja d'una setmana per l'altra
ja estem al dia 24, eh?
El que et demano que no afegis...
De què?
És com, jo m'he trobat, jo m'he trobat anar a fora d'Espanya,
vols dir, bueno, a fora d'Espanya, o a un punt determinat,
i donar-me una postal, escrita, per exemple, de tal puento,
de tal puesto, diu, tira'm aquesta postal allà.
I llavors aquesta gent se tanquen a la parcel·la o es tanquen a casa seva,
i quan es rep els amics, els parents, resulta que han estat vacances en aquell puest.
O sigui que...
Anda!
Això t'ho dic perquè...
Què diu?
M'ha passat a mi, eh?
A mi m'ha passat...
De dir-li que allà...
Això que se'n va a buscar de viatge, diu, mira, llança'm això d'allà,
perquè la gent sàpiga que estem de vacances, que de veritat no he estat allà.
Sí, sí, sí, això ara ho dic jo, i puc demostrar-ho...
No, no, que hi crec, i tant.
Però...
Però veus, és allò que dèiem, no? La punyeteria, la juguesca.
Sí, com una altra cosa, per exemple, jo potser ho vaig explicar un dia,
quan jo tenia el taller i l'estudi, i llavors tenia aquelles coses de ceràmica,
també tenia coses petites, i venien gent, doncs quan fèiem una comunió,
o un bateig, doncs veníem, encarregaven una sèrie de peces d'aquestes,
i jo els hi posava el nom, el dia, saps?
Amb un rotulador d'or...
D'aquells especials, sí.
D'aquells especials, i bueno, s'hi feia.
I un dia em ve un, diu, escolta, ara vaig a Portugal,
diu, i que tindràs alguna cosa?
De Portugal?
Algo que s'hi assembli d'això.
Dic, sí, tinc una cosa que és diferent de la d'Andalusia
i diferent de la d'Amanisses, que et queda una miqueta així d'això.
Guarda-m'ho, ho faig per no anar carregat,
i com que també et mostrarà més carn pel camí i pot d'aixòs...
Bueno, i com va vindre, tantes peces,
vaig posar, recordeu, Porto.
I la data...
La data d'allà, tot el que sigui.
I en això, una veïna, que no em tenia massa simpatia,
per rocades, no per mi, perquè li feia una miqueta...
Perquè ell deia que allà jo no faria res,
i a veure que jo em desenvolupava, el que sigui,
i em ve un dia amb una peça d'aquesta i diu,
mira, veus, tant que presumeixes,
mira que m'ho hem portat d'allà.
Això a tu li pensau de tindre-ho aquí.
I era aquell...
Jo em vaig mossegar la llengua,
perquè clar, llavors comprometia amb aquell noi, no?
Oi, que bona persona que és, avi.
No, no, em vaig mossegar la llengua,
però no comprometia.
Però vull dir que la gent som i fem.
Avi, li tenia que haver dit,
sí, és igual que la que vaig vendre ahir.
No, no, però se tindra...
Ai, a més a més, mira, encara corre la tinta.
No, però vull dir que a vegades et trobes en casos i coses
que t'has de...
El que passa és que els anys t'ensenya
de tindre una miqueta de paciència...
Ai, ara si s'ho està sentint,
potser és la dona.
No, no, no, perquè aquesta bona dona ja no...
Ah, no és que en pau descansi.
No està, i l'altra ja no ho deixa.
D'acord, d'acord.
No ho dic perquè dic,
avui serà d'Espanya amb un secret de família.
A la vida, a vegades, rius interiorment
quan te diuen coses o veus coses.
O quan els explica, et diu, ah, això...
Mira, jo sempre penso...
S'ha fixat que cada vegada que volem presumir d'alguna cosa
sempre és a l'inrevés.
Sempre, allò que dius,
ja hem perdut la situació,
fiquem la pota fins a dalt...
No, no, però escolta, hem de ser sincers
però no ho fem el ridícul.
Sí, això mateix.
Una senyora, una senyora,
això també és real, eh?
Sí, sí, sí.
Una senyora va a la plaça i la carnicera,
perquè no s'esperés tant que jo li tocava amb ella,
li prepara una carn d'aixòs.
I ella diu, ai, ara, quina carn m'has posat?
Que no saps que jo no la compro aquesta carn?
Posa'm d'aquella com sempre.
I a la mateixa.
De la bona, de la bona.
I és que hi havia una veïna.
Hi havia una veïna
que presumia ella
i que aquella veïna veigés el que comprava.
Però, clar, fan el ridícul
perquè llavors la gent que coneix...
Ai, ai, ai.
No, pensa que els grans escritors d'abans,
normalment, moltes novel·les,
molta gent que fa l'Orient Express,
aquell tren tan llarg,
o algun transatlàntic que passava,
i aquests escritors només d'escoltar...
El que deia la gent ja tenia una novel·la.
Com jo mateix m'he trobat des de Màlaga a Tarragona,
aquell temps que el tren estava quasi un dia,
marxaves allà passant la nit,
podies escriure anècdotes
i no els he escrit per les C.
Ja l'explicarem algun dia, avi,
ja anirem xerrant-les.
Avi, que no tornem la setmana vinent,
que anirem vacances tota la setmana
i ens trobem de cara,
si no recordo malament,
el dilluns, dia 12, eh?
I si algú els ha dit aquestes anècdotes
i aquestes coses,
que no es molesti o que rigui,
o que rigui,
perquè volia ho ha sentit,
ho ha vist,
i he dit, mira, m'entens?
Avi, gràcies.
Adéu-siau, bon cap de setmana
i bona setmana de pont.
Demà sortia la mà
i dava el meu avi
a Panaix que està,
però els valents de Bordo
no van tornar,
no van tornar
a Panaix que està,
a Panaix que està,
i era una copa
als americà.