El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
Amb l'Avi Ramon aquesta setmana estem fent un tomet per la part alta,
per aquells carrers, i bàsicament ens centrem en el carrer major,
a la dreta i a l'esquerra, no?
Pujant a l'esquerra.
Pujant a l'esquerra.
Carrer Cavallers, havíem parlat, no?
Sí, ara entrem cap a la plaça del Pallòlia,
que és la plaça que tenim al costat.
Clar, aquesta plaça té molta història,
el que passa és que molta gent passa i traspassa,
però era molt popular perquè tota la gent,
quan anàvem, per exemple, a passar el dia al camp,
quan sortien als païsgers, a les seves terres, el que sigui,
tots passaven pel carrer, per la plaça del Pallòlia.
Era molt bonic el que tot, perquè allí abans hi havia una fonteta molt bonica,
ara ja s'ha modernitzat, bueno, modernitzat,
ho han arreglat d'altres maneres,
llavors hi havia una fonteta amb uns desmais,
allà al racó hi havia el beateri, el convent de beateris,
que era una escola de monges que feien classe,
que molta gent de Tarragona d'abans hi havien anat,
ara no, ara ja el van canviar, van posar-ho allà a la Bedruna,
no sé com es diu, la Bedruna,
que està allà al carrer Pere Martell,
no Pere Martell, a Ravira Virgili.
Bueno, allí hi havia aquesta escola
i molta gent també havia anat a aquest col·legi,
molts ho recordaven, que havien d'allò.
Llavors, allí també pensa que el racó de la plaça del Pallol
tocant l'audiència, allí hi havia hagut el despatx
del primer president de la primera república,
allí va tindre el seu despatx en algun temps,
quan encara no era president, no?
Doncs aquí hi va tindre, o sigui que hi ha coses petites
que no es recorden, però que ha sigut a Tarragona,
ha sigut a la capital, moltes coses.
Doncs ja que som a la plaça de Pallol,
l'antiga audiència.
Aquí vaig.
Què, què, què?
Bé, ja anem entrant perquè l'audiència
té una cosa especial.
Bé, especial vull dir que la seva història, no?
Doncs llavors hi havia aquí el despatx.
Després hi havia també, o hi ha,
les voltes del Pallol.
Diuen del Pallol, perquè allà al 1700,
aquella revolució que va haver,
aquelles coses que hi...
Bé, aquelles èpoques, aquelles lluites que hi havia,
doncs al portal del Roser,
com a altres llocs,
hi havia el que deien els borots,
o aquells que se'n cuidaven de controlar
el que surt i el que entra.
O sigui, això és el que entraven a Tarragona,
feien pagar.
Perquè allò era l'entrada a Tarragona, recordem-ho.
Ara queda allò enmig de la ciutat,
però era l'entrada llavors, eh?
Llavors també passa com el serratllo.
Segons les entrades de Tarragona,
segons el que portaven els pagesos,
o el vi, o segons quines coses portaven,
i de pagar un cànon,
o pagar tant, no?
I el pallol aquest era per agafar
i allà pesaven,
però no pesaven,
sinó que hi ha unes pedres grans,
hi havia com uns buits,
que abans hi havia una porteta,
i el blat el posaven allà dintre,
resoraven,
i llavors obrien per sota
i sabien la quantitat de blat
que treien per anar als molins a fer farina.
Era una mida.
Sí, això encara està,
perquè allò va ser museu de la ciutat,
també, del temps,
va ser,
bueno, una cosa vaig a l'altra,
però bueno, ho dic perquè
aquestes peses,
aquestes mesures,
el carrer Major,
on hi ha el patronat de turisme,
allà dintre,
hi són,
que molta gent confonen
com si fónguin uns fogons,
o el que sigui.
Ah, està allà exposats?
Sí, sí, estan allà exposats,
perquè allà a les voltes del pallol
també vaig barrejant-ho,
però bueno, la gent,
ja on hi ha en comú.
Allò també va ser museu de la ciutat,
i a aquest museu no vivien coses de la ciutat,
aquests pesos,
una rentadora de fusta,
en fi,
una sèrie de coses pròpies i típiques
d'una altra època de Tarragona.
Inclús allí també havia sigut safrets,
o sigui,
aquella barriada,
anaven a rentar la roba allí,
i ara no sé si l'haurem tret,
però encara últimament,
quan nosaltres fem exposicions,
encara hi havia uns safrets de pedra gran,
o sigui,
que també havia sigut safrets,
com també allí al plaç del pallol
havia sigut també escola de nàutica,
saps?
O sigui,
que hi ha punts de Tarragona
que, per exemple,
passen desapercebuts
i tenen la seva història pròpia,
vull dir que...
Però Déu-n'hi-do per tot el que m'està explicant,
la part alta,
la de gentada que s'hi devia conglomerar,
perquè entre escoles,
cases d'aquestes públiques o de beneficència,
i tot això que m'està dient...
Jo a vegades m'ho pregunto això,
penso,
la gent com eren,
o com vivien,
perquè hi havia inclús societats,
grups,
que feien teatre,
que s'ajuntaven amb cases,
el que sigui,
doncs els habitants que hi havia,
com eren,
per viure d'aquesta manera,
aquesta activitat,
saps?
No hi havia tele, avi?
No, bueno,
tele...
Home, també hi fa, eh?
Sí, no, desalegu, no?
Però també hi ha una altra manera
de la gent viure d'una altra manera,
tenien els altres conceptes
de viure la vida d'una altra manera,
la veien d'una altra manera,
la vida,
perquè avui en dia hi ha tele,
però també es fan moltes coses.
Sí, de fet, sí,
no tantes, eh, com abans,
suposo,
i no tothom.
No, no, no,
i avui en dia es fan moltes coses,
potser,
interessades,
o sigui,
per replegar uns,
se fan aquelles coses allà,
l'altre...
Vull dir,
també avui en dia,
també hi ha, doncs,
això de juntar-se
per motivar o per fer coses,
saps?
Que és molt diferent de...
A mi que sí li sembla,
demà continuem amb la para alta,
encara dona de si el tema?
Sí, dona, sí.
Vinga, fins demà, vinga.
Fins demà, vinga.