This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Cinc minuts seran un quart de nou del vespre, saludem el Perill.
Perill, bona nit.
Bona nit.
Doria Cartanyà, bona nit.
Quina fama. Bona nit.
Veus, els jugadors venen avisats, ja.
Té l'has ganat de tu.
D'uns ho diuen els altres.
Sí, però tu has escutxat o tu has sentit les entrevistes que faig als companys?
Però que no tinc perill de cap tipus.
No, no.
És un típic control antidoping.
Sempre n'estic. Control antidoping.
Comencem el control antidoping amb el Luis Miguel Carrión.
Carrión és el nom de batalla, l'esportiu, però en la intimitat com et diuen, et deuen dir Luismi, no?
Sí, mi madre m'hiama Luismi.
Sí? Tu nòvia?
Luis.
Luis.
Que el Carrión m'han explicat que s'ha de fer un nòvia en Tarragona.
Sí o no?
No és de Tarragona, és de Reus.
Ah.
O sigui que potser m'he ganat algú.
Alguna colleja.
I fa poquet, no?
Sí, hace poco, hace poco.
Bueno, ho diem per totes les interessades, perquè tu triomfes, ets dels chics.
I tant, sí, sí, sí.
Jo sento comentaris aquí de la part femenina de l'empresa.
I dius, ostres, que voy a Carrión, ve a Carrión.
A veure si me lo dices a mi, eso.
Bueno, per cert, ja li heu regalat alguna cosa.
Per què, per què?
El dia 7 va ser el seu aniversari.
Sí, m'ha passat molt ja, no?
Ha passat molt, molt malament, eh?
I m'han felicitat, eh?
No t'hem felicitat tampoc, clar, jo tinc aquí la fitxa tècnica.
Clar, quantos complís-te?
26.
26.
I un futbolista, com ho veu, això de fer 26 anys?
És el maridà de la carrera, ja veu el final o encara...?
Hombre, me gustaría tener 20, pero como no puedo elegirlo esto, me he quedado con mis 26 contento.
Però va, hi ha cap trauma, no?
En plan de dir, oh, que ya se me acaba.
Que va, que va, que va, no tengo ningún trauma.
El Carrión ve del Barça bé, m'han explicat també, tot això me lo cuenten, eh?
Sí, me lo han explicado bien, eh?
Me lo cuenten.
Però m'han dit també que ets de l'espanyol.
Sí.
Com ho combinem, això?
Era complicat.
Lo tuve que tener callado muchos años.
Perquè això ja fa temps que ets de l'espanyol, tu.
Sí, jo era socio de pequeño, era socio de l'espanyol.
Per part de família, també, això?
No, porque yo siempre he sido del equipo pequeño.
Y como el Barça siempre ganaba, pues yo era de l'espanyol.
Molt bé, però bueno, tu jugaves al Barça i cap problema, no?
No, me callaba.
Yo cuando metí un gol al Barça lo celebraba y ya está.
¿Algun derbi, recordes?
Havíeu de jugar...
Sí, no, pero hombre, jugando yo contra ellos quería ganarles.
Además me caían mal.
Ah, te caían mal.
A mí me gustaban los de primera, no los cadetes ni los infantiles.
Carrion, ya que hem tornat una miqueta al teu passat, vens de Barcelona, vas néixer a Barcelona.
Sí.
Parla del Carmel o no?
No, no, no.
Menos mal, menos mal.
No et va suposar.
No, no, soc del Clot.
Del Clot.
No et va suposar cap trauma, no?
D'ostres, lladar-te cap a Tarragona, no tens cap.
No, no, estoy muy contento aquí, hombre.
Supongo que es más fácil porque puedo ver a mi familia en una hora, ¿no?
Claro.
Entonces no tengo tanto problema, pero me gusta mucho Tarragona y estoy muy a gusto aquí.
Vas pujant els caps de setmana.
Voy bien en Masellos.
Sí?
Sí.
És que Tarragona tira, eh?
Sí, sí, sí, sí, està aquí molt tranquil·let.
Està muy bien, está muy bien.
El teu raconet, doncs, de Tarragona, ara ja fa temps que estàs aquí.
El meu raconet?
Sí.
Pues no lo sé.
Te tira a la playa?
Sí, sí, me gusta la playa, sí.
Bueno, ahora mismo encima me he comprado un piso ahí a la rebasada, o sea que mira que bien.
Sí?
Mira que bien, tú.
Esperant que sigui l'estiu per anar a espachurrar-te allà a la platja.
Sí, sí, bueno, ya voy, aunque no tengo muebles ni nada y estoy ahí dando vueltas por el piso, pero...
Porque tú sos el bricolaje, es que entramos en tema ya a aficiones.
Bricolaje, ¿qué tal?
Bricolaje, ¿qué tal?
Bricolaje, mal.
Mal, bueno, sorprende-me amb tú, ¿qué aficiones tienes?
No, no sé, tampoco tengo así muchas aficiones.
No sé, me gusta ver la tele, como todo el mundo, ir al cine.
¿Qué mires, qué mires?
Hostia, veo todos los programas del corazón.
A la nantra.
Per això són tan amics amb l'Ossarreta.
Me sé todo.
Sí?
Sí.
Per això us porteu bé amb l'Ossarreta, que m'han dit que és un coleguilla que sempre us porteu bé.
Sí, somos coleguillas.
Compartiu habitació als desplaçaments?
Sí, hombre, últimamente no íbamos mucho convocados, pero cuando hemos ido sí que hemos compartido.
¿Y nos cuentas alguna intimidad de l'Ossarreta?
Aunque ya ha pasado por aquí, ya no le podré tirar en cara, pero bueno.
Tampoco lo voy a hacer hasta agarrada.
No, pero de buen rotllo, algo que se pueda contar.
Per exemple, l'Ossarreta ens va dir que no sé qui es rentava contínuament les mans.
Ah, ¿sí?
No series tu, ¿no?
No l'es tu.
És que no me'n recordo ja.
Me lo he dado a veces, pero...
Pues alguna manía que tingui.
No lo sé.
No?
No sé, no sabré decirte.
Hombre, sí que sé algunas, pero tampoco te las puedo decir.
Vale, pues no, no, no.
Pues manías tuyas.
Manías mías?
Sí.
Ostras, no sé.
Sobretot teniu...
M'hi has dicho, no sé, masses vegades, ja, eh?
Porque sí, tengo muchas manías.
Soy muy maniático, pero tampoco así en cosas especiales, tonterías, yo que sé.
Bueno, tothom teniu alguna manía a l'hora d'entrar al camp?
Que jo encara alucino ara, perquè un entra amb la cama dreta, l'altre amb l'esquerra, l'altre res abans d'entrar.
Tots teniu algo.
Yo tengo manías, pero cada partido que perdemos a mes alemán las cambio.
O sea que tampoco son muy válidas.
Alla és com el que deia Groucho Marx, ¿no?
Jo tinc els meus principis, però si compro els canvio.
Sí, sí, sí, no tengo ningún problema.
Però no tienes ninguna, ni capa cosa que portis al damunt, que no se poden llevar, ja te lo digo.
No se poden llevar, ja.
El otro día tuve que cortarme tres pulseras, que llevaba hace tres años y el árbitro no vino muy bien, pero las pulseras mías sí que se las llevo él, sí.
I pulseras de esas que...
De tela, de tela.
D'aquelles, però, que te les poses i no te les pots treure, allò, deja que caiguen solas.
Deja que caiguen solas, y tenía una que estaba deseando que se me rompiera ya.
Y mira, tú, me vino bien.
No, pero sí, eran recuerdos, así, algún regalo, ya.
Pero quina rabia, ¿no? Ella toca jugar un día tanto tiempo sin jugar, te toca jugar un día y pam, corta de pulseras.
No, me lo dijo, además le fui a preguntar de buena fe yo, digo, a ver si le pregunto yo.
Ah, se lo preguntaste antes del partido.
A ver si le pregunto yo y me dice, venga va, el chaval me ha preguntado.
¿A qué son de tela?
Claro, le dijo, oye, ¿qué son de tela? No. Y me las tuve que cortar.
Ostras, quina mala sort.
¿Y el piercing? ¿Te las de Traura también cuando jugas?
Sí, me lo quito.
Bueno, el pendiente este me lo puse el año pasado cuando subimos.
Que era la promesa que hiciste.
Y hay un compañero que está por aquí con nosotros que se lo iba a poner también.
¿Compañero? ¿Compañero?
Sí, sí, no, aquí...
No lo saps, ¿no?
Es que ese día estaba sin voz y no me acuerdo mucho el tema.
Sí, sí, sí, no sé cómo estaba.
No sé cómo estaba.
Te pusiste el piercing y bueno, y te las de Traura cada partido.
¿Tatuajes?
No tengo.
Carrión, ¿cómo amas de tatuajes, no?
No tengo, no tengo. No me gustan.
Bueno, no, sí me gustan, pero...
Duelen, hacen pupa.
Claro.
Entonces, si no, no hacen de pupa.
Escolta, i me han explicat també que dins dels vestuaris et diuen el chiqui, el niño, el peque.
Eso te lo ha dicho él y se lo ha inventado.
Está empeñado.
Es que me enreden, me enreden porque me quedan malament.
¿No te llaman el peque?
No, no me llaman el peque.
¿Tienes nombre de batalla, aparte del mediático, Carrión?
No, no.
Si tothom te sobra un nom.
Debes tenerlo, pero no lo sabes.
Esto te lo tendrían que decir los demás.
Yo esto no lo voy a decir.
Oh, no s'enrotlla aquest chica, eh?
No soltas prenda, no soltas prenda.
Perquè algú sí que li diu, eh?
Jo t'ho dic ara.
Però bueno, és igual.
A mi?
Peque, però de bon rotllo.
No, Peque no és.
Ah, pues què és.
No, no.
De totes formes, de totes formes, Núria, del Quim no te n'enfiís massa, tampoc.
No, ni del Quim ni del Jordi Blanc.
No, no, no, perquè això està enregistrat en aquesta casa,
i el director esportiu del club, Josep Sicard,
als micròfons de Tarragona Ràdio, Ràdio Sant Verde i Sant Pau,
davant d'un jugador del Nàstic el va anomenar rajador.
Sí, ho sé.
Va quedar esclarit també el tema.
Ho vam sentir, ho vam sentir.
Bueno, no xupeu protagonisme, que avui parlem amb el Carrión.
Que jugues molt bé al golf, també, que has ensenyat a jugar a David García.
Sí, però bueno, muy bien tampoco, eh? Normal.
Bueno, però David no juega nada, pues.
Sí, si jo l'he ensenyado, imagínate.
Què us dona això del golf?
Hi ha molts jugadors molt futbolistes que...
No, però no és golf, és ahí a pasar el rato.
Yo voy con amigos de mi barrio, eso,
y vamos a romper el césped y a hacer cosas de estas.
Que les peguen bronca y estas cosas.
Tampoco te creas que vamos ahí a ver...
Vaya peligro.
I què feu amb el David García o amb el Lusarreta quan sortiu?
Sou de cine, d'anar a parts comercials...
Bueno, no...
De passejar...
Sí, bueno, más que pasear, de estamos más sentados.
¿Para qué te voy a engañar?
No, somos de tomar algo, de comer...
Nos juntamos para comer, para cenar.
Plato preferido.
Plato preferido.
No sé.
Te diría la dorada para quedar de maravilla,
pero me gusta el luego frito.
Y encima son fáciles de hacer, pues es ideal.
Y encima no sé hacer y todo.
Doncs anem tancant l'entrevista,
però com sempre,
si escoltes les entrevistes que hem fet fins ara,
vindràs preparat amb una promesa, no?
A tots els jugadors demanem que ens facin una promesa
si el nàsting manté la promesa,
vaja, sí, l'esperança d'aquest any,
que és la permanència,
i esteu a les portes.
Vull dir, a cada jugador que ve
ha de ser més realista
i no comprometres tant.
Què em promets, Carrión?
La permanència, simplement.
Ayúdame tú, ¿qué puedo prometer?
Hola, ja hi som.
Siempre dicen lo mismo, ¿no?
Sí.
Pues a ver, no sé qué puedo prometerte.
Algo que no requiera mucho esfuerzo, ¿no?
Claro.
No, porque otro piercing no, ¿no?
No, no, otro piercing no.
Que duele, hace pupa.
Hace pupa también.
No sé, no sé, no sé.
Ay, que li podem ajudar.
Te diría que me rapo la cabeza,
pero como me lo he hecho ya...
Sí, sí, estás muy rapidet.
Sí, bueno, ahora me ha crecido, ¿eh?
Mejor parar la ducha, ¿no?
Sí.
No me tenía que peinar,
me lo meto las mananas.
Què li demanem al Carrión?
No sé, això, tu mateix.
Jo és que de menjar ja vaig servida.
I de roba també, ¿no?
De roba també, de beguda també.
Pilotes i en tenim.
Què tipus de promeses tenen hechos?
Pilotes i en tenim.
Ah, no, coses senzilletes.
Una samarreta, una pilota.
Ah, un regalo, què et quieres decir?
Bueno, el míster le va a planchar la ropa, ¿eh?
Si no es más.
Atenderla, atenderla.
Atenderla, atenderla.
Ah, pues yo te la plancho, entonces.
No me la planchas.
Sí, pero sí.
Yo plancho muy bien.
Sí.
Eh, Carrión plancha muy bien.
No, plancha no planchava Serrano, crec.
Bueno, jo tinc prou roba per dos.
No hi ha problema.
Planchas bien o qué?
Sí.
I además te gusta.
No.
No.
Luego bien por cojones y no.
Home, va molt ben posadat aquest xica, avui.
Molt bé.
Doncs tanquem amb una cançó,
tot i que el Carrión ens en demanava una altra al començament.
Com ha sigut això de la negociació dels temes?
És que a mí me gusta mucho la música,
entonces le he dicho al Joan Andreu la que me gustaba
y no tenía ni idea de quién eran los rejos.
a los ocho y pepe, me parece increíble,
pero no tenía ni idea.
Y me ha dicho una de Loquillo,
he dicho venga, una de Loquillo.
Venga, va, aceptamos barco, ¿no?
Sí, sí, sí.
De Loquillo, el Cadílac Solitario.
¿Te recuerda algo concreto o, bueno,
simplemente una de esas canciones que tienes ahí?
No, me gusta, me gusta.
Me gusta, la escuché hace poco, eh,
aunque sea, hasta hace años,
la escuché hace poco y me gusta.
Molt bé.
Doncs amb Loquillo tanquem.
El que pasa que lo de Loquillo
ha estat més per iniciativa teva
o por sugerència al Joan Andreu?
A ti me gusta.
Ah, vale, vale.
Doncs gràcies a Luis Miguel Carrion
per haver compartit aquesta estona amb nosaltres
i que hi hagi molta sort, eh.
Gràcies, bona nit.