Fins demà!
No m'ha surt, no m'ha surt el to, no m'he agafat el to.
La discussió és perquè una vegada, aquí no ho fem servir guió,
perquè és tot improvisat, com podeu sentir?
Però sí negociar amb la música que hem de posar.
Clar.
I vol començar amb una...
No!
Sí, dona, que sona molt bé, tu l'has sentit?
No l'he sentit!
Per això, a vegades és així en plan, no regueton,
però té una mica de rap i de peix.
El vaig sentir l'altre dia un trosset en una entrevista que li van fer a la televisió.
I què? No...
A veure, el videoclip és impactant perquè és allò que...
Ells quasi no es mou, però la gent del voltant balla impressionant.
Clar, és que és el que té el seu ballari.
És el que té el seu ballari.
Digue-ho a dedicar-se a això.
Bueno, aquesta setmana, entre d'altres, parlarem d'Anna Obregón,
de cosetes que passen per Hollywood i no totes bones,
d'Antonia Canales.
parlarem de la Marilyn Monroe i de molta, molta gent,
però sempre malament.
Aquí estem per parlar malament.
Ha quedat un silenci, sempre malament.
Aquí parlem molt malament de tothom, si no, que no s'hi posin.
Quin malament, quin malament que estem parlant, eh?
Quin malament, quin malament.
De totes maneres, ànim, perquè ja és divendres i això és Manà Manà.
Aquesta sí.
Estava aplaudint perquè deia sortir a guanyar.
Aquesta sí la volia sentir.
És que estàvem entre el David Bustamante i el Melendi.
No hi ha color, no hi ha color.
Per mi, ho sento per les fans del Bustamante.
Bueno, bueno, aterrao, aterrao.
I que deixem-ho, deixem-ho.
Tonito Canalla, que va molt bé per cada setmana.
Com ayer estava borracho, fui tirando miga de pan.
Voy caminando por la vida, sin pausa pero sin prisa.
Procurando no hacer ruido, vestió con una sonrisa.
Sin complejo ni temor, canto rumba de colores.
Y el llorar no me hace daño siempre, cuando tú no llores.
Ay, siempre y cuando tú no llores, ay.
Y el milindri a mí me llaman.
En el mundillo calé.
Porque al coger mi guitarra, se me van solo los pies.
Y este año le pido al cielo, la salud de la anterior.
No necesito dinero, voy sobrado en el amor.
Voy caminando por la vida, sin pausa pero sin prisa.
Procurando no hacer ruido, vestió con una sonrisa.
Sin complejo ni temor, canto rumba de colores.
Y el llorar no me hace daño siempre, cuando tú no llores.
Ay, siempre y cuando tú no llores.
Ay, y no quiero amores, no he correspondido.
No quiero guerras, no quiero amigos que no me quieran sin migalones.
No me tiren flores.
Hola, Riquitana guapa.
I les que no som gitanes també, ole.
A ver, també, també.
Ay, sí, ole totes les guapes.
Que bé sona aquest xiquet, eh.
És que, bé, sembla que no, però és que anima.
Et dona vitamina, et dona vitamina.
Tota la cel·lulitis ballugant-se, chut, chut, chut, sense control.
Això és reggaetón, eh.
Això és reggaetón.
Això és te l'olón.
No pot ser això, va.
Ai, meu, què seria això sense nosaltres?
I tant, i tant.
Avorrit, avorrit.
Bueno, som-hi o què?
A veure, anem-hi.
I hem de parlar...
Poseu-nos en sèrio.
D'una dona que a mi personalment, què vols que et digui?
Jo crec que va de Cenicienta, però no sé si se controla con los Cedanitos.
Jo crec que...
La Canieves.
A veure, jo crec que té una imatge de bruixa, però la vol disfressar de ventafocs.
I no.
A mi em sembla complicat, eh?
De totes maneres, ha fet unes declaracions.
La primera, per mi, molt celebrada.
La segona, per mi, molt, molt parodiada.
A veure, a veure, explica'm, explica'm.
Comencem per la que jo quasi-casi he celebrat.
Necessitaria una aleluia de gent d'alguna cosa així realment impressionant.
Però que si no pot ser, no passa res.
Jo t'ho feia jo.
Ah, aleluia, aleluia.
No, no, no, no, no creurà.
Jo dono la notícia i et deixem córrer.
Declaracions i llegeixo textualment.
No pienso treballar nunca más en televisión española.
Ah, aleluia, aleluia, aleluia.
Un televisión addicta, com vulguis dir-li,
aplaudeix aquesta sabidoria que té aquesta senyora,
perquè evitaria...
A veure, la televisió cada segon és caríssim.
I tant, i tant.
En el meu parer, perdre tots aquests milions en la mitja horeta de sèrie, no.
O sigui, no.
A mi no em convé.
Però una pregunta.
Si no ho farà per televisió,
la nova sèrie que teòricament estan enregistrant,
que diuen que s'assembla molt a sexo en Nueva York,
però que ella diu que no,
que hi ha sexe, que hi ha dones,
però que no és com el sexo en Nueva York.
Ja.
Com la passarà, en aquesta?
He parlat amb diverses persones sobre el tema
i jo pensava,
però quina televisió emetria una sèrie?
I m'han dit, no, no, no,
escolta'm, que aquesta dona té tirón, eh?
Que dona molt de morbo.
Sí o què?
A veure, jo no sé fins aquí.
No ho sé, no ho sé.
A veure, los ailos.
A veure, de fet, tenia audiència.
Aquest és el problema, que aquesta sèrie tenia audiència.
I on rotos siempre va un descosillo.
Exacte, exacte.
Però a mi el que més m'ha cridat l'atenció
i el que més m'ha agradat el dia,
perquè penso, mira, ves per on, pobra xiqueta,
és els comentaris que tots els dematins
ella resa per trobar novi.
Ja, però és que és tan modesta.
Però és que és tan modesta, Marc.
Per què?
Ho vas veure per la televisió?
No, diga.
Quan va sortir amb el Lekio, amb el seu ex,
clar, ella és la dona perfecta,
perquè és intel·ligent.
Però és que la mujer 10 era la Boderek.
No, no, però ara és ella.
Ella és 11.
Ella no és la 10.
Ella és la 11.
Perfecte.
Ella és una madre...
Una cosa...
La madre del món.
Como Teresa de Calcuta, però...
Però la madre de sus hijos.
De tots.
Ella és intel·ligente.
A més a més, cobra molt.
I tot això conjugat és un...
Per què vol un home?
Clar, d'alguna manera ja és com que l'home
no se li atreveix a apropar-se.
Ah.
Clar, de totes les coses...
És tan perfecta, és tan plusquant perfecta.
Que da miedo.
Claro.
¿Cómo es que van acercar a mi?
Los homes, con lo perfecta que soy,
con lo guapa que soy,
con lo alta, con la estilitzada,
con los biquinis tan bonitos que tengo.
No, ja no.
Ah, no, es verdad, que no sale.
Fa un parell d'ans que ja no fa foto,
i si la fa és amb el biquinis reciclat.
Pues biquinis reciclados.
Con lo que sea educado,
tan educado, tan...
Sí, tan tarant, tan.
Ya se comía los micrófones de pequeño.
Tan tarant, tan que las figas son secas.
Sí.
Hombre.
Ay, son secas.
la d'ella sí, més que vols que et digui
haurà donat una tranyina
és que em fas parlar malament
que d'aquestes hores estem en horari infantil encara
i escolta'm, dem de desastres
en desastres, anem a Hollywood
corta't el cinturó
per cert, un incís abans d'anar a Hollywood
perfecte, la boda a Eivissa
s'ho van passar com a reinones
vestides d'alanc, totes nougues
però mira, te vas fixar a la meva esquena
bueno, del sol, t'ho vaig dir, posa't cremeta
posa't cremeta
oh, és que he d'agafar color, he d'agafar color
ja tu vaig dir jo, protecció 60
mira quin color vas agafar
poca precaució és
és buena
parlem de fantasmes, va
comencem amb un expediente X
X, X, X, X
que els passa als actors
i també als directors
d'Hollywood
no, que és Hollywood
sí, sí, és veritat
escoltem-ne, parlem d'Oliver Stone
el primer fantasma
això és el boira
per si no és moscat
ha sigut detingut a Los Angeles
per conduir sota els efectes de l'alcohol
què diu?
i a més a més
està investigat per possessió de drogues
bé, ell conduïa per Sanchez Boulevard
i va enganxar un control
allò de
bufi, xustó
senyor, a la dreta
agafi la pipeta
exacte, amb allò
amb aquell tironyo
de llum
com vols que li digui
no sé com se diu allò
amb allò de llum
amb allò de llum
amb aquell tironyo
tants adjectius
i cap d'encertat
la qüestió és que
amb aquella coseta de llum
el va fer anar cap al costat
i li va fer bufar
escolti'm
senyor, Oliver Stone
bufi aquí
i ell va bufar
tant, tant
que li va sortir
anava tan bufat
anava tan bufat
que va donar positiu
bé, la qüestió és que
li va caure
15.000 dòlars de multa
i passar la nit
al quartalillo
veus?
una transparència que li servirà
per una pel·lícula
per una pel·lícula
ei, mira que no ho hagués fet per això
tata, tata
que el tio estava prenent notes
amb Charles Lamy
ja saps que normalment
a veure, jo t'he fet
que pel·lícula d'aquelles
eh, amb orbillo
perquè clar
teòricament van destapar moltes coses
sí
l'alt següent que va fer
el mateix de el mateix
i clar, jo crec que
eh si ara
me'n vaig cap a
va fent vivències
me'l atenen
em porten a la garjola
a veure com va la història
el jutge
de quina manera
em tracta la policia
clar, tot això després
al cap i al cap i al cap
pot ser una pel·lícula
ja, ja
no t'estrany
vivència real
càmera oculta
vista així
vista així
possiblement
els dos actors
dels que parlarem ara
també deuen estar fent
per posar-se en el paper
d'algun possible
pel·lícula o film
que tinguin a punt
d'afirmar
recordem-ho
Russell Crown
ja va ser
allò que
ja el van tocar
una mica de costat
perquè és un senyor
que li agrada
de tant en tant
formar algun tipus d'altercat
bé
doncs un dia
estava a l'hotel
a Nova York
a les 4 del dematí
i tenia problemes
per comunicar-se
amb la seva dona
i el seu fill
per telèfon
ja veus tu
el recepcionista
o el treballador
de l'hotel
d'aquelles hores
del dematí
que culpa tenia
que aquell mòbil
cutre
suposo
no tenia cobertura
bé
doncs l'empipada
d'aquell bon home
va anar a portar-lo
el fet de tirar
el mòbil
contra la cara
d'aquell empleat
què diu
per veure si així
agafava cobertura
suposo
clar
però això és una mica fort
això és una mica agressiu
fort devia ser el cop
que va rebre
aquell home
del mòbil
allà i paf
contra l'empleat
però hi va haver de putar
els hi van haver de putar
punts
o alguna cosa
no?
home no sé
però ara deu poder trucar
tocant-se les tecles
de les dents
tinc un mòbil
tecle de supini
i ell tit tit tit tit
mirant-se les dents
la qüestió és que això
podria portar-lo
a
a la presó
clar
i tot 4 anys
4 anys?
perquè ha sigut acusat
d'agressió
i detinença d'armes
encara que en aquest moment
l'arma fos un mòbil
clar
una arma blanca
una arma de no sé
quin color seria el mòbil
home li diem
perquè normalment
clar
si no és una pistola
ja comencen a ser armes blanques
doncs es veu que
del color que fos el mòbil
l'hi pot portar
fins i tot
a 4 anys de presó
però jo m'estava preguntant
Mar
ara fa poc
teòricament als Estats Units
van presentar
o estan a punt de presentar
l'última pel·lícula d'ell
exacte
i que és de boxe
doncs justament
que no vingui per aquesta història
estava promocionant
aquesta pel·lícula
veus?
mira
mira una altra cosa
que també me sona a mi
a Mar que tinc punt
enginy eh
vale
jo no sé si el Christian Slater
que és el següent
fantasma de turno
una altra
una altra
per la molt bé
i tanta gent
espera que canviem
a posar amb el Star Wars
vinga va
doncs Christian Slater
el proper fantasma de turno
deu estar també
potser estudiant
algun paper de cine
però ha sigut acusat
d'abusos sexuals
què dius?
el Christian Slater?
sí
home jo sé que se li anava
la mà amb les seves dones
sí
perquè te'n recordes
que més d'una
va denunciar
però no la violència
no de violència
en plan bufetejada
sinó que ell estava
a Manhattan
borratxo
i se li va ocórrer
tirar-se
tirar-se damunt
d'una dona
una dona que estava
i dius m'agrades
guapa
lògicament davant
de l'oposició
d'aquesta senyora
jo en vostè
no vull res
tregui'm les mans
de damunt
i de sota
i de dintre
i de tot arreu
que no
i quan diem no
és que no
exacte
bé doncs de moment
ja dic
està acusat
d'abusos sexuals
perquè aquesta senyora
lògicament
a mi m'és igual
que tu siguis
Christian Slater
però això que estàs tocant
és meu
i jo no t'he donat
pel més
i per tant
fes el favor
de treure les mans
i de treure el monedero
perquè això
em sembla una mica
li costarà
una mica
una mica
de pair
per ser
parlant d'estrelles
se sap alguna cosa
del judici
del Michael Jackson
se sap com va
si ja estem acabant
he pogut llegir
que ell
està patint
bon està patint
moltíssimes coses
però està patint
un terror
enorme
el fet de
ara comença a veure
que és possible
que ell vagi a la presó
a la presó
perdó
i està patint
un terror
al dir
i si
he d'anar
en algun
sense penitenciari
clar és que
hem de pensar
que té 40 escacs d'anys
i els nens
tenien 17
15
i 7
i 8
i són nens
a cap i a la fi
ho hagi fet
o no ho hagi fet
en cas de que
un home
no ens hi posem
un home
amb l'estatus
i amb les manies
i històries
que aquest senyor té
no podria sobreviure
en una cella
de presó
o sigui
es morirà
com una planta
s'apensirà
sense oxigen
sense no sé què
sense cremes
de no sé quantos
i a mi em fa l'efecte
que aquest home
no sobreviurà
jo espero que
pel seu bé
demostrin la seva innocència
si ho és
jo espero
no ser
no ser
una espectadora
del declive
d'una estrella
encara que ja
ho estem fent
sembla que sí
que t'agrada
no
suspirava
ah
suspirais vos
sí
veia senyorita
me suspiro
dentro de un rato
me suspiro
me se n'aspiro
va por ustedes
venga
mi pal
hombre
va por ustedes
super
no
infinito
gens
飲
Per l'amor de Déu, clar que no.
Sobre todo porque...
Por qué?
Todavía queda cositas que vivir aquí, eh?
Home, i tant, i tant, mira la mar.
Una cancionidita?
Vinga, prou Bisbal que ha de parlar a la mar, home, per l'amor de Déu.
No hi tregui, eh?
Vinga, tu sé que ells, no en facis cas.
Elena Tablada, per fi comença a fer comentaris com a nòvia ja,
entre cometes, de Bisbal.
Recordem que els pares, la família de Bisbal,
se'n va enterar de la seva relació amb Elena a través de la premsa,
segons diuen les males llengües, com la teva i la meva.
Doncs bé, ara Elena Tablada decideix obrir la boca
per dir que se sent molt disgustada.
Veus, pobretta.
Perquè se sent acusada per la premsa.
Veus, clar.
A veure, nena, si tu en comptes de sortir amb el Bisbal,
sortissis amb un queixer del Carrefour...
Per exemple, amb tot el respecte pel queixer del Carrefour?
I tant, i tant, i tant, perquè deuen tenir nòvies tots.
I tant, i ben macos.
No et passaria això?
No, no, no.
Si tu en comptes de sortir amb el Bisbal músic,
sortissis amb un músic que es guanya la vida,
tocant els dissabtes a la nit amb un hotel de salò pels guiris,
tampoc no et passaria això?
No, no, no, també té raó.
Tots dos som músics, segurament tots dos es diuen David,
però no té res a veure.
Clar.
I a més a més, si teòricament no deduïssin les males llengües,
que potser haguessis estat tu la possible culpable
que trenquessis amb la Xenoa, amb la qual cosa.
Nosaltres ens estimem amb la Xenoa perquè la coneixíem ja del concurs.
És com de casa.
L'hem tingut al menjador cada setmana a les nits,
pim-pam, sopant amb naltros.
Bé, la qüestió és que el que més li ofeni,
el que més la disgusta és que se li posi el sobrenom de trenca parelles.
Clar.
Home, però és que...
És que clar, tens tots els punts.
Home, nena, tens tots els punts.
Si fos una rifa, segur que la guanyava, eh?
No, et tocava, però de pleno, paf.
Bueno, és el que té, Helena.
Quasi que deixem-ho córrer i parlem d'uns altres músics
que tenen o millor o pitjor sort,
però no sé, la qüestió és que la té diferent.
Es diu Rod Stewart.
Què m'estàs dient?
A mi realment fa un munt d'anys que em fa ballar.
Ei, sexy.
Gràcies.
Però jo la tablada encara ja veuràs que donarà per ballar.
Deixa-la estar, pobra xiqueta.
Oh, que a mi m'ha quedat aquí, eh?
M'ha quedat aquí aquesta dona, eh?
Què li ha passat al Rod Stewart?
Ai, no!
No fa cas, ara és que la cançó li ha agradat amb ella.
Jo vull saber la notícia.
La notícia és que Rod Stewart tornarà a ser pare.
Aquest xiquet no veu la tele?
No, no té temps, no té temps.
Entre fer música, fer concerts i pentinar-se,
allò que s'ha de crepar tot el cabell,
no té temps de veure la tele
i tindrà un nou fill a l'hivern.
No passa res, nosaltres estem molt contentes,
però fixa't tu com són les coses.
Aquesta gent ho conta i tu no ho vas tenir en compte, això, Sílvia.
El què, eh?
Ara es casaran a la primavera que ve,
perquè si la seva dona parirà ara a l'hivern,
la Penny Lancaster,
no podrà estar en la seva plena forma física
per lluir un bon vestit.
Què dius?
Per tant, ojo la cosa, eh?
Ara ja està prenyada,
per tant, parirà aquest hivern
i es casarà a la primavera que ve
per tenir temps de perdre aquells grams,
perquè seran grams de més que li quedin.
Aquesta cara que t'ha quedat,
és la que m'he posat.
Estàs al·lucinant,
perquè l'estem més pendent, potser,
de la seva figura,
del deixament del vell i de la boda.
I de la foto que surt i de tot això.
Imagina't quines preocupacions que tenen aquesta gent.
Tu i jo, que dius,
a veure si arribem a final de mes,
i aquesta gent...
No, no, tu i jo que dient,
no arribem mai a final de mes.
Però entén-me,
i ella que està pendent,
que a veure quan arriba la data de la boda,
quan neixi el petit o la petita,
quants centímetres ha de perdre per dia.
Exacte,
quants quilos tindré en aquell moment
i a veure què hem de fer.
A veure què hem de fer.
I nosaltres aquí,
a veure si arribem,
a veure si arribem,
i aquesta dona pensant en això.
La mare.
Perquè vegin que fa tenir quartos al banc, eh?
Va, com va, això.
Oh, per l'amor de Déu,
per l'amor de Déu.
Què?
2012 o 2013?
Quan és, això?
No me'n recordo.
De la de Madrid?
Tu m'has dit que 2012.
Jo crec que sí, no.
O 2015.
No, 12a, no?
No en tinc ni idea.
Mira, tu, la formada que estem.
Ah, no me'n recordo.
Mira que la vaig veure
i van sortir tota la gent allà
amb una pancarta d'aquelles
que van entrar dintre del record Guinness
i tot això, però...
Una bandera, és veritat.
Sí, sí, sí.
És veritat.
I una pancarta.
Ah, no, que era una bandera,
clar, era més tubeta.
És veritat,
la pancarta és més dura.
Escolta'm, la qüestió.
Shakira recolza la...
Com es diu?
Quan algú...
La presentació o...?
Sí, deixa-ho aquí.
Vale, Shakira recolza.
La candida, tu.
La candidatura, ara.
No hi ha com tenir cultura, carinyo.
La qüestió és que la candidatura de Madrid
dos mil no sé quan...
12a.
Vale.
Tornem a començar?
Vinga, tornem a veure.
Shakira recolza la candidatura de Madrid
als Jocs Olímpics,
ja no dic de quin any,
amb els seus amics.
De campió.
A final serà el del 20.
2001, Odissein a l'Espacio en Madrid,
ho estem fent cada vegada més difícil.
Això total per dir,
i era un gust per tu, Sílvia,
perquè a mi tant se me'n fot,
que Alejandro Sanz va cantar amb Shakira
damunt d'un escenari
per aplaudir,
per celebrar que possiblement Madrid
es porti l'antorxa.
De candidatura?
Sí.
De candidatura?
Pels Jocs Olímpics.
Del 2014?
D'aquell any.
D'aquell any que toqui.
El 2015?
Mare de Déu, senyor.
Canviem de tema i parlem de l'Antònia Canales.
Què li passa a l'Antònia?
Doncs li passen moltes coses,
i li haguéssim pogut passar moltes més.
He de posar música?
No, no cal.
Per quina música li poses a l'Antònia Canales?
Vaja, molta.
Todo esto, y mucho más,
aquí, en Impacto TV.
Veus? Això és un impacto.
Sí, sí, sí que ho hagués sigut.
Veus?
Sí que ho hagués sigut,
Antònia Canales va ser aturat, també,
a la carretera per la Guàrdia Civil
quan conduïa parlant pel mòbil.
A veure,
que Antònia Canales condueixi
podria ser o no perillós.
I no entrem.
No, sí que entrem quan acabi la notícia.
Ah, depèn de l'autoescola, llavors?
No, depèn d'ell mateix.
El que sí que és perillós
és que condueixi parlant pel mòbil.
És molt perillós, tothom ho recorda.
I tant.
Però el que realment és perillós
és que condueixis si no tens carnet de conduir.
Què dius?
Per això deia, depèn de l'autoescola.
No, no, és que no havia ni trepitjada.
Depèn de si trepitges l'autoescola.
A Antònia Canales li van retirar el carnet.
De fet, bueno, no és que li haguessin retirat,
sinó que li han prohibit treure-se'l fins a dintre d'un any,
perquè aunque no el tenien, no li podien retirar.
I li han posat una multa de 450 euros.
Què me dius?
En una situació normal li haguessin pres el cotxe,
però en aquest cas no va passar.
A veure, suposo que la gent potser es fa més carn o més sang
perquè aquest senyor és famós,
però trobo que tant en aquest com en qualsevol altra persona
això s'hauria de castigar una mica més.
Igual, el mateix.
Tant per un, però com uns altres, no?
Això podria aportar, no només amb ell,
i perdríem un artista molt, molt, per mi, molt valorat,
però que és que podria endur-se pel davant
a gent que és valorada per altres persones.
I a més a més, encara està calent, calent, calent
la història del Ferroquito.
Ferroquito, exacte.
Perquè ara mateix, ara estan en disputes per televisió,
almenys sobretot la dona,
de la persona que va ser atropellada i morta.
Perquè no pugui treure el carnet mai més.
I està ella una mica dolguda,
perquè teòricament l'advocat del Ferroquito
està dient que, bueno, que això,
que esperem que no vagi a més,
que sigui el que sigui,
que per ser famós que no el castiguin
més del que hagin de castigar-lo,
i etcètera, etcètera.
I clar, la dona diu, home,
si la llei està feta d'aquesta manera,
que li facin el que hagi de fer.
Per ell i per tothom.
I per tothom.
Encara que sigui Antonio Canares,
que sigui Ferroquito, però igual, eh?
Que no em voldria que es tregués més sang
perquè fos famós.
Exacte, exacte, ni menys.
No cal encarnissar-se amb aquesta gent,
però que trobo que és prou, prou fort
com per castigar-lo molt més
del que s'ha castigat amb ell o en qualsevol, eh?
La justícia ara és justa, no?
A més a més, diuen que quan veus
les barbes del vecino...
Remojar?
No.
Por les tuyes a la barba.
Afeitar por les tuyes a remojar.
Veus?
Alguna cosa així.
Et trobo que aquest senyor no porta barba,
però hauria d'anar pensant en dir,
hostia, si en aquell l'han enganxat...
Jo soc de sucre, puc dir paraulotes.
Si en aquell l'han enganxat,
jo m'hauria d'afilar més prim.
Vull dir.
Guapa!
Te recordes d'aquesta escena?
No.
La morena i la rúbia.
A l'estació de tren, amb les maletes?
No.
Aquest aquí ja estava en les otres així molt guapes.
Aquesta és altra pel·lícula, eh?
Ai, home, estic perduda.
Tu estaves amb el Jack Lemmon i companyia.
Sí, sí, sí.
El Tony Curtis no és aquesta pel·lícula, eh?
Ai, no és.
Aquesta és una altra,
que s'conten una morena i una rosa.
La rosa és la Marilyn,
i la morena no m'enfaixa siquiera.
Bé, no estaré cap examen.
T'has vist una altra molt guapa.
Bé, la qüestió és que parlarem ara sí de Marilyn Monroe.
Subhasta a Los Angeles
de 300 articles personals de Marilyn Monroe.
300?
300 articles, allò que un dia van trobar...
Estes peces.
Sí, van trobar un magatzemet,
allò, pum, pum,
unes caixes amb cosetes d'ella.
S'ha creu-sit unes calces, eh?
No, doncs justament.
També hi ha?
Exacte.
Entre d'altres coses hi havia l'enceria,
productes de bellesa,
que devien estar més caducats que jo què sé.
Imagina't tu fer servir un rímel de fa 50 anys.
Però era de la Marilyn.
Exacte.
Objectes de decoració,
fotos, roba,
els papers del seu divorci amb Joey Di Maggio,
la seva agenda telefònica personal,
i la sol·licitud en el tribunal de Nova York
per canviar el seu nom de norvegint
per Marilyn Monroe.
Entre d'altres coses.
Això valdrà quartos, eh?
Doncs mira,
la qüestió és que no van recaudar
poc més d'un milió de dòlars.
Només?
Unes mitges de malla
van arribar a costar 2.750 euros.
Déu-n'hi-do, quines mitges?
Un suèter de cashmere, 2.000 euros,
i 78.000, perdona, euros no, dòlars,
78.000 dòlars per una aquarel·la
que Marilyn Monroe va pintar,
una rosa vermella,
per regalar al president John Fitzgerald Kennedy
en el seu aniversari.
Si no m'equivoco,
a l'any 62.
Déu-n'hi-do, eh?
I tot això no ha pujat més d'un milió de dòlars?
No, no, no.
Ui, doncs,
devien ser una mica despistats,
la gent dels Emirats Àrabs
i tots aquests que també són de col·lecció,
i sobretot parlant d'ella,
Marilyn Monroe.
Exacte, o molts col·leccionistes
no es devien adonar
perquè va ser una subhasta
feta a través de telèfon i d'internet.
Clar, al millor és això,
que no es va fer massa publicitat
perquè quedés una mica més a casa,
i es van assabentar els que tocaven.
I ja està.
No hi ha res com tenir bons amics
i bons contactes, eh?
De fet, pensa,
un pensa-ho que em fa un traslado,
la quantitat de coses
que acaba acumulant.
Sí.
I si fos com una formigueta,
imagina't aquesta dona.
Imagina't,
amb els anys que fa
que aquesta senyora ja és morta,
recordant que em sembla
que en guany
hagués complert 60 i pico d'anys,
és possible?
Ai, ara m'agafes fora.
La qüestió és que
amb els anys que aquesta senyora
fa que ja no hi és en aquest món
i encara van sortint coses d'ella.
Ui, i espera't, espera't,
espera't el que te recordaré,
guardamuebles o alguna cosa així.
I parlant d'anys.
M'agrada!
Happy birthday!
Happy birthday!
Per fi!
He concedit que em canvieu
la sintonia d'aniversaris.
Vinga, anem als aniversaris.
M'encanta.
Ai, aquesta setmana en tenim.
La Sílvia Hato, 34 anyets.
Molt guapa.
M'acaba molt bé, aquesta xica.
Sí, sí, està embarassada,
guapíssima i sense embarassar, també.
Tom Jones, 65 anyets.
Home, home.
Ben portadets, eh?
Molt bé, molt bé.
Miguel Rió, 61, en la línia,
però també molt ben portadets.
Anna Kournikova, 24.
24?
Jo li posava uns quants més, eh?
Sí?
Sí.
Laura Ponte, 32,
molt ben portadets.
També està embarassadíssima, eh?
Exacte.
Michael J. Fox, 43 anyets
i lluitant cada dia
i donant ànims des d'aquí.
Johnny Drip, 42,
super ben portats.
42, el Johnny Drip,
ni li posava menys.
No li posava menys.
Ah, perquè és...
Com esponjós.
l'Elite Harley, 39.
L'Elite Harley, l'Elite Harley,
l'ex del...
D'acord.
Exacte.
I la Mar Flores,
aquella, 36.
La Mar Flores?
Qui és, Mar Flores?
Jo no me l'acordo, eh?
Home, és que ara fa molt de temps
que no parlem d'ella malament.
Clar, ni bé,
perquè ja no surt per cap lloc.
Sí, sí, sí.
Que de tant en tant
estrena llates, guapa.
Oi, oi, oi, oi,
no hi ha res com tenir quartos.
Ai, m'agrada, Maral.
Sí.
Sí.
El 17 d'agost,
no, no, Maral no, eh?
El Manolo García
en concert
a la plaça de Braus.
Ens veurem allí, no?
Home,
és una bona data,
una bona data,
a Sant Magí,
a Propet,
i tot això, no?
Segur, segur.
Avance a desminar
els pets a Reus, eh?
A veure què passa.
Bueno, nosaltres anem fent llista.
Jo tinc aquí a la paret
un suro
i vaig apuntant, saps?
Mar,
sortim a veure demà, no?
De passat demà, no?
L'altre, l'altre, l'altre...
Ui, ens queda una setmana, eh?
Fins divendres que ve.
Tanta estona sense veure,
no potser ja trucaré,
trucaré durant la setmana.
Ja parlarem,
i fem un cafè o dos.
D'acord, o tres.
De totes maneres,
molt bon cap de setmana
i ens veiem la setmana que ve.
Gràcies.
Nada como que hace mucho tiempo
que me cuesta sonreír.
Quiero vivir, quiero gritar,
quiero sentir
el universo sobre mí.
Quiero correr en libertad,
quiero encontrar mi sitio.
Una broma del destino,
una melodía acelerada,
en una canción que nunca acaba.
Si he tenido suficiente,
necesito a alguien que comprenda
que estoy sola en medio
de un montón de gente.
¿Qué puedo hacer?
Quiero vivir, quiero gritar,
quiero sentir el universo sobre mí.
Quiero correr en libertad,
quiero llorar de felicidad.
Quiero vivir, quiero sentir
el universo sobre mí.
Como un náufrago en el mar,
quiero encontrar mi sitio,
solo encontrar mi sitio.
todos los juguetes rotos,
todos los amantes locos,
todos los zapatos de charol.
Todas las casitas de muñecas,
donde celebraba fiestas,
donde solo estaba yo.