A punt, a punt de tancar la setmana, ja és dijous i a veure com marxarem aquest cap de setmana,
a veure sabent si a la Niki se li arreglen les coses o no. Queden dues sessions. Andrés, bona tarda.
Bona tarda. Bé, doncs ahir vam parar que Niki comença a perdre els seus poders per volar i estava en aquell moment que vam tallar la missió en què està a la seva habitació
i està fent un mànec nou per la seva escombra, degut a que amb les seves proves d'intentar una altra vegada alçar el vol, amb una de les caigudes s'ha trencat el mànec.
Bé, aquí va acabar l'ahir, però avui, al començar, veiem a la pantalla que ja estem al dia següent.
Pel carrer, que hi ha l'ambient clàssic d'una ciutat, veiem caminar a la jove pintora del bosc,
aquella pintora que va conèixer Niki quan ella va perdre aquell gatet de pelutxe i precisament la tenia la pintora.
Bé, la noieta, molt moderneta, va amb un ample sombrero de palla, una miqueta desfet, com és clàssic fent de la deixades expressa per estar a la moda.
Porta una motxilla a l'esquena, pantalons curts i un paper escrit que el té a la mà i que va llegint.
I és que busca l'adreça de Niki i vol saber què ha sigut d'ella.
Llavors, se'n va cap a un botiguer, que està a la porta precisament de la seva tenda,
i pregunta si sap on és aquesta adreça.
El botiguer li contesta.
La noia segueix l'indicació del botiguer,
i quan ja arriba a prop del forn, Niki surt per la porteta tracera de la casa que dona al pati per pujar a la seva habitació,
però resulta que a la porta aquesta, n'hi ha una altra porta gran del pati,
que dona al carrer i que és que serveix per entrar o sortir la furgoneta del forner.
Aquesta porta està oberta i, per casualitat, la jove pintora al passar veu que Niki surt d'aquella porta i llavors la crida.
Està en l'habitació de Niki, la pintora,
deixa a terra la seva motxilla i comença a menjar una pasteta que li dona Niki i segueixen parlant.
Te voy a preparar un poco de té.
Te no, gracias, pero si tienes un poco de leche, claro.
Mentre Niki prepara el que li demana a la seva amiga,
aquesta noia treu el cap per la finestra,
veu el paisatge, que per cert, com és lògic, li agrada molt,
i també veu a Gigi, que està venint, entra per la finestra,
se'n va a la taula, menja i torna a sortir sense fer cas i quira amb aquesta noieta.
Niki li posa a terra, precisament, el platet de llet a Gigi,
¿Cómo va el negocio de la mensajería? ¿Ganas dinero?
Va mal, ¿no?
Ahora no trabajo mucho.
Niki li posa a terra, precisament, el platet de llet a Gigi,
que un cop se l'hagi menjada sortirà una altra vegada disparat,
sense fer cas a ningú,
i l'alegria de la nena, de Niki, ha desaparegut.
Les dues amigues seuen al llit
i comencen a comentar els problemes que estan passant-li a Niki.
Ya me parecía que no eras muy feliz.
No sabía que a las brujas les pasaban estas cosas.
Oye, ¿por qué no vienes un rato a mi cabaña?
¿Eh?
Seguro que te vendrá bien.
Tu jefa te ha dado un descanso.
¿Qué te parece, gatito? ¿Quieres venir?
¿Prefieres quedarte con tu novia?
Venga, nos iremos ahora mismo.
Ajá.
Gigi, el gatet, lògicament, ja ho ha adivinat la noia, es queda.
Li falta temps per anar de seguida a prop de la gateta blanca.
Les dues amigues van pel carrer en busca de l'autobús
que les deixarà a prop del bosc.
Mentre estan circulant,
l'amiga li dona un xiclet a Niki
perquè es vagi distraient pel camí
i així aniran seguint fins a arribar al lloc
que ja ho anirem comentant.
A l'autobús s'allunya,
elles van a dalt, com és lògic.
Arriba un momentet que, en fi,
s'acaba el trajecte que elles han de fer,
acaben a prop d'un busquet que hi ha,
esclar, ja sabem que la pintora viu en un bosc,
pugen per la muntanya,
després baixen per un altre pendent que hi ha
i al final arriben amb una carretereta relativament senzilleta
i la pintora, ja experta,
comença a fer autostop.
Passa un cotxe que no para
i després una camioneta que passa de llarg
i para i torna enrere
i, en fi, és algú que coneix amb la noia.
Gràcies.
Gràcies.
Molt bé, ja estic oficialment agotada.
Que bonit és això.
Nicky?
Ja ho.
A la carretera.
¿Qué pasa contigo?
Debe asustarle llevar a dos chicas en el coche.
Úrsula, eres tú.
Sí.
Subí.
Conozco a ese tipo, vamos.
Al principio no te había reconocido,
pensé que eras un chico.
¿Qué? ¿De veras has pensado que era un chico?
Es por tu forma de vestir, ya sabes.
¿Qué chico tiene estas piernas, caballero?
Adiós, señoritas, cuidado.
Han arribat al bosc
i baixen de la furgoneta
i caminant, caminant,
arriben a la cabana de la pintora,
d'Úrsula,
i com és lògic,
com que ella és molt amiga dels corps,
hi ha tot el terrat de la cabana
plena de corps.
¿Convives con los cuervos?
Sí,
nos hemos hecho muy buenos amigos.
¡Guau!
Hola a todos,
ya estoy en casa.
Buenas tardes,
quería decirles que lo siento.
No soy una ladrona de huevos
y no pretendía causarles problemas.
¿Por qué no entras
mientras busco un poco de agua?
Vale.
Vale.
Niki, a l'entrar a la cabana,
veu un enorme quadre
amb un magnífic i preciós cavall
amb ales volant per la nit,
per sobre de les cabanes d'un bosc,
el cel tot estrellat,
i al costat del cap d'aquest cavall
amb ales
s'observa el dibuix difuminat
d'un cap femení.
La bellesa del quadre
deixa Niki bocabadada.
Observa uns altres detalls,
com uns cors volant,
aquestes estrelles tan brillants
que es veuen amb el quadre,
el cel,
i així està un ratet
observant aquella meravella
de quadre.
¿Te gusta?
Sí.
Tengo que decirte
que me llegó la inspiración
después de conocerte,
pero todavía no he terminado la cara.
Esperaba que volvieras
para intentarlo de nuevo.
¿Quieres decir que esa soy yo?
Claro que sí.
Me facilitarías las cosas
si posaras para mí.
Pero yo no soy guapa.
¿Para qué quieres
que haga eso?
Vamos, Niki,
tienes una cara preciosa.
Eres muy guapa.
Ahora no seas nerviosa
y siéntate por aquí.
Bé, ja sabem el motiu
perquè Úrsula,
la pintora,
a part de poder estar
uns dies amb la Niki,
l'ha portat a la seva cabana.
És per fer-la servir de model.
I aquí acabem
el relat d'avui.
Serà fins demà,
un altre cop, Andrés.
demà ja tancarem la setmaneta.
Digue'm, digue'm.
Si tu vols que sigui demà,
doncs vindré demà.
Serà demà, doncs.
Gràcies, Andrés.
Adiós.
Adios.
Adiós.
Adiós.
Adiós, Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.