El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Ja és dimarts, torneu a tenir amb nosaltres l'Avi Ramon.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
A veure, que ja fa uns dies que ha passat, el vam viure al mes de febrer,
però no vam tocar el tema en profunditat.
Carnaval. Li ve de gust parlar del Carnaval a Tarragona?
Sí, perquè ara que estem en el Quaresma ja s'han de treure el Carnaval per entrar.
A fer penitència.
A fer penitència. Suposo que haurà canviant molt, no?, la visió i la celebració del Carnaval.
Sí, tot, tot, tot.
Perdó, és que aquest temps... Bé, el temps és aquest temps que n'hi ha, ja.
El Carnaval, per exemple, hi ha coses que...
No és que sigui el Carnaval, és els records que a vegades has sentit dir.
Per exemple, hi ha moltes coses, no les he passat, però les he sentit explicar a gent gran,
a gent, doncs, coses d'aquesta, no?
I el curiós és a Tarragona, que avui en dia fem un Carnaval que, escolta'm,
que no es pot... es mereix tots els honors i tota la cosa,
perquè el Carnaval que fem a Tarragona avui en dia, no veu que fem, que es fa.
És molt important perquè hi ha alguns grups que poden competir,
inclús amb Canàries, hi ha algun d'aixòs,
perquè surten amb aquelles plumes, el que sigui,
que havent vist part de Canàries, que jo vaig veure algun tros de Canàries,
que vaig veure en una festa que es va fer especial o el que sigui,
i en canvi aquí, doncs, a Tarragona ja surten grups d'aquestos,
o com se digui, no?, que, escolta'm, poden competir.
Si no competir, poden anar.
No quedarien malament.
No quedarien malament, no?
Però es veu que a Tarragona, encara que no se n'hagi parlat gaire,
ha sigut important també amb els Carnavals,
perquè Tarragona ha sigut una capital que abans érem pocs habitants,
pocs habitants, amb els que hi ha ara, no?,
30.000, 40.000, en fi, aquest és això.
Però es veu que allà, al 1800, Tarragona...
Vostè no hi era, eh?, en aquella època.
Per això et dic jo que he sentit coses d'aquesta,
he sentit explicar a la gent, o has llegit, o has vist,
com que t'agrada aquestes coses, i t'han explicat el que sigui.
Es veu que, clar, quan va ser allò de la filoxera,
aquí a Tarragona van poder aprofitar molt
la falta del vi que els va faltar a França.
I precisament aquí a Tarragona era un port molt important d'aquesta cosa.
Clar, el Tint era un port important que carregava força vi.
Clar, vivien els botes, vivien els que embarcaven.
O sigui, va haver-hi un moment que es podia fer cosa.
I es veu que es van fer uns carnavals molt, molt importants, es feien, saps?
Es veu que allà al plaça Els Carros, o l'Òfaga o com sigui,
hi havia un cafè que es veu que amb la guerra ja va acabar de...
Però ja no funcionava com el cafè dels set portes que deien.
I allí es veu que tota aquesta part del port,
que hi havia riquesa en aquest sentit del transport i el que sigui,
i de fora que venia,
doncs allí feien també unes grans festes.
Allí feien unes grans festes,
és a dir, doncs, el cafè de les set portes que deien.
Doncs allí es jugava, feien festes,
i es veu que també es feia un gran carnaval.
Fent un gran carnaval, com també el feien a la part alta,
que llavors també a Tarragona, on s'entrava així com ara
la festa es fa a la plaça La Font, també es feia, no?
Però es veu que la festa a Tarragona,
quan se feia alguna festa important,
s'entrava pel passeig Sant Antoni.
Saps?
Sí.
Portal Sant Antoni.
Portal Sant Antoni, és a dir,
es reunien, i també diu que van fer unes grans festes,
és a dir, doncs, allí sí, allà dalt ja sortien ja a la festa com a oficial.
Vesia els timbals, els de l'Ajuntament, les autoritats,
i com que llavors també podien disposar,
perquè també hi havia pagesia,
i hi havia gent també que tenia cèntims,
perquè allà dalt hi havia més aviat aristocràcia,
el que sigui,
doncs clar, uns podien anar ben arreglats,
uns se disfressaven d'una cosa,
els altres més en broma,
però sempre amb sàtires també, saps?
Això s'ha perdut una miqueta, eh?
Sí, però...
Perquè avui en dia hi ha molta disfressa,
però el que és el puntet aquest de crítica, de sàtire,
això ja no.
I en canvi ara, veus,
vam fer aquesta que diuen que va ser això,
que va passar d'aquest concejal,
coses...
S'ha de tenir una miqueta d'humor,
però un humor fi.
Sàtires, però en munt de lloc.
Una de les que vam fer molt de pes
va ser que tu ja saps que quan Tarragona,
quan va vindre l'invasió francesa,
Tarragona es va defensar,
es va defensar,
i a Reus,
a Reus, doncs,
van rebre el mariscal Sochet,
doncs amb sal i vinagre,
que és rebre amb honors amb una persona,
saps?
Amb baix pali,
el que sigui.
I hi havia una que va ser la que va fer més d'això,
que es van disfressar uns,
un d'oficial francès,
i en baix pali el portàvem pel carrer,
clar, allò va ser un cop.
O sigui, coses fortes que no farien,
però eren ironies, saps?
Sí.
I allí grans festes.
Doncs, bueno,
allà dalt van fer aquestes grans festades,
anaven pel carrer, doncs, cantant,
obsequiant les noies, per exemple,
sí, sí,
doncs hi havia aquesta cosa de disfressa,
però sempre amb una alegria i d'això.
I aquí baix al port,
doncs aquest cafè també va ser això.
O sigui, hi havia com dos carnavals
a la ciutat de Tarragona,
el que se celebrava a la part alta
i després el que se celebrava a la part baixa.
Sí, sí, cadascú hi havia dos...
Perquè Tarragona, encara que fos tot,
eren dos sistemes.
Hi havia la part alta,
que era pagesia,
aristocràcia,
que també n'hi havia a la part baixa,
però el port era com un poble,
també, saps?
I aquí es veu que s'ajuntaven
i feien balles de gala,
tot el que sigui.
I també, llavors,
quan acabava el carnaval,
també feien,
com ara fan això,
aquestes ploraneres que surten l'últim dia,
llavors es feia l'enterro de la sardina.
Parlem, si li sembla, demà,
de l'enterrament de la sardina,
que té joc el tema encara.
Doncs vinga,
demà ens retrobem
i acabem de matar el Carnes d'Altes.
Gràcies.