Música
I avui passen dos minuts de dos quarts de nou del vespre.
Entrem una miqueta més tard, però no passa res aquí a Tarragona Ràdio.
El No en Vinguis amb Històries, el programa dedicat a la divulgació històrica,
o com a mínim això ho intentem, el Mariano Maggi, i el Jordi Ximeno.
I bona tarda, bon vespre, com vulguis.
Home, una mica gelat, eh?
Una mica gelat, no?
No serà que hi ha algun canvi de temps?
Algun canvi de temps, no?
Algun canvi climàtic.
Algun canvi climàtic, no?
Avui en parlarem de la sota.
Avui en parlarem, sí?
Sí.
Molt bé, i també la Sílvia García pilotant aquesta fantàstica nau des d'aquí, Tarragona Ràdio.
No en Vinguis amb Històries, aquesta setmana...
Com sempre, les nostres efemèrides.
Avui en tenim cinc, més del que és habitual.
Efemèrides que van des de l'any 1488 fins a l'any 1976.
Tot seguit sabreu quines són.
El monogràfic, el Manel, avui està capficat amb el que senten els canvis climàtics i les variacions climàtiques.
I ens ha preparat un monogràfic d'allò molt, molt, però molt interessant.
Les curiositats de la història, doncs, tot seguit sabrem d'on vénen els nens.
Ja sabem que tots ho sabeu.
Però bé, un petit detall, una curiositat.
De París.
De París, segur.
Doncs els grecs crec que no opinaven el mateix.
La nostra agenda, la nostra història, també.
En aquest cas parlarem de la Torre Rellotge del Port de Tarragona.
I per finalitzar un fantàstic llibre, o la recuperació, en aquest cas en català,
d'un fantàstic llibre de les memòries de Winston Churchill,
anomenades la Segona Guerra Mundial, el primer volum.
Efemèrides.
I tal dia com avui, la ciutat de Barcelona, en concret, de l'any 1488,
succeïa un fet que no havia succeït mai encara a la ciutat com tal.
I és que l'any 1488, un 25 de gener de 1488,
la Inquisició, malgrat el rebuig frontal de moltes de les institucions catalanes,
erigia el primer cadafal del sant ofici a Barcelona,
on morien cremades quatre persones.
Un cadafal era la plataforma típica on s'executaven els condemnats.
En aquest cas, com diem, van morir quatre persones cremades.
Va ser la primera, però no l'última.
No, la primera, tampoc l'última.
Per desgràcia.
Ni el primer assassinat injust.
En fi, i una altra efemèride d'un 25 de gener,
en aquest cas, de l'any 1538, ens parla del potossí.
Tu has sentit mai aquella expressió de
«Vale más que un potossí?»
Sí, sí, sí.
Refereix a l'or, no?
A la plata.
A una cosa de molt de valor.
Doncs bé, aquell 25 de gener, com dic, de l'any 1538,
va ser descoberta la primera mina de plata al Cerro Rico de Potossí.
S'explica, diu la llegenda,
que l'altiplà de Bolívia, un índia que corria
darrere les petjades d'una llama,
va haver de passar la nit en aquella muntanya
i quan va encendre el foc per calentar-se,
per casualitat, va descobrir que allí hi havia mineral de plata.
És una de les llegendes que parlen de com se va descobrir
els importantíssims llaciments de plata,
que estaven situats a 4.500 metres d'alçada.
I la seva explotació va ser tan important
que es va originar al costat dels llaciments
una ciutat, la ciutat de Potossí,
a la qual la corona va otorgar el títol de Villa Imperial.
A l'escut d'aquesta ciutat és curiós
si pot llegir la següent llegenda.
Soy el rico Potossí, del mundo soy el tesoro,
soy el rei de los montes y envidia soy de los reyes.
Molt bé. I d'Amèrica i Latina anem cap a Europa.
Un 25 de gener de 1919,
un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial,
la Conferència de Pau celebrada a París
el 24 d'abril de 1919,
doncs, acceptava la proposta
del president nord-americà Wilson
per crear una associació general de nacions.
Una proposta que venia de mans nord-americanes
però que després el mateix senat nord-americà
va negar, doncs, no va voler entrar
en aquesta societat general de nacions
i alhora, doncs, també hi va haver
l'exclusió de Alemanya i la Unió Soviètica
que no van ingressar fins uns anys després.
I bé, tota una història que després
sembla ser que no va donar peu
a que es creés una veritable
primera organització universal de nacions.
Però una mica va ser l'embrió, no?,
de l'ONU.
L'embrió de l'ONU
i també, doncs, del seu fracàs
en part també és responsable
de la Segona Guerra Mundial.
La Segona Guerra Mundial.
Doncs bé, passem a un altre 25 de gener,
més proper ja, en este cas,
de l'any 1959.
Aquell dia el papa Joan XXIII
va anunciar que es faria un concili,
un nou concili de la Iglesia,
un concili que s'acabaria anomenant
Vaticà II.
Aquest concili, que es clausuraria
sis anys després, a finals de 1965,
va marcar una profunda renovació
del catolicisme en tres àrees fonamentals,
el dogma, la litúrgia
i el magisteri de l'Església
davant els grans problemes actuals
o d'aquella època de la humanitat.
El concili va redefinir
el paper que els sacerdots,
bisbes, seminaris i missioners
tenien que, ho havien de tenir,
al mateix temps que donava directrius
perquè la litúrgia abandonés
les tradicions ritualistes
que encara derivaven dels temps
del Baix Imperi Romà,
com l'ús exclusiu del llatí
en la missa, per exemple.
I tornés a esta litúrgia
als seus orígens
i a partir de llavors
es va poder celebrar, per exemple,
la missa en l'idioma de cada lloc.
També es va promoure
un acostament respectuós
i dialogant amb les demés religions
i es va proclamar
el dret de l'home
a la llibertat religiosa,
encara que ha passat els anys
a més que el concili
potser no ha anat.
Sí, entre la teoria i la pràctica
ja ho podem.
Sí, hi ha una bona inferència.
Molt bé, i darrere efemèride d'avui,
molt més propera,
ja que ens toca també molt a prop,
del 25 de gener, clar,
de 1976,
se celebraven a Espanya
eleccions municipals
després de 40 anys
sense celebrar-se.
Per què?
Doncs perquè hi havia un senyor
que no deixava.
Que no deixava, no?
Que no deixava.
que no col·locava ells,
els alcaldes que li convenien.
No envinguis amb històries,
el monogràfic.
L'ésser humà,
o almenys les espècies
d'Ostrolopitec
amb trets més humans,
van aparèixer al cor d'Àfrica
fa aproximadament
uns 4 milions d'anys,
és a dir,
durant el període Pliocè.
Això significa que l'home
ha sobreviscut
a totes les glaciacions
del Pleistocè.
La nostra espècie,
l'Homo sapiens sapiens,
va aparèixer
i es va desenvolupar
durant la darrera gran glaciació,
que porta per nom
la glaciació de Wurm.
No, Manel?
Sí.
Doncs bé,
des del final
de la glaciació
aquesta del Wurm,
que és el senyor
que la va descriure
per primera vegada,
les temperatures
es van anar calentant
d'una manera progressiva,
encara que
en alguns períodes
una mica freds.
No haurien de veure
el clima
com una cosa
estàtica, no?
o potser...
Igual que el planeta Terra
que no és res estàtica.
Exacte.
Potser podem tenir la idea
que va haver-hi una època
de glaciació,
amb molt de fred,
se va acabar
i després
doncs han vingut
ja els cremes
que coneixem.
Això no és així
ni de bon tros.
Ja que
aquesta glaciació
es considera
que es va acabar,
o almenys la seva part
més important,
fa uns 13.000 anys
i va donar
lloc
a un període
anomenat
Boiling a l'erot.
Era una etapa
molt càlida
amb temperatures
de fins a 10 graus
més altes
de les que tenim
en l'actualitat.
O sigui,
es va passar
de molt de fred
a molta calor.
No obstant,
uns 1.000 anys després,
fa aproximadament
uns 12.000 anys,
va seguir
un període
altre cop fred
que s'anomena
Dralhas recent.
I tot seguit,
altre cop
va vindre
un altre període
càlid,
humit,
que s'anomena
boreal,
fa uns 10.000 anys,
com veiem,
el clima anava canviant
i de nou
va ser substituït
per una època freda
anomenada Atlàntica
que va començar
ara fa uns 8.000 anys.
Va ser en aquesta etapa
quan la regió
la va convertir
en desert,
tal com és avui en dia.
I també es considera
que aquesta etapa
freda
va ser
el final definitiu
ja de la glaciació
Llurm.
Sembla ser
que
com és justament
que és
en aquesta època,
fa aproximadament
uns 8.000 anys,
quan els climers
de la Terra
van quedar
definits
ja tal i com els coneixem
actualment.
I això
aproximadament
coincidiria
amb el que serien
potser els orígens
de l'agricultura,
no?
Sí,
coincidís
amb el
mesolític,
el primer neolític
i efectivament
quan apareix
l'agricultura
tot i que
sembla ser que
establir una relació
causa-efecte
va acabar
i van descobrir
l'agricultura.
No,
no,
directament no.
Directament no.
Va dir que influir...
Sí,
és multicausal,
com moltes coses.
Hi havia moltes més causes.
Bé,
a partir d'aquell moment
tots els períodes
més càlids
o més freds
que com veurem
n'ha en llegut
se mouran sempre
entre les característiques
generals
del clima sonal
sense sobrepassar
mai
els umbrals
màxims
ni mínims
de manera
que es pogués
parlar d'un clima
diferent.
Així,
per tant,
des de fa 8.000 anys
normalment
tenim
amb petites variacions
els mateixos climes.
Sí,
hi ha moltes petites variacions
que potser
no ho notem
al dia a dia
però que en un llarg
període de temps
es noten.
Sí,
i no tan llarg
que en costat
potser de dècades
pot canviar el clima.
Una dècada ja és un període
suficientment llarg
per...
Sí, però que una persona
ho pot comprovar,
no?
El que passa és que
no són canvis
suficientment grans
com per dir
a canviar el clima
però que
doncs
poden afectar
i tindre conseqüències
per a les civilitzacions humanes.
I de quines conseqüències?
Parlaríem?
Ara ho anirem veient
perquè sembla ser
que al llarg de la història
la influència del clima
ha sigut determinant
en generar
períodos històrics
o fer-los acabar,
etcètera.
Com diem,
a partir de
fa 8.000 anys
han hi hagut
una sèrie de pulsacions
càlides i fredes
que encara duren
els nostres dies.
No parem de parlar
de canvi climàtic
si t'hi fixes, no?
Sí, sí.
Coneixem en part
aquestes oscil·lacions
gràcies als escrits clàssics
que ens parlen
de l'època romana
i grega,
sobretot romana,
que parlen
de creixements
i decreixements
dels clasiars
que hi havia
als Alps.
Els períodes freds
van ser molt freqüents
sobretot entre el 2300
abans de Cris
i el 250
abans de Cris.
De fet,
hi ha teories
que afirmen
que bona part
de la gran crisi
que va patir Egipte
cap a l'any 2150
i que va esfonsar
el que s'anomena
imperi antic
i va portar
un període
de més d'un segle
de caos
va ser originat
per un refredament
del clima.
Fet que va comportar
males collites,
això comporta fam
i d'aquí venen
i hi ha revoltes,
etcètera,
etcètera.
Doncs bé,
també es creu
que les grans
migracions
dels pobles bàrbars,
tan famoses,
que van fer caure Roma,
tot allò,
doncs van ser
originades
per un refredament
de les temperatures
dels seus llocs d'origen,
fet que els va obligar
a emigrar
a buscar noves terres
que eren precisament
les terres
que ocupava
l'imperi romà.
El clima mediterrani.
Sí,
de fet,
la més gran
nonada migratòria,
n'havien hi hagut
moltes abans,
però la més important
va sobre les fronteres
de l'imperi
i va tenir lloc
a principi
del segle V.
Si no recordo malament
que per l'any 406
quan los rins
se va congelar.
Sí,
i a 70 anys després,
a 476,
que caia Roma,
no?
Ja va caure Roma.
I en este,
70 anys abans,
o sigui,
l'any 406,
se gela el rin
i clar,
van poder passar...
Un pont.
Van poder passar...
Un pont gelat,
però un pont.
lliurement, exacte.
Això vol dir que al final
de l'època romana
va tornar a haver-hi
un període més fred
del que havia hagut.
Però després
de la caiguda de Roma,
el clima va entrar
una altra vegada
en un període càlid,
especialment entre els anys 700
de la nostra era
i 1200.
És el que es coneix
com a petit,
òptim,
climàtic.
És l'època en què,
per exemple,
els víkings van arribar
a Groenlàndia,
i com ja van parlar
en un altre programa
fins i tot a Amèrica,
i a Groenlàndia
inclús la van poder explotar
agrícolament,
fet impensable actualment.
Sí,
que avui en dia no.
Avui en dia
a Groenlàndia
és una massa de gel
i poca cosa més.
Però el clima de la Terra,
que realment
sembla un ésser viu
amb mutacions contínues,
va tornar a canviar.
Més que sembla,
és un ésser viu.
Suposo que sí.
A partir d'aproximadament
l'any 1200,
fins aquí havíem tingut
un període
de creixement
i tal,
que coincideix
en l'època del romànic també,
doncs el clima
es comença a refredar de nou.
I altre cop
hi van haver-hi
conseqüències molt negatives,
ja que l'agricultura
de la vinya,
per exemple,
i del blat,
que s'extenia
molt més al nord
del que arriba avui en dia,
s'hi va haver d'abandonar.
Hi havia vinyes
gairebé Escandinàvia
i Inglaterra
i a partir d'aquesta època
s'han d'abandonar
perquè pel fred que fa
no es poden cultivar.
Doncs això va provocar
fams
i l'aparició també
de la peste negra,
ja que la puça
que el propaga
necessita una humitat
molt elevada
del voltant del 90%
i en aquest període
també va ser
un període més humit
i va afavorir
l'aparició de la peste.
Fet que...
Bé,
i la situació
va anar empitjorant
sobretot
a partir del 1300
i aquest període fred
va arribar
fins a l'any 1840.
1840.
Sí,
o sigui,
van ser gairebé
400-500 anys
d'un fred.
540 anys,
no?
Sí.
Sí, sí.
És el que,
com m'he dit,
s'anomena la petita
de gel
i que inclou
un període
de 100 anys
especialment fred
que és el que es coneix
com el mínim
de maunder.
Mínim de maunder.
Sí.
Això ens ho explicaràs
també, no?
Sí,
una mica més endavant
n'hi parlarem.
També durant aquest període
es va establir
un cicle agrícola
estable,
saps allò
famós de la dèrmica,
no?,
que cada mes
tenien els pagesos
a seva dedicació
i que això
es va trencar,
aquest cicle,
amb el calentament
posterior a 1840
i que encara dura
actualment.
Veus,
una de les conseqüències
dels canvis climàtics
són...
Seria el refrà
d'aquest que portes.
Exacte.
En la bibliografia...
I que la gent es prepari,
no?, també,
perquè demà
encara baixa
més les temperatures.
Sembla que farà més fred,
potser entrem en una nova
petita edat del gel,
qui sap.
En la bibliografia consultada
no hi ha un consens
a l'hora de definir
exactament
quin període abarca
aquesta petita edat del gel.
Hi ha alguns que diuen
que abarca entre el 1300
i el 1840,
altres diuen que
només abarca el període
més fred,
que és això del mínim
de maunder,
que se situa
entre l'any 1650
i 1750,
com a període més fred.
Només per donar
una dada
de l'any 1666,
i és que
imagina lo fred
que va arribar a fer
que a Londres,
el Tamesi,
se va congelar,
inclús els habitants
de Londres
feien grans fogueres
damunt del gel.
Damunt del riu.
Damunt del riu.
I no s'enfonsava.
I no s'enfonsava.
O sigui que tenia
que haver un gruix de gel
de més d'un metro
o un metro i mig,
molt més fred
que en l'actualitat.
Sí, sí, sí.
En aquest mínim,
les temperatures
se calcula
que van ser
entre 3 i 5 graus
de mitjana
inferiors
a les que tenim.
Els gels del Pol Nord
van anar invadint
la meitat nord-europea
i fins a les latituds
més baixes
dels Alps
i els Pirineus
s'hi trobaven
neus perpètues
en cotes
de poc més de mil metres.
Sí, avui en dia
impensables.
Avui en dia
completament impensables.
De fet,
els glaciers
que encara queden
a la zona d'Òsca
del Manadeta,
del Monte Perdido...
Que fa pocs anys
o fa relativament poc
eren notícia
perquè s'estaven perdent.
Sí, s'estaven perdent.
De fet,
sembla ser que es van originar
en aquesta època.
Es van formar en aquesta època.
Doncs bé,
també hi ha la part
d'Amèrica,
que el Canadà
i gran part del nord
dels actuals Estats Units
es van veure conquerits
pels gels i per la neu.
Com he dit,
les temperatures
d'entre 3 i 5 graus
de mitjana més baixes
és, déu-n'hi-do,
és molt més fred
que en l'actualitat.
I les repercussions
dels cultius
i dels ecosistemes
també van ser importants.
La subsistència
de les societats
d'aquella època
també es van veure dificultades
i va augmentar molt
la taxa de mortalitat,
sobretot per les grips
i tot el que comporta el fred.
També hem de pensar
que la medicina
no estava tan desenvolupada
com avui en dia.
Tampoc.
Però tot i això avui en dia
també quan ve molt de fred
també augmenta la mortalitat.
Sí, sí, però no tant.
Home, no tant, per sort.
Doncs bé,
aquest gran canvi climàtic
que va refredar el planeta
segurament se va deure,
això no se sap encara
amb precisió,
o ve a variacions
de les emissions
d'energia calorífica
per part del Sol,
que el Sol no calentava tant,
o ve a desviacions
de l'eix de rotació
de la Terra.
Però ho dic,
no se sap encara.
I finalment,
perquè anem ja
molt malament de temps,
per què s'anomena
el mínim de Mauder?
Doncs bé,
el nom s'adeu
al senyor Walter Mauder,
que l'any 1894
va portar a terme
una recerca
d'antics registres astronòmics
que li van permetre
confirmar la conclusió
de que,
o arribar a la conclusió
de que en aquells anys
s'havia donat
un període
de dèficit
de taques solars.
I d'aquí es pot deduir
que potser el Sol
tenia alguna cosa a voler.
I bé,
ja per anar acabant,
des de l'any 1840
fins a actualitat,
el clima ha començat
a calentar-se
coincidint precisament
amb la revolució industrial.
Però també en aquesta ocasió
és molt aventurat
a establir una relació
causa-efecte
com se fa avui en dia
una mica a la Babelà,
no?
És a dir,
tota la puja de la temperatura
és deguda
a la contaminació.
de la sobreexplotació
del medi.
O sigui,
ja...
Tot això podríem obrir
tot un debat
que no és el moment.
Doncs sí.
Però bé,
aquest calentament
no ha estat lineal.
Entre 1880
i 1950
sí que va haver
un calentament clar
però entre 1950
i 1970
va haver
un nou
refredament
amb episodis
tan extrems
com les glaçades
de l'any 1956.
Però des de l'any 1970
el calentament
ha estat continu
i molt accentuat.
això és una realitat
que seria molt interessant
potser no saber
cap a on continuaria
o continuarà el clima
del planeta
però això segurament
ja serà una altra història.
Manel,
durant la primera quincena
del mes de maig del 37
a la rereguarda
republicana de Catalunya
va tenir...
Escolta, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi,
no em vinguis amb històries.
Cada dimarts
a les 8.30 del vespre
que no em vinguis amb històries.
I si no en tens prou
els diumenges
a les 10 de la nit.
No em vinguis amb històries
curiositats.
I amb aquesta música
tan maca
tan infantil
doncs andarem
amb les nostres curiositats
a la història
i
als sumaris
us preguntàvem
d'on vénen els nens.
Doncs segons
s'opinava
filòsof grec
Anaxàgores
de
Clatsomene
que va viure
entre el 500
i el 428
abans de Crist
els homes
eren engendrats
per serment
que fluïa
de la part dreta
del cos del pare
i les dones
per serment
que provenia
del costat esquerre.
Aquesta teoria
malgrat ser
totalment
errònia
i ingenua
estava no obstant
molt més propera
a la veritat
que les teories
d'altres escoles
greigues
de pensament
que creien
entre altres coses
que la fecundació femenina
era deguda
a l'acció del vent
a la presència
de certs arbres
pròxims
a una dona
a l'estat de la lluna
o altres causes similars
de diferents
categories científiques.
I amb aquesta música
tan optimista
seguim amb la nostra
agenda i notícies
a ràpidament
recordar-te
tres exposicions
o tres llocs
on pots anar
a fer una mica
de visita cultural
fins al 13 de febrer
la sala d'exposicions
La Caixa
l'exposició
Escher
La vida de les formes
també fins al 27 de març
al Moció Nacional Arqueològic
de Tarragona
Tarracó i l'Aigua
l'exposició aquesta
i si esteu interessats
en visitar
per últim
el castell de Tamarit
doncs encara teniu
tota una sèrie de dies
durant el mes de febrer
i el mes de març
només cal que truqueu
a un telèfon
que és el següent
al 617-449-161
i concertar
la visita
en concret
no Manel?
Sí
i si et sembla
també porto una notícia
una
vinga
que sembla ser
que un grup d'investigadors
que han estat
estudiant unes pintures
al fresc
que havia força deteriorades
a un convent de Florencia
han arribat a la conclusió
que algunes
de les habitacions
d'aquest edifici
haurien pogut ser utilitzades
com a tallers de pintura
per Leonardo da Vinci
en aquestes habitacions
ja han aparegut
unes pintures al fresc
amb ocells volant
que recorden clarament
els estudis realitzats
per Leonardo
sobre el vol dels ocells
també apareix
un esbós
d'un àngel
engenollat
molt similar
al que apareix
a l'anunciació
que va pintar Leonardo
i que està
al Museu del Sufici
a Florencia
també especulen
que
que veu
un primer esbós
o una primera versió
de la Mona Lisa
també hauria pogut
estar pintat
en aquestes habitacions
en aquest taller
ja que la dona retratada
del famós quadre
la Lisa Gerardini
tenia vincles
amb el convent
on estan
aquestes habitacions
no en vinguis
amb històries
la nostra història
avui la nostra història
ens aproparà
al port de Tarragona
però no al port
per anar de marxa
al port lúdic
sinó al port
més històric
que és un port
amb molta història
el de Tarragona
i més concretament
un edifici
o un
com se definiria
el rellotge aquell
un edifici
no és un edifici
un rellotge
una torre
del port de Tarragona
doncs bé
és difícil
però és clar
només ve un edifici
no
la torre
avui parlarem
de la torre
del rellotge
del port de Tarragona
aquell rellotge
antic
que es pot veure
si aneu a passejar
se tracta
d'un rellotge
d'estil neoclàssic
que va ser inaugurat
l'any 1923
i que està situat
al moll de Llevant
té elements clàssics
sobre
quatre columnes
jòniques de pedra marbrenca
de color vermell
i al centre
n'hi ha una
una gran columna
de gran diàmetre
buida de parets
de formigó
existeix òbviament
el projecte
de
se conserva
de templeta
i cabina
per a un reloj
de campana
en el Dic de Llevant
signat
per l'enginyer
director
de les obres
Francisco Gómez
de Membrillera
datat
el 15 de febrer
de 1922
el projecte
té plànols
amb els següents
detalls
termòmetre
baròmetre
finestral de la cabina
finestra de la torre
i escala
les esferes
tenen un metre i mig
de diàmetre
i són tres
dues de vidre
per poder
quedar il·luminades
durant la nit
i la tercera
és d'esmal
sobrecoure
per no crear
confusió
a la navegació
la quarta cara
de la mateixa
mida que les altres
porta una finestra
tancada
que dona llum
a la cabina
on està col·locada
la maquinària
del rellotge
encara que
sigui
com a anècdota
se sap que
el pressupost
d'execució
va ser
de
12.559
pessetes
i 6 cèntims
i el de contracte
14.022
pessetes
i 22 cèntims
import
que equival
que
va desembolsar
la societat
patronal
per tal
d'adquirir
la maquinària
i els accessoris
del rellotge
que es van instal·lar
l'any 1980
aquesta peça
va ser restaurada
i ja
a la recta final
del
No em vinguis
a mi històries
també
bé
ara que recordo
hem de recordar
el nostre correu electrònic
tu te'n recordes?
jo no me'n recordo
tinc molt mala memòria
doncs anem bé
doncs
després us el direm
ràpidament
a veure
arribem a la secció
de novetats editorials
i ja fa temps
que teníem aquest llibre
entre les nostres mans
l'hem pogut
llegir gairebé tot
però
doncs avui
teníem ganes ja
de començar per la D
i es tracta
de les memòries
de Winston Churchill
el personatge
que després d'haver conduït
al seu país
la Gran Bretanya
i el món
en general
la victòria
a la Segona Guerra Mundial
doncs
va perdre
les seleccions
pel seu país
l'any 1945
una derrota
que sembla ser
en teoria injusta
però que
gràcies a la qual
devem
aquestes memòries
que fa
aproximadament un mes
més i poc
doncs
l'esfera dels llibres
ha publicat en català
el primer volum
la Segona Guerra Mundial
doncs primer volum
en pròleg de Jordi Pujol
i doncs
una obra
amb la qual
doncs
Winston Churchill
va guanyar
el Premi Nobel
de Literatura
l'any 1953
una obra
que es veu
precedida
doncs per una frase
que crec que és
la
que condueix
la filosofia
de tota l'obra
que diu el següent
en la guerra
determinació
en la derrota
fermesa
en la victòria
generositat
en la pau
bona voluntat
la veritat
tot un document històric
que constitueix
tot un clàssic
de la política
la diplomàcia
i l'estratègia militar
i a partir del qual
o a través del qual
podem doncs
gaudir
com si fos
una extraordinària
pel·lícula bèl·lica
de cinema bèl·lic
dels grans fets
de la història
de la Segona Guerra Mundial
narrats per un dels seus
protagonistes
més importants
Churchill
i des de
la preparació
de la guerra
dels primers bombardejos
sobre la Gran Bretanya
també
doncs
la guerra aèria
la guerra sobre
l'Atlàntic
etcètera
etcètera
un llibre ben recomanat
com us diem
Winston Churchill
la Segona Guerra Mundial
el primer volum
ara per ara
està publicat en català
en castellà
els trobarem els dos
i ho publica
l'Esfera dels Llibres
Barcelona
són aproximadament
unes 600 pàgines
aproximadament
però és una lectura mena
i si us agrada la història
doncs
un bon llibre de capçalera
llibre de capçalera
M'ha arribat al punt final
del No vinguéssim històries
al nostre programa, si no m'equivoco, número 13, no?
És el 13, sí. Número 13, 12 més 1
o 14 menys 1
Tu ets supersticiós, Manel?
No, però toquem fusta
No? Però toquem fusta? Bueno
Jo no. La veritat
Recordem, tenim una adreça de correu electrònic
que és historia.tarragonaradio.com
Com és, Manel?
Mare de Déu, té la xuleta
La xuleta aquí
historia.tarragonaradio
tot juntet
.com, perquè tots els nostres soients
puguin enviar-nos suggerències
Suggerències, crítiques
dubtes, crítiques
El que vulguésseu
Tot el que vulgueu
Aquí al No vinguéssim històries
el programa de divulgació històrica
de Tarragona Ràdio
Bona nit, Manel
Bona nit a tothom
Bona nit
I abrigar-se que potser comença
una nova etapa glaciar
Qui sap, no?
A veure si t'haurem de dir Nostradamus
No, no tant
Bueno, hasta la setmana que ve
El rellotge del temps s'avança
I el pèndol de la història
continua funcionant
Ens veiem la propera setmana
No em vinguis amb històries
A Tarragona Ràdio
Música
Música
Música