El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi.
Amb l'avi Ramon, aquesta setmana estem parlant de la jornada
que va significar dissabte passat a Sant Jordi.
Avi, bona tarda de nou.
Bona tarda de nou.
Vostè va des d'aquells que havia d'arribar a casa amb una rosa,
si no hi havia malomaró o què?
No era costum.
Al primer temps no era costum això.
Perquè, clar, moltes coses s'han anat buscant el sistema,
perquè abans una rosa, doncs hi havia molts jardins,
inclús hi havia cases que tenien un roser o plantes d'això.
I la rosa es treia d'allà.
Es treia d'allà i està.
Però ara, clar, aquest dia mateix anaves per Tarragona
i cada cantó, cada carrer, cada cascala d'aixòs
veies els lliberters, els lliberters amb les roses,
però és que pel carrer veies aquests que van pel carrer venent
de diferents païs, el que sigui, la qüestió,
anaven amb rams de roses venent, venent.
O sigui que hi ha, és una cosa que hi ha, doncs, clar, comprar.
Trobo que ja no és el mateix que anar a buscar-la a un lloc determinat
i regalar-la.
Clar, mira, compres ja està, no?
Molt bonica, blaves, vermelles, el que sigui.
Però trobo que ja no és aquella cosa de cuidar,
de cuidar un roser i anar a buscar una rosa,
sigui on sigui, no?
I d'aixòs.
Ara és molt bonic, per totes parades,
amb la rosa, vinga, una a tres euros,
dos euros i pico, dos, tres euros.
En fi, això ja per mi és comerç,
ja és una cosa molt, molt...
I llavors, clar, era molt bonic,
perquè ja començaves, per exemple,
anar-la a collir, a vegades se't clavava una espina.
Perquè aquestes roses que venen ara no tenen espines, eh?
No tenen espines.
Però una espina i dius,
oi, això deu ser un senyal d'amor ja,
això ja és el primer contacte.
Saps? Vull dir, tenia el seu al·licient.
Que tenia com una mica de compromís, diguéssim,
si sense saber res un home li regalava una rosa a una dona,
ja tenia... era fort, no?
Perquè avui en dia, a veure,
inclús amics regalen roses i no passa res.
Però en aquella època sí que devia tenir un significat ben especial.
Sí, perquè, per exemple, doncs, no ho esperaves, no?
Una cosa d'aquestes era...
Sí que ara ja esperes que la rosa...
Llavors, doncs, clar, una sorpresa,
perquè potser aquella noia o aquella persona
no sabia, aquell moment no hi queia, o el que sigui,
i home, de sobte, no t'ho esperaves
que aquell noi que em profeies coneixies...
Però no coneixies, coneixies,
però no esperaves que tingués aquest sentiment
d'anar a buscar i portar-te una rosa.
I no es podia rebutjar mai una rosa?
Dona.
O es feia també allò de dir, no, no, mira jo, no...
No, dona, és una cosa que,
com que no anava amb una declaració,
sinó que era un símbol de...
Tampoc no passava res.
I clar, i amb una rosa,
que li esgràcies una rosa,
perquè també pia xinques deien rosa, no?
Clar.
Ho dic, però, clar, són...
Hi ha coses d'aquests,
és el que deia allò del dia dels enamorats.
El dia dels enamorats també és tot l'any.
No és un dia.
I clar, el detall és que un dia...
Sí, però anem tan de pressa,
avi, tan de pressa,
que ens hem de...
Hem de muntar-nos dies d'aquests per recordar...
Sí, perquè també potser una persona no s'ho esperava,
i el dia del seu cumpleanys,
el dia del seu sant, un ram de flors...
Saps com ho diuen?
que eren uns símbols de, clar, d'una natura,
una cosa bonica que ho veus la flor.
Ara, doncs clar, jo estic d'acord,
i està bé que es compri la rosa,
que es deugui la rosa, no?
Perquè és un símbol...
Com amb el llibre.
Doncs clar, hi ha...
Hi ha una cosa que dius,
bueno, ho esperes,
a veure si aquell...
m'ha regalat la flor,
a veure si aquell em regalarà un llibre.
I hi ha aquesta miqueta de coseta,
també d'intriga,
saps com vull dir?
I, a més, casualment,
aquell pobre persona d'aquell dia,
però si alguns anys no se'n recorda,
i que l'altre però no ho està esperant
i no li arriba,
imagina't tu, quin plan.
Quin desengany.
Nosaltres vam fer dissabte,
en el programa va fer una espècie d'estadística,
a veure quantes roses rebia una noia
el dia de Sant Jordi.
I em sembla que vam estar...
La mitjana estava sobre les tres,
una cosa així.
Que entre el novi, l'amic, el pare,
no?
Unes tres roses anaven caient.
Suposo que...
Èpoques abans, no?
En altres anys,
aquests records que vostè ens explica,
si una senyora rebia dos roses...
Un compromís, eh?
Un compromís.
Depèn de qui venien, no?
Clar, clar,
s'havia de justificar.
Sí, sí.
Sí, però llavors els carrers no era com ara,
aquestes parades, no?
Perquè llavors tampoc n'hi havia tantes llibreries.
S'entén llibreries i papeleries.
Ara, després demà,
demà en parlarem de les diferents llibreries,
que això és un capítol a part.
Molt bé.
Roses, no sé si les va veure vostè,
n'hi havia de blaves.
Ja et dic.
Blaves i verdes.
Blaves, blaves,
jo no sé, dic d'on surten,
no sé,
deu ser que algun cop hi surt un blau.
Avi, demà continuem,
parlant de Sant Jordi.
Gràcies.