El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del català,
al millor barco de guerra de la flota.
I mira que el trobàvem a faltar, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com està?
Home, mira, ja ho veus, satisfet de la vida.
Que feia dos dies que no sabíem res de vostè, sé que m'ava a dir,
m'han vall de viatge, m'han vall de viatge, però ja diré alguna cosa, però no m'ha acabat de dir res, eh?
Sí, sí, s'enyorava, s'enyorava.
Molt, molt.
Què es pot explicar? On ha estat?
Sí, sí, mira, afortunadament a vegades comentem coses i quan portes 50 anys de casat...
Felicitats.
Gràcies.
Això ho diu molt ràviat, però...
Ja passa, eh? Ja passa, dels 50 ja passa, no?
I als 51 ja passa.
El que passa és que llavors, en realitat, els que porten 50 anys de casats...
Sí.
Doncs, a Tapsuquia, en 5 dies, aquí a Santa Susana, un hotel molt maco, que hi ha aquí...
Ja comencem.
Ai, quin ator.
No.
I que hi ha aquí al Maresme, saps? Santa Susana, tocarem malgrat.
Malgrat, Santa Susana, això.
I està molt bé perquè és un hotel amb molt bones condicions, gran, tot ben d'allò.
I allà vam trobar almenys 400 persones.
Déu-n'hi-do, 400 persones.
Sí, bé, ara se'n troba més gent i té una explicació.
Anys enrere, doncs, hi havia més dies, hi havia més coses, però com que resulta que aquí,
els que venen, que ha que vinguin d'Espanya, que diuen, o d'on vinguin, no importa el temps que porten aquí a Catalunya,
doncs s'hi acrediten que estàs 50 anys i els hi entra.
O sigui, a vegades se critiquen coses, però veus, les avantatges sempre són per tots.
I tant.
O sigui, que veus com som gent que som...
Som gent generosa, diguem-ho així.
No, som com hem de ser.
El que passa és que a algú potser li interessa criticar-se.
Per exemple, amb un senyor...
És que, avi, entre vostè i jo, és que si no critiquem no estem a gust.
És que si tot fos fantàstic, i tot estigués infeliços, i tot anirés com ha d'anar,
no estaríem bé, no seríem raça humana, aquí fallaria alguna cosa.
No, el que passa, a mi, que la persona que critica una cosa i després no la aprofita,
no se n'aprofita, d'acord, però el que critica és una cosa i no n'aprofitis,
això ja és més d'això.
Com un senyor, que aquella noia em van fer explicar l'horari...
Les normes que havia, que s'havia de fer i que no s'havia de fer.
I un senyor, oiga, i abans de dir que la intenció era fer-ho després en castellà, no?
Però bé, que el para en català començava a dir, oiga, digue-lo en castellà no que lo entendamos.
I jo, doncs, específicament dic, escuche, senyor,
nos han dado una xapa aquí, una tarjeta, que pone noces d'hort.
Usted sabe qué decir esto, no?
I los papeles que usted ha hecho para venir aquí los he hecho en catalán.
¿Cómo se explica que usted ha hecho en catalán, todo en catalán,
y ahora usted está exigiendo que esta muchacha, que ahora, después,
y a la exigir que hable de golpe en castellano?
Oh, es que no, es que somos así, es que somos así, somos así.
És la idea, ja.
Però bueno, no, no, per això és un cas aïllat, perquè tothom...
Sí, però és que, però vi una cosa, aquest és un cas aïllat,
després et trobes un altre cas, i un altre cas, i un altre cas,
i arriba un moment que són massa casos, no?
Doncs allà és quan llavors t'halteres, però allà convivies amb gent de tota Espanya, clar.
I gent maquíssima, segurament.
Sí, gent que han vingut aquí a Catalunya, i s'hi troben bé, i compte, imagina't tu...
No, diuen que teòricament no hi ha la pràctica, català és aquell que viu i que treballa, no?, a Catalunya.
No, no, però després veus que hi ha gent contentíssima,
que venen aquí, porten dos o tres o cinc anys aquí d'allòs...
O més...
Dic, els que porten més ja s'hi senten, però uns que han vingut de poc temps cap aquí,
coi, gent sec que es trobin, amb cinc dies, amb un gran hotel, amb una excursió,
amb un sopar de gala...
Tot el gasto és pagat, això.
Sí, sí, sí.
Que maravé, també apunto, eh?
Sí, sí, sí.
I això no s'ha d'acreditar...
Et venen a buscar un autocar, et porten l'autocar...
La rogueta que et feia, per a posar-hi a sobre...
Et porten l'autocar, després allí, després de dinar, el cafè al migdia,
i el cafè al migdia, però el que volies, també entraves dintre el...
Quina maravella!
Sí, sí, per això et dic...
Com se les gasten, eh? Com se les gasten!
Home, els que portem mànges a Catalunya s'han pagat, també, eh?
Home, tot hem col·laborat, no? Amb tot hem col·laborat.
Per això et dic, tot això... No, però molt bé, molt bé.
Després, últim dia, un sopar de gala,
400 persones d'una sala, tota la merda ve...
Vull dir que és bonic, és bonic, perquè...
I van poder fer alguna visita, van poder estar per allà,
van anar de l'hotel, van sortir per fora i van poder mirar-ho tot?
Sí, i després una excursió a Girona, eh?
Veus?
Una excursió a Rat, vull dir, podies, podies deixar-los bé, eh?
Me refereixo, doncs, que són aquelles coses que dius, bueno...
Veus que hi ha una part, doncs, que està bé, que dius...
I aleshores, no?, una cosa així, dius, bueno...
Com que també es fan tantes coses,
doncs aquesta fa gràcia perquè trobes gent ja de...
Unes edats, qui més, qui menys.
Ui, avi, no ens queda massa temps.
I vostè, jo sé que m'ha volia comentar una coseta,
que demà, si vol, allà allargarem una miqueta més.
Que tenim alguna exposició, alguna cosa amb vistes, no?
Sí, bueno, saps què?
Aquesta exposició és pel dijous.
Sí, per demà mateix.
Per demà, per dijous.
Doncs, si vols, ja la comentarem demà, per demà mateix.
Doncs vinga.
Que si la gent que estigui pendents,
que és una exposició molt interessant,
que és una exposició subhasta,
que fa l'Òdenes.
Demà ho explicarem més, bé.
Doncs vinga, doncs fins demà mateix, avi, que tornarem.
D'acord.
Gràcies.
Fins demà.