Ja hem acabat el nostre viatge de cap de setmana
i tornem a donar la benvinguda a Andrés i Andrés
amb el repàs que estem fent a la banda sonora
i també a la pel·lícula Cowboy de Medianoche.
Andrés, bona tarda.
Andrés i Andrés se l'hable.
A veure, digue'm, una mediana con doble de queso
ha sonat a Telepizza.
Sí, això és un dels moments que paren i fan l'entrepar
quan han fet aquest viatge
a aquests dos personatges de la pel·lícula
Cowboy de Medianoche,
que eren John Wake i Dustin Hoffman
amb aquesta pel·lícula.
Parlem d'ells dos i s'ha de dir que
curiosament, John White i Dustin Hoffman
ja havien coincidit molts anys abans
amb l'Off-Broadway,
o sigui, els teatres més senzills
d'aquest barri de Broadway.
Un com a actor i l'altre, el Dustin Hoffman,
com a ajudant de direcció respectivament
i va ser amb un muntatge de panorama
des del puente d'Arthur Miller.
En aquell temps, per a Dustin Hoffman,
que encara cobrava 55 dòlars de la setmana
del desempleu de la feina
amb els primers dies d'exhibició
de la pel·lícula El graduado,
o sigui, quan el van agafar pel graduado,
ell estava cobrant el desempleu, imagina't.
Això va ser a l'any 67,
la pel·lícula que va ser
que el va llençar cap a l'èxit.
Però hem de repetir que amb aquesta Convoi de Medianoche
ja es presentia que aquest home
podia triomfar, però àmpliament, amb el cinema.
Anem a escoltar un altre tema
de la pel·lícula Convoi de Medianoche,
tot ell és rigorosament de la banda sonora,
i aquest està titulat com
Florida Fantasy.
de la pel·lícula Convoi de Medianoche
de la pel·lícula Convoi
de la pel·lículaア
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En 1976, la pel·lícula Marathon Man d'Austin Hoffman
va tornar a rodar sota les ordres del director d'aquesta pel·lícula
que estem revisant avui, de John Schlesinger.
I ara, per acabar avui, podríem fer el tema de Convoy de Medianoche,
Tears and Joids.
I settle down with my favourite book, and read until the dawn.
These chapters made a memory, so familiar as my head.
And pages coming, tears and joys, are makin' me a man.
Tears and joys, tears and joys, have a way of makin' men,
From little boys, the ways of the world, are makin' women,
From little girls, oh, tears and joys, oh, tears and joys.
When I think of who I feel, I know that I've been wrong.
There's reason to be cryin', but I'd rather sing a song.
Take me good times with the crowd, there's plenty more to agree.
You've got your girl to learn from times you've had, as long as you can breathe.
Tears and joys, tears and joys, have a way of makin' men, from little boys.
The ways of the world, are makin' women, from little girls.
Tears and joys, have a way of makin' men, from little girls.
Tears and joys, have a way of makin' men, from little girls.
Comboi de medianoche, ja us veieu, una pel·lícula molt recomanable
i una banda sonora que no té desperdici.
Andrés, demà continuem i ja tanquem el tema?
Demà acabarem, sí.
Fins demà.
Demà acabarem la banda sonora de Comboi de medianoche
i espero que als oïdors els hi vagi agradant el que han anat sentint i explicant.
Doncs serà fins demà, ja, Andrés, gràcies.
Gràcies.