.
Doncs gairebé al mig de la setmana, dimecres,
i tornem a donar la benvinguda a Andrés i Andrés,
que avui el tenim en feinat, acabant d'ultimar els detalls
per la pel·lícula d'aquesta nit a l'Antiquari.
Andrés, bona tarda.
T'agradaria vindre a veure-la avui, eh?
Doncs sí, perquè pinta bé, eh?
Sí, sí, sí.
És una pel·lícula que es diu Punto Límite Zero.
I és una magnífica pel·lícula d'acció
on el protagonista és un sol home que porta un cotxe.
Explicarem una miqueta, sense desvetllar gran cosa més,
perquè la gent sàpiga de què va.
Aquest home havia sigut un gran corredor de carrera de cotxes,
però ja al retirar-se es dedica a anar a recollir cotxes
que són de lloguer d'una ciutat amb una altra
per tornar-los a la ciutat d'origen,
perquè aquests cotxes revisats siguin una altra vegada llogats.
Aquest home està una miqueta ja desesperat de la seva vida,
recorda molt els seus temps de corredor de cotxes
i comença, anem-ho a dir així, d'una manera fictícia,
s'emborratxa de carretera amb aquest cotxe
i comença a fer ja algunes infraccions a tràfic
i aconsegueix que la policia comenci a anar amb la seva persecució.
Arriba de tal extrem aquesta persecució
que fins a algunes emissores locals dels estats per on ell circula,
es fan partícips d'aquestes correries, d'aquestes endances,
d'aquestes persecucions, i intenten inclús ajudar-lo.
Una pel·lícula de molta acció i un tema realment interessant.
És una pel·lícula moderna i que aquest vespre a les 10 a l'Antiquari,
amb entrada gratuïta, la podrem veure si Déu vol.
Doncs ja hem passat per l'Antiquari,
però de moment no hem passat encara,
ens estem arreglant, com diem sempre.
Exacte, preparant.
De moment Edi Piaf.
Sí, bueno, Edi Piaf, vam estar dient
que va conèixer un cantant que va ser Ives Muntant
quan ell començava a cantar
i el va agafar pel seu compte
i el va començar a treballar per la seva manera.
Li va ensenyar a moure les mans,
el cos amb l'escenari i a vestir amb elegància.
Li va buscar cançons que anessin d'acord amb la seva personalitat
i es va enamorar d'ell
i li va escriure la lletra de la cançó
Ella tiene ojos.
Muntant va resultar ser un bon alumne
i va aprendre aviat tot el que ella li ensenyava.
Potser massa en realitat,
perquè al cap d'uns quants mesos
era tan popular
que els teatres no acceptaven contractar-lo
com simple comparsa de la Piaf.
O sigui, no és que l'acceptessin perquè anava a la Edi Piaf amb ell,
sinó que al contrari, ja el volien contractar amb ell sol.
Molts cantants joves van aprendre de la Edi Piaf
i van viure amb ella.
Podem citar alguns importants
com Jean-Louis Javert,
un tal Charles Esnebur,
que és para les grans.
Però escolta, escolta, a nivell professional o també...
Bé, de tota una miqueta.
De tota una miqueta, sí.
Un altre també que suposo que deu sonar,
Edi Constantin i Jack Fields.
Aquest últim li va dedicar la seva cançó
Te llevo dentro de mi
i es va casar amb ella
encara que es van divorciar quatre anys després.
La feia anar amunt i avall
com si ell fos un huracà.
Com va dir, això ho va dir un pintor nord-americà,
Douglas Davis,
que estava precisament bojament enamorat de la cantant.
I ell sempre deia
que qui visqués amb ella
en fi, era caure esgotat.
Així que seria millor ser metge per viure amb ella.
La seva habilitat per apreciar el talent
s'il·lustra amb la gènesis de la cançó Milor
que ja hem escoltat i és enrere.
I en 1958 va demanar a George Mostaki
llavors un compositor desconegut de 23 anys
que li escrivís una cançó
que sí, relativa, amb un idilli curtet.
Ell li va portar una sèrie de lletres
amb les que apareixia la paraula Milor.
La Piaf la va marcar amb un círcul vermell,
un llapis,
explicant-li això.
Aquest és verdaderament el tema de la cançó.
Oblida't de tot el de més.
Mostaki va refer la lletra
i uns mesos després
aquesta cançó era famosa en tot el món.
Aquesta va ser la primera vegada,
la primera peça que vam tocar al començament.
Però jo crec que per no fer repeticions,
encara que és de molt bona escoltar,
podríem escoltar una peça d'una altra actuació d'ella,
que és Les Flons, Flons d'Oval.
És una cançó de Charles Dumont,
Michel Bacarie,
i que es va interpretar també en aquests festivals,
en aquestes actuacions en viu de l'Olimpia.
i aquesta va ser feta amb la seva actuació ja als finals l'any 1960
amb l'orquestra i coros que va dirigir Jacques Lesage.
Escoltem aquesta cançó amb aquesta magnífica veu,
que era l'Adi Piaf.
de Michel Bacarie et Charles Dumont,
Les Flonflons du bal.
Les Flonflons du bal.
Un grand coup de cymbal.
Et l'accordéon se groupe ma chanson.
Les Flonflons du bal.
Donnent un festival.
En dessous, c'est moi.
Tous les souloirs du mois.
J'ai beau tourner ma clé.
Ma clé a très pleutour.
Ils sont toujours mêlés
A mes histoires d'amour.
Les Flonflons du bal.
Le long des murs sales.
On t'a pas rebouffé.
Puisqu'à mon grenier.
Les Flonflons du bal.
Un grand coup de cymbal.
Et l'accordéon.
Ce que ma chanson.
Qu'en est du chagrin.
C'est le même refrain.
Qu'on soit presque mort.
Il joue aussi fort.
J'ai bien failli mourir.
Le jour où t'es parti.
Mais pour les attendrir.
Mon cœur n'a pas suffi.
Les Flonflons du bal.
Ça leur est égal.
Vous pouvez pleurer.
Eux, ils vont danser.
Eux, ils vendent la joie.
C'est chacun pour soi.
C'est ennemi pour eux.
C'est tant pis pour moi.
C'est ennemi pour moi.
C'est ennemi pour moi.
Bravo, bravo, eh?
Fantàstic.
Ja ens hauria agradat ser-hi, no, Andrés?
Aviam, però mira, sort a les coses tècniques i modernes
que podem anar escoltant.
Que això no passava antigament, eh?
Clar, clar, clar.
Andrés, si et sembla, ho deixem aquí per avui.
Molt bé.
I continuem demà parlant sobre la vida de D.P.A.F.,
que no para de sorprendre'ns.
Gràcies.
Adéu.