.
Passem 20 minuts ara mateix del punt de les 4 de la tarda i encetem un tema que ens acompanya cada dimecres.
Ens interessem pel mar en els seus diferents àmbits.
No ho sé, hem parlat sobre la gent que es dedica a fer maquetes, models de vaixells,
o per exemple ens visitava fa unes quantes setmanes ja un capità de vaixell,
o hem passat per aquí també un noi que es dedica a instal·lar aquaris marítims.
El tema d'avui, si voleu a vosaltres, és més convencional però molt, molt recomanable
i és que a poc a poc, més rere més, estem coneixent els diferents museus arreu de Catalunya
que formen part de la Mar de Museus, una associació en què el Museu de Tarragona també hi és present.
Viatgem avui cap a Barcelona a veure com veuen la Mediterrània des d'allà.
Des del Museu Marítim de Barcelona parlem amb la seva cap de comunicació, l'Alba Espargaró.
Alba, bona tarda.
Hola, bona tarda a tots.
Com teniu el mar? Teniu un dia així, despejadet com nosaltres?
Avui sí, sí, una miqueta de calitxa, però sembla que ja comença a apuntar que aviat en disfrutarem més del que hem fet fins ara.
Sí, prepareu-vos, que comença l'estiu, diuen, les temperatures altes.
Doncs, Alba, no ho sé, t'hem de preguntar un munt de coses sobre el Museu de Barcelona,
Museu Marítim, es diu així, Museu Marítim de Barcelona?
Es diu Museu Marítim de Barcelona, sí.
És un museu que alguns oients, segurament, o algunes oients coneixeran,
perquè fa molts anys té gairebé 75 anys,
i està al final de les Rambles, està en l'edifici gòtic civil que es diu les Dresanes Reials.
Abans és que el mar arribava a la porta, esclar,
però després la ciutat va guanyar terrenys al mar,
i ara entre nosaltres i el mar hi tenim un carrer molt gran,
la duana, uns quants molls, però vaja, tot i així el veiem.
Esteu a propet de Colom.
Sí, està a al costat.
Veus, molt ideal també.
Sí.
Quina superfície té, més o menys, allò per fer-nos una idea de lo gran que és?
És que tenim un edifici molt bèstia,
és un edifici que fa 16.000 metres quadrats.
D'exposició, però, no en tenim tants, eh?
D'exposició en tenim entre 6 i 8.000,
depèn de les àrees que ocupem.
6.000 metres quadrats són molts metres quadrats,
i us asseguro que per recórrer'ls,
quan ho fas unes quantes vegades,
és una espècie de gimnàstica.
T'has d'emportar l'ampolla d'aigua, no, Iana?
Bueno, gairebé, la camallola, sí.
No, però, per exemple, us explico,
hem repartit bancs perquè les persones més grans,
o els nens, o les que formen part,
nombrosament, del nostre públic,
en un moment determinat puguin seure i descansar.
Ara parlem, bueno, parlem ja,
ja que hem introduït el tema, de la gent que us visita.
Doncs això, suposo que molts escolars,
també moltes famílies,
de cara a l'estiu, si ve Barcelona potser tot l'any,
però suposo que l'estiu se us deu omplir d'estrangers.
Sí, tot l'any.
El fenomen de Barcelona és molt curiós.
Nosaltres tenim...
Nosaltres tenim un museu audioguiat.
Això vol dir que a tothom qui ve
li donem una audioguia,
perquè si vol la faci servir, si no vol, no.
Però, en principi, té bastanta gràcia,
perquè és una audioguia que té uns textos lleugers
i té música, per exemple.
La fa una mica més agradable.
I et va donant informació segons la demanes.
Bé, doncs, nosaltres la tenim en català,
en castellà, en francès, en anglès,
italià, alemany i japonès.
D'acord?
Bé, doncs, ara comencem a tenir queixes
perquè no la tenim en portuguès, per exemple.
O en rus, per exemple.
O en rus, sí.
Els russos ara comencen a venir a Barcelona.
No fa tant, eh?
Xinesos molt, però els russos no fa massa
que venen a Barcelona.
Venien molt a la costa,
però tenien moltes ganes de sol,
sabeu allò del turisme de sol i platja?
I ara comencen a venir des de l'estiu passat
ben en força, sí.
Com a curiositat, també us venen
en pla paquet vacacional,
excursions organitzades,
o és una mica per voluntat pròpia de dir,
ostres, anem a visitar el museu?
Mira, hi ha una mica de tot.
Aquests grans grups que estan a la...
Com els russos, per exemple,
que estan a la costa,
més aviat a la...
O bé, estan anant cap a Tarragona
o bé anant cap a Barcelona,
però hi ha uns quilòmetres,
sí que venen amb un paquet organitzat, sí.
Les agències venen.
I després hi ha els que, d'alguna manera,
encara que no vinguin amb el paquet,
s'adrecen a l'oficina d'informació
del lloc on estan estiuejant.
I a aquestes persones
també els fa molta gràcia de venir, sí.
Com està organitzat el museu, Alba?
Perquè amb tantes sales i tants pisos
que deveu tenir...
No, no en tenim de pisos.
Ah, és tot a peu clar.
No, no, perquè els edificis gòtics
no en tenien gaires de pisos.
He de venir, he de venir jo, eh?
Ja ho veus.
Ja ho veig que he de venir, sí.
El que tenim són 10 metres d'alçada,
que és com per tenir pisos, diguem, eh?
Ho tenim tot en planta.
Bé, a veure, hi ha un...
Per exemple, la biblioteca
i el centre de documentació
estan en un pis.
I les oficines també estem en un pis,
però tota la resta està a peu clar.
Nosaltres tenim un museu
que avui per avui és totalment accessible
per públics amb discapacitats
o amb problemes de mobilitat.
No tenen cap problemes.
Quan hi ha uns graonets hi ha unes rampes
i, si no, tot és planet.
A veure, com ho tenim?
Ho tenim, com que és tan difícil,
això d'explicar la història.
Nosaltres volem explicar als nostres visitants
quina ha estat la història
de la relació entre la gent del nostre país
i el mar que l'envolta,
que és la Mediterrània, bàsicament.
D'acord?
També parlem de què ha estat
un gran viatge trasllàntic, per exemple.
Nosaltres parlem molt de la Mediterrània
perquè és la mar que tenim més a prop
i la que ens ha donat, d'alguna manera,
la forma de ser que som, no?
Ens ha influït moltíssim la mar.
Viure a prop de mar canvia a les persones.
Bé, doncs, ho tenim organitzat perquè sigui fàcil.
En lloc de fer una seqüència temporal,
que això tots ens complica una mica la vida,
tenim temàtic.
Això vol dir que nosaltres expliquem les coses,
precisament perquè tenim tantes escoles
i tanta gent,
expliquem les coses per grans temes.
Expliquem.
La pesca a Catalunya, com ha estat sempre la pesca?
Com ha estat viure de la pesca?
Com s'han configurat els pobles
al voltant d'aquesta activitat?
La pesca ha donat no només la gent que surt a mar,
sinó les salons, una forma de menjar,
una forma de relacionar-se.
Tota aquesta forma de vida és un àmbit
on tenim un altre que explica,
per exemple, és bastant divertit,
la formació de la imatge del món.
Fins al segle XV,
el món per nosaltres és pla.
La societat mediterrània pensa que el món és pla
i que s'acaba, que arriba un punt,
finis terra, que te crac, caus.
Sí, patam, ja estàs ben perdut.
Però a partir del segle XV
ja no passa això.
Primera perquè Colom descobreix que
si segueixes no caus, no?
I troba Amèrica.
Al mateix temps, curiosament, els xinesos també estan fent
viatges de descobriment cap aquí, eh?
i això és molt curiós, això dels descobriment
perquè es donen tots a l'hora.
I després d'això, després del viatge de Colom,
ja hi ha qui s'atreveix a dir,
escolti'm, és que potser dos i dos són quatre
i això deu ser rodó.
I llavors és quan es dona la circumstal·lació al món
amb Magallanes i el Cano.
Clar, com el món passa amb tan poc temps
de ser pla, ser rodó,
això és un canvi impressionantíssim.
és un concepte completament diferent de tot, no?
De la vida, de tu mateix.
Abans ére ets etnocèntric.
Nosaltres érem el centre del món.
Abans veies, bé, el món existia fins on de tu
t'arribava la vista.
Sí, i a més a més, per tant, ére't el centre del món.
Escolti'm, miri, aquí, jo quan surto d'aquí s'acaba, no?
Sí.
Però després ja no, després només ets una part petita del món
i t'havies de relacionar amb parts més grans,
amb parts molt diferents, amb productes diferents.
Per exemple, les patates, jo què sé, no?
Sí.
Que abans no n'hi havien.
Com s'ho feien la gent sense menjar patates?
Sense menjar les patates o...
No fumaven pas tabac, però després comencen a fumar tabac,
comencen a prendre xocolata, no?
Tot això és un...
O, per exemple, allà no hi havia cavalls
i es porten d'Occident els cavalls, no?
Es porten des d'Europa, es porten els cavalls d'Amèrica.
Tot aquest trasbals crea una forma social, no?
Això també ho expliquem.
O expliquem com és viure a bord d'una galera.
Clar, que ara t'ho anava a dir, no oblidem que no fa pas tant
que els vaixells eren l'única manera de viatjar, no?
Sí.
De desplaçar-se a distàncies llargues i, per tant, era molt diferent.
Primer l'únic i després l'únic seriós.
Abans no van arribar els avions i fins a tots els trens.
Doncs, no sé, la gent viatjava.
Per exemple, la incorporació del vapor
va suposar un canvi també fonamental per a la societat
perquè els vaixells es van poder fer ràpids,
amb la qual cosa transportaven mercaderies d'un continent a l'altre,
però també van transportar molta gent.
Els grans moviments migratoris no es van fent aviós,
es van fent vaixells.
De fet, fins i tot hi ha vaixells famosos, no?
Com el Titànic.
que quan s'enfonsa, qui es perd realment
són persones molt joves que anaven a buscar la seva forma de vida
en un altre continent.
Eren un transport, allò.
Doncs totes aquestes coses les expliquem.
Tenim un capítol especial dedicat als fars?
Tenim, perdona?
Un capítol especial, un apartat, eh?
Dedicat als fars?
Als fars? No, ara no.
Ai.
No.
Hem tingut un exercici que tenim,
que potser per això t'ho sembla a tu.
Nosaltres vam treure una paret,
que donava el carrer,
que ens separava del carrer,
perquè abans les dresanes no tenien parets al carrer.
Eren unes naus obertes.
Per recuperar aquesta sensació l'hem convertit,
hem posat uns vidres,
i llavors és com ens veuen del carrer.
Hem fet com un gran aparador del museu,
i nosaltres també veiem el carrer.
I hem recuperat aquesta sensació que es tenia
quan es treballava aquí dins com a espai de construir vaixells.
I en aquest aparador hi tenim una òptica d'un far,
que és el far de Sant Sebastià,
que és una òptica totalment meravellosa,
i tothom s'atura a mirar-la,
perquè les bombetes dels farts,
les òptiques dels farts són precioses i espectaculars.
Fruit de...
s'ha quedat aquí,
després que vam tenir una gran exposició sobre farts,
que ja hem desmuntat,
però no obstant, el far aquest s'ha quedat...
Però nosaltres tenim el que en diem l'exposició permanent,
que és explicar tots aquests grans àmbits atemporals,
d'alguna manera,
i després fem exposicions temporals,
que duren 3, 4, 5, un mes, depèn.
Se us aguanten.
Ara parlarem d'una d'aquestes exposicions temporals,
que és la que us ha d'arribar properament.
De tota manera, d'aquesta exposició permanent que teniu,
d'on traieu tot el material?
Són sessions?
Són material que trobeu?
Teniu algun grup d'investigació?
Mira, el que nosaltres tenim són els museus,
que tenen tants anys com nosaltres,
tenen uns fons que han arribat de diferents formes.
És el que en diem adquisició.
Com adquireixen els museus els seus fons?
Doncs normalment per donacions, per compres,
per sessions temporals, per dipòsits.
Són diferents formes que un museu tingui els fons
que li serveixen per explicar el seu discurs, d'acord?
Les nostres peces provenen pràcticament totes dels nostres fons,
tot i que n'hi ha algunes que no són propietat absoluta,
sinó que són el que se'n diu una sessió temporal.
Algú que decideix dipositar a casa teva un dipòsit
durant X temps,
una peça,
que a vegades són molts anys,
a vegades és pràcticament sense límit de temps
i això permet que tinguem la possibilitat d'explicar aquestes coses que expliquem.
Les peces, més que tenir-les per tenir-les,
es tenen almenys en museus,
en una vocació social com la nostra,
o sociològica com la nostra,
es tenen bàsicament per explicar coses,
per explicar-nos nosaltres mateixos,
per explicar la nostra cultura,
en aquest cas la nostra cultura marítima,
o la part marítima de la nostra cultura,
això és una discussió que encara estem tenint.
Com ho has dit? Com ho has dit això? A veure?
La nostra cultura marítima o l'aspecte marítim de la nostra cultura,
diguem, eh?
Ho veus que és una mica diferent, eh?
Sí que és diferent.
És una mica diferent.
Sí, sí, ara estem en una plena discussió,
perquè estem treballant en un laboratori
que ens plantegem com han de ser els museus marítims
i cap on han d'anar avançant,
que estem tota la gent de la xarxa de la Mar de Museus
treballant en això,
perquè això sí que ens preocupa.
Sí? Quines coses us preocupen, per exemple?
El fet de poder arribar al públic?
Això ho teniu bastant solucionat,
perquè els museus ja...
La tendència, jo crec que s'està donant avui en dia,
és que siguin com més interactius i pedagògics millor.
Allò ho hem explicat.
Sí, però saps què passa?
Que hi ha unes...
Tots nosaltres hem canviat molt de pressa, d'acord?
Fa 10 anys la gent anava molt poc als museus,
perquè els museus eren estàtics, és que res, no?
Eren estàtics i tenien una funció de preservar les peces,
però no ha d'explicar-se.
Des de fa més de 10 anys,
estic parlant de 10 anys,
però segurament 10, 12, 15 aquí al nostre país,
es va començar a canviar aquesta tendència.
Primer a poc a poc, però després va ser molt ràpid.
I els canvis, quan són molt ràpids, són molt bons,
però també costen molt de pair, no?
Amb la qual cosa, com que a més la societat també canvia molt de pressa,
perquè sabeu que les noves tecnologies ens fan canviar molt, no?
Ara tothom té un mòbil que li envien imatges, no sé què.
Ara ho volem tot ràpid.
Sí, ara els últims molts, és que ja en filmen vídeo,
és que ja dius, bueno, escolti'm, però és que cal,
bueno, no ho sabem, però la qüestió és que tot ho volem de pressa
i volem assolir les nostres expectatives molt ràpid.
Davant d'això es crea una pressió de la gent,
home, també s'ha d'aprendre fins a quin punt,
no podem ser tan hàbils, tots sabem què hem de fer i com ho hem de fer,
però això vol dir que hem de reflexionar molt a l'entorn
de quina és la nostra funció i quina és la forma més adequada
de portar-la a terme i, sobretot, no generar falses expectatives
o no frustrar aquelles que puguin tenir els visitants.
Això no vol dir que hagis de fer sempre el que diu el visitant, certament.
Si li preguntes a un nen de vuit anys,
el seu criteri segurament no serà vàlid, no?
Però sí que hem de tenir en compte que l'entorn social està canviant,
que les possibilitats d'explicar les coses cada vegada són més grans
i són diferents i canvien molt de pressa
i que això ens obliga a estar contínuament fent una reflexió
que a vegades no només és complex,
sinó no tan fàcil de traslladar a la realitat.
Clar, una cosa és la teoria, no?
Que és molt bonic.
Resetjos, fer la carta als reis.
Exacte, i l'altra cosa és dir,
ah, molt bé, pues ara arribarà, com diuen els castellans,
el tio Paco con la rebaja, no?
I mi, escolti, portreurem les estisores
i tot això que endavant,
em sembla que no passarà ni a la veïtat.
Però bé, ho hem d'intentar,
vull dir que la nostra obligació
com a gestors d'aquest patrimoni comú, no?
D'aquestes coses que han quedat
de la relació de l'home amb l'entorn
i que formen la nostra cultura,
la nostra obligació és posar-ho a l'abast
de qui és el propietari,
de qui n'ha de disfrutar,
de qui ho ha de conèixer, que som tots nosaltres.
Alba, parlaves de la part aquesta divulgativa
que heu assolit als museus
i també hem fet referència a l'altra, no?
La que potser s'estil·lava com a predominant abans,
que és la part de conservació.
Teniu un taller de conservació, de restauració?
Sí, clar, és que el que no podem fer
és que els estalvis es vinguin les estovalles.
El que no podem fer és que una part
de la nostra activitat deixi de fer-se l'altra.
Tenim un taller de restauració
que fa restauració amb fusta,
és a dir, de peces de fusta,
restauració de paper
i restauració de pintura
sobre tela,
en fi, els diversos materials que tenim aquí.
Saps en què estan treballant ara mateix
o quin tipus de peces us arriben més,
amb quin material s'ha de restaurar més?
Estan treballant en les nostres peces,
normalment anem a veure el nostre taller.
Està molt especialitzat en temes de fusta
perquè hi ha molt pocs tallers que ho estiguin
i cada any organitza uns cursos
que són capdavanters i que són molt esperats,
tant és així que s'ha hagut de desdoblar,
sobre el tractament de les patologies de la fusta,
d'acord?
I que cada cop són més especialitzats.
Normalment, en aquest moment et puc dir,
perquè no fa gaire,
fa deu dies que vaig estar al taller
perquè de tant en tant tots traiem el cap a tot arreu
perquè a tots ens agrada això, no?
Som tafaners de mena.
Estem restaurant un mascaró que es diu la dama de la rosa.
És un mascaró de fusta molt bonic,
conegut també durant l'època de la República
com la socialista perquè porta una rosa vermella a la mà.
És un mascaró que havia estat en un vaixell de vela,
molt bonic, amb una talla molt bonica,
un vestit molt maco i un pentinat, té molta gràcia.
S'està restaurant dues pintures
i s'està treballant en paper.
I també s'està restaurant una maqueta
molt senzilleta però molt resultona
perquè és com el pont d'un vaixell,
d'un trasatlàntic, seccionat.
Llavors on pot veure com són l'interior d'aquest pont
que és la zona de comandament del trasatlàntic.
Estava molt malmesa però té molta gràcia
perquè és com una casa de nines però en barco.
i també s'està restaurant.
A ment de multitud de petites coses
i de la tasca molt important que fa un taller de restauració
que és molt important aquesta
però sobretot és molt important el que se'n diu la preventiva.
És a dir, fer la prevenció de les patologies
que poden tenir les peces de cadascú.
Però clar, això es pot fer avui en dia
amb les peces que us trobeu de fa en quant temps ja...
Clar, amb les peces que ja han estat malmeses
doncs quan tenen 6, 8, 10, 15, 25, 40 mil peces
com hi ha museus,
home, segurament hi ha peces que estan malmeses.
Llavors s'actua preventivament
sobre aquelles que no estan malmeses
i sobre la patologia,
sobre les que tenen alguna patologia,
sobre les que estan malmeses.
O sigui que hi ha dues grans línies de treball.
Parlem doncs de peces.
A veure, Alba, quina diries que és la peça estrella
o les dues o tres allò imprescindibles de veure
al Museu Marítim de Barcelona?
Vé pel temps que fa, per l'antiguitat baja que tenen,
bé per allò difícil que us ha estat aconseguir-ho?
Mira, jo crec que és la peça estrella,
que és la rèplica de la Galera de Joan d'Austria
i la Batalla de la PAN.
Enguany, a més a més que se celebra això de l'any Quixot, no?
Quixot va estar a la Batalla de la PAN.
Vol dir que fins i tot tindrem una exposició
al voltant d'aquest tema,
del Quixot Cervantes i les galeres
i com era viure a bord d'una galera.
Aquesta és una peça molt espectacular
que es va poder fer
quan es va celebrar el centenari de la Batalla de la PAN,
el quart centenari, que va ser el 1570,
71, crec.
Ara, algú que no m'ho prengui més en sèrio
perquè pot ser el 71, el 72,
i m'està ballant pel cap, però bé.
Anem bastant bé per aquí.
Bueno, aquest any us toca a Trafalgar, no?
Nosaltres no el toquem, el tema de Trafalgar.
No, no el toquereu.
No.
Bueno, ja vau quedar saturats amb la PAN.
No, no, sabeu per què?
Perquè passa l'Atlàntic
i nosaltres parlem de la Mediterrània.
Bé, bé, bé, bé.
Llavors, no...
I a més, penseu que la galera
també té sentit que sigui aquí
perquè es va construir aquí aquesta galera.
Clar.
Quan les dresanes reials
eren les dresanes de la Corona,
es construïen les galeres reials
i les galeres de tot el que utilitzava la Corona.
I aquesta es va construir aquí
perquè la conduïa,
diguem, la capitanejava,
el fill del rei,
que era Joan d'Àustria.
D'acord?
És una galera que té 60 metres.
És molt espectacular
i és molt espectacular
perquè precisament per ser
la galera del fill d'un rei
es va construir aquí
però es va portar a Guarners Sevilla
on hi havien els millors imagineros,
els millors, diguem, pintors.
Tota aquesta part més creativa
estava a Sevilla en aquell moment
i es va portar
perquè Juan de Malara
que era un home del Renaixement
la fes que la guarnissin.
És molt bonica,
té uns fanals
que representen la llum de Déu,
és una cosa realment espectacular.
Aquesta és una peça molt maca.
Peces més petites
però que són molt boniques,
les cartes nàutiques
són molt maces.
A les cartes nàutiques
que són entre 1200 i 1500
les de l'escola mediterrània
que era l'escola de Mallorca
hi ha una iconografia
tan absolutament meravellosa
estan pintades
amb unes tintes de colors.
Per exemple,
el Mar Roig està pintat
de color vermell
amb tinta vermella
o l'Orient està representat
pels tres reis.
És tan maco
que un no es cansaria de mirar-la.
S'ha de prestar atenció
perquè són peces
que potser no te les miraries tant
però quan les veus
no les oblidas,
són precioses.
Fins i tot donen lloc a llibres
al voltant d'aquestes peces.
Hi ha un llibre català
que va tenir molt d'èxit
fa 3 o 4 anys
que es diu
l'Alde Esfortiu
que explica
com unes d'aquestes
cartes nàutiques
van ser construïdes,
van ser dibuixades
i explica la feina
d'aquests senyors
que feien aquestes cartes.
I llavors,
tu parlaves de què?
Heu parlat de models,
de constructors de models,
no?
Ah, sí, per exemple,
entre...
Sí, de maquetes i models.
Doncs tenim restaurada
no fa gaire
dos exbots molt bonits
de Santa Cristina.
Un és un xavec
i l'altre és un model
de Nadili.
Tots dos són
una preciositat.
Són pintats en colors,
estan recient restaurats,
tenen unes figures estupendes,
uns mascarons de prova
que són uns lleons
amb la llengua fora.
Us puc assegurar
que són una autèntica delícia.
Quina passió que hi poses, eh?
És que ens estàs fent venir ganes
de deixar el programa.
És que treballant en museu
és divertit,
no us penseu que no, eh?
Escolta,
quina és la peça?
Ara anem a fer d'Indiana Jones, eh?
La peça que voleu aconseguir
o que us agradaria
i que no pot ser?
Bé,
perquè no us pertany
perquè està lluny
o perquè no es troba?
Hi ha algun repte?
Ara m'has fumut
perquè si m'ho haguessis preguntat
no fa 4 o 5 anys
t'hauria dit
volem un vaixell a l'aigua
però ja el tenim.
Ha estat a Tarragona
no fa gaire.
Sí?
Ens va costar molt, eh?
De tenir-lo.
Va ser una odissea,
la portàvem buscant-lo
molt de temps,
el buscàvem arreu del món
i al final la vam trobar
a Murcia en una subhasta.
Un vaixell,
has dit com?
Vaixell a l'aigua?
A l'aigua.
Què vols dir?
Un vaixell que navega.
Ah!
És una peça històrica,
és una peça del museu
però navega.
Ah!
Ah!
Ah!
És Santa Eulàlia, sí.
És de Santa Eulàlia,
és un paixell de vela
de tres pals
i té una història
molt bonica
perquè el van vestir
a Torrevieja,
van a Amèrica,
van a Cuba.
Té una història
realment bonica
i es pot visitar
aquí al port de Barcelona
i a més
ens fa d'ambaixador.
Va a Tarragona
a veure-us,
doncs jo què sé,
se'n va a Palamós
quan celebrem coses.
Va per la Mediterrània
fent una mica
la funció aquesta
de demostrar
com el patrimoni
no és una cosa morta
sinó que és una cosa viva.
Molt bé,
així no teniu cap repte
ara mateix.
Home,
estic segura que sí,
però de fet,
us ho he de dir
que sempre n'hi ha de reptes.
És a dir,
aquell,
aquella astrolavi
que t'agradaria tenir
i que no el tens,
no?
Aquella peça
que et completaria
el teu discurs,
però així és com
un gran repte
de dir
no podem aconseguir-ho,
no,
no el tenim.
Home,
ens agradaria tenir
una col·lecció
de cartes nàutiques
més ampli
i,
no sé,
guindalsi,
les que tenen a París.
Per això és lleig.
Com ho dins?
Ah,
a Pirlasi,
les que tenen a...
Sí,
a París,
a la Biblioteca Nacional
de París.
Ah,
doncs mira.
Per això no es pot dir
perquè és lleig,
no?
Clar,
tothom ens diria,
home,
què diu ara?
Ai,
Alba,
com desapareguin,
aniran a buscar-te,
eh?
Ens l'acindran a buscar aquí.
Tenim una rèplica,
molt bonica,
però és una rèplica.
Jo no sé si us heu emportat
coses de Pompeia
per aquesta exposició
que fareu.
De Pompeia?
Parlem-ne una miqueta.
De Pompeia ens porten,
la sopraintendença de Pompeia,
a través de tots els causes legals
i amb tota la policia necessària
perquè havia acompanyat
de policia el convoi,
es porten prop de 200 peces.
De Pompeia és la primera vegada
que Pompeia,
el que se'n diu,
la direcció de Pompeia
que se'n diu
la sopraintendença,
és la primera vegada
que permet
que s'inauguri
una exposició
sobre Pompeia
i amb peces de Pompeia
fora d'Itàlia.
I com és que us va
que vau tenir aquesta idea
de vinga, va,
anem a fer una exposició
sobre això?
Va ser d'ells,
us he de confessar,
va ser d'ells,
ells volien,
ells pensaven
que havien d'ensenyar-se
també fora
i el que va ser d'ells
va ser la idea
de venir-nos-ho a proposar
i nosaltres ens vam entusiasmar
perquè Pompeia
és una ciutat
que sabeu que està
arren de Mart,
de fet té un porc
que no es diu Pompeia
però té una sortida al mar
igual que té Roma
a Mòstia, diguem,
i a nosaltres
ens va fer molta il·lusió
perquè a més
és una exposició
que a banda de les peces
tracta la vida quotidiana.
Com vivia
un ciutadà de Pompeia,
un ciutadà romà
de Pompeia
l'any 79 abans de Crist,
abans que aquesta erupció
salvatge
i subita
se'ls carregués, no?
Vivia molt semblant
a un ciutadà de Barcelona,
que era romana
o de Tarragona,
que era, com sabeu,
la capital de l'imperi
en aquesta banda del món,
de l'imperi romà
en aquesta banda del món, no?
Vivia molt semblant,
però també era diferent
i llavors a Pompeia,
que no han acabat encara
les excavacions,
tot i els quilòmetres que tenen,
tenen unes peces espectaculars
i sobretot han aconseguit
preservar sota la lava
exactament com era la vida, no?
Com era,
com es prenia la vida
després de la mort
o peces
que ens permeten fer un àmbit
que es diu
el luxe i la bellesa,
com es guarnien
les romanes de l'època,
que feien servir,
per exemple,
feien servir unes espàtules
per barrejar les cremes
i posar-se-les a la cara.
Mira, com nosaltres.
Com nosaltres,
exactament igual, no?
Diu, saps,
mare de Déu,
tants segles, eh?
Fixa't tu.
Sí.
I estem, si fa no fa,
amb les mateixes cremes
i les espàtules també.
Ho comprem per internet,
però vaja,
ens l'acabem posant igual.
Acabem fent servir l'espàtula
per posar-te la crema, no?
O, per exemple,
doncs,
d'alguna manera
hi ha una recreació,
no es pot dir
que sigui una escenografia ben bé,
però hi ha una recreació
del que seria
un àtri d'una casa romana,
que era el lloc
que realment repartia
la vida de la casa, eh?
Era el lloc que,
després,
els que coneguin
Serr com a arquitecte,
Josep Maria Serr sabran
que feia cases,
moltes aquí,
però moltes als Estats Units,
on aquest concepte
del pati central
que distribuïa la vida,
que també és que a Vandalusia,
els àrabs també el tenen,
està molt present, no?
Tota la Mediterrània,
aquest concepte
de tenir un pati
el qual dóna les habitacions
i dóna la vida,
doncs,
és molt clar,
no?
I que recull l'aigua,
hi ha l'implúvium,
doncs,
d'alguna manera
reproduïm això
perquè es vegi com era,
no?
El passadís al voltant,
l'implúvium al mig
on hi plovia,
sempre,
normalment,
tenia una estàtua,
una font,
hi ha una estàtua molt bonica
d'un Bacus
que estava amb un altre
i la porten,
doncs,
tot això ho podrem veure.
Tenim data ja
per aquesta exposició
sobre Pompeia?
Sí,
a partir del 13 del mes
que ve,
del 13 de maig
i fins a l'octubre.
Tenim molts dies
però tampoc cal aturar-se,
perquè després ens passa
que tot ens queda
pel final.
Peça clau
d'aquesta exposició
de Pompeia,
la peça potser estrella.
En Bacus
has parlat
de diverses coses.
Aquest Bacus
és molt bonic,
hi ha una pintura moral,
una pintura parietal
que és una dona
que ve acabada
de restaurar,
l'estan acabant
de restaurar,
és una matrona romana
alada,
porta unes ales,
i estàvem
en una casa,
en el pati
d'una casa.
I després hi ha
unes figures
molt
farapants,
són els buidats
que s'han fet
amb una resina
dels cossos
que van quedar
quan la lava
els era caure
al damunt,
es van fondre
i llavors va quedar
un motlle
en la lava.
Aquests motlles
s'han trobat
i s'han fet uns buidats
en resina.
Llavors venen
diversos buidats,
venen diverses peces
d'aquestes
que ja dic
són una mica
impressionants,
però venen
dos animals
i dues persones.
Són peces
que no han sortit mai
i que venen
per primera vegada
i que d'alguna manera
impressionen.
doncs ja ho sabeu,
qualsevol excusa
us n'ha donat
un munt
per visitar
el Museu Marítim
de Barcelona
i de fet
concretament
a partir del 13 de maig
aquesta exposició
sobre Pompeia
el primer lloc
la primera vegada
que surt
tot aquest material
de Pompeia
a l'exterior
i se'n ve cap a Barcelona
val la pena.
Alba Espargaro
moltíssimes gràcies
per...
ens has retransmès
molts ànims
de visitar-vos
i no ens ho perdem.
Estic segura
que vindreu
i que us ho passareu
molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Vinga, fins aviat, Alba.
Gràcies.
Fins aviat, adeu.