El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Un dia més donem la benvinguda a l'avi Ramon.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Amb ell aquesta setmana estem fent passejos amunt i avall del carrer Reial,
que comentava que hi havia cases senyorials
i hi havia també, pel que diu, molts negocis dedicats al vi.
El vi, doncs clar, que portava el negoci, quan va bé, porta altres coses,
porta tendes, porta drogueria, porta cases de roba, porta pastisseria,
porta tota una sèrie de coses que van lligades quan corre el diner.
I llavors es veu que el diner per aquesta situació,
hi havia aquests senyors que podien permetre el luxe d'anar mantenint aquest barri d'aquesta manera,
perquè es veia un barri, doncs, quan feien festes, també feien unes grans festes,
vull dir, tot anava lligat amb aquest entorn, en aquell temps, saps?
I, clar, llavors tenies, per exemple, que allí...
Després també amb el temps les coses han anat canviant,
perquè també hi havia, han desaparegut algunes coses molt importants d'aquella època,
per exemple, els mullers, doncs, aquests tenien una casa molt bé,
baixos al gran magatzem, tot molt bé,
al davant tenien un gran magatzem que és fantàstic,
allà al 1928 o 29, més o menys, no sé quant d'això és,
bé, a finals del 20 es van muntar aquest gran magatzem
amb uns vitrals de colors, els finestres, saps?
Una cosa feta per un arquitecte aquí a Tarragona, un tal Pujol,
i llavors, clar, hi havia unes botes grandioses, grandioses,
i aquesta gent, doncs, clar, abans de la guerra,
doncs, els senyors, els mullers, els marquesos,
clar, jo parlo d'una manera però sense ofendre'n a ningú, no?
Vull dir que parlo més o menys d'una visió de la cosa aquesta.
Però, clar, després de la guerra,
això, doncs, potser la cosa...
I, per exemple, aquestes són els que portaven els vins
que ara estan a Reus,
d'aquesta indústria d'això, aquests...
Que són els que portaven,
i sobretot que anem portar-ho perquè no hauran de tenir la qualitat,
el vi al Vaticà.
O sigui que...
Ah, qui sé, proporcionaven el vi al Vaticà.
Sí, sí, sí, el vi del Vaticà el portaven d'aquell Casa Moller, allà.
I ara em sembla que també des de Reus,
me sembla que també, doncs, el porten igual,
suposo que no han fet alguna trampa,
però suposo que si és el mateix,
suposo que encara deuen tindre aquest client,
com ho dic.
I, clar, però llavors aquest...
I després de la guerra ja va encara una miqueta en desgràcia, podem dir.
Després de la guerra, sí,
les coses ja no han anat com van d'anar,
els pares ja no...
Els fills ja porten un altre sistema,
l'assumpte aquest potser ja no...
Això del vi s'ha anat escampant d'una altra manera,
potser el negoci no anava bé,
o el que sigui,
i llavors aquesta gent volien vendre,
o van arribar a vendre aquest magatzem,
i aquest edifici,
i aquest gran solar que hi havia,
que va aquí al carrer Real,
doncs, des del carrer del Vapor,
no, dels plaços infants,
tot aquell tros d'allí.
Què hi ha ara allí?
Ara estan fent pisos,
i allí aquest magatzem,
que precisament el Tarragona,
a Tarragona,
aquest edifici,
bé, el magatzem principalment,
aquest que hi havia,
aquests vitrals i aquestes coses,
allò ho va declarar com a patrimoni de Tarragona,
perquè no es fes molt bé,
perquè no es malvengués,
el que sigui,
però llavors es veu que van recorrir,
i el recorrer es van permetre poder-ho vendre,
i el vendre,
una casa constructora de Reus,
dic Reus,
però ho dic perquè és així,
vull dir que no és que siguin uns o els altres,
que hagués pogut ser un altre d'un altre puesto,
no?,
doncs ho van comprar,
i ara hi han fet uns grans edificis,
i l'altra casa on tenien ells l'edifici,
que també era molt bonic,
molt romàntic,
doncs també ara ja està tot en terra,
ja estan pujant també un gran edifici,
i allí també hi havia,
com vaig dir un dia,
també tocant aquí a aquesta casa,
la plaça dels infants,
la Jartres,
que també ha anat a menys,
perquè per circumstàncies i coses,
tu, jo, jo i tu i tu i l'altre,
moltes coses,
doncs no s'acaben d'aclarir,
entens?,
i allí també hi havia la normal,
que era on t'estudiaven,
que vaig dir un dia,
que vaig a vi al col·legi,
quan anàvem nosaltres al col·legi,
i quan venien els exàmens,
per fer pràctiques,
les que estudiaven i per examinar-se,
ens feien pujar a dalt,
a les classes,
i nosaltres fem de collars d'índies,
saps?,
però nosaltres no vam ser contents,
perquè llavors quan marxàvem
ens donàvem un grapat de caramels
i coses d'aquestes,
i com de nosaltres encantats
d'a veure qui podia anar,
saps?,
vull dir, bé, bé,
després allí també hi havia aquest,
aquest d'aixòs de ferro,
que també aquest senyor per política
va haver de marxar,
i la família malament,
perquè potser té unes idees
que no van agradar.
Un ferrer.
Ferro, no, no, no,
un gran magatzem de ferros,
de ferro,
de vigues,
tot el que és qüestió de ferro,
saps?,
i aquest senyor aquí a Tarragona
també va ser un mecenes
perquè era un gran amant del deport,
i a vegades patrocinava,
per exemple,
els futbolistes,
per exemple,
el nàutic,
que hi havia hagut grans,
al nàutic hi havia hagut gent,
doncs,
de córrer amb barques d'aquestes,
de fer regates,
fer regates,
i tot això,
els diferents tipus,
i aquest senyor,
doncs,
normalment també ajudava molt,
saps?,
en fi,
ajudava,
ajudava,
i tenia un gran magatzem allà,
després també un altre magatzem
que també,
per fin,
o,
no per fin,
ha hagut moltes lluites,
dic per fin,
perquè s'acaben les lluites,
també hi havia una d'això de sofre,
un gran magatzem de sofre,
però això,
com que Llavones,
estava,
més a dir,
més a dir,
per les afores ja,
saps?,
perquè Llavones Tarragona,
el carrer real,
que va per allà,
on té espera martellara,
saps?,
que era primer,
que va per allà,
el més ja era,
cap a treballar l'era,
saps?,
llavors,
clar,
aquestes fàbriques,
doncs,
no molestaven.
Doncs,
si li sembla,
jo em quedo amb la fàbrica de sofre,
demà en continuem parlant,
del carrer real.
Gràcies,
avi.
Gràcies,
avi.