El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Un dilluns més, donem la benvinguda a l'avi Ramon.
Avi, bona tarda.
Bona tarda, tinguem.
Durant tota aquesta setmana estirem passant per diferents establiments de la ciutat de Tarragona,
diferents carrers, però avui és un dilluns molt especial
i no el podem deixar passar sense comentar una miqueta.
14 de febrer, Sant Valentí.
Què en pensa vostè de Sant Valentí?
Home, mira, això és una cosa d'aquelles que jo sempre dic,
perquè clar, quan venim aquí tu i jo,
parlem com si fóssim, que et diré, una tertúlia, una cosa de vivències,
res d'història, perquè clar, la història s'escriu segons qui l'escriu.
Clar, depèn d'una època, l'altra i l'altra.
I aquestes vivències són records que un té, que hem passat, que hem viscut,
i doncs mira, entre tu i jo, doncs ve a assentar-se a la Rambla
amb un banc d'aquests que no cobren impostos.
Sí, ja en queden pocs.
Assentar-se allí amb un banc d'aquests per fer tertúlia i parlar de batalletes,
doncs mira, aquí s'entretenim tu i jo una miqueta,
qui vol escoltar ho escolta, qui no, pot tancar.
I parlant d'això, qui vol participar ho pot participar,
perquè ens poden trucar al llarg de tota la setmana, no?
I aquí em tassem nosaltres, si algú recorda alguna cosa,
o diu, escolta, i perquè no parlem d'aquesta cosa?
O insinui alguna cosa, o encantats, perquè no és una cosa obligada a dir,
estem fent un programa que és oficial i hi ha de parlar d'això, això.
No, és tal com bé.
Avui mateix dius, Sant Valentí, bueno, Sant Valentí me fa gràcia a mi,
perquè és el que hi ha de la història, s'enfoca segons com se fa,
perquè qui l'ha reviscut? Sant Valentí.
Els joiers, els pastelers,
perquè ara pots fer una pasteleria i quedes encantat d'aquells cors,
aquelles cosetes, aquelles anelletes, Sant Valentí, Sant Valentí.
I aquestes pasteleries tot l'any estan plenes de coses bones,
però avui és Sant Valentí.
Les joieries, sempre hi ha les joies,
perquè clar, quan vas amb la dona és de procurar ens apagar abans o després
perquè no es quedi davant d'un escaparat i veure les joies que hi ha.
És un problema, no?
Clar, el problema no està per aquell que està enamorat aquell dia determinat,
perquè clar, l'enamorament existeix tot l'any,
perquè un matrimoni o una parella, encara que es barellin,
sempre hi ha aquell raconet que passa per alt, l'enfado o el que sigui.
Ara bé, quan un intenta conquistar amb ell o amb ella,
clar, perquè es noti aquesta cosa, hi ha d'haver un detall.
Clar, segons la posició social,
el detall és més important o menys important.
Però a vegades hi ha coses tan simples que demostren aquest romanticisme d'una persona.
Perquè una persona pot estar enamorada, doncs, platònicament.
No és qüestió de l'amor, ni sexe, ni aquestes coses, no.
A vegades pot ser platònic.
Perquè qui, per exemple, de jove, ha anat a menjar la mona,
ha anat a una festa, i hagin rigut, i han parlat,
i s'han anat amb compte al marxar, van agafat ells de la mà.
Clar, això és una cosa espontània,
que vol dir que el cor té un raconet de romanticisme o el que sigui, no.
Per exemple, el ball.
Bé, balles amb una persona,
però resulta que aquell caliu, aquella coseta que hi ha,
que no saps el que és,
també t'inspira aquest i això,
doncs, és romanticisme, és platònic.
Vull dir, pot ser de tantes maneres el Sant Valentí,
que a vegades el desconeixem.
A vegades, inclús una persona es pot enamorar d'una flor.
D'una flor, perquè, ai, cada dia a veure aquella flor com va,
a veure com aquella, a veure aquella,
qui diu això, diu, un animalet,
vull dir, inclús un carrer, unes pedres,
passa per aquell lloc i recorda aquestes pedres,
jo quan era jove, aquí m'assentava
i passava aquella noia per aquí,
jo me la mirava com passava,
i aquella noia, doncs, existia només el pensament d'aquella persona, no.
Vull dir, què és tot això?
Això és romanticisme.
Romanticisme, què és? Sant Valentí.
Bueno, Sant Valentí avui en dia ja és festa comercial,
100%, avui en dia, sí.
Vostè recorda haver celebrat algun Sant Valentí,
o recorda de quan ve,
quan s'ha començat a institucionalitzar aquí a casa nostra?
Jo el que recordo més aviat Sant Valentí
ha sigut quan ha sigut tot aquest cell de propagandes
que no recordo quan ni com.
Ara, això que he dit jo, del romanticisme,
hi ha cineis.
Hi ha cineis, no?
Això, de petitet ja hi ha...
A vegades de petitet, que quasi no saps d'això,
ja veus, potser la gent al cine,
o aquell artista, aquell artista del cine,
escolta'm, anaven sempre a veure
aquella pel·lícula que treballava aquell artista.
Per què, si no l'havien de conèixer?
Però hi havia aquella cosa platònica.
Perquè vostè de jove, això de celebrar Sant Valentí,
no? Allò del dia 14 de febrer,
fer alguna cosa especial?
No.
Abans no?
No es feia.
No es feia.
Home, si ho feia algú,
ho feia cosa especial,
però jo no recordo que entre nosaltres.
Ara, fer alguna festa,
altres vegades de l'any, sí.
Fer una festa...
I Sant Jordi,
que a Sant Jordi diuen que és el dia dels enamorats,
per dir alguna coseta,
la catalana, no?
La catalana, sí.
Sant Jordi celebrava o...?
Sí, sí.
De fet, això de la festa del llibre i de la flor,
qui més qui menys,
tal com deia per Sant Valentí,
sempre una flor,
a vegades perquè la persona, clar,
no podies regalar una cosa determinada,
però potser en una festa,
en un moment determinat o el que sigui,
una flor sempre una dona l'agraïa,
sempre que la dona també fos una miqueta romàntica
i una miqueta, doncs...
I no tingués a l'arge les flors,
que això és una mala passada.
Saps com vull dir?
Doncs s'agraïa.
I llibres, doncs,
potser no se'n regalaven tants
perquè llibres no n'hi havia tants com ara,
però més bé se deixaven.
M'estigui llegint un llibre que explica...
Ai, que me'l deixaràs quan acabis.
Vull dir, això sí que hi era.
Perquè, clar, llavors,
comprar un llibre,
primer era que no n'hi havia tants.
I els que hi havia, doncs,
eren més aviat els de col·legi
o els de...
Saps com vull dir?
Sí, no era tant una qüestió d'oci,
era més, doncs, d'obligació,
allò de llegir el llibre.
Llavors, i quan he despedit,
també llegies còmics,
coses d'aquestes,
que també representaven,
per la nostra època,
segons l'edat que has tingut,
ha sigut, mira,
doncs, per exemple,
amb els TVOs,
doncs,
molts hem après a llegir.
Jo recordo que el pare em deia,
quan sàpigues llegir,
et compraré cada setmana el TVO.
Ràpid.
Doncs jo t'esforçaves,
vull dir,
hi ha hagut maneres,
d'això del llibre,
introduir-me un llibre,
clar, ara,
el que passa que ara,
doncs,
ja és un altre tipus de llibres,
ja ve la literatura,
ja ve més intel·lectualitat,
ja la competència
d'a veure si coneixes aquest,
si coneixes l'altre,
que m'agrada més aquell,
llegeix aquest que t'agradarà.
Vull dir,
és una altra oferta.
Doncs mira,
una petita referència
que hem fet el dia d'avui,
Sant Valentí.
Al llarg de tota la setmana,
continuem parlant sobre Tarragona
amb l'Avi Ramon Avi.
Gràcies.