Comencem la setmana i amb aquesta sintonia donem pas a Andrés i Andrés, que ja el tenim.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Què tal, que em prova?
Bé, estupendo, tirar endavant.
Home, això sempre no.
Aviam.
Que has comprat molt de l'hoderia?
No re, de moment.
Com que no res?
No re, de moment.
Ni l'ombra, allò que dius, ni una participació o algú que t'hagi ofert alguna cosa?
Millor demà, millor demà, se m'ocorreix.
Home, però que ja queden res, queden tres dies, eh?
És igual, si m'ha de tocar, em tocarà igual.
Això sí, això sí.
Tu creus que enguany caurà alguna cosa a Tarragona?
Perquè aquí tenim una sort.
No ho sé, hi ha molts batxes, molts forats, segur que algú caurà, sí.
Ets dolent, eh?
Ah, no és amb això?
Ah, jo em pensava que et referies amb això.
És que és una mica punyetero, l'Andrés, per segons quines coses.
No, no, jo sé que sempre algú ens ho pagà de fa la vida, no?
Sí, seguríssim, seguríssim.
I quan plogui, la Rambla està imparable.
No parlem de coses d'aquestes, que se m'omplem els grups de llàgrimes.
És que aquesta setmana, o és la setmana de la salut, o és la setmana dels diners.
No, res.
O si no, de les dues coses, si pot ser, no?
Tu t'imagines el problema que és que em toquin a mi, per exemple, 800 milions d'euros?
Tu saps el problema que seria per mi, això?
No, no, jo si vols te'n soluciono ràpid aquest problema, eh?
Això és massa problema.
Andrés, jo te faci repartiment.
No, no, res, escolta.
Tu digue'm, Sílvia, que tinc aquest problema, què faig?
Deixa'm a la mi el problema, tu no te m'ho indicis.
Tu saps la quantitat de gent que em trobaria que no se'n recordaven de mi.
Llavors, de cop i volta se'n recorden.
Ai, però si és l'Andrés d'Andrés.
Te'n recordes que vam fer l'Emili junt de petitets?
Andrés, això si sortís a primera plana al diari de Tarragona.
No, però la gent se n'entera, se n'entera, sí.
Encara estan buscant els de 40...
Andrés, entre tu i jo, encara estan buscant en un poblet,
en un poble petit, teòricament,
amb una persona que li van tocar 45 milions d'euros.
Encara l'estan buscant, eh?
Però saben qui és.
El que passa és que ja n'hi ha de demanar allà que m'ho diguin.
Us adueixen, creuen, però no ho tenen segur, eh?
No vol dir res més.
Bueno, a veure què és el que passa el dia 22,
que és el dia de la loteria.
Ara anem a lo nostre, que és parlar de cinema.
Estàvem parlant del cinema musical americà,
i anàvem ja per les últimes.
Això anava a dir, que quantes setmanes ja portem?
Portem almenys unes dues o tres setmanes, no?
Mira, portem, en Salma, que són unes 20 i 14 setmanes.
Aproximadament.
Més o menys.
14 cap amunt, 13 cap avall.
Sí, sí, sí.
Aproximat, eh? Tot aproximat.
Doncs, en fi, anem a veure quina és la música, la peça que sentirem.
Però avui tenim una música d'una pel·lícula que es diu
Vuelve a mi.
No l'has vist, aquesta pel·lícula?
No.
No.
De què va? A veure, a veure.
És una pel·lícula que és molt bona, eh?
Sí.
Mare de Déu.
No, no l'he vist, d'aquelles coses.
No l'has vist mai, aquesta?
No.
Ai, carai, doncs escolta, val la pena que la vagis a veure, eh, quan l'estrenin.
Ai, doncs, allà la recomanem, home.
Si la fas, ja m'ho diràs.
No, és una pel·lícula, és nova, és nova, sí, és una pel·lícula de l'any 1949, recient.
49?
Sí, 49, sí.
Del segle passat, del segle passat.
Això t'anava a dir.
Ui, com estem avui, avui és dilluns, eh? Es nota moltíssim.
És que es nota que proven bé les festes.
Deu ser això.
Mira, és una peça que és de la pel·lícula Vuelve a mi, i la música va ser George Wartswing,
i la lletra va ser de la seva germana Ira Wartswing.
La pel·lícula aquesta va ser de Charles Walters, i va ser precisament l'últim títol de la parella
que va formar Fred Esther i Ginger Rogers. Aquesta va ser l'última pel·lícula.
Ves aquesta parella m'assona a mi?
Sí.
A més, no, però aquesta parella sí.
Es van tornar a ajuntar per aquesta nova pel·lícula, després d'haver treballat junts,
amb la dècada dels anys 30, en nou pel·lícules que van marcar tota una època de la història musical
de la RKO Films.
Bé, això va ser degut a que Judy Garland tenia que estar ballant,
i Ginger Rogers va acceptar fer la substitució a Judy Garland,
prevista en principi ella, Judy Garland, pel P d'aquesta pel·lícula.
Però resulta que Judy Garland estava enfonsada en una sèrie de crisis depressives,
clar, això també és culpa de l'alcohol, però en fi.
Sí, sí.
I la pel·lícula explica la història d'una parella de ball que estan en crisis
i la melodia que els acompanya com a tema amorós ja l'havien cantat i ballat els dos
amb Ritmo Loco, una pel·lícula d'any 1937.
O sigui que no els hi era nova i ja la coneixien.
Exacte.
Per tant, quan la sentim, els que ja hem viscut aquesta classe de pel·lícules,
segurament la reconeixerem de seguida.
Escoltem aquest tema musical.
Fins demà!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Ni la peça musical ni la pel·lícula...
Gràcies a tu que encara hem conegut la parella que ballava,
que si no, avui me poses un suficient...
Avui la nota lenta, eh, per mi?
El problema, tio, és que ets massa jovenet, encara.
Aquests 22 anys que tinc...
que tinc...
Que han passat...
Que han passat...
Ha sigut molt maca.
Demà et vull canviar el tema.
Ai, Andrés...
No vull parlar, diguéssim, de tant de la música, encara que anirem posant música,
però parlarem d'un actor que va ser un actor tremendo, un actor, en fi, en alguna cosa especial.
Jo crec que el deus conèixer, Errol Flynn.
Errol Flynn.
Et sona, eh?
Sí.
Em sona com a Robin Hood.
Exacte.
Ah, i dels bosques.
Sí.
Em sona també com a alguna altra pel·lícula així de...
Així en plan romàntic, en plan Romeo i Juliet, també alguna cosa així ha fet.
Moltes, moltes pel·lícules va fer aquest home, però va resultar que era un calaver acabat, molt simpàtic.
I sobretot va dir que les seves festes es veu que eren molt sonades.
Sí, sí, sí.
Perquè tocava, segons quins instruments, es tocava sense les mans.
Aquest anava de bòlit amb la beguda.
Va fer una altra pel·lícula molt important que va ser objetiva a Birmania.
Va tocar molts temes.
Sí, sí, sí, sí, va fer de guerra.
No és que em pensava que jo estava en tot cas a les festes.
No, ja t'estic veient als ullets i et brillaven.
Ja ho he vist, ja.
Estaven cas a les festes d'Errol Flynn.
Doncs demà començarem a parlar d'Errol Flynn.
Molt bé.
I posarem música de les pel·lícules que va fer Errol Flynn.
Doncs vinga, ho deixem per demà, llavors.
Molt bé.
Gràcies, Andrés.
Vinga, adeu.
Adéu-siau, adéu-ho.