Dins l'espai que cada dijous dediquem a les diferents activitats
que organitza la Universitat Rovira i Virgili,
avui volem parlar d'unes conferències que s'estan celebrant a la ciutat.
Van començar tot just fa un parell de dies i avui ja acaben.
Una miqueta tard ho toquem, però vaja, és un tema prou interessant
com perquè hi paguem un cop d'ull.
Parlem d'unes conferències sota el títol d'Art i arquitectura de l'imaginari
o el que és el mateix, unes jornades en torn de l'obra de Josep Maria Jujol.
Amb nosaltres, el coordinador d'aquestes conferències,
l'Antonio Salcedo, professor d'Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili.
Senyor Salcedo, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com ha anat? Fes-nos, jo, i el tracto de tu, eh?
Hem dit amb confiança, tu.
Fes-nos una valoració d'aquests dies, ara que estan a punt ja d'acabar?
Molt bé.
Esteu contents de com ha anat això?
Sí que estem contents.
Aquesta vegada hem fet unes jornades molt interdisciplinàries.
Hem volgut justament relacionar l'obra de Jujol
en períodos anteriors i posteriors a la seva obra
per veure la gran capacitat que tenia Jujol com a artista,
com a artista esponja, que diem nosaltres,
per cactar tant la història com per, d'alguna manera,
endevinar el que vindria en el futur.
I llavors a la gent que ha assistit li agrada sobretot
perquè les visions són molt diferents i, per tant, enriquidores.
Ara entrarem, potser, a parlar més sobre el Tamari
i els conferenciants convidats, que, Déu-n'hi-do, també,
com deia l'Antonio, es tracta d'unes jornades multidisciplinars.
Quan es parla de Jujol, es fa tal acte sobre Jujol,
el primer que ve al cap és, ostres, aquell gran desconegut,
tarragoní, però sembla que els tarragonins encara en sabem poca de coseta.
Bé, és el que passa molt sovint, no?,
que el que tenim més a prop moltes vegades ho desconeixem
i no hauria de ser, és a dir, internacionalment és prou conegut
i hi ha moltes publicacions de molt nivell sobre el valor artisti,
sobre el valor arquitectònic i sobre la concepció global de l'art
que va tenir Jujol.
Però nosaltres encara no li hem donat la importància que té, ni molt menys.
És a dir, tenim un patrimoni molt ric, un patrimoni a les nostres comarques.
Començam per el que és la seva primera obra important,
que és el Teatre Metropol, que és una meravella com a espai
d'una gran riquesa,
i d'altres obres que tenim a les nostres comarques,
en què es podria organitzar una ruta Jujol,
i en aquest moment voldria reivindicar la feina
que és des de la biblioteca de la ciutat,
amb la seva directora, la Rosa Lozano,
fan a la seva pàgina web de la guia de la ruta Jujol,
que penso que es podria establir
i que quan nosaltres hem tingut l'oportunitat de servir de guies
hem trobat una acceptació total per part de la ciutat.
Però falta una...
Avui en dia no es pot parlar si no tenim una bona feina de màrqueting.
I això s'hauria de fer indiscutiblement
i això és un deure que té la ciutat vers Jujol.
De moment ja podeu trobar aquesta ruta
feta per la biblioteca pública a la pàgina web de la mateixa biblioteca.
Suposo que buscant ruta Jujol ja es deurà trobar.
Una ruta que, a més, vosaltres heu fet amb els conferenciants, em sembla?
Sí.
Aquest matí o ahir? Com va néixer?
Vam fer ahir a la matí.
I la gent ja coneixia, clar, ja devien...
No era la primera vegada que feien aquesta ruta,
els conferenciants que heu portat, no?
Alguns coneixien.
Nosaltres, quan es fa aquesta ruta,
la ruta no la fan arquitectes del col·legi d'arquitectes,
que és l'altra institució que sempre ha estat en nosaltres.
Hem de dir que fem aquestes jornades
des de la universitat, indiscutiblement,
perquè és feina nostra com a historiadors
i l'obligació nostra del coneixement,
de l'estudi i de l'anàlisi,
de la divulgació del nostre patrimoni.
Per això compta, per suposat, amb el patrocini directe de l'Ajuntament,
que ens dona els recursos per poder-lo portar endavant,
la col·laboració directa del col·legi d'arquitectes,
de la secció de Tarragona i també del Consell Comarcal.
És a dir, que ens ajuda justament per poder fer aquestes visites.
Si ha fet la visita tant d'algunes de les obres de les nostres comarques
com avui que se feia la visita a la ciutat,
tant al Teatre Metropol com a la Casa Ximenis.
Recordem jornades sobre Jujol,
com ens deia l'Antonio Salcedo, de manera multidisciplinar.
D'on han tret als conferenciants per aquestes jornades?
Hi ha estat fàcil portar-los?
Bé, alguns sí i alguns no tant,
perquè depenen justament, per exemple,
aquesta mateixa tarda tenim la directora de l'Institut d'Estudis Alineants,
que ja l'havíem invitat altres vegades i no era possible
perquè justament la seva feina la porta d'un lloc cap a l'altre
i volien justament que ens parles de la relació de Gaudí i Dalí
del que ja havíem muntat una exposició.
Els professors, els ponents són de la Facultat d'Arquitectura de Barcelona,
de la UPC, un professor de la Universitat de Saragossa.
També hi han participat artistes, escultors i pintors,
o sigui, arquitectes i historiadors de l'art.
Justament per què?
Perquè Jujol era un arquitecte fora del comú,
és a dir, era un senyor que era un creador,
que era arquitecte, que era pintor,
que era escultor, que era dissenyador,
és a dir, amb una amplitud total.
Quan avui en dia parlem d'una de les característiques
que més defineix l'art actual
és la hibridació o el mestissatge
o la no separació entre les arts,
Jujol ja ho feia això.
Ho feia tot integrat dins de l'arquitectura?
Vull dir, totes aquestes pintures, per exemple,
o escultures, les trobem englobades
en el que és el projecte arquitectònic?
O fins i tot, fora d'això, hi ha quadros de Jujol?
No, no podíem parlar,
hi ha mobles, això sí, mobiliari.
Ara, fins i tot quan nosaltres agafem una escultura,
com l'Àngel Veleta de la Casa Pallaresos,
per suposat que integrada allà on està col·locada
és el seu lloc ideal per al qual l'havia pensat el seu autor,
però com a peça aïllada
o com l'anyel de l'església de Constantí,
peces individuals són magnífiques com a escultura.
Ara, quan nosaltres veiem, per exemple,
les pintures que ell va fer per la catedral de Mallorca
quan Gaudí se va encarregar de la seva restauració,
són peces magnífiques, abstractes,
que podien dir molt properes a Mir,
quan Mir estava arribant a l'extracció.
O, per exemple,
altres de los dissenys seus que estan molt propers
a lo que era el gran artista en aquel moment dadaista,
que era el Hansard,
que segurament, potser Jujol no tenia la informació,
però el que és increïble és les afinitats que s'estableixen.
I d'això va ser justament la primera ponència d'aquestes jornades
en què se va donar una visió plural
i que s'intentava mostrar a la concurrència
aquesta capacitat, aquesta visió que tenia
i se va parlar de les relacions que s'estableixen a l'hora de Jujol
tant en períodos anteriores com a posteriors,
amb una visió que van dir plural,
però que en realitat era una visió general.
Per època situem,
vaja, li pengem el cartellet a Jujol de modernista,
és el que li toca,
però clar, suposo que fent una mirada més profunda,
de fet, l'Antonio abans ens deia microtancat,
dius que va més enllà,
té alguns trets propis diferencials.
Indiscutiblement, en aquest sentit,
podríem parlar de l'estreta relació que vam tenir en Gaudí,
el qual el respectava moltíssim,
i al contrari...
Era deixeble, però, de Gaudí,
o treballava en mano a mano?
Exactament deixeble, no.
El que passa és que a Gaudí li portava uns quants anys
i llavors, quan Jujol va començar a treballar amb ell,
doncs ja era un senyor que tenia...
era un senyor reconegut, Gaudí,
però el Carlos Flores,
que és aquest arquitecte,
que era l'historiador de Madrid,
ho explica molt bé,
que quan Gaudí comença realment a deixar,
podria dir, tota la seva vessant historicista
i comença a crear les seves obres significatives,
que és a partir de la Casa de Badió,
és quan Jujol comença a col·laborar amb ell.
Gaudí valorava moltíssim a Jujol,
i jo sempre he cregut que l'entusiasmava
perquè Gaudí l'entusiasmava la gent del Camp de Tarragona.
Molt.
I llavors, quan ell va veure que era un arquitecte jove,
que tenia aquesta capacitat creadora,
que dibuixava les mil meravelles,
cosa que a Gaudí no se li donava gens bé a dibuixar,
i que tenia aquesta habilitat i capacitat per al color,
va pensar, mira, el meu col·laborador és estupendo,
i tant era així.
O sigui, que ell era el primer que ho potenciava i ho valorava.
A nivell personal, sabem alguna cosa,
alguna curiositat, com era en Jujol personalment?
Jo molt poc sé.
El que sé és que era tímid, era molt religiós,
tenia una gran advocació per la verge,
surt molt sovint a totes les seves obres,
i jo penso que és com una mica,
en aquesta contraposició a Gaudí,
que Gaudí moltes vegades sabem que era una persona
molt segura de si mateixa,
de vegades fins i tot arrogant,
perquè estava molt conscient de la seva vàlula,
i no és que Jujol no sàpigués el que sabia,
el que passa és que eren de caràcters molt diferents,
però més enllà, jo no sé,
sé el que tenia molta estimació per la seva família,
que ponia un gran amor per la feina,
i la prova, per exemple,
la casa dels Pallaresos l'anava fent,
segons la informació que nosaltres disposem,
a mesura que les seves propietàries,
les collites li anaven bé,
i això arriba com a una familiaritat,
amb els seus clients,
o per exemple, quan ell va...
Quan allò, ara no em pot pagar,
doncs esperis,
quan tingui bona collita i em pugui pagar,
anem fent.
I continuarem,
i llavors el projecte anava endavant,
i va fer aquella...
Perquè és aquesta capacitat que ell tenia
per agafar un espai
que no tenia una importància
i transformar-lo completament
i convertir-lo en una obra absolutament nova.
És a dir.
Doncs, en fi,
la secció ens ocupa,
la secció de la Universitat de Rovira i Virgili,
la tractem els dijous,
això vol dir que només us queda ja aquesta tarda
per anar a disfrutar
d'alguna d'aquestes conferències sobre Jujol.
Recordem que es fa anar a la Col·legi d'Arquitectes, no?
Exactament.
Allà a la Peralta.
Al carrer de Sant Llorenç.
I quin és el plàning que ens queda per aquesta tarda?
De fet, ben poqueta cosa,
a dos quarts de sis ja.
A dos quarts de sis,
home, ben poqueta cosa,
un acte prou important
del qual hem de parlar,
que és la presentació d'un projecte
en què la Universitat s'ha involucrat molt.
Sí, ens queda.
Llavors,
en el programa està la presentació
de la Fundació Josep Maria Jujol,
que és un projecte
en què la Universitat s'ha implicat
des d'un començament.
és un projecte
de la secció de Cultura
de l'Ajuntament de la Ciutat
en què el senyor Albert Balbet
està absolutament implicat
i lluitant per aconseguir-ho,
indiscutiblement,
en què està, per suposat,
implicada de manera directa
a la família de Jujol.
Jo són els dipositaris,
justament,
de tot l'arxiu Jujol.
i la idea, justament,
és crear un centre
d'investigació,
de projecció
de la figura
de Jujol,
però també
un centre
de cultura
en general
aprofitant
tota la importància
que té
aquell personatge.
investigació
i divulgació,
suposo que és això.
Tenim data ja
per la creació
d'aquesta fundació
o encara està molt embestat?
Això l'hauria de dir
el senyor Balbet.
Ai,
la part institucional,
que s'han de mullar.
Exactament.
A part d'aquest
recolzament institucional
que sempre és important,
per allò del màrqueting,
que dèiem,
a part,
hi ha interès
entre els investigadors?
Hi ha molt d'interès.
Hi ha molt d'interès.
Jo conec gent
de la Universitat de Barcelona
que són estudiosos
d'aquest període
que estan desigosos
que realment
comences a funcionar
perquè aquí vindrà
molta gent
per veure realment
i poder tenir
la documentació
i veure
que més altres coses
es poden estudiar.
És que és molt diferent
poder tenir
els documents reals
de l'obra.
I hi ha la projecció
de la idea
de digitalitzar
tota aquesta informació
per facilitar
el seu accés.
Molts documents recollits.
I, per una altra banda,
el de l'arxiu Jujol,
que és el Col·legi d'Arquitectes
a Barcelona,
vindrà aquí.
Molt bé.
Formarà part també
de la Fundació Jujol
a Tarragona.
Un projecte prou important
per la ciutat,
com diem sempre.
Sembla que ningú
és profet a casa seva,
però vaja,
que val la pena, no?,
recolzar els artistes locals,
sobretot si són
de la importància
de Jujol.
Desviem una miqueta
el tema
sobre Josep Maria Jujol
i anem a centrar-nos
i que sigui un momentet
per parlar
sobre els estudis
d'història de l'art
a la Universitat Rovira
i Virgili,
que encara no havíem portat
ningú del vostre departament.
Com us va?
Bé,
nosaltres formem part
del departament
d'història,
història de l'arxiu Jujol,
i geografia.
Estem content,
nosaltres,
aquest és el quart curs
que fem,
encara ens queda
el curs vinent
per acabar,
per tenir la primera promoció.
Però...
Clar,
perquè des de fa,
bueno, sí,
des de fa quatre anys o així
que sou com a...
que són...
Titul propi.
Exactament.
Titulació pròpia.
Sí,
és una titulació
però homologada.
Sí.
Exactament.
I estem contents
perquè, bueno,
tenim molts alumnes nostres
que venen de l'escola d'art.
S'ha de dir que
tenim una barreja d'alumnes
entre alumnes que venen
tant del batxillerat artístic
com del batxillerat humanístic
i la gent que ha vingut
directament de les escoles d'art.
I això ens ha donat,
doncs,
uns alumnes
que participen
de manera molt directa
en el món de la creació.
Alguns que fan exposicions,
fins i tot
alguns han fet ja
algunes exposicions
al hall
de la nostra facultat.
Ara mateix tenim
conjuntament
amb uno de los vicerectorats
de la comunitat universitària
que s'encarrega
la doctora Joan de Saragossa
l'aula d'art.
I en l'aula d'art
es fan exposicions
de joves
i ara hi ha la de Cinta Mata
que és una alumna nostra
que hi ha la seva exposició
en el paranim que se va inaugurar
justament el dimarts
com també
uno de los actes
que s'incluïen
dins d'aquesta programació.
Ja veieu
una de les avantatges
d'estudiar
dins la carrera
aquesta d'història
de l'art
és això
que podeu veure
les vostres obres
en un context.
Les podeu exposar
al públic
que d'això es tracta.
Per la gent
que ara s'ho estigui pensant
és gairebé
en període
de matriculació
no de matriculació
sinó de reserva de plaça
o bé
la gent com a mínim
ja està començant
a pensar
què faré jo l'any que ve
què els hi diem
António
per si es volen apuntar
perquè clar
el gran desvantatge
de la carrera
d'història de l'art
és el mite que hi ha
és que no té sortida professional
sí o no?
O això és un mite
ja cada vegada més?
Jo no voldria dir
el que no és
les carreres de lletres
ja fa temps
que a l'hora
de trobar la feina
s'ha de tenir
més de la mitja
és a dir
el que nosaltres
no podem fer
és acabar una carrera
i quedar-nos
en la nostra carrera
hem de saber exactament
que hem de continuar
i hem de buscar una especialitat
llavors
és el que nosaltres demanem
però és que això
cada cop passa més
en totes les carreres
inclús amb les de ciències
no en tens prou
en ser titulat en química
has de centrar-te
en alguna cosa
i jo el que dic
és que si realment
les interessa l'art
han de venir
perquè uno el que ha de fer
és seguir el que realment
li interessa
i al final
acaba conlocant-se
en el que realment
li agrada
exactament
és el que diem
no són 4
4 anys encara són de carrera
són 5 anys
estudiant sobre el mateix
doncs com a mínim
hi ha d'haver un interès
és una cosa
que has de portar al damunt
durant 5 anys
jo només voldria dir
vaig tenir l'oportunitat
de conèixer el Pau Vila
el gran geògrafo català
i
diverses vegades
i un
em va dir ell
quan ell se va tenir
d'anar d'aquí
de Catalunya
que va anar
de visitador
mèdico
a treballar
a Colòmbia
que era terrible
després del nivell
que ell tenia aquí
i ell va dir
mira però
havia d'anar posant les pedres
perquè jo havia de sortir
endavant
i després que se va convertir
en el creador de l'Escola de Geografia de Venezuela
en un dels grans investigadors
a part de la importància
que ell tenia aquí
i era un consell
que donava
simplement
que no hauria de seguir
si té realment la vocació
tirar endavant
jo penso que la formació
que pots rebre aquí
és una bona formació
i que justament
ara nosaltres
estem també
motivant molt
a los alumnes
perquè aprofiten
l'intercanvi
aquell que se fa
a través d'Erasmus
o de Seneca
per marxar fora
per tenir un domini
d'un altre idioma
cosa que és essencial
és a dir
i poder a més
obrir-se més camins
a l'hora de sortir
al mercat professional
i jo penso
que
com a altres carreres
hi ha dificultats
però
fonamentalment
és una carrera
que té
moltes possibilitats
no només
directament
amb l'ensenyament
sinó en galeries
en museus
en centres culturals
en documentació
en nivells
d'arxius
és a dir
solament cal veure
en què es treballen
molts de los nostres alumnes
de fet
si has esmetat
una cosa
interessant
per molts alumnes
trobo jo
que és la possibilitat
això
de participar
en aquests plans
d'intercanvi
que això
deu enriquir
molt
i treballeu habitualment
amb universitats
d'altres països
i envieu regularment
alumnes
exactament
justament comentava
la doctora Solà
que s'encarrega
de l'intercanvi
de los
d'aquell procés
d'intercanvi
d'alumnes
que en estudis
que s'han fet
demostra
que a l'hora
de trobar feina
els alumnes
que han estat fora
tenen més avantatges
més possibilitats
perquè se valora
la capacitat
d'independència
de l'alumne
al estar fora
de la seva família
que s'ha d'espavilar
també el poder
ja
utilitzar un altre idioma
cosa que és essencial
i sobretot
l'obertura
que dona
el viure
amb una altra realitat
és a dir
comparar-les
relacions
i tens més
criteri
doncs aquesta és
així
també ja
els estudis d'història
de l'art
de la Universitat
Rovira i Virgili
tornem al tema
de Jujol
a veure
l'Antonio Salcedo
no és d'aquí
d'on ets
es pot dir?
sí, sí
no hi ha cap problema
per suposat
jo vaig néixer a Venezuela
i sóc de Venezuela
quant de temps fa
que estàs a Tarragona?
molts
jo vaig començar
en aquesta universitat
mira
tinc 53 anys
vaig venir
quan tenia 19
per fer
quan jo començava
el que era
la dedicació
de la Universitat
de Tarragona
i després
quan vaig acabar
la carrera
l'any següent
vaig venir
per casar-me
la meva dona
és de Barcelona
i després de viure
de treballar
7 anys
a la Universitat
de los Andes
vaig tornar aquí
l'any 83
i l'any 84
em vaig incorporar
a la Rovira i Virgili
tu dic
no només per curiositat
sinó per la pregunta
que et faré ara
que és
quin va ser
el teu primer contacte
amb Jujol
com és que et vas interessar
suposo que estàs interessat
per molts altres aspectes
de l'Histèria de l'Art
però això
com et vas posar
en contacte amb Jujol?
Quan vaig saber
que jo havia començat
a fer el meu doctorat
i així
sobre un pintor
venezolà
però com vaig veure
que
m'havia la possibilitat
de tenir una plaça
aquí
amb un professor
que en aquell moment
eren
col·laboradors

un arxiu
d'informació
i en realitat
les meves primeres publicacions
que jo vaig tenir
eren sobre
obres de Domenico i Montaner
sobre
la tomba del Jaume I
justament
o sobre
el frenopàtic
el Pere Mata
és a dir
publicacions
relacionades
amb el modernisme
i a partir d'aquí
em vaig començar
a interessar
per Jujol
i quan
ja van crear
la carrera
vam pensar
que era
hi havia una possibilitat
justament
d'aprofitar
que teníem
uns estudis
concrets
d'història de l'art
per dedicar-nos
a un personatge
capdalt
de la nostra història
de l'art
com és Jujol
doncs
ja per anar acabant
aquesta entrevista
recordem
una entrevista
que manteníem
amb el coordinador
d'aquestes jornades
en torn a l'obra
de Josep Maria Jujol
Art i arquitectura
de l'imaginari
l'Antonio Salcedo
ens comentaves
que aquí
a nivell de ciutat
de Tarragona
hi ha un parell d'obres
potser les més destacables
de Jujol
una seria
és una casa que hi ha
al passeig de l'imperi
que era molt curiós
dius
ens hem de fixar
en aquella casa
què li passa
a la balconada
als balcons
bé
aquesta casa
a l'exterior
té uns esgrafiats
molt interessants
però com a detall
ja sí
molt curiós
i això és una relació
segurament
com jo diria
com un petit homenatge
que Jujol
le va fer a Gaudí
és que
els balcons
tenen seients
i això és molt similar
a el que Gaudí
va fer
a la seva casa
del Capricho
a Santander
que també hi ha
els balcons
tenen
integrat el seient
amb el balcó
exactament
de manera que ja la gent
pugui seure
i gaudir de
molt mediterrani
jo
doncs Antònia
una curiositat
quan anem al Teatre Metropol
molta gent hi va
i sí
és molt bonic
però no reparem en res
anem
veiem el que hagin de veure
i marxem
digue'ns algun detall
en què ens podríem fixar
de dir
mira fixeu-vos en això
bueno
d'entrada
hi ha una qüestió
molt important
el Teatre Metropol
trenca l'estructura
de ferradura
que tenien
els teatres tradicionals
això ja és
una novetat
important
ja és un teatre
que d'alguna manera
s'obre cap a l'exterior
per tota la part aquesta
que té
de les vitrieres
però
l'altra cosa
és baixar
i veure el sostre
que és el mar
justament
és com si estiguéssim
dins d'una bombolla
i el mar estigués
per sobre nostre
des d'on es veu això?
quan baixes
a dalt
si vas a la part
de los lavabos
o si entres
pel carrer Armanyà
aquella mena de placeta
que fa
exactament entres
i a la part dreta
el sostre
és exactament igual
com si nosaltres
veiéssim
poguéssim estar
dins de l'aigua
sota del mar
en una bombolla
que
és una cosa
que vam escriure
sobre Jujol
comentàvem nosaltres
que
fèiem relació
amb aquella idea
de Dalí
quan Dalí
nen
és capaç
d'agafar el mar
com si fos un llençol
i aixecar-lo
i en realitat
això lo passa
a Jujol
agafar i convertir
el sostre
en el mar
exactament
és aquesta capacitat
increïla
perquè
el Teatre Metropol
i això
l'explicava
explica el seu fill
justament
és la simbologia
que té
és com un vaixell
que és el vaixell
de la cristiandat
dins del concepte religiós
però clar
Jajan Molt
és un espai
ple de símbols
de fet
si t'hi vas fixant
hi ha un munt de detallets
exactament
que clar
t'ho han d'explicar
a veure el que significa
hi ha fins i tot
hi ha un lleó
i hi ha
un rat penat
que jo particularment
penso que això
està realment associat
amb el Jaume I
el lleó
com associat
al Jaume I
com el que era
en aquest moment
la seva importància
que tenia ell
i el rat penat
perquè el rat penat
està associat
a la llegenda
del rei Jaume I
la lectura
és a dir
no sé si realment
això
però almenys això
jo vaig escriure
sobre aquesta relació
possible
que existeix
perquè ell era
una persona
que tenia
un coneixement
molt ampli
de la història
de l'art
i de la història
en general
doncs ja ho sabeu
la propera vegada
que anem al Metropol
a veure un concert
una obra de teatre
fixeu-vos-hi
mireu-vos-la
amb uns altres ulls
Antonio Sarcedo
professor d'Història de l'Art
de la Universitat Rovira i Virgili
moltíssimes gràcies
per venir
i que us acabin
d'anar bé
aquestes jornades
l'any que ve repetiu?
no seran bianuals
vinga
doncs d'aquí dos anys
ens retrobem
gràcies
molt bé
gràcies a vosaltres