El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va...
Amb l'avi Ramon ahir vam estar repassant els records que tenia,
o la visió que ell té de Sant Valentí.
Avui ja canviem totalment, ja ha passat el dia 14, ja ho hem superat.
Avi, bona tarda.
Bona tarda, eh?
I seguim fent aquest viatge imaginari per Tarragona.
Si la setmana passada, bé, ens centravem al carrer Apodac, ara ja marxem.
L'hem repassat del tot. Cap on anem, avi?
Quin carrer li sembla?
No, saps que... Farem una cosa, anirem parlant del port,
que vam dir que parli del port, però si hi ha alguna cosa que lliga
amb una altra part de Tarragona, doncs també en parlarem,
perquè anem parlant, parlem de coses, parlem de vivències,
que potser avui farem... Quin carrer que fem?
Mira, avui tombem pel carrer Sant Miquel.
Sant Miquel. A veure, que jo no soc de Tarragona,
ho he de confessar, on està el carrer Sant Miquel?
El carrer Sant Miquel és... Tu coneixes l'estació, no?
Sí.
Doncs el carrer que surt de l'estació recta és el carrer Barcelona,
que en parlarem. Però a continuació,
cruzant el carrer Apodaca,
el que segueix és el carrer Sant Miquel.
Sant Miquel. Bé, sí.
O sigui, baixant pel carrer Apodaca,
baixant a mà dreta,
després del carrer Cartagena,
doncs ve el carrer Sant Miquel.
Per cert, que va ser un carrer molt important,
perquè era ample i hi havia molta cosa.
Pensa que en aquest carrer
hi havia dos magatzems de ferro molt forts,
el Ballver, el Mossoles...
També hi havia un magatzem de fusta,
però només era fusta de boters,
que en parlarem un dia.
imagino si eren portants els boters
i que hi havia un gran magatzem
de tot cosa només de boters.
Però només magatzem?
Magatzem només de fusta.
No fàbrica ni magatzem.
No, no, no fusta magatzem,
diferents tipus,
per fer diferents tipus de botes,
o d'això, saps?
Però seguint,
al final d'aquest carrer agafant-hi el carrer Castanyos,
que és el final d'això,
hi havia una fàbrica de farina.
De farina?
De farina.
O sigui, ja parlàvem d'una fàbrica de sal,
en aquell entorn.
Sí.
després va haver-hi una fàbrica
que agafaven ometlles
per destreure la closca
i fer les ometlles,
quedar les ometlles netes.
També estava el carrer Cartagena,
però això va ser més últim.
O sigui, vindria a ser el carrer,
pel que em diu aquella zona,
vindria a ser el que ara és el polígon industrial francú,
per dir alguna cosa,
on hi ha tots els magatzems i tota la indústria.
Sí, sí, sí, quasi, quasi, eh?
Quasi, quasi, eh?
Déu-n'hi-do.
Llavors hi havia aquesta fàbrica de farina.
Aquesta fàbrica de farina,
doncs,
anava per un salt d'aigua,
que hi havia un rec,
que deien el rec Major,
que venia, per exemple, d'aquí del riu,
però passava per aquí,
a prop de la plaça Imperial Tàrraco,
que hi havia l'Ordre del Po,
diferents horts, passava per allà,
entrava pel carrer Prat de la Riba,
perdó, xiquets,
passava pel carrer Prat de la Riba
i passava per davant i per darrere
de la plaça de Tòros.
Una mena de...
Bueno, riera, com un canal.
Sí, sí, un rec, un rec d'això,
que allà el carrer Jaua Primer,
entrant aquí a la plaça de Tòros,
hi havia la d'això de la llum,
on hi havia tot el central de la llum,
m'entens?,
i passava aquest rec per allà al costat.
I llavors entrava per aquí,
com si haguéssim,
on hi ha el carrer Sevilla al final,
que hi ha les 100 escales,
pel mig de les 100 escales
passava aquest rec.
Llavors aquest rec saltava
i feia bellugar
el maquinari,
o com diguin,
d'aquesta fàbrica de farina.
I aquí, doncs,
la farina,
portaven el blat,
feia la farina,
les encecaven,
posaven sacs,
diferents d'aixòs, eh?
Te donar el treien,
el blat,
perquè aquí al camp de Tarragona
hi havia cereals,
hi havia plantacions de blat,
se'n recorda?
O l'havien de portar de fora?
Hi ha moltes coses
que es porten de fora, eh?
Vull dir,
per subministrar un d'això d'aquest,
doncs venien...
No, i Tarragona
tenia també molta d'aixòs
amb el tren,
també Tarragona
era una estació,
doncs,
que també hi havia classificació,
classificació que era un...
Està cap del polígon,
que allí, doncs,
hi havia...
Classificava els vagons
que venien de fora,
ho carregaven,
deixaven de carregar
i, clar,
venia molta cosa de fora,
també, eh?
Amb els vagons.
I aquesta fàbrica de farina,
doncs,
ja et dic,
anava...
I aquest rec era molt popular,
perquè dèiem el rec major,
el rec major,
i parlava 100 escales
i passava per allà,
el rec aquest.
Per cert,
que hi ha una anècdota
bastant desagradable,
que es veu que...
Pitjor que la de Calbaves,
que jo encara no en recordo d'aquella.
Es veu que algun,
aquell temps,
doncs,
va amb un xiquet,
va fer alguna cosa,
o buscava un xiquet,
el que sigui,
i es veu que el pare
l'empaitava.
I, clar,
l'empaitava per aquell lloc
i va caure,
es va amagar dintre el rec aquest,
però, clar,
es veu que les mateixes aigües
la van portar
i va sortir
a darrere de l'estació.
O sigui,
a l'estació,
abans hi havia unes cloaques
que desempocaven allà.
Si com ara les han canviat
i van cap dintre lluny,
llavors també hi havia una cloaca
i va sortir allà.
Això va ser un comentari
bastant desagradable
d'aquella època d'això.
Però vull dir que sí,
era molt interessant
perquè aquest carrer...
Home, pel que em dius,
si pot arrossegar una persona i tal,
era un rec gran, eh?
Estem parlant d'un canal molt granet.
Tenia força allà, saps?
Déu-n'hi-do.
Havia de moure les màquines,
de fet clar.
I aquí també hi havia
un quadre molt gran
d'uns cavalls,
que llavors molta tracció
era base de cavalls,
perquè els carros,
els bocois,
tot això era base de carros
i cavalls,
però cavalls per xerons,
cavalls ja d'una certa categoria,
saps com vull dir?
Vull dir que...
Centrem-nos, ja per acabar,
el dia d'avui,
en aquesta fàbrica de farina,
què feien?
Tot tipus de farina.
Clar, llavors, bueno,
blat molt i ja està.
Mira, et diré una cosa.
Per exemple, també hi ha la bequeria ara.
La bequeria es diu la bequeria
perquè hi havia una gran bequeria.
vaques,
la gent anava a comprar la llet
i la gent anava a la letxera
i de les mateixes vaques
ja omplien la letxera.
Perquè clar,
llavors hi havia les letxeres,
per si hi ha...
És com a les botelles,
hi ha un bolet de litro,
oi que hi ha de litro,
de dos litros,
llavors hi havia letxeres també
que eren de litro,
de mig litro
i clar,
i a dir no s'entretenien a mesurar-la.
Ara,
mesuraven quan anàvem a buscar
amb una altra cosa
mig litro de llet
o el que sigui,
però si no,
i quan te la donaven
encara hi havia l'espuma
aquella espuma
de la vaca.
O sigui,
ni esterilitzar ni res,
després a casa la gent...
Ara jo no sé
si hi ha vaques
de moltes categories,
perquè escolta,
hi ha llet d'una classe,
hi ha llet de l'altra,
es veu que cada vaca
deu portar un tipus de...
Sí, ja és això.
Llavors no,
llavors inclús pels carrers
anaven cabres,
un ramat de cabres
i també la gent anaven
que havia llet de cabre,
trucaven a aquell lloc,
baixaven,
li munyen
i hi havia el llet de cabre.
Doncs ens està donant
una visió molt diferent
de la zona dels Paps.
D'avui en dia,
avi,
fins demà.
Gràcies.