El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del català, a Olvilló, barcú de gana...
No sé si queda, avi, per tancar la setmana a algun cinema o a algun teatre que ens hàgim descuidat.
Jo ja m'he perdut el compte.
Sí, encara queda alguna cosa i alguna cosa que hem dit que parlaríem de teatre.
Però jo és que m'ho xoca molt perquè alhora potser hi havia 4 o 5 teatres oberts en el mateix temps.
Sí, però no fent tots els mateixos teatres, cine sí, i cadascú buscava el que...
El públic, no?, la pel·lícula.
I aquest d'aquí de la Rambla Vella t'hi trobaves que a vegades, quan venia Setmana Santa en aquell temps,
el dia de Setmana Santa aquells dies no feia en cine perquè passava el processó per allà a prop o el que sigui,
era religiós i, doncs, això era molt sagrat, eh?
Després també hi havia una altra cine, vam fer una altra cine aquí dalt, al carrer, al costat,
que hi havia el cantó mateix d'aquí, del Rambla Vella, allà al passeig de les Palmeres, amb Esquerra,
anant-te'l cap allà, hi havia un graig molt important, que eren els amos d'aquests cines, precisament.
I llavors allà, això ja està en terra, allà també hi havia un cine més petit,
que aquells feien equits, pel·lícules equits.
Ah, sí.
Hi havia pel·lícules ja que no podies entrar a l'edat, ja vull dir, i a vegades en versió original, saps?
Vull dir una cosa ja més d'aigua intel·lectual, però bueno, anava qui volia i entenies el que volies,
i miraves el que volies, saps?
Després, amb el temps, ja també es va agafar, i també la Rambla Vella,
més davant mateix d'allí, d'on hi ha els secs, pràcticament, doncs també els baixos d'allí,
que ara està, també vam fer dos cines, un a la planta baixa i un al primer pis.
O sigui que podies anar a veure una secció o una altra,
voldria també fer només una secció sola de cine, i també podies anar allà.
Ah, llavors, clar, tot això s'ha anat tancant, tancant, tancant, tancant.
I llavors s'ha anat marxant a fora, i a Tarragona pràcticament no hi ha cap cine que es pugui dir cine.
Sé que fan molt cines ara, perquè a l'Audiència fan cine, a l'Antiquari fan cine,
a l'Altre fan cine, però hi ha cine més aviat d'agrupacions o coses d'aquestes.
Però llavors hi havia el Metropol, llavors hi havia el Cine Metropol o el Teatre Metropol,
que llavors aquí a Tarragona, amb el temps dels aficionats,
hi havia dos centres catòlics, o tres, posem-hi, no?
Hi havia la Congregació Mariana, que estava aquí a la Rambla,
que doncs aquests més aviat tenen ja nois i gent més aviat de posició bastant estudiant.
Llavors hi havia, allà d'Alcalde Sant Llorenç, hi havia la col·laboració claretiana, del pare Claret.
I allà era més de la gent dels treballs, estudiant, gent del poble, en el sentit, sense desmàssim.
Sí, sí, sí.
I allà va ser que allà van començar a fer un teatret.
I allà van sortir molts aficionats bons.
Podria dir noms, però em sap greu perquè sempre me'n deixaré algun,
però qui ho recorda i recordarà noms molt bons actors, còmics, dramàtics, poetes, el que sigui.
I llavors va ser quan el Metropol, aquí a la Rambla, van començar a fer també teatre.
Teatre i llavors, perquè això per tant s'hi havia visiat allà avall dels hermanos.
Llavors els hermanos també eren un col·legi dels hermanos que deien, també religiós.
I allí també havien fet companyies molt bones que feien els pastorets.
Sí.
Aquesta és la col·laboració cristiana i aquests grups també feien els pastorets.
Llavors aquí a Tarragona va haver-hi un moment que hi havia bastantes competències d'això, saps?
Però d'aquí d'aquests centres que et dic catòlics,
doncs van sortir molt bons actors, que inclús alguns van formar companyia.
i tenies doncs el d'això que la gent, com que simpatitzaven amb un, simpatitzaven l'altre,
sempre estava ple i feien obres molt bones.
El que passa que al començament només podien fer obres d'homens sols.
I això? No hi havia dones apuntades o no els ho deixaven?
No ho permetia en aquell temps, al principi aquests puestos això,
homes i dones no.
Escolti, i no hi havia homes, doncs, que feien el paper de dona?
Sí, sí, a vegades...
Això passava també a les obres del Shakespeare, però fa més temps.
El que passava és que llavors l'obra canviaven la cosa.
Home, però una xica amb una obra sempre hi ha de ser,
que sempre hi ha el punt aquell de romanticisme, no?
Sí, però una criada pot ser un criat.
Depèn de...
Així no hi havia història d'amor a les obres.
I clar, es buscaven obres adequades també per d'això, saps?
Llavors ja, clar, llavors van començar a fer obres,
ja hi ha dones i d'allòs,
i es van fer obres molt bones, se feien molt interessants.
I era curiós això que dèiem dels xines,
perquè també té les seves anècdotes.
Quan anaves a la Xina, els homes, per exemple, a l'estiu,
no podíem anar amb màniga de camisa.
T'havies de portar un suèter o alguna cosa o altra al damunt.
Ah, sí?
Sí, perquè d'això és.
Després havies de pagar una xapa, que valia 30 cèntims,
primer era de metall, després de cartró,
que allò era un donatiu que feies quan compraves l'entrada.
Donatiu per què?
Per social o per puestos oficials.
Després, a la mitja part del Xina,
quan feia la mitja part,
sortia Franco, la cara de Franco,
tocava l'himne nacional,
i a més ho posava dret,
i saludar,
durant l'himne d'aquest.
O sigui, hi havia una sèrie de coses,
saps com ho dius?
Unes obligacions,
que clar, això portaria a parlar,
i llavors podries molestar amb algú,
perquè estem en democràcia,
però encara hi ha gent que pensa.
És que no fa pas tant de temps, eh?
Per això et digui.
Avi, tanquem la setmana,
marxem de cap de setmana,
i mira, podem aprofitar els dos dies de festa per anar al cine.
Gràcies.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.