El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
Continuem encara, de fet tanquem la setmana amb l'avi Ramon
i a ritme de tango, de xa-xa-xa, de bolero.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Que és que estàvem explicant els llocs, les sales on podia anar la gent a ballar,
aquí a Tarragona, un passatemps molt comú pel que m'explica
i a més com a molt, com li diré, molt legal,
en el sentit que no només s'aprofitava el ball per allò que diuen de la proximitat,
sinó que pel que m'explicava, home, la gent anava, li agradava ballar per ballar.
Sí, sí, sí.
Que a vegades si et tocava una noia molt guapa però que te trepitjava tot el rato, fatal, no?
O al revés, o una noia, segons quin noi, no, no, ni pensar-ho.
Vull dir, igual, als homes hi havia noies que ni pensar-ho acostar-t'hi perquè...
Que era allò típic que veiem a les pel·lícules, de les noies esperant i el noi que va i la treu.
Sí, també, també, també passava, també passava.
El que passa que això on tenen inconvenient era quan eren les barbenes de la Rambla,
per exemple, quan feien la barbena, que llavors venien dels pobles amb carros
i venien, clar, venia tota la família, en aquell dia.
I clar, tu veies, potser, una noieta allà soleta, tota simpatiqueta, el que sigui,
i anaves a treure'l a ballar i quan anaves, com t'estaves rodejada?
Ei, escolta'm aquí...
De germans i...
O si són germans, rai, que si són joves, però els que trobaven, allà hi havia aquella que ja havia passat la quinta,
l'altra que hi havia...
Tots esperant allà per ballar, també?
No, per ballar, no.
Ah, per controlar.
Per controlar, saps?
Per controlar.
I aquí aquesta sala que et dic de d'aports va ser curiós, perquè allà venien orquestes bones, eh?
Que era una sala, recordem, una sala de ball una mica ja especialitzada, no?
Sí, sí, sí.
Música en directe.
I llavors allà, una vegada, doncs es feien sortejos també de prèmits, i no volem fer unes rodones a terra amb uns números.
I feia efecte que a l'acabar el ball, el que estava damunt d'una rodona d'aquestes amb el número, llavors sortejaven, i el que tenia aquella d'allòs...
Ah, mira.
Sí, tenia un prèmit.
Però llavors, quan sortia aquella música, aquella que en sec...
paren, saps? Aquella moderna, aquell temps d'allò.
Clar, la gent, quan parava la música, bum, parats.
Llavors tornaven a engegar la música, tornaven-hi a d'això, saps?
Vull dir que eren coses distretes.
Que sortejaven, se'n recorda? Quin tipus d'obsequis?
No massa coses, coses pròpies del temps.
Res espectacular, eh? Era per fer una mica de gresca.
Res de cotxes ni coses d'aquestes.
Coses d'aixòs.
I llavors, recordo que una vegada també aquí a la Rambla,
que llavors la Rambla, des d'aquí on hi ha ara
això d'aquest afort dominós, o com vulguis dir-li,
el Comte de Vallellà, no?
A un costat només hi havia tres o quatre cases,
i a l'esquerra també llevat de les primeres cases
i les últimes, al mig, va ser d'ors, el que sigui.
I llavors, allò eren més baix.
I llavors el gimnàstic, allà també va fer una...
dintre els socis, va fer la secció de ball.
I allí feien ball.
Aixaven les escales, van fer una pista,
una pista de ball, i allí doncs ja,
també, per fer-ho també,
llibres d'avui amb el carnet de soci,
i clar, també una miqueta de selecció.
I llavors, per atraure més la cosa,
van anunciar que el dia de la inauguració
hi hauria una parella de patinatge
que faria una exhibició.
Ah, mira.
Imagina't tu, a les pel·lícules,
quan veies patinatge i veies una parella que veies,
com ara, quan fan una parella de patinatge,
que veus, un home i una dona, de curteta,
ell d'allòs,
com tal almenys que ell té una parella.
I llavors resulta que eren dos homes
que li van fer una exhibició.
Un era d'una casa fotogràfica d'aquí Tarragona,
que no dic el nom,
dic noms perquè no són coses inventades,
vull dir que dic-los d'això.
I va ser, doncs, curiós, això,
i després un lloc que també va ser molt popular,
molt popular,
era la platja del Miracle.
Quan encara era la platja del Miracle,
llavors encara hi havia bastantes casetes,
és el que sigui,
hi havia un forner molt popular d'aquí Tarragona
que allí va ampliar la caseta seva,
va fer tot un tallós allí,
i també feia en ball,
que en deien les canyes,
perquè estava tot rodejat de canyes.
Sí.
Però allí era tipus estiu, saps?
O sigui, anar a ballar l'any lliure,
tipus, tipus.
Però això ja era més cap aquí.
Quan hi havia més llibertat d'anar com volies,
no haver d'anar d'etiqueta,
això ho dic en pla de broma, no?,
d'etiqueta,
però vull dir que era informal
i molta gent i moltes joves
i d'això no anaven allà
a la platja del Miracle.
Quins són els balls que es portaven millor,
els que triomfaven més?
Abans hem parlat,
jo suposo que el bol era dels més...
Sí, sí, hi havia.
Després aquell altre tango,
el pas doble...
Bueno, en aquest moment no...
I així balls més caribenys,
un xat-xat-xamambos i tot això.
També, més caribenys, rock,
ja començava aquesta cosa,
sí, començava amb aquests balls i ja...
Però clar,
trobaves que no tothom
no tothom podia ballar segons quin ball,
perquè estaves acostumat,
per exemple,
el pas doble,
sí,
però el vals...
Sí, perquè tothom es va caminant.
El vals també?
El vals era una cosa ja...
El tango i el vals
ja eren per gent ja més.
I ara a un nivell superior de ball.
No més, no més.
No més.
Doncs vull dir que ja s'atrevien més,
inclús gent gran.
Sí.
Gent gran ja en plan ja de poder dir
veus jo...
Enlluir-se.
Veus jo?
I clar,
això...
Però mira,
serien èpoques que per això dic
que la gent diguin alguna cosa,
que en parlarem,
perquè ara parlo tot això
i un pot dir
escolta,
doncs,
hi ha tal poest,
perquè llavors hi havia,
clar,
també Tarragona amb el teatre i això,
també va ser
que hi havia molts nius d'art,
va haver-nos nius d'art
que en parlarem d'un altre dia,
que doncs hi havia uns punts determinats
que els dissabels a la nit
doncs feien el niu d'art,
vull dir,
anava un a recitar,
l'altre cantava,
l'altre feia ball,
l'altre...
Vull dir,
era també una altra atracció
que hi havia a Tarragona
als dies de festa,
que tampoc...
Allò que dèiem,
marxava la gent de casa tranquil·lament,
s'anava al bar,
s'assentaven allà,
prenien el que convi,
mentre aquells forjien l'escenari
amb ganes i ganes
i ballaven i cantaven
i d'això.
Molt bé.
I no hi ha hagut d'això.
I escolta,
hi ha una cosa molt d'allòs
que potser no...
El Serrat,
va estudiar a la laboral
d'aquí a Tarragona.
El Joan Manel Serrat.
El Joan Manel Serrat
va estudiar a la laboral
d'aquí a Tarragona.
Doncs miri,
si em permet,
del Serrat,
si vol,
i dels records que en té d'ell,
en parlem la setmana
o no vau coincidir gaire?
No, no, no.
Jo sé això
per referències,
pel que sigui,
però clar,
l'edat d'ell i la meva
no coincidien.
No, no és el mateix.
No coincidiu.
Li anava a dir
perquè vindrà a tocar
aquí a Tarragona
ara per festes.
Però bueno, d'això...
hi ha hagut uns populars
que han estat aquí a Tarragona,
uns fent el servei militar,
l'altre estudiant.
En aquelles èpoques,
clar,
no és com ara
que tot està obert a estudis,
llavors també
la laboral
era un...
Era important, no?
Era important
per acollir
segons quins estudiants
que anaven,
segons les segües possibilitats.
Doncs avi,
de tot això i més,
tot el que ens quedi
de ball i d'estudis
en parlarem
ja la setmana que ve.
I que ens parlin
i que ens escriguin
i que ens diguin algo.
Vinga, avi, gràcies.
Bon cap de setmana.
Iz Klāl-Kāl-Kāl-Kāl-Kāl-Kāl-Kāl-Kāl-Kāl-Kāl-Kāl-Kāl-Kāl-Kāl-Kāl-Kāl-Kāl.
escandrun
Fins demà!